Dimecres 19 de Desembre de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
DECRET DE LEGALITZACIÓ DE LA CAÇA EN BARRACA A LES TERRES DE L'EBRE (2007)
Xavier Basora - X3 Estudis Ambientals

La caça en barraca és una pràctica arrelada a les Terres de l’Ebre que utilitza coles per a caçar tords. Després d’alguns intents de regular aquest mètode, l’agost de 2007 el Departament de Medi Ambient i Habitatge presenta un projecte de decret que estableix un conjunt de condicions per a autoritzar la caça en barraca. Les entitats ecologistes duen a terme una campanya per a retirar el projecte al•legant que no és selectiu i que va en contra de la normativa comunitària. Finalment, i després de l’oposició de la Comissió Europea, el Govern català suspèn la tramitació del projecte, cosa que provoca diverses accions de protesta per part del caçadors ebrencs.

La caça en barraca consisteix a impregnar de vesc o coles sintètiques pals petits que es col•loquen a la capçada d’un conjunt d’arbres anomenats “barraques”. Els ocells que sobrevolen la zona s'hi queden enganxats i cauen dins el recinte, sovint encerclat per canyes o maons. Aquesta tècnica, que es practica a les Terres de l’Ebre –especialment a les comarques del Baix Ebre i el Montsià, està destinada a la caça d’algunes espècies d’ocells de la família dels túrdids, sobretot el tord comú i el tord ala-roig.

Una pràctica que s’utilitza també per a la captura d’algunes espècies de túrdids és el filat. Aquest mètode consisteix en l’ús d’una xarxa abatible de petites dimensions, associada a una piqueta d’aigua com a esquer, amb combinació d’un amagatall, tradicionalment fet de pedra o vegetació, des d’on el caçador guaita i acciona l’art per a la captura dels tords.

Històricament, aquests sistemes, que es podrien remuntar al segle XIII, anaven lligats a l’activitat agrària i ajudaven, d’una banda, a preservar la producció de les oliveres dels danys que els túrdids provocaven, i, de l’altra, proporcionaven a la població rural un complement alimentari en les èpoques d’escassetat. Malgrat això, en èpoques recents aquestes pràctiques han acabat esdevenint una activitat de lleure molt arrelada en alguns termes municipals de les Terres de l’Ebre, que solen començar la temporada cap al 15 d'octubre.

Per la seva part, els grups ecologistes sempre s’han mostrat partidaris de prohibir aquestes tècniques en considerar que són un mètode cruel, massiu i no selectiu, de manera que és impossible controlar adequadament les espècies que hi moren. Segons els ecologistes, atès que els grups d’ocells migratoris són mixtos, a les xarxes hi cauen molts més ocells que els que es pretenen capturar, entre els quals no només hi ha el tord sinó també espècies protegides com ara el pit-roig, el tallarol de casquet, la cotxa fumada i la puput. D’altra banda, els ecologistes argumenten que la Directiva europea d’ocells, de l’any 1979, prohibeix explícitament l’ús d’aquests mètodes al seu Annex IV.

El primer intent de regular de manera efectiva aquestes pràctiques per part del Govern català es va produir l’any 2003 amb l’aprovació de la Llei 22/2003 de protecció dels animals. L’article 9.2 d’aquesta norma prohibia “l'ús de coles o substàncies enganxoses com a mètode per a controlar animals vertebrats, excepte l'ús del vesc, amb l'autorització prèvia excepcional del Departament de Medi Ambient, en condicions estrictament controlades, de manera selectiva i de petites quantitats d'ocells, per a la caça del tord i la captura en viu d'ocells fringíl•lids”. Aquestes autoritzacions previstes a la Llei es concedirien sempre que se'n demostrés la tradició.

L’any 2004 el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) va dur a terme una experiència pilot per a garantir un sistema de caça del tord en barraca molt més selectiu que el que s'havia utilitzat fins llavors. Per la Resolució de 4 d'octubre de 2004, el DMAH va aprovar el procediment i els criteris que havien de regir les autoritzacions de manera individualitzada. Fruit d’aquesta Resolució, es van autoritzar dues-centes cinquanta barraques, es va establir un horari de caça restringit, es va prohibir l’ús de reclams elèctrics o electrònics per a atreure els ocells i es va fixar un màxim de dos-cents exemplars per punt de captura i temporada. Aquesta resolució va comportar diverses denúncies dels ecologistes davant la Unió Europea (UE).

Durant els anys 2005 i 2006 no es van atorgar autoritzacions, cosa que va provocar conflictes diversos entre els caçadors i els agents rurals que els denunciaven, i va comportar nombrosos judicis per la via penal contra caçadors en barraca.

El juliol de l’any 2006 es va modificar l’article 9.2 de la Llei 22/2003 afegint que, en el cas de l’ús del vesc, s’haurien de determinar per reglament les espècies d’ocells susceptibles de captura i les condicions i requisits aplicables. Per tant, es feia necessari un decret del Govern de la Generalitat per a concretar com dur a terme la caça en barraca.

El projecte de Decret per regular la caça en barraca entra a informació pública
A mitjan 2007, el DMAH va presentar un projecte de decret per a regular l’autorització excepcional per a la captura de túrdids amb els mètodes tradicionals del vesc i el filat. El projecte es va publicar el 8 d’agost i va restar a informació pública fins al 20 de setembre, dia que també acabava el termini per a presentar al•legacions.

Segons el projecte, la pràctica de la captura de túrdids mitjançant el mètode tradicional del vesc només s'autoritzaria en els termes municipals on s'havia mantingut la pràctica* i en uns llocs fixos de captura (“barraques” formades per un màxim de tres arbres adults i vius) degudament detallats. Les principals novetats que incloïa eren l'establiment d'un horari limitat per a la caça en barraca –de 23:30 a 9:30– i la incorporació d'uns fulls de control, un on els caçadors haurien d'inscriure cada dia el nombre de captures, i un altre de resum de captures al final de la temporada. El nombre màxim de captures, deia el projecte, es fixaria anualment mitjançant resolució de la direcció general competent en matèria de fauna cinegètica, en funció de l’estat i l’abundància de les poblacions de túrdids.

El projecte de decret considerava que les limitacions i restriccions que introduïa convertien la caça en barraca en un mètode de captura “totalment selectiu”. En el cas del filat, el fet que calgués el fer-ne un accionament voluntari per part de la persona que l’utilitzés per a efectuar la captura també el faria del tot selectiu.

Per a superar les limitacions establertes per la Directiva d’ocells, la proposta de decret s’emparava en l’article 9 d’aquesta norma europea on es permet excepcionalment la captura de certes espècies d’ocells en petites quantitats, en unes condicions estrictament controlades i d’una manera selectiva.

Els caçadors, satisfets pel projecte de decret
El portaveu de l'Associació Cinegètica de Barraquistes de Catalunya (ACBC), Xavier Fontana, va manifestar la seva satisfacció pel projecte de decret, tot i que va reconèixer que hi havia algunes condicions massa restrictives com ara la imposició d'un horari.

Per la seva part, l'Ajuntament d'Ulldecona va reiterar el seu suport a la caça en barraca enviant una carta al conseller de Medi Ambient per animar-lo a aprovar el decret. El consistori va recordar que la caça en barraca era un mètode selectiu i tradicional molt arrelat al Montsià, que formava part de la identitat de les Terres de l'Ebre i que ajudava el sector olivarer a reduir la població de tords.

A començament d’octubre el delegat dels Serveis Territorials de Medi Ambient a les Terres de l’Ebre, Víctor Gimeno, va reconèixer que veia difícil aprovar el decret abans de l’inici de la temporada, previst per al 14 d’octubre. Malgrat això, Xavier Fontana va assenyalar que, encara que el decret no estigués a punt, els caçadors començarien la campanya igualment, assumint el risc de rebre denúncies. Fontana va manifestar també la ferma voluntat dels caçadors de complir escrupolosament el decret.

Reaccions contràries al decret, amb una campanya d’abast internacional inclosa
Els grups ecologistes van reaccionar de forma negativa. Van manifestar que el projecte de decret era molt semblant a la prova pilot del 2004, la qual, van recordar, tenia un expedient d'infracció obert contra el Govern espanyol. El portaveu de Depana, Manel Cunill, va afegir que el nou decret donaria cobertura legal a una pràctica prohibida a Europa, malgrat que hi havia lleis de rang superior i sentències del Tribunal de Luxemburg que asseguraven que la caça en barraca no era una tècnica selectiva. Ignasi Ripoll, portaveu de SEO/BirdLife, va dir que el projecte era impropi d’un govern del segle XXI que es declarava progressista i va anunciar que, si s'aprovava el decret, el denunciarien a Europa.

Diverses entitats ecologistes, entre les quals hi havia SEO/Birdlife, Gepec, Ipcena, Ecologistes de Catalunya, Depana i l'Associació Ornitològica de les Terres de l'Ebre Picampall, van iniciar una campanya de recollida de signatures i adhesions d’abast internacional per tal de retirar el projecte de decret. En cinc setmanes, la campanya va recollir vint-i-una mil signatures individuals i sis-centes seixanta d'associacions i entitats, entre les quals hi havia universitats d'arreu del món.

L'Associació Nacional per a la Protecció i el Benestar dels Animals (ANPBA) va demanar, també, la retirada del projecte de decret i, com els grups ecologistes, va amenaçar de presentar una denúncia davant de la Comissió Europea (CE) si el Govern català no suspenia el decret.

El Consell de Protecció de la Natura (CPN), un òrgan consultiu del Govern català en matèria de protecció de la natura i del paisatge, va reunir-se el 26 de setembre i va informar negativament del projecte de decret. Segons el CPN, el text no garantia de manera adequada el compliment de les condicions que fixa l’article 9 de la Directiva d’ocells.

En l’àmbit polític, Joves d'Esquerra Verda (JEV), la branca juvenil d'Iniciativa per Catalunya-els Verds, van presentar al•legacions per a demanar la retirada del decret. Els JEV van disposar del suport de Jordi Guillot, secretari d'organització d'ICV (partit que governava el DMAH), el qual va reconèixer que la caça en barraca era un exemple clar de vulneració de la normativa comunitària de protecció dels animals.

El Govern català retira el projecte de decret per l’oposició de la Comissió Europea

El projecte de decret va rebre una vintena d'al•legacions de particulars, entitats i institucions que coincidien bàsicament en tres punts: era un procediment massiu i no selectiu, contravenia la normativa europea i tenia en contra sentències judicials del Tribunal Superior de Justícia.

El 5 d’octubre el director general de Medi Natural, Joan Pallissé, es va reunir amb membres de la CE per tractar el projecte de decret. Segons Pallissé, la CE es va negar de forma rotunda a donar suport al decret perquè contravenia la directiva comunitària d'aus pel fet de ser un mètode cinegètic massiu i no selectiu.

Aquesta resposta, i el fet que la Generalitat no es volgués arriscar a una futura condemna per part dels tribunals europeus, va motivar que el DMAH suspengués la tramitació del projecte de decret. Pallissé va assenyalar que el vesc i el filat continuarien essent mètodes de caça no autoritzats i que el DMAH, a través dels agents rurals, continuaria fent inspeccions i obrint expedients sancionadors com havia fet fins llavors. El responsable de Medi Natural va negar que el DMAH hagués retirat el decret per les pressions dels grups ecologistes.

Els caçadors de les Terres de l’Ebre emprenen diverses accions de protesta
Les respostes de caçadors i ecologistes no es van fer esperar. El president de l’ACBC, Enrique Marzà, va demanar al conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, que dimitís perquè no havia sabut escoltar la gent de les Terres de l'Ebre. “De tradicions i costums, només n’hi pot haver a Barcelona” va afegir Marzà, que també va negar que la CE hagués “tombat” el decret ja que el govern català tenia plena competència per a aprovar-lo.

A final d’octubre, els alcaldes del Montsià es van reunir amb Joan Pallisé i li van plantejar la necessitat d’analitzar jurídicament el concepte “selectivitat” (si es refereix a la mort de l'animal o també a la captura), atès que era l'argument principal de la CE per no admetre la caça en barraca. A més, van plantejar la possibilitat de fer un estudi per a valorar els danys que els tords provoquen en la collita d'olives.

El diumenge 4 de novembre unes set-centes persones es van manifestar a Alcanar contra la prohibició de la caça en barraca en un acte convocat per l’ACBC. Els manifestants van acusar els polítics i els ecologistes d’oposar-se a pràctiques que desconeixen i que tenen una gran importància social a les Terres de l’Ebre. L’ACBC va avançar també que el febrer de 2008 es faria una nova manifestació a Amposta per a defensar les tradicions del territori, incloent-hi la caça en barraca o els bous.

A mitjan novembre, l’ACBC, a través d'eurodiputats de diversos partits polítics, va demanar comparèixer davant la comissió de peticions de la UE per a explicar que la pràctica cinegètica de la barraca és selectiva i no massiva (atès que els animals es capturen vius) i per tant per a sol•licitar a la CE que no n’impedís la legalització.

Per la seva part, els grups ecologistes es van mostrar molt satisfets per la retirada del projecte de decret. El Gepec va demanar la dimissió de Joan Pallisé i de Víctor Gimeno pel ridícul que havien fet. Damià Vernet, portaveu del Gepec, va acusar Gimeno d'haver fet tot el possible per legalitzar la barraca i de fer “la vida impossible” als agents rurals i als cossos de seguretat. Si no dimitia, va dir, no es podria garantir que es respectés la legalitat vigent. Els ecologistes van alertar que la situació era encara més greu al País Valencià, on calculaven que hi havia més de quatre mil barraques.

L’ANPBA va mostrar també la seva satisfacció però va demanar al DMAH que donés un pas més definitiu presentant al Parlament de Catalunya una petició expressa per a derogar urgentment l’article 9.2 de la Llei 22/2003, de protecció dels animals. Els grups ecologistes també van fer seva aquesta demanda.

Primera sentència contra un caçador en barraca
A final d’octubre, l'Audiència Provincial de Tarragona (APT) va dictar la primera sentència condemnatòria a un caçador en barraca per un delicte contra la fauna comès l’octubre de 2005. Segons la sentència, la supervivència de les aus capturades depèn de la voluntat del caçador, el qual ha de netejar l’au de seguida, cosa que no va fer l’acusat.

A mitjan novembre, però, la mateixa APT va emetre una sentència absolutòria contra un caçador en barraca. L’estament judicial va esgrimir, en aquell cas, que no eren comparables els efectes que podien tenir sobre la fauna l'ús del verí o d’explosius amb els efectes de la caça en barraca, malgrat que tots aquests mètodes es consideraven delicte pel Codi Penal (art. 336). La sentència concloïa que la infracció del caçador era una falta administrativa i no penal.

Fruit d’aquesta divergència, tant els caçadors com els grups ecologistes van demanar que s’unifiquessin els criteris.

Més informació
mediambient.gencat.net/cat/ciutadans/participacio_publica/projecte_decret_turdids.jsp
www.gepec.org/barraca-i-filat

* Alcanar, Mas de Barberans, Santa Bàrbara, la Galera, Masdenverge, la Sénia, Ulldecona, Roquetes, Godall, Tortosa i l'Ampolla.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame