Divendres 24 de Novembre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
GASODUCTE MARTORELL-FIGUERES (2008)
Marc Sogues

A mitjan març, el Ministeri d’Indústria adjudica la construcció d’un gasoducte entre Castellví de Rosanes i Avinyonet de Puigventós a l’empresa Enagàs. Aquest projecte, que respon al doble objectiu –espanyol i català– d’establir una nova connexió gasística amb l’estat francès i d’abastir de gas les comarques gironines, topa, però, amb l’oposició de nombrosos municipis del Vallès, la Selva, el Gironès i l’Empordà, que demanen que el seu traçat avanci paral•lel al de l’AP-7 per evitar l’escampament d’infraestructures sobre el territori i minimitzar l’impacte ambiental que podria representar per a diversos espais protegits.


L’Estat espanyol disposa de tres gasoductes que el connecten amb altres estats i que li proporcionen aproximadament una quarta part del gas natural que consumeix anualment. La major part d’aquest subministrament prové d’Algèria, a través del gasoducte de Tarifa, i la resta, de les dues conduccions que connecten amb l’Estat francès a través del Pirineu basc i navarrès.

El gas de la connexió del nord arriba a Catalunya per la Terra Alta i el de Tarifa arriba pel Montsià. Les dues canonades s’uneixen al Baix Camp en una de sola que continua cap al nord i que dóna servei a les centrals tèrmiques de nova generació de Vandellòs i Tarragona i al polígon petroquímic d'aquesta ciutat, i, més endavant, al port de Barcelona i a les centrals de generació elèctrica de Sant Adrià de Besòs.

Durant els primers anys del segle XXI, diferents crisis polítiques entre alguns dels països de la Unió Europea (UE) i Rússia van posar entredit la seguretat del subministrament de gas rus. Davant d’aquesta situació geopolítica, l’increment de l’abastament pel sud apareixia com una opció estratègica en la qual l’Estat espanyol, per la seva connexió amb el subministrament del nord d’Àfrica, podia desenvolupar un paper important. Per aquest motiu, la Planificación de los Sectores de Electricidad y Gas 2008-2016 del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç (MITC) va preveure la construcció d’una nova connexió amb l’Estat francès, que es faria per Catalunya i que es concebia com una prolongació del gasoducte català existent fins a Barcelona.

Aquesta nova conducció, d’altra banda, permetria també assolir alguns dels objectius establerts al Principat en matèria gasística, ja que el PLA DE L’ENERGIA DE CATALUNYA (2005:120) i les bases del Pacte nacional per les infraestructures establien que calia garantir la disponibilitat de gas a la demarcació de Girona per tal d’abastir les futures plantes tèrmiques de cicle combinat que es preveia construir en aquesta demarcació, on encara no n’hi havia cap.

El MITC defineix el traçat del nou gasoducte
A mitjan març, el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç (MITC) va adjudicar el projecte de la construcció d’un nou gasoducte a l’empresa Enagas, i el va posar a informació pública. La infraestructura naixeria com un ramal del gasoducte català al terme de Castellví de Rosanes (Baix Llobregat), i continuaria per Sant Esteve Sesrovires fins a Abrera, des d’on avançaria en paral•lel al tram que ja estava en construcció de l’AUTOVIA B-40-QUART CINTURÓ per Viladecavalls, Ullastrell (Vallès Occidental), Terrassa i Sabadell. Posteriorment, fins a les Franqueses del Vallès (Vallès Oriental) seguiria per la franja de municipis, amb els quals la Generalitat estava intentant consensuar la continuació del Quart cinturó,* resseguint el traçat d’aquesta via; i des de les Franqueses, continuaria paral•lelament a la línia en construcció del Ferrocarril d'Alta Velocitat (FAV) entre Barcelona i Girona, fins a Riudellots de la Selva (la Selva).** A partir d’aquest punt –i per tal d’evitar l’entrada a la ciutat de Girona– el gasoducte es desviaria cap a l’oest,*** per acabar tornant a connectar amb el traçat del FAV a Palol de Revardit (Pla de l’Estany), des d’on seguiria cap al nord fins a Avinyonet de Puigventós (Alt Empordà).****

La nova infraestructura consistiria en una canonada de 0,9 m de diàmetre que transportaria gas a 80 bar de pressió. Tenia un pressupost de 78,6 MEUR, 40,5 per al traçat pel Baix Llobregat, el Vallès i la Selva, i la resta per al traçat del Gironès, el Pla de l'Estany i l'Alt Empordà. Es preveia que entraria en servei l’any 2011 i que permetria que la interconnexió de gas amb l’Estat francès passés d’una capacitat de 5 bcm (milers de milions de metres cúbics) a 12,5 bcm. En total, el gasoducte recorreria 165 km i, si bé no connectaria directament amb l’Estat francès, la proximitat a la frontera permetria eventualment aquesta connexió quan aquest construís la seva part de la instal•lació.

Acostament a l’AP-7 i reducció de l’impacte ambiental, objectius dels municipis
L’anunci de la construcció del gasoducte va generar malestar en diversos municipis del Vallès, que es queixaven que la infraestructura comportaria la destrucció d'espais d’interès natural i ecològic sotmesos a diferents règims de protecció d’acord amb el planejament vigent. La major part dels municipis coincidien a demanar que, per minimitzar l’impacte de la infraestructura, s’acostés el seu traçat al de l’AP-7 en lloc de fer-ho al del Quart cinturó. En total, van ser una quinzena als municipis vallesans que van presentar al•legacions al projecte, d’entre els quals, Sentmenat i Sabadell van ser dos dels que van manifestar una oposició més forta.*****

L’acostament del traçat del gasoducte al de l’autopista era també una petició expressa dels municipis gironins afectats, que a començament d’abril van presentar conjuntament les seves al•legacions al projecte. Aquests municipis, a més, reivindicaven l’adopció d’altres mesures, com la creació d’un fons d’un 1% de la inversió en la infraestructura per a la construcció d’equipaments socials, el soterrament de la canonada a una profunditat mínima d’1,5 m per evitar accidents amb la maquinària agrícola, i la construcció d’una conducció paral•lela que els permetés connectar-s’hi. Pel que fa a l’impacte ambiental, en aquest tram, els punts més polèmics eren la riera d’Arbúcies, els estanys de Tordera i els de Sils, la riera de Santa Coloma i el PEIN dels Turons de Maçanet.

A mitjan maig, el president d’Enagàs, Antonio Llardén, va anunciar que el gasoducte seguiria sempre que fos possible el traçat de l’AP-7, el Quart cinturó o el TAV i es va comprometre que els tècnics de l’empresa estudiarien les propostes de cada municipi, tot i que va advertir que el procés podria allargar-se uns mesos. Malgrat que les previsions inicials eren que l’obra pogués entrar en funcionament l’any 2011, a final d’any semblava difícil que es poguessin complir perquè tant el MITC com el Ministeri de Medi Ambient encara estudiaven les al•legacions i no havien concedit les autoritzacions administratives pertinents per començar les obres.

*Travessant els termes municipals de Castellar del Vallès, Sentmenat, Caldes de Montbui, Lliçà de Munt, Santa Eulàlia de Ronçana, l'Ametlla del Vallès, la Garriga i Cardedeu.

**Travessant els termes municipals de Sant Antoni de Vilamajor, Llinars del Vallès, Santa Maria de Palautordera, Sant Celoni, Gualba, Fogars de la Selva, Sant Feliu de Buixalleu, Hostalric, Maçanet de la Selva, Sils, Caldes de Malavella i Vilobí d'Onyar.

***Travessant els termes municipals d’Aiguaviva, Vilablareix, Bescanó, Salt i Sant Gregori.

****Travessant els termes municipals de Cornellà de Terri, Vilademuls, Borrassà i Avinyonet de Puigventós. Malgrat que el gasoducte no passava ni per Martorell ni per Figueres, era conegut amb el nom d’aquestes dues poblacions perquè eren municipis més grans situats en les proximitats del principi i el final de la infraestructura.

*****Sentmenat s’oposava a la possibilitat - no confirmada per Enagás-, que s’hi construïssin una estació de compressió de gas i el naixement de dos ramals del gasoducte (un cap a Andorra i l’altre cap a Sant Adrià de Besòs); Sabadell entenia que la instal.lació afectaria de ple alguns dels seus espais protegits més destcats (el Parc Agrari, el bosc de Can Deu i el riu Ripoll).
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame