Dilluns 14 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
FERROCARRIL DE RODALIES (2007)
Arnau Urgell - Mercè Mauri

Al llarg del 2007 la situació a la xarxa de Rodalies de Barcelona continua sent molt crítica, malgrat que el Ministeri de Foment havia posat en marxa un pla per a disminuir el nombre i l'impacte de les incidències. Per aquest motiu, se succeeixen les demandes de dimissió de la ministra de Foment Magdalena Álvarez. El mes d'agost, el Ministeri, Renfe i ADIF creen el CECOF, un centre per a coordinar els treballs del FAV, la gestió de la xarxa de Rodalies i la comunicació d'incidències. Tanmateix, el punt d'inflexió es produeix a final d'octubre amb l'aparició d'esvorancs a les obres del FAV a Bellvitge que provoquen el tall del servei de Rodalies durant cinc setmanes.

Antecedents 2003:62; 2004:92; 2005:75: 2006

El ferrocarril de Rodalies a Catalunya comprèn el servei comercial de Renfe Operadora i de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que efectua trajectes curts que comuniquen Barcelona amb la seva àrea metropolitana. En el cas de la companyia estatal disposa de 446 km de xarxa i va transportar 132 milions de viatgers (2006) en sis línies*.

El Ministeri de Foment (MIFO) el mes de novembre de 2006 va aprovar el Pla d'actuacions urgents (PAU) per a mitigar els efectes de les desenes d'incidències a la xarxa de Rodalies de Barcelona. I és que els mesos d'octubre i novembre es van produir una cinquantena d'endarreriments que van repercutir en 500.000 usuaris afectats. El Pla preveia l'increment de combois i de places als trens; la creació d'una unitat d'assistència a viatgers ―amb més de 400 agents―; la posada en marxa de megafonia centralitzada per a alertar d'incidències; la contractació d'una cinquantena de mecànics, i una inversió extraordinària en manteniment de 4,5 MEUR.

A final de gener del 2007 es va materialitzar una de les primeres accions del PAU amb la incorporació de 41 combois ―14 nous Civia i 27 unitats 440 i 447― que suposaven la creació de 20.000 noves places. Aquestes actuacions acceleraven les planificades en el Pla estratègic de Rodalies, en el qual es preveia l'assignació d'una vuitantena de nous trens Civia entre el 2006 i el 2012. Segons Jordi Prat, comissionat ferroviari de Foment a Barcelona, “l'Executiu estava decidit a prendre totes les mesures però demanava temps a ciutadans i institucions”.

El 5 de febrer el MIFO realitzava el primer balanç de l'aplicació del PAU. Segons Prat les incidències s'havien reduit un 15% des de la posada en marxa de les mesures de xoc. En aquest sentit destacaven la contractació de 200 agents d'informació més dels previstos i la duplicació de la composició de 179 trens de les línies 1, 2, 4 i 10. El descens en les avaries va suposar la disminució de les reclamacions que van passar de 1.334 el gener de 2006 a 1.020 el mateix mes de 2007. Tanmateix, fonts del Ministeri admetien que les incidències s'allargarien fins a la tardor quan es preveia la finalització dels treballs del FERROCARRIL D'ALTA VELOCITAT (FAV). Per la seva banda, el Síndic de Greuges, Rafel Ribó, qualificava la situació “de cas claríssim de conculcació dels drets de milers ciutadans”. En aquest sentit destacava que 200 de les 495 queixes sobre consum rebudes a la sindicatura l'any 495 estaven relacionats amb Rodalies.

Continuen les crítiques

Malgrat la posada en marxa del PAU i la reducció de les incidències, les crítiques al servei de Rodalies continuaven. En aquest sentit Comissions Obreres (CCOO) va impulsar a final de gener una campanya per a reclamar-ne les millores, ja que consideraven “que diàriament es perjudicava milers de treballadors”.

Les contínues incidències van viure un dia clau el 21 de febrer amb la baixada de tensió a la línia 2 entre Castelldefels i Garraf. La situació va coincidir amb la celebració del Carnestoltes de Sitges, fet que va suposar l'acumulació de centenars d'usuaris a l'estació. Després d'aquest incident, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), Joaquim Nadal (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), demanava “un increment de recursos en el pla de xoc”.

Celestino Corbacho (PSC), president de la Diputació de Barcelona i alcalde de l'Hospitalet de Llobregat, volia una millora dels sistemes d'informació per tal de donar a conèixer amb rapidesa les incidències als usuaris. Per la seva banda, el president de la Generalitat, José Montilla (PSC), reconeixia que la manca d'inversions era la principal causa de la situació. Finalment, la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) exigia “solucions per a una situació que havia esdevingut insostenible, amb avaries cada vegada més freqüents que afectaven milers de persones”.

En l'àmbit parlamentari Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) van demanar al president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero (Partido Socialista Obrero Español, PSOE), que donés explicacions al ple per la situació de Rodalies. Joan Herrera (ICV) apuntava que el seu grup “havia fet tot el possible a nivell polític” però que “n'estaven farts”. En aquest sentit considerava que les explicacions de la ministra de Foment Álvarez ja “no servien” i que calia que el president “donés la cara”. Per la seva banda, Joan Tardà (ERC) considerava lamentable que mentre les indemnitzacions per retards en el FAV de Madrid a Sevilla arribaven a 0,7 MEUR “no s'hagués fet un sol gest per a compensar la situació tercermundista de les Rodalies de Barcelona”.

Des del vessant popular, una cadena de missatges de mòbil convocava els usuaris a concentrar-se el dia 23 de febrer davant dels ajuntaments. Malgrat que la resposta va ser escassa, a Molins de Rei ―una de les poblacions més afectades pels problemes a la línia 4― es van reunir desenes de persones que van rebre el suport del consistori i de l'Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP).

L'endemà, la vipresidenta del Govern de l’Estat, María Teresa Fernández de la Vega (PSOE), després de reunir-se amb José Montilla, va demanar disculpes als ciutadans i va assegurar que s'accelereria el pla de xoc. Per la seva banda, el ministre d'Administracions Públiques, Jordi Sevilla (PSOE), es mostrava disposat a abordar el traspàs de les Rodalies a la Generalitat (DEBAT SOBRE LES INFRAESTRUCTURES A CATALUNYA) tot i que el conseller de Governació, Joan Puigcercós (ERC), recordava que només es materialitzaria quan anés acompanyat de recursos suficients.

El 28 de febrer es produïa de nou una jornada caòtica causada per tres incendis entre les estacions de Sants i de la plaça Catalunya, a Castellbisbal i a Sant Andreu Comtal. El mateix dia, en un comunicat fet públic per Administrador de Infraestructuras Ferroviarias (ADIF) s'apuntava que els tres incidents havien estat sabotatges. José Luis Rodríguez Zapatero va afirmar ràpidament que si es confirmava aquesta hipòtesi “el Govern de l'Estat posaria tots els mitjans per a identificar els autors i dur-los davant la justícia”. També José Montilla s'afegia a la tesi del sabotatge i afirmava “que possiblement en altres ocasions s'havien realitzat accions premeditades contra Rodalies”. Tanmateix, 24 hores després, el MIFO admetia que almenys dos dels tres incendis en cap cas havien estat provocats.

De nou, a partir de missatges de mòbil i per internet es va fer una crida a la mobilització. Concretament, el 2 de març es va demanar no pagar el bitllet. Tot i que el seguiment va ser escàs, en algunes estacions com Sants, Clot, Sant Andreu Comtal i Montcada els torns que regulen l'accés a les vies van restar oberts durant hores. Per la seva banda, el secretari general de CC.OO. de Catalunya, Joan Coscubiela, demanava a Renfe un nou pla de xoc i una jornada de “portes obertes” per a compensar els perjudicis als usuaris.

Dies després, els sindicats van denunciar que Renfe i ADIF havien retallat al llarg dels darrers dotze anys el 50% del personal de manteniment. Segons Roberto Carrasco, portaveu de la Confederació General del Treball (CGT), calia almenys seixanta treballadors als tallers de Barcelona.

Demanen la dimissió de la ministra Álvarez

El 21 de març la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, va compàreixer al Congrés on va expressar la seva preocupació i va demanar disculpes als usuaris. Ara bé, va apuntar que la situació s'explicava per la manca d'inversions dels executius anteriors del Partit Popular (PP). Així mateix es mostrava esperançada pels resultats del PAU. En aquest sentit, mentre a l'octubre les incidències havien afectat 820 trens, de novembre a febrer tan sols van ser 177 els afectats i el mes de març, 4. No tan optimistes es van mostrar Joan Tardà i Joan Herrera que van reclamar la dimissió de la ministra. Convergència i Unió (CiU) i el PP no van anar tan enllà però van qualificar la imatge de Foment a Catalunya “d'equivalent del caos”. Bona part dels grups també van criticar que es prioritzés el FAV i la seva data d'inauguració per sobre de la previsió de les obres i del servei de Rodalies. Una setmana després, en el ple del Parlament, els grups del tripartit i CiU van pactar una resolució per a instar el Govern “a negociar amb caràcter inmediat el traspàs de Rodalies”. Aixi mateix, s'exigia una “dotació econòmica suficient per a fer front al dèficit d'inversions acumulat i a les necessitats futures de la xarxa”.

El conseller Joaquim Nadal també va voler avaluar les dades d'incidències. Segons el DPTOP tan sols 8 de les darreres 110 averies estaven causades per les obres del FAV ―tot i que havien ocasionat un impacte relatiu molt major―. 60 incidències es devien a la situació de les instal•lacions, 20 a avaries dels trens i 22 a altres causes com atropellaments, sabotatges, etc. Tot plegat, suposava 1,5 milions de passatgers afectats en set mesos i una disminució de l'ús de Rodalies a favor del cotxe privat o l'autobús interurbà.

Per la seva banda la resta de partits consideraven que l'afany d'inaugurar el FAV estava perjudicant Rodalies. El president Rodríguez Zapatero contestava que en cap cas no hi havia presses electoralistes. Així mateix reiterava que la situació del servei de Rodalies a Catalunya era fruit d'un “abandó des del 1992”. Per tant, considerava poc realista pretendre una solució immediata i alertava que caldrien un parell d'anys per poder assolir un servei “exemplar”. Malgrat les demandes de bona part de l'oposició, justificava la decisió de mantenir Álvarez al capdavant de Foment. Per a Zapatero “hi havia elements suficients per a mantenir la confiança en la ministra: arreglar els problemes, complir els compromisos i pal•liar els perjudicis als ciutadans”.

S'allarga el traspàs de Rodalies

El 16 d'abril es va reunir la Comissió bilateral Estat-Generalitat. El resultat va ser una frenada en el traspàs de Rodalies. I és que des del Govern català s'exigien garanties econòmiques i de gestió. En aquell moment, la percepció de totes les parts és que el procés s'allargava, ja que la propera reunió no es preveia fins després de l'estiu. Dies després José Montilla ―com a resposta a una interpel•lació al Parlament de Joan Ridao (ERC) ― es mostrava contundent i afirmava que el traspàs es produiria en la legislatura actual.

En canvi, sí que es va aprovar una altra mesura: el retorn del cost del bitllet a tots aquells usuaris que patissin endarreriments superiors als 15 minuts. La mesura, denominada “devolució exprés” consistia a regalar un bitllet senzill equivalent a l'utilitzat. Tanmateix, els usuaris la van rebre amb fredor, tant pel retard com pel fet que la majoria utilitzaven abonaments. El 30 de maig Renfe quantificava en 200.000 € mensuals el cost de la mesura anunciada per Magdalena Álvarez. Segons Miguel Ángel Remacha, director del nucli de Barcelona de Rodalies, només un 2% dels retards superaven els 15 minuts, mentre que més del 93% dels trens arribaven als seus destins amb puntualitat. La implementació d'aquesta mesura es va iniciar l'1 de juny amb el retorn de 473 bitllets. Dies després, Renfe i l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) van acordar que a partir de l'1 de juliol també es compensaria els viatgers que utilitzessin bitllets integrats.

El mes de juny també es produïa l'autorització per part del Consell de Ministres per a signar un conveni entre el Ministeri de Foment, ADIF i la Societat Estatal d'Infraestructures del Transport Terrestre (SEITT) a fi de millorar la xarxa ferroviària de Rodalies a Catalunya per un valor de 110 MEUR. El conveni havia de servir per a desenvolupar un protocol signat per la ministra de Foment i el conseller Joaquim Nadal el 17 de maig.

Continuen les incidències
Al llarg del mes de juny van continuar les incidències, entre les quals van destacar el descarrilament entre el Prat i l'aeroport (línia 10) i el descarrilament d'un tren Euromed al Prat de Llobregat el 22 de juny. Tal com va reconèixer la vicepresidenta del Govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, el comboi circulava a 125 km/h en un tram on el màxim estava fixat en 30 km/h. Les conseqüències es van allargar durant tres dies, van afectar més de 165.000 usuaris i van provocar la desviació o cancel•lació de 550 trens de les línies 2 i 10 de Rodalies i de mitja i llarga distància. Així mateix, es van retornar 15.000 bitllets amb el sistema devolució exprés i es va posar en marxa un sistema alternatiu d'autobusos. Per la seva banda, Miguel Ángel Remacha considerava que en cap cas no hi havia hagut “sensació de caos” a estacions com la de Sants, i assegurava que els sistemes d'informació havien funcionat amb tota normalitat. En canvi, els usuaris es queixaven precisament de la desinformació i del descontrol en el pla alternatiu preparat per la companyia.

Els efectes del descarrilament del tren Euromed van provocar que el 26 de juny Magdalena Álvarez es desplacés a Barcelona. Aprofitant la seva visita, el portaveu de CiU al Parlament, Felip Puig, demanava la seva compareixença al Parlament per tal que informés “de la crisi permanent al sistema ferroviari de Rodalies”. Puig lamentava també que en la seva visita “no hagués estat capaç de demanar disculpes”. Per la seva banda, el conseller d'Universitats, Innovació i Empresa, Josep Huguet, va manifestar ―en qualitat de portaveu del Govern― que la “societat estava cansada d'un sistema que ha petat”. Així mateix, va recordar les paraules del president Montilla quan havia afirmat que “l'Estat havia de passar dels compromisos als fets”.

El 3 de juliol José Luis Rodríguez Zapatero va anunciar que la transferència s'iniciaria a partir del mes de gener. Tanmateix, i responent a una pregunta de Josep Antoni Duran i Lleida (CiU) al Congrés, va obviar donar més detalls en considerar que “es tractava d'una qüestió tècnica i no política”. Joan Ridao (ERC) es mostrava crític, ja que sense “calendari i pressupost” era un anunci que podia quedar “en paper mullat”. La reunió del dia 17 de juliol entre els governs de la Generalitat i l'Estat va suposar acordar una ponència per tal que l'1 de gener hi hagués sobre la taula una proposta tècnica de traspàs. Aquest fet va ser qualificat “d'històric” per part del conseller d'Interior, Joan Saura.

Afectacions fins al setembre

El 25 de juliol el director del nucli de Barcelona de Rodalies, Miguel Ángel Remacha, anunciava que fins a l'11 de setembre les obres del FAV a l'Estació de Sants provocarien afectacions en bona part de les línies. En aquest sentit les línies 1, 3, i 7 van deixar d’arribar a les estacions de la plaça de Catalunya i Sants, mentre que la 4 reduïa les seves freqüències de pas. Per a CC.OO. aquests canvis eren de nou una mostra de la priorització del FAV i de “les presses del Ministeri per complir els terminis”. Dues setmanes més tard, el director general d'explotació d'ADIF, Manuel Benegas, va assegurar que la circulació de trens es normalitzaria a partir del 15 de setembre, moment en el qual les vies d'ample ibèric a l'Estació de Sants podrien funcionar a ple rendiment. Malgrat aquest anunci, el director general de Renfe per a Rodalies i Mitja Distància, Javier Pérez Sanz, no es mostrava tan optimista i afirmava que la plena normalitat no s'aconseguiria fins al 21 de desembre, data prevista per l'arribada del FAV a la ciutat comtal.

Malgrat la disminució de la demanda, durant els mesos d'estiu les incidències continuaven, a causa de problemes en els sistemes de senyalització, per l'avaria d’un tren de mercaderies o per un atropellament mortal. Aquest fet va suposar que l'11 d'agost Foment, Renfe i ADIF presentessin el Centre de Cooperació d'Operacions Ferroviàries (CECOF), un ens per a supervisar de manera exclusiva les incidències, per a coordinar l'execució de les obres del FAV i per a garantir la qualitat en la prestació del servei. Al capdavant s'hi situava Victor Morlán (PSOE), secretari d'Estat d'Infraestructures i Planificació (número dos de Foment), que juntament amb Daniel García Gallego (director executiu de Tallers i Manteniment de Renfe) i Luis Fernando López (director executiu de Manteniment de la Infraestructura d'ADIF) es van traslladar a la capital catalana de manera permanent. Dos dies després, el conseller Joaquim Nadal va anunciar al Parlament que proposaria a Victor Morlán que el Govern de la Generalitat s'integrés al CECOF per tal de “tenir veu i capacitat d'influència en la manera de respondre les successives crisis”. Els primers dies de funcionament d'aquest ens de coordinació van ser positius, ja que segons va anunciar Morlán l'índex de puntualitat va passar d'un 74% ―la setmana del 16 al 22 de juliol― a un 95% la darrera setmana d'agost. Així mateix, “la manca d'incidències” va ser la tònica del primer dia de setembre, considerada una data crítica per l'augment de la demanda derivada del retorn a la feina de molts usuaris.

A final de setembre la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, presentava les inversions previstes en els pressupostos generals de l'Estat del 2008. Des del Ministeri s’anunciava que la xarxa de Rodalies de Barcelona rebria 244 MEUR ―125 més que el 2007―, fet que suposaria més de la meitat de la inversió global per aquest concepte a nivell estatal. Malgrat aquest anunci les demandes de dimissió per la situació de “crisi permanent” continuaven no només per part dels partits de l'oposició (CiU i PP) sinó per ERC i ICV. Per al secretari d'organització del PSC, José Zaragoza, la seva dimissió només “endarreriria encara més els problemes que patien els ciutadans de l'àrea metropolitana de Barcelona”.

Les obres del FAV deixen sense Rodalies milers d'usuaris

L'excavació del túnel del FAV a Bellvitge (l’Hospitalet de Llobregat) va provocar el 15 d'octubre un esvoranc en les vies de Rodalies. Aquest fet va suposar el tall de la línia 2 i importants retards en les línies 1, 4 i 7, ja que només es podia circular en una de les dues vies. La situació es va repetir els dies 17 i 20; en aquest darrer cas el tall entre Sants i Bellvitge va ser total i també va afectar la línia del Llobregat d’FGC. Hores després Victor Morlán anunciava que la incidència obligaria a tallar les línies 2 i 10 i que afectaria els serveis de mitja i llarga distància si més no una setmana. Segons el secretari d'Estat d'Infraestructures, amb aquesta mesura es podria “consolidar el terreny i garantir la seguretat dels viatgers”. Concretament, es tractava de 100.000 usuaris diaris que haurien d'utilitzar un pla alternatiu de transport consistent en 200 autobusos per a cobrir trajectes entre la plaça d'Espanya i Gavà; entre Sants i l'Aeroport, i entre Barcelona i Tarragona en substitució dels trens de mitja i llarga distància. Per a compensar el tall d’FGC, es recomanava utilitzar la línia 1 del metro entre l’avinguda del Carrilet i la plaça d’Espanya. Per a Joaquim Nadal, “no hi havia més remei” que suspendre el servei ferroviari. La suspensió dels trens va suposar un augment d’entre el 5 i el 7% del trànsit en les vies del Baix Llobregat, mentre que els usuaris es mostraven entre indignats i resignats pel fet d’haver de duplicar, i fins i tot triplicar, el temps de viatge. El sistema de transport alternatiu va funcionar notablement bé, tot i que els primers dies alguns dels conductors d'autobusos vinguts d'arreu de l'Estat es van perdre. Així mateix, al cap de pocs dies es van incorporar millores, com un carril reservat per a autobusos a l'autopista C-32.

El 23 d'octubre, el conseller Joaquim Nadal va declarar que el servei de Rodalies tardaria ben bé uns dotze dies a restablir-se. Per al conseller de Política Territorial i Obres Públiques, la màxima prioritat del Govern era la seguretat dels ciutadans; la segona, aconseguir un servei eficient de Rodalies, i “només en tercer lloc”, l'arribada del FAV a Barcelona. Aquell mateix dia Foment anunciava que les línies afectades (2 sud, 7 i 10) serien gratuïtes fins que es recuperés la normalitat.

La segona setmana sense Rodalies al Baix Llobregat es va iniciar amb una manifestació a la plaça de Sant Jaume que va reunir tan sols dos centenars de persones de col•lectius molt diversos. L'endemà, José Luís Rodríguez Zapatero demanava de nou disculpes als ciutadans en un article a La Vanguardia. El president espanyol havia visitat la zona afectada dos dies abans amb la voluntat de conèixer de primera mà la situació.

El 5 de novembre, Víctor Morlán anunciava que el pla alternatiu de transport s'allargaria fins al 30 de novembre, tot i que no descartava que de manera parcial entressin en servei algunes de les línies suspeses. En l’àmbit parlamentari, els diversos grups reclamaven la posada en marxa d'indemnitzacions. Mentre ERC considerava que s'havien de vehicular a través de l'Agència Catalana del Consum (ACC), el PSC entenia que era competència exclusiva de Foment. Per la seva banda, CiU exigia que el Govern liderés el procés.

Restabliment del servei i gran manifestació a Barcelona
La ministra Magdalena Álvarez va anunciar que a partir del dia 19 de novembre es restabliria part del servei. Concretament, sis de les nou estacions de la línia 2** tindrien servei fins a Sants. Per altra banda, la línia 10 es continuaria cobrint amb autobusos i els trens de mitja i llarga distància es desviarien per Vilafranca del Penedès. Tot plegat era possible pel condicionament de dues vies a l'alçada de Bellvitge, amb l’excepció concreta de 40 metres ―just per sobre del túnel d’FGC― de via única. Tanmateix, es va anunciar que els bitllets continuarien essent gratuïts fins a l'arribada del FAV a Barcelona.

Tot i la millora de la situació, el 15 de novembre el Parlament de Catalunya demanava al president espanyol, amb els vots de CiU, ERC, ICV i el PP, la depuració “de les responsabilitats tècniques i polítiques” que havien de començar “amb la destitució de la ministra de Foment”.
L'endemà del restabliment parcial ―que s'havia saldat amb un èxit notable―, el secretari d'Estat, Víctor Morlán, considerava “probable” que el 30 de novembre tornés definitivament la normalitat. Aquell mateix dia Manel Nadal, secretari de Mobilitat, anunciava que el Govern lideraria una sol•licitud de compensació ―en forma d'abonaments gratuïts― als usuaris, juntament amb associacions sindicals, veïnals i de promoció del transport públic.

El 27 de novembre el Congrés dels Diputats va debatre una moció d'ICV en la qual, entre altres mesures, es proposava que el Govern de l’Estat assumís responsabilitats, “començant pel cessament de la ministra de Foment”. Es tractava de la primera votació per a reprovar una ministra del govern Zapatero, que no va tirar endavant per tan sols tres vots de diferència. Finalment, va tenir els vots favorables del PP, CiU, ERC, ICV-IU, Coalició Canària (CC) i Eusko Alkartasuna (EA), mentre que el PSOE, el Partit Nacionalista Basc (PNB), el Bloc Nacionalista Gallec (BNG) i la Chunta Aragonesista (CHA) van votar-hi en contra. El mateix dia s'anunciava el restabliment definitiu del servei per a l'1 de desembre, dia per al qual la Plataforma pel Dret a Decidir (PDD) havia convocat una gran manifestació amb el lema “Som una nació i diem prou”. L'any es va tancar amb la reprovació d'Álvarez, en aquest cas al Senat, amb els vots del PP ―que hi tenia majoria relativa― i les abstencions de CiU, ERC i ICV-IU.

Més informació
www.adif.es
www.atm.cat
www.fomento.es
www.gencat.cat/ptop
www.laptp.org
www.renfe.es

* L'Hospitalet-Mataró/Maçanet (línia 1), Sant Vicenç de Calders/Vilanova -Granollers/Maçanet (línia 2), l'Hospitalet-Vic (línia 3), Sant Vicenç de Calders/Vilafranca-Manresa (línia 4), l'Hospitalet-UAB/Martorell (línia 7) i Barcelona-Aeroport (línia 10).

** Vilanova, Sitges, Garraf, Platja de Castelldefels, Castelldefels i Bellvitge. Encara quedaven sense Gavà, Viladecans i el Prat de Llobregat.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame
Fotogaleria relacionada