Dilluns 15 d ' Octubre de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRAL NUCLEAR D'ASCÓ (2008)
Marc Sogues

A començaments d’abril Ascó 1 detecta partícules radioactives a les seves instal•lacions, procedents d’una fuita produïda a final del 2007 durant la recàrrega de combustible de la central. Entre abril i setembre s’efectua la investigació del succés i la descontaminació de les instal•lacions, així com un control radiològic que permet descartar qualsevol efecte de la fuita sobre la salut i el medi. Tanmateix, el Consell de Seguretat Nuclear i les associacions ecologistes acusen els titulars de la central d’ocultar informació relacionada amb el succés. A mitjan agost es produeix un incendi al generador de Vandellòs 2, que manté la central aturada fins a mitjan octubre.


Antecedents 2005:34; 2006, 2007

L’energia nuclear es va començar a utilitzar a Catalunya l’any 1974 amb la posada en marxa de la central Vandellòs 1 (Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp). Durant la dècada dels vuitanta es va consolidar amb la construcció de tres nous reactors, dos a Ascó (Ribera d’Ebre) i un altre a Vandellòs. L’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV), una agrupació d’empreses formada pel Grupo Endesa i Iberdrola, és des d’aleshores l’encarregada de l’explotació de les centrals.

Fins al 2008, els incidents nuclears més rellevants esdevinguts a Catalunya havien estat l’incendi del reactor de Vandellòs 1, que va comportar el tancament d’aquesta central l’any 1989, i la corrosió del sistema de refrigeració de la Vandellòs 2, detectada el 2005. Aquests incidents van ser catalogats respectivament amb el nivell 3 i el nivell 2 en l’escala de l’INES de successos nuclears.*

Durant els primers anys del segle XXI, les centrals catalanes han estat les que han registrat un major nombre de successos notificables de tot l’Estat espanyol, si bé segons el Consell de Seguretat Nuclear (CSN), cap dels incidents d’aquests anys no ha comportat riscos per als treballadors, la població o el medi. Això no obstant, diverses associacions ecologistes i alguns partits polítics han demanat reiteradament als governs espanyol i català un calendari per al tancament de les centrals. En canvi, els cercles empresarials s’han pronunciat repetidament a favor del rellançament d’aquesta energia adduint la seva idoneïtat com a font d’energia renovable i que no contribueix a l’escalfament global.

Fuita radioactiva i aturades a Ascó 1
A la darreria de novembre del 2007, la central d’Ascó 1 va dur a terme una recàrrega de combustible. Durant aquesta operació, el dia 27, es va contaminar accidentalment el sistema de ventilació de l’edifici de combustible. Immediatament es va activar el sistema de ventilació d’emergència i es va procedir a descontaminar una part dels conductes de ventilació, si bé no es va considerar necessari dur a terme una descontaminació exhaustiva de tot el sistema. El dia 29 es va tornar a posar en funcionament el sistema de ventilació normal, la qual cosa va provocar l’emissió accidental d’un nombre indeterminat de partícules radioactives a l’exterior de la central.

A principi del març del 2008, durant uns controls rutinaris, l’ANAV va detectar la presència de partícules radioactives a l’exterior de la planta. L’Associació va relacionar la troballa amb l’incident del mes de novembre i, a començament d’abril, en va informar el CSN. Pocs dies després l’organització ecologista Greenpeace va denunciar els fets davant de l’opinió pública i el CSN els va reconèixer públicament.

En un primer moment, el Consell va qualificar el succés amb el nivell 1 en l’escala INES, però posteriorment va elevar-lo a nivell 2 en considerar que l’ANAV havia dut a terme un control inadequat del material radioactiu i que havia proporcionat durant mesos una informació incompleta i deficient a l’organisme regulador.

Durant el mes de juny la central es va aturar per efectuar una revisió i una descontaminació exhaustiva d’acord amb els criteris del CSN. Durant aquesta aturada, el CSN va comprovar que els detectors de radiació havien estat mal calibrats, almenys durant un any, i que, a més, havien estat manipulats durant el succés del mes de desembre per permetre que tornés a funcionar el sistema de ventilació normal. A més, a començament de juliol, es va saber que el dia 30 de novembre, l’endemà de l’inici de l’emissió de partícules radioactives, en un comptatge de l’aparell de mesura del personal de la central s’havia detectat una partícula a la sabata d’un treballador, de la qual cosa el CSN afirmava que l’ANAV no l’havia informat fins al mes d’abril.

Davant d’aquestes informacions, tant el CSN com les associacions ecologistes i els alcaldes dels municipis propers a la central van acusar l’ANAV d’haver ocultat informació des del mes de novembre. Els ecologistes, amb la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) i Greenpeace al capdavant, van acusar els titulars de les plantes, Endesa i Iberdrola, de posar per davant els interessos econòmics per sobre de la seguretat i van demanar que s‘elevés l’incident al nivell 3 de l’escala INES, cosa que finalment no va succeir.

Pel que fa als partits polítics, el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) va demanar a mitjan abril el cessament del màxim responsable de la central, mentre que el portaveu d’Iniciativa per Catalunya-els Verds (ICV) al Congrés, Joan Herrera, demanava el tancament immediat de la central fins a conèixer tota la informació referent a l’incident. Al final de maig, el president del govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, va defensar la gestió de l’incident feta pel CSN i el va atribuir a un error humà del qual va responsabilitzar l’ANAV.

Per la seva banda, l’ANAV va negar en diverses ocasions haver manipulat intencionadament els detectors de radiació i es va defensar de les acusacions de falta de transparència adduint que la informació s’havia anat facilitant a partir de l’abril perquè era el moment en el qual s’havia detectat la contaminació i se n’havien pogut validar els resultats amb diferents mètodes de laboratori. Tot i així, a mitjan abril la junta d’administradors de l’Associació va destituir el director de la central, Rafael Gasca, i el cap de serveis de protecció radiològica, Francesc González.

L’aturada del mes de juny es va allargar fins al final de juliol, moment en el qual la central, després de dos intents fallits per problemes amb una vàlvula del sistema de refrigeració primari, va tornar a connectar-se a la xarxa. Al final de setembre, però, va haver de tornar a aturar-se per una fuita en una canonada de control d’una vàlvula de vapor de la turbina i, a mitjan octubre, pel funcionament deficient dels sistemes de detecció de gasos tòxics de la sala de control. Aquests incidents obligaren a aturar la central uns pocs dies i van ser qualificats amb el nivell 0.

Es descarten efectes sobre el medi ambient i les persones
Entre els mesos d’abril i setembre l’ANAV i el CSN van dur a terme la detecció i retirada de partícules radioactives del complex de la central i de les zones properes. En total, es van recollir prop d’un miler de partícules, i si bé la major part es van trobar dins del recinte de la central, també se’n van localitzar en cinc punts de l’exterior d’aquest mateix edifici, i també en un talús de la vora del riu Ebre. Tot i així, el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) va voler descartar l’afectació radiològica del riu i va informar que s’havien reforçat les analítiques de traces radioactives en aigua i llots en conèixer l’episodi de la fuita nuclear i que els registres no havien superat els llindars de detecció establerts per la normativa vigent.

El mes de juny es van conèixer els resultats d’un estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) encarregat pel CSN, que concloïa que les partícules radioactives més petites s’havien dispersat probablement pel Mediterrani, en direcció sud-est, i les més grans (i potencialment més perilloses) havien romàs en un radi d’uns 700 m. L’informe també indicava que una estació de mesura de la Generalitat havia detectat un pic de radiació, entre el 14 i el 17 de desembre, que procedia de la fuita, la qual cosa evidenciava que la planta havia emès radiació a l’exterior durant setmanes. Tanmateix, el mateix informe descartava cap tipus d’afectació significativa sobre el medi.

Per descartar els efectes de la radiació sobre la població, el CSN va efectuar controls radiològics a 2.584 persones que havien accedit a la zona protegida de la central entre el 28 de novembre del 2007 i el 8 de maig del 2008. Entre els controls hi va haver 143 escolars, un fet que va tenir un gran ressò mediàtic i va contribuir a incrementar els dubtes entorn de la gestió de l’incident que havia fet l’ANAV, ja que tant els pares com les organitzacions ecologistes acusaven la central d’haver permès la visita dels nens tot i conèixer el risc d’exposar-los a les emissions. Finalment, però, al final de maig es va saber que tots els controls van donar resultats negatius, cosa que l’ANAV va utilitzar com a argument per certificar la irrellevància de les emissions produïdes durant l’incident.

A principi d’agost el ple del CSN va aprovar una proposta de sanció per a la central que suposava una multa entre 9 i 22,5 MEUR, la més gran mai imposada en la història nuclear de l’Estat espanyol. Aquesta sanció havia de ser ratificada pel Ministeri d’Indústria en un període de sis mesos. Tot i que a final d’any el Ministeri encara no s’hi havia pronunciat, a mitjan agost el ministre d’Indústria, Miguel Sebastián, va garantir que seria una multa contundent. Tanmateix, els ecologistes consideraven que, tenint en compte els beneficis de les empreses gestores de la central, la sanció, en qualsevol dels casos, seria ridícula,** i l’entitat Tanquem les Nuclears-Coordinadora per una Nova Cultura de l’Energia va demanar que els diners de la sanció es destinessin a la investigació dels efectes de la radiació en la salut i el medi ambient.

Incendi al generador de Vandellòs
La central de Vandellòs va experimentar dues aturades no programades durant el 2008. La primera va ser provocada per un problema en el transformador principal i va durar sis dies. La segona es va produir al final d’agost com a resultat d’un incendi en el generador elèctric de la central, produït pel mal funcionament d’un interruptor. Les flames van començar a la caixa de connexions del generador i van afectar principalment la sala de turbines, una zona allunyada del reactor nuclear. Aquest succés va aixecar de nou certa polèmica perquè tant el CSN com el delegat del govern de la Generalitat a Tarragona, Xavier Sabaté, van acusar l’ANAV de no haver alertat de l’incendi ni el CSN ni els bombers. La central va romandre aturada entre el 24 d’agost i el 20 d’octubre i l’ANAV va aprofitar els treballs de reparació de les instal•lacions malmeses en l’incendi per substituir el rotor de l’alternador, una peça que havia produït vibracions en els darrers mesos i que el fabricant (Siemens) recomanava canviar.

En conjunt, les centrals catalanes van comptabilitzar durant el 2008 el 65% dels successos notificables de l’Estat: Ascó 2 va ser la central que més en va registrar, amb un total de setze, si bé tots van ser de nivell 0. Ascó 1 va registrar deu successos i Vandellòs, sis. Per al 2009 hi havia previstes les recàrregues de combustible de Vandellòs i d’Ascó 1, els mesos de març i maig, respectivament.

Més informació
blogcanc.blogspot.com
www.amac.es
www.anav.es
www.csn.es
www.news.iaea.org/news/default.asp
www.tanquemlesnuclears.org

*Les sigles INES corresponen a la denominació anglesa International Nuclear Event Scale. Els incidents que s’esdevenen a les centrals nuclears es classifiquen segons la seva gravetat en una escala del 0 al 7, essent 0 el nivell nul de gravetat i 7 el nivell extrem.

**Els ecologistes argumentaven que durant el primer semestre del 2008, Iberdrola i Endesa havien tingut uns beneficis de 1.959 MEUR i de 6.002 MEUR, respectivament, la qual cosa suposava un benefici diari de 43,6 MEUR, és a dir, el doble de la màxima sanció possible.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame
Fotogaleria relacionada