Dimecres 11 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CANAL SEGARRA-GARRIGUES (2007)
canal segarra-garrigues
Xavier Sabaté - X3 Estudis Ambientals

La construcció del canal Segarra-Garrigues avança a bon ritme i es liciten els treballs que permetrien arribar a l’equador de l’obra l’any 2010, malgrat una sentència europea contra l’Estat espanyol per la pèrdua d’hàbitats esteparis que podria significar la transformació de bona part dels terrenys afectats a zona de regadiu. Mentrestant, des dels dos extrems nord i sud de la zona a transformar es comencen a regar les primeres terres, tot i que la sequera impedeix l’acumulació d’aigua a l’embassament de Rialb, el principal subministrador d’aigua del sistema de reg.


Antecedents 2003:18; 2004:26; 2005:25; 2006

El sistema de reg Segarra-Garrigues és la principal infraestructura de reg plantejada a Catalunya des de la construcció del canal d’Urgell a mitjan segle XIX. El projecte permetria transformar a regadius 70.150 ha de terres de secà del marge esquerre del canal d’Urgell. El sistema es vertebra per un canal amb un traçat paral•lel al canal d’Urgell, que començaria a l’embassament de Rialb (la Noguera) i acabaria a l’embassament de l’Albagés (les Garrigues). Amb un recorregut de 85 km, passaria per totes les comarques de la plana de Lleida: la Noguera, la Segarra, el Pla d’Urgell, Urgell, el Segrià i les Garrigues. El projecte d’irrigació beneficiaria uns 17.000 regants. El pressupost total de la infraestructura és de 1.521 MEUR.

Fins a 2006, el projecte i construcció del canal va ser motiu d’enfrontaments entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) i el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) per les àrees excloses de reg. Segons la Directiva europea 79/409/CEE sobre les aus (també coneguda com Directiva d’ocells), calia protegir els espais esteparis d’aquest territori, i per tant evitar-ne la transformació a zona de regadiu. Aquests espais haurien de ser protegits mitjançant la declaració de diverses ZEPA (zona d’especial protecció per a les aus).

El DMAH i el DAR van superar les seves divergències sobre el regadiu i les ZEPA amb una solució de compromís a final de 2006, quan es va aprovar l’ampliació de la proposta de la XARXA NATURA 2000 a Catalunya, que implicava l’augment de superfície de les ZEPA a l’àmbit del canal Segarra-Garrigues. A partir d’aquell moment, es va iniciar la construcció d’un primer tram de canal, i la Generalitat de Catalunya i l’Estat espanyol van acordar un sistema de finançament de tot el sistema de reg.

Judicis europeus contra el canal Segarra-Garrigues
A final d’abril de 2007 la Comissió Europea (CE), a través de l’advocada general de la Unió Europea (UE), Juliane Kokott, va demanar al Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees (TJCE) que condemnés l’Estat espanyol, i de manera subsidiària la Generalitat de Catalunya, per l’incompliment de la Directiva d’ocells en relació amb el canal Segarra-Garrigues. Segons la CE, la declaració d'impacte ambiental (DIA) del canal, realitzada el setembre de 2002, vulnerava la legislació comunitària. Aquesta sol•licitud de Kokott derivava d’una denúncia efectuada l’any 2001 per l’entitat ecologista SEO-Birdlife, i era un dels quatre contenciosos que la Generalitat tenia oberts en matèria ambiental davant Brussel•les. Segons el DMAH, la proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000 aprovada a final de 2006 cobriria les exigències dels diversos contenciosos oberts. Per contra, la delegada de SEO-BirdLife a Catalunya, Cristina Sánchez, va assegurar que l’ampliació no era suficient per a garantir la protecció de moltes espècies d’aus estepàries.

Malgrat la demanda de l’advocacia europea, el Ministeri de Medi Ambient (MMA) no preveia modificar el ritme de les obres del canal Segarra-Garrigues. Antonio Serrano, secretari general per al Territori i la Biodiversitat del MMA, va comunicar que s’afegirien, a la DIA original, les mesures complementàries que fossin necessàries per a ajustar-se a la normativa, però que, en tot cas, les actuacions previstes continuarien.

El TJCE va dictaminar el 18 de desembre que el canal Segarra-Garrigues vulnerava la Directiva d’ocells. La sentència assenyalava que la infracció no es podia justificar per la importància del desenvolupament econòmic i social que comportaria l’execució del canal, tal com havia al•legat l’Estat espanyol. La sentència no implicava cap sanció ni l’aturada de les obres, però sí que instava l’Estat a protegir una major representació dels hàbitats esteparis per complir amb la Directiva en un termini proper, si no volia incórrer en un delicte ambiental.

Els grups ecologistes Ipcena i SEO-Birdlife van suggerir que els diners que l'Estat hagués de pagar en cas que el TJCE sancionés l’Estat espanyol podrien fer-se servir per a compensar els pagesos que no transformessin les seves terres. Els ecologistes van aprofitar per a reclamar que es fes una correcta gestió de les ZEPA, per a garantir que la seva designació servís realment per a protegir les aus.

La construcció del canal avança amb rapidesa
Malgrat tot, les obres del canal avançaven amb rapidesa. Les obres del primer tram del canal, adjudicat l’any 2006, entre l’embassament de Rialb i Ponts (la Noguera), amb una llargada de 5,2 km, avançaven a bon ritme, i era previst que finalitzessin a principi de 2008.

El mes de febrer el consell d’administració de l’empresa estatal Canal Segarra Garrigues SA (Casega) va adjudicar, per 54,2 MEUR, els treballs de construcció del segon tram del canal, de 16 km, entre Ponts (la Noguera) i les Pallargues (la Segarra). Els treballs van iniciar-se el mes de juny i era previst que finalitzessin durant la primera meitat de 2009.

D’altra banda, a principi de juny la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) va treure a informació pública el projecte de l’embassament de l’Albagés (Garrigues), amb un pressupost de licitació de 62,9 MEUR. Aquest embassament, amb una capacitat de 80 hm3, contribuiria a regular els nivells d’aigua del canal i tancaria la infraestructura pel sud. Durant el període d’informació pública Ipcena i SEO-BirdLife van reclamar que es paralitzessin les obres de tot el canal per presumptes irregularitats ambientals en el projecte de l’embassament. Segons els ecologistes, el projecte afectaria hàbitats importants per a les aus, i havia sortit a informació pública sense que se n’avalués l’impacte ambiental. Els ecologistes van demanar la nul•litat de la DIA del conjunt del canal aprovada l’any 2003 per no incloure el projecte de l’embassament.

Les obres del canal no es van aturar, i el mes de novembre l’empresa estatal AcuaEbro, que havia absorbit Casega, va adjudicar-ne la tercera fase de construcció, que comportaria 21 nous km de canal fins a arribar al terme municipal de Tàrrega (Urgell). Els treballs, adjudicats per 52,8 MEUR, permetrien regar 15.500 ha dels municipis dels Plans de Sió (Segarra) i Tàrrega. Amb aquesta tercera fase, que es preveia finalitzar el 2010, les obres del canal arribarien a l’equador de la seva execució, amb 42,5 km construïts, i regarien més de 33.000 ha de terrenys.

Restarien pendents el quart tram del canal, de 21 km, entre Tàrrega i Maldà, amb un pressupost de 56 MEUR, i el cinquè, entre Maldà i l’embassament de l’Albagés, de 21,6 km. La data de finalització del canal es va fixar en l’any 2013, entre 3 i 5 anys abans de les dates previstes quan es van redactar els primers projectes del canal, l’any 2001.

Pel que fa a la xarxa de reg secundari, Jordi Bertran, director general de Desenvolupament Rural del DAR i president de l’empresa pública Reg Sistema Segarra-Garrigues SA (REGSEGA), del DAR, va fer balanç de l’any 2007 anunciant que ja s’havien executat obres per un valor d’uns 100 MEUR i va destacar que ja s’havien construït deu basses i cinc bombaments del sistema de reg.

Hi haurà canal, però... hi haurà aigua?
El president de la CHE, José Luis Alonso, va anunciar el mes de novembre que la primavera de 2008 podrien rebre aigua els primers pagesos del Segrià, que es proveirien mitjançant una captació directa del riu Segre (independent del canal, però integrada al sistema de reg del Segarra-Garrigues), i propietaris de la Noguera, que connectarien amb el primer tram del canal, que tindria un cabal adaptat a la superfície de regadiu. Alonso va afegir que la concessió d’aigua per al canal estava en vies de resolució. La infraestructura tenia llavors una reserva de 100 hm3 de l’embassament de Rialb, suficients per a regar les primeres hectàrees. Però aquesta quantitat no s’havia arribat a emmagatzemar al pantà a causa de la sequera. D’altra banda, el canal d'Urgell també tenia una part de l’aigua de Rialb assignada.

El mes de juliol hi va haver una certa alarma a la Segarra quan més de setanta nuclis de població, pertanyents a 21 municipis, van veure perillar la qualitat de l’aigua de boca. L’ascens de les temperatures i l’augment del consum d’aigua havien elevat de manera preocupant els índexos de contaminació a la xarxa de subministrament de la comarca. Jaume Font, cap de servei de l’empresa Gestió d'Aigües de la Segarra, dependent del consell comarcal, va destacar que els pobles que extreien l’aigua dels pous, sobretot Torà, Ivorra, Biosca i Sanaüja, eren els que es trobaven en una situació més crítica. La comarca ja havia patit, el 2006, un episodi de sequera que va provocar restriccions d’aigua de boca.

Els pobles que rebien l’aigua en superfície, és a dir, a través de canals com el d’Urgell, presentaven menys problemes de contaminació perquè el subministrament era més abundant. Jaume Font va assegurar que la solució no arribaria fins que la comarca rebés aigua potable del canal Segarra-Garrigues. En aquest sentit, era previst que els primers 21 km del canal servissin tant per al reg com per al consum industrial i de la població, la qual cosa beneficiaria 48 municipis de la Segarra, el Pla d’Urgell i les Garrigues. Era previst que a partir del març de 2008 entrés en funcionament una planta potabilitzadora al poble de Ratera.

El mes de març el canal Segarra-Garrigues va començar a regar les primeres finques, corresponents al primer tram del canal. L’any 2007 tancava amb la previsió que el 2008 regués 1.500 ha més en aquesta zona, fins a arribar a Vilanova de l’Aguda. A l’altre extrem del canal, era previst que es regués, amb aigua del Segre, fins a 1.500 noves hectàrees als municipis d’Albatàrrec, Sunyer, Sudanell i Montoliu de Lleida.

Més informació
www.acuaebro.es
www.casega.es
www.ipcena.org
www.regsega.net
www.ruralcat.net/ruralcatApp/segarragarrigues/index.htm
www.seo.org

Ignasi Aldomà (ed.), 2006. Un canal Segarra-Garrigues per al segle XXI. Lleida: Pagès editors
Diversos autors, 2007. Les propostes del manifest de Vallbona. Un canal Segarra Garrigues per construir un país equilibrat. Lleida: Pagès editors.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame
Fotogaleria relacionada