Dilluns 18 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ABASTAMENT D'AIGUA A L'ALT EMPORDÀ. SEQUERA (2008)
Arnau Urgell

La sequera que des de la tardor del 2006 afecta el Principat s’allarga a l’Alt Empordà més enllà de la primavera del 2008, quan ja es normalitza la situació a la resta de les conques internes. Al llarg de la tardor, amb l’embassament de Boadella per sota del 25% de la seva capacitat, es posen sobre la taula possibles mesures estructurals com la construcció d’una dessalinitzadora a Roses o Castelló d’Empúries o engrandir la presa. Finalment, les pluges i nevades dels darrers dies de l’any permeten duplicar en tan sols quatre dies les reserves de Boadella i albirar la possibilitat de tancar un episodi de sequera que havia durat més de dos anys.


La conca de la Muga ocupa una superfície de 853 km2 íntegrament a la comarca de l’Alt Empordà. Està formada per 42 municipis entre els quals destaquen l’àrea urbana de Figueres i la Costa Brava Nord, amb centres turístics com Roses i Cadaqués. Es tracta d’una conca sense cap tipus d’aportació externa i que basa l’abastament propi en el pantà de Boadella. També presenta la mateixa característica la conca del cap de Creus, que inclou municipis de l’Alt Empordà com Portbou, Colera, la Selva de Mar i el Port de la Selva.

Sequera extrema
La conca de la Muga va patir, com la resta de conques internes de Catalunya (CIC), una greu sequera (ABASTAMENT D’AIGUA A L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA) des de la tardor del 2006. El mes de maig del 2007 es va decretar la fase d’excepcionalitat 1 del Decret de sequera i el febrer del 2008 la fase 2, prèvia a les restriccions domèstiques. Precisament, l’Ajuntament de Figueres va anunciar l’endemà mateix d’augmentar el nivell d’alerta, ja que si la situació es mantenia el mes d’agost s’hauria de restringir l’aigua vuit hores diàries.

La situació al llarg de la primavera es va mantenir, i malgrat que les pluges d’abril i maig van permetre que els embassaments de les conques del Ter i el Llobregat es recuperessin, la manca de pluges a l’Alt Empordà va provoca que el pantà de Boadella continués baixant i el mes de juliol se situés al 32,5% de la seva capacitat. D’aquesta manera la Muga era l’única conca que es mantenia en el nivell 2 del Decret de sequera. Tot i això, els alcaldes de la comarca, especialment dels municipis turístics, demanaven la flexibilització d’algunes de les restriccions. En aquest sentit el president del Consell Comarcal i alcalde de Llançà, Pere Vila (Convergència i Unió, CiU), afirmava a començament de juliol que “no es volia imaginar tot l’estiu amb el Decret, pel que suposava per als turistes”. Per la seva banda, el diputat convergent, Eudald Casadesús, recordava que l’opció Roine per abastir l’àrea metropolitana de Barcelona (AMB) també permetria solucionar els problemes de sequera endèmics de l’Alt Empordà.

Després de l’estiu el descens en les reserves —el 15 de setembre Boadella era al 26%— provocava que creixés l’ombra de les restriccions i que municipis amb pous propis s’haguessin d’abastir amb cisternes. Una de les alternatives era els tres pous perforats a Pont de Molins per donar servei tant a Figueres com a la Costa Brava, amb un cabal de 0,7 hm³ mensuals. En el cas de Portbou, que depèn d’un pantà municipal amb les reserves al mínim, la solució passava per explotar pous de la zona però amb l’obligació d’aplicar-hi tractaments d’osmosi a causa de l’elevada salinitat de l’aigua.

Una dessalinitzadora sobre la taula mentre continua sense ploure
La tardor avançava i les pluges es resistien a la conca de la Muga. El 17 d’octubre l’alcaldessa de Roses, Magda Casamitjana (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), va oferir al conseller de Medi Ambient (DMAH), Francesc Baltasar (Iniciativa per Catalunya Verds, ICV), el municipi per acollir una dessalinitzadora que solucionés a llarg termini els problemes de sequera. Des del DMAH ho veien com la “darrera opció” i van afirmar que l’aigua estava garantida fins a l’estiu del 2009. Des del grup municipal de CiU a Roses consideraven la proposta un “disbarat”.

En canvi el mateix partit i el PSC de Castelló d’Empúries, ambdós a l’oposició, apostaven perquè la infraestructura es construís al municipi, concretament al costat de la potabilitzadora d’Empuriabrava. La proposta tindria amb el vistiplau del Consorci de la Costa Brava (CCB), ens supramunicipal encarregat de l’abastament i el sanejament dels municipis litorals.

Mentrestant, els regants de l’Alt Empordà alertaven de la situació “d’absoluta precarietat” en la qual es trobaven. Afirmaven que ja havien perdut 5 MEUR i alertaven que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) només garantia aigua per als usos domèstics però no pas per assegurar les campanyes de reg. Consideraven necessària com a actuació estructural engrandir l’embassament de Boadella, que a mitjan novembre havia baixat fins al 23%.

El 24 de novembre l’ACA anunciava per primera vegada que estudiava la construcció d’una dessalinitzadora per als municipis costaners de l’Alt Empordà. Dies més tard, Unió de Pagesos (UP) tornava a posar sobre la taula la problemàtica dels regants i lamentava que només es garantís per al 2009 aigua per a usos domèstics. En aquest sentit, el portaveu del sindicat Antoni Casademont recordava que “el pantà de Boadella s’havia construït per garantir aigua a la pagesia”. Per Casademont era molt millor ampliar la presa —tot i que la Generalitat ho havia descartat— que no pas construir una dessalinitzadora, que va qualificar com a “solució per a rics”. Dos dies després, el director de l’ACA Manel Hernández admetia que estudiaven tant l’ampliació de Boadella com recuperar un antic projecte per construir una petita presa al riu Orlina, afluent del Llobregat d’Empordà, entre els municipis d’Espolla i Rabós. Així mateix va anunciar que es “cosirien” les xarxes d’abastament de les Alberes, Peralada i la mancomunitat de Garriguella i es connectarien els pous de Pont de Molins a Figueres, una obra que es va aprovar per la via d’urgència el 16 de desembre amb un cost de 2 MEUR.

Aquell mateix dia el Govern va aprovar prorrogar el Decret de sequera a causa de la situació a la Muga, que tenia les reserves de Boadella al 22%, tot i que la resta de la CIC ja havien recuperat la plena normalitat. Així mateix es va decidir recuperar recursos subterranis de Portbou amb un tractament d’osmosi inversa (450.000 €).

L’any va acabar amb un temporal de neu i pluja que va deixar en observatoris de la conca de la Muga, i en alguns de Boadella d’Empordà, uns 189 l/m². Aquest fet va suposar que en quatre dies es dupliqués la reserva del pantà i que el 30 de desembre assolís el 41%. Amb aquesta perspectiva —i la possibilitat de noves nevades i pluges al llarg del mes de gener— era molt factible la derogació del Decret de sequera les primeres setmanes del 2009.

Més informació
www.gencat.cat/aca
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame