Dilluns 14 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
AUTOVIA C-12 EIX DE L'EBRE (2008)
C-12
Josep Ramon Mòdol

L’actual C-12 és una via en plena efervescència de projectes de millora i desdoblament. El tram que està generant un debat més intens és el de la variant de Tortosa, on la Generalitat preveu un traçat que afectaria el nucli de Vinallop i la zona de xalets de lo Canalet, on els veïns s’han organitzat en plataformes contràries al projecte, i juntament amb el consistori, demanen un traçat alternatiu paral•lel al Canal Xerta-Sènia.


La carretera C-12 és una carretera que va d'Amposta fins a la carretera C-13, passant per Tortosa, Flix, Lleida, Balaguer i Àger. El seu recorregut compta amb dos trams diferenciats, d’Amposta a Lleida (on se la coneix com a Eix de l’Ebre), i de Lleida a Àger, fins connectar amb la C-13.

El tram sud comença a Lleida en l’encreuament de la carretera LL-12 amb l'autopista AP-2, i a partir d'aquí va en direcció a l'Ebre. A l'altura de Flix, voreja Ascó, passa el congost del Pas de l’Ase, voreja Móra la Nova, creua l'Ebre per Benifallet, segueix el marge dret del riu fins a Tortosa, i finalment voreja Amposta fins a connectar amb la N-340.

L’eix està pendent de ser desdoblat en autovia des de Lleida fins a Amposta connectant amb la carretera N-340 i l’autopista AP-7.

Durant el 2007, amb l’alternança de govern a l’Ajuntament de Tortosa, que passà a mans de Convergència i Unió (CiU), es va revifar la polèmica, iniciada a finals del 2006 amb la creació de la Plataforma Salvem lo Canalet, entorn de la variant de Tortosa de la C-12, una dels grans projectes d’infraestructures a les Terres de l’Ebre, juntament amb l’AUTOVIA A-68 ALCANYÍS-LITORAL.

Mentre l’Ajuntament de Roquetes exigia la realització immediata de l’obra, el consistori tortosí i la plataforma hi eren contraris perquè el traçat previst el 2001 per la Generalitat afectava els xalets del Canalet de Jesús, i proposaven un traçat alternatiu paral•lel al canal Xerta-Sènia.

Avança la tramitació de la variant de Tortosa
L'Ajuntament de Tortosa va rebre a principis de gener de 2008 una nova proposta de traçat de la variant de la C-12 de la Direcció General de Carreteres (DGC). L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel (CiU), va avançar sense concretar en detall el traçat, que la proposta rebuda millorava les anteriors, però que no era òptima. Bel va afirmar que qualsevol alternativa afectaria propietats i va anunciar que es reuniria amb la resta de forces polítiques, l'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Jesús, i la Plataforma Salvem lo Canalet. L'Ajuntament confiava que la variant es definiria durant el mes de gener.

El 31 de març el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va sotmetre a informació pública els estudis informatiu i d’impacte ambiental de la variant desdoblada de la C-12 a Tortosa i Roquetes. Es va obrir un termini de 30 dies i es van deixar exemplars dels estudis per a la seva consulta al Servei Territorial de Mobilitat de les Terres de l'Ebre i a les corporacions municipals afectades (Tortosa, Roquetes i Aldover), perquè els interessats poguessin formular al•legacions al projecte.

Aquesta variant estava concebuda com una via de quatre carrils que tenia una longitud de 12 quilòmetres, una inversió estimada de 72 MEUR i representava el primer tram del desdoblament de l’Eix de l’Ebre que impulsava la Generalitat.

Els estudis previs proposaven tres traçats alternatius, tots dins la reserva de sòl ja prevista per aquesta actuació en el PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES TERRES DE L’EBRE i el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Tortosa, i que afectava la zona de xalets del Canalet de Jesús.

El traçat considerat com a més òptim passava a l’oest dels nuclis de Roquetes i Tortosa, i s’iniciava a l’actual C-12 a prop del nucli de Vinallop, on es desdoblava en un tram d’uns tres quilòmetres. A partir d’aquest punt la via desdoblada se separava de l’actual C-12 i començava pròpiament la variant. La via virava cap al nord-oest fins a l’encreuament amb la carretera T-342 de Roquetes als Reguers. Llavors el traçat de la variant virava cap a l’est, fins a enllaçar novament amb l’actual C-12 al terme municipal d’Aldover, tram en el que quedaven afectatada la zona de xalets.

La nova via comptava amb dues calçades de dos carrils de circulació cadascuna, separades per una mitjana de 2 metres d’amplada. Es preveia que la variant comptaria amb cinc enllaços: amb la carretera T-331 (Vinallop-Ulldecona); amb l’actual C-12 que donava servei al nucli urbà de Tortosa; amb la carretera TV-3421 (Roquetes-Mas de Barberans); amb la carretera T-342 (de Roquetes als Reguers), i l’enllaç final amb la C-12. En determinats trams es preveia construir camins de servei per a dotar de connectivitat les parcel•les travessades per la carretera.

Entre els elements constructius inclosos en el projecte, destacava la construcció de dos túnels artificials d’uns 200 metres cadascun que havien de minimitzar l’impacte acústic i visual de l’autovia en zones amb habitatges. El primer túnel se situava a tocar de l’enllaç amb la T-342 i el segon s’ubicava a la zona de Jesús.

El traçat de la variant travessava diversos barrancs (Barrancs de Roer, de Sant Antoni, de la Servera, dels Molins, de Jesús i del Riu Sec). En el barranc de la Servera, entre els termes de Roquetes i Tortosa, es projectava un viaducte de 165 metres de longitud.

Les dues altres alternatives presentades es situaven a banda i banda de la proposta descrita, una més propera als nuclis urbans (en un traçat desestimat ja anteriorment perquè afectava l’Observatori de l’Ebre), i l’altra més cap a l’oest. Ambdós traçat afectaven el Canalet de Jesús.

El conflicte es revifa
Ràpidament l’Ajuntament de Tortosa va anunciar que presentaria al•legacions al traçat de la variant, en descobrir que l’opció prioritària de la Generalitat no donava satisfacció a les demandes prèvies del consistori i dels veïns, i travessava la zona de xalets del Canalet.

La regidora d'Urbanisme, Meritxell Roigé (CiU), va lamentar que la Generalitat hagués optat pel traçat que afectava la zona del Canalet, ignorant les protestes veïnals i les demandes de l'Ajuntament. Al mateix temps, Roigé va recordar que la reserva de terrenys inclosa en el POUM, per la qual havia de passar l’autovia, s’incorporaren al document per un requeriment exprés de la Generalitat que en condicionava l’aprovació, i que el consistori ja havia previst llavors una altra reserva de sòl més occidental, en paral•lel al traçat del canal Xerta-Sènia.

Roigé també es va queixar de la forma amb que s’estava duent la tramitació del projecte, donat que van rebre la documentació el mateix dia de la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).

La plataforma veïnal Salvem Lo Canalet va convocar els veïns de la partida de Sant Bernabé i del poble de Jesús a una assemblea informativa el 13 d’abril, en la que van participar 450 persones. La plataforma no acceptava les propostes fetes per la Generalitat i va confirmar la presentació d'al•legacions, tant de tipus general, com de particulars. La plataforma assegurava que el traçat previst afectaria negativament la zona de xalets del Canalet i la partida de Sant Bernabé i apostava pel traçat més occidental –paral•lel al traçat del canal Xerta-Sènia-, perquè reduiria l'afectació sobre finques i edificacions i resultaria menys agressiva amb el territori.

Davant el fet que la Generalitat no havia tingut en compte les propostes de l'Ajuntament tortosí ni les 1.547 signatures recollides per la plataforma, Salvem Lo Canalet tenia previst realitzar un seguit de mobilitzacions, davant la constatació que només serien escoltats si sortien al carrer. La primera acció tingué lloc el 18 d’abril, amb una manifestació de més de 400 persones que van caminar des de la plaça la Pèrgola de l’EMD de Jesús fins a la plaça dels Mercats de Tortosa, i que va tallar durant mitja hora la C-12.

A principis de maig, l’Ajuntament de Tortosa va presentar les seves al•legacions al traçat de la variant de la C-12, on demanava que la Generalitat tingués en compte la reserva de terrenys paral•lela al canal Xerta-Sènia, assegurant que el trasllat del desdoblament més a l'oest evitaria el greu impacte que el traçat actual tindria sobre el nucli de Vinallop i els xalets del Canalet. D'altra banda, Bel també va anunciar que negociaven el desdoblament amb quatre carrils del tram de l’actual C-12 en el tram entre Vinallop i Tortosa, ja que 14.000 dels 16.000 vehicles diaris que passaven per la carretera anaven a la ciutat.

El grup local del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), tot i donar suport a les al•legacions, va acusar l’alcalde, Ferran Bel, de manca de capacitat de negociació i de cercar la confrontació dels veïns amb la Generalitat.

A finals de maig l’enfrontament institucional va pujar de to quan el conseller del DPTOP, Joaquim Nadal, va fer una crida al consens, afirmant que calia valorar si era més important la infraestructura o les afectacions. El consistori tortosí i la plataforma Salvem lo Canalet van respondre dient que ells ja havien acordat per unanimitat quin traçat volien. Mentre el consistori qualificava la infraestructura d’imprescindible, però criticava la imposició per part de la Generalitat d’un traçat que afectava zones urbanes, Salvem lo Canalet va anar més enllà i va animar el govern a descartar l'obra.

La Plataforma Salvem Lo Canalet va protagonitzar l’11 de juny una acció de protesta sorpresa, davant de la seu de l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE), en la que també van participar membres de la nova plataforma Defensem Vinallop. Les manifestacions no es van aturar, i el 4 de juliol ambdues plataformes van protestar amb un marxa lenta d’un centenar de vehicles que van col•lapsar la C-12 entre Jesús i Vinallop. A finals de novembre, les plataformes van emetre un comunicat en el qual reafirmaven les seves peticions i negaven les acusacions dels representants de la Generalitat a les Terres de l’Ebre segons les quals estarien retardant les obres, afirmant que era la Generalitat que preferia perjudicar veïns i territori en lloc de acceptar el traçat que proposaven les plataformes i el consistori tortosí.

Es projecta el desdoblament entre Tortosa i Sant Carles de la Ràpita
El DPTOP va anunciar el 15 d’abril, a través de l’empresa pública Gestió d'Infraestructures S.A (GISA), la licitació de la redacció dels estudis per al desdoblament de l’Eix de l’Ebre entre Tortosa i Sant Carles de la Ràpita, actuació inclosa en el PLA D’INFRAESTRUCTURES DEL TRANSPORT, i que abastava una longitud de 18,5 quilòmetres de les carreteres C-12 i N-340, amb una inversió estimada de 122,5 MEUR.

El desdoblament s’iniciava a la futura variant de Tortosa (C-12), i acabava a l’inici de la variant de Sant Carles de la Ràpita (N-340). La N-340 ja estava desdoblada en la variant d’Amposta i fins al final del pont sobre l’Ebre.

Les característiques constructives eren idèntiques a les de la variant de Tortosa, i també es preveia la construcció de vials de servei bidireccionals a la zona del polígon de Tosses d’Amposta i la disposició de camins agrícoles paral•lels a la nova autovia.

Entre els mesos de juny i juliol es van adjudicar l’estudi d’impacte ambiental a Entorn, SA Enginyeria i Serveis per 143.811 euros, i l’estudi informatiu a G.P.O. Ingenieria, SA, per 521.420 euros.

Millora del ferm

El 16 de juliol el DPTOP va licitar obres de millora del ferm de la C-12 als termes de Tortosa i Amposta per valor de 3,6 MEUR.

Es preveia que els estudis previs del projecte de desdoblament del tram entre Tortosa i Sant Carles de la Ràpita estarien enllestits el primer semestre de 2009. La variant de Tortosa restava pendent de resolució. Per altra banda, continuava en planificació el tram des de la variant de Tortosa fins a Lleida.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame
Fotogaleria relacionada