Dilluns 11 de Desembre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
UNIÓ DE PLATAFORMES. CONSTITUCIÓ I MANIFEST
Arnau Urgell

Actualitzat a 31/12/2008

La Unió de Plataformes es constitueix formalment a Martorell el 15 de febrer de 2008. Quatre mesos més tard fa la seva presentació en societat a la muntanya de Montserrat, amb una trobada que aplega 200 persones representants d’una quarantena d'entitats en defensa del patrimoni natural i cultural d'arreu del Principat. El manifest de constitució critica les polítiques basades en el creixement i els seus efectes negatius sobre el medi ambient i el paisatge i proposa una sèrie de polítiques alternatives en els àmbits hídric, urbanístic, energètic, de transport i de gestió dels espais naturals. La coordinació entre entitats es fa mitjançant un portal d'Internet.


El 15 de febrer de 2008 es va constituir formalment a Martorell (Baix Llobregat) la Unió de Plataformes (UP), formada per una trentena d'entitats en defensa del patrimoni natural i cultural d'arreu del Principat. En la primera presentació, en la qual van fer públic el manifest de Martorell, van convidar altres plataformes a unir-s'hi. Així mateix van mostrar la seva decepció per la “inutilitat” de l'intent de dialogar amb les diverses institucions tant estatals, com nacionals i locals. Tot i això, van presentar el manifest setmanes abans de les eleccions espanyoles per mirar de forçar la “receptivitat dels partits”.

Gran acte de presentació
Quatre mesos després de l'acte de Martorell, la muntanya de Montserrat va ser l'escenari de la presentació oficial de la Unió de Plataformes amb un gran acte que va aplegar més de dos centenars de persones d'arreu del Principat. En aquell moment ja eren una quarantena les entitats que s'havien sumat a la UP –tot i que no estava tancada l'adhesió de noves plataformes– bàsicament de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) i la Catalunya Central. En menor grau també hi havia la presència d'entitats de l'Empordà, del Penedès i les Terres de l'Ebre. Hi coexistien plataformes en contra un projecte urbanístic concret (Salvem Oliveretes, Salvem Montserrat, No al Pla Caufec); grups ecologistes comarcals (GEVEN, Plataforma en Defensa de la Terra Alta), o associacions per oposar-se a infraestructures com el FERROCARRIL D'ALTA VELOCITAT (FAV) PEL CENTRE DE BARCELONA o el CENTRE INTEGRAT DE MERCADERIES (CIM) DEL BAIX PENEDÈS.

Així mateix, diverses personalitats com l'antropòleg Eudald Carbonell, la cantant Núria Feliu, el sociòleg Salvador Giner, els actors Pepe Rubianes i Lluís Soler i el filòsof Josep Maria Terricabras van expressar-hi el seu suport.

En el manifest presentat a Montserrat, la Unió de Plataformes va assenyalar que les polítiques basades en el creixement havien facilitat a Catalunya la sobreexplotació dels recursos naturals i l'acumulació d'una sèrie d'agressions irreversibles contra el medi ambient i el paisatge. Aquest fet precisament havia estat el catalitzador de la creació d'un “nombre inèdit” de plataformes i entitats cíviques locals per evitar els efectes negatius “de les polítiques agressives sobre l'aire, l’aigua, el sòl, el subsòl i els recursos energètics”.

Així mateix consideraven necessària la coordinació d'aquestes noves entitats per superar tant la “freqüent impunitat de les il•legalitats” com la “llei del silenci sobre les accions civils” imposada per part dels mitjans de comunicació. D'aquesta manera entenien “la unitat en l'acció” com el camí per contraposar de manera efectiva “les actuacions privades i públiques destructives”.

Les demandes de la UP
El manifest de la Unió de Plataformes estableix una sèrie d'objectius que haurien de constituir una política ambiental i territorial que segueixi els principis de les declaracions internacionals sobre sostenibilitat. En primer lloc reclamen que les decisions que afectin el territori respectin “la participació ciutadana real”.

Respecte a la política hidràulica, demanen que es posin al davant els criteris d'estalvi, eficiència, recuperació i autonomia de captació, que es garanteixi la preservació i el manteniment del cabal ecològic de rius i aqüífers i l'autosuficiència de cada conca, en clara referència als projectes d'interconnexió que s'havien posat sobre la taula per superar la situació de SEQUERA a la RMB.

Per altra banda, es reclama una “revisió integral” del patró de subministrament energètic; garantir arreu un transport públic assequible i l'aplicació de les línies d'acció ambiental de les agendes 21 locals, que consideren que han quedat “tancades en un calaix”. Respecte dels espais naturals, el manifest exigia la redacció del Pla territorial sectorial dels sistemes de connexió biològica; completar el desplegament del Pla d'espais d'interès natural (PEIN) i coordinar-lo amb la redacció del Pla d'espais d'interès agrícola. Altres demandes eren “accelerar” la redacció de cartes del paisatge comarcals i “limitar el creixement urbanístic als recursos propis i a les necessitats socials”, així com concentrar polígons industrials i centres comercials en espais “ambientalment aptes, amb transport públic i aigua”.

Un espai de coordinació a la xarxa
Després de l'acte de Montserrat –amb foto inclosa davant del monestir amb les diverses pancartes de les entitats–, l'activitat de coordinació es va concentrar a Internet mitjançant el portal uniodeplataformes.org. Al web hi ha un mapa del Principat amb els conflictes pels quals han sorgit les entitats, una agenda de les seves activitats i el manifest de Montserrat entre altres materials.

Més informació
www.uniodeplataformes.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame