Dimarts 23 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE POBLENOU I 22@ (BARCELONA)
22@
Pere Ponsatí-Carracedo Sotoca Arquitectura
Actualitzat a 31/12/2008

El desenvolupament del pla 22@ continua marcant l’agenda de la transformació del barri del Poblenou de Barcelona. La localització de noves activitats econòmiques i nous equipaments culturals (principals eixos de la renovació del districte) no s’ha aturat, tot i els efectes de la crisi econòmica.


Antecedents 2004, 2005, 2006, 2007

El barri del Poblenou es troba des de l’any 2000 en ple procés de transformació urbanística. L’Ajuntament de Barcelona continua amb la transformació del que s’havia conegut com a “Manchester català” en un nou districte apte per a la localització d’activitats tecnològiques.

El pla 22@Barcelona, gestionat per l’empresa municipal homònima, delimitava sis grans àrees que es desenvolupaven per iniciativa pública. El seu objectiu era que configuressin nous elements d’estructura urbana i que actuessin de motors en la transformació del barri a través de la implantació d’activitats estratègiques per a la creació de noves dinàmiques del sector. L’ordenació d’aquests sis àmbits (Llull-Pujades-Llevant, Perú-Pere IV, Campus Audiovisual, Parc Central, Eix Llacuna i Llull-Pujades-Ponent), que representaven el 47% de l’àmbit total de transformació, ja estaven aprovades i permetien definir l’ordenació de 925.482 m² de sòl. La renovació del territori no inclosa en les sis àrees anteriors podia ser impulsada per iniciativa privada o pública, mitjançant diversos tipus de plans: plans d’illa, plans de parcel•les de més de 2.000 m², plans d’edificis industrials consolidats, plans d’edificis d’interès i plans de fronts consolidats d’habitatges.

La transformació segueix en marxa
Tot i els evidents efectes de la crisi econòmica, el procés de transformació urbana del barri del Poblenou de Barcelona no es va aturar durant el 2008. Les xifres del balanç de planejament i gestió urbanística eren molt clares: el percentatge de sòl renovat des que l’any 2000 es va aprovar la nova transformació de 115 illes del Poblenou industrial es va situar en un 64% del total de l’àmbit. Aquesta xifra era el resultat de l’aprovació de 69 plans privats i 32 de públics, dels quals 8 es destinaven a equipaments i 3 a la redistribució de sòls. En total, el conjunt de plans aprovats ordenaven 2.726.267 m² de sostre.

Durant el 2008, la transformació es va centrar en el sector terciari o de serveis (una estratègia coneguda també com a “inversió refugi”) i en la promoció pública d’habitatge, cosa que va permetre esquivar amb més bona fortuna la conjuntura desfavorable (més encara si es comparava amb altres zones en procés de transformació de Barcelona amb un component estrictament residencial).

Segons dades de l'empresa municipal que gestionava el pla, en els tres primers trimestres del 2008 es van afegir 17.707 m² de sòl planificat als ja existents.

El gerent d'urbanisme del districte tecnològic, Josep Maria Lucchetti, explicava que havien començat a notar un cert alentiment en la construcció d'oficines, tot i que tenien concedides fins al 2011 l'equivalent en llicències a 151.327 m² de nou sostre edificable. Aquesta xifra no era gens menyspreable, ja que era similar a les tres quartes parts del que s’havia construït en el període 2000-2007 (203.978 m² de sostre).

De les sis grans àrees d’iniciativa pública que havien d’impulsar la resta del conjunt, la més avançada en estat d’execució era la del Campus Audiovisual de Ca l'Aranyó i el seu entorn, delimitat per la Diagonal i els carrers Llacuna, Almogàvers i Pamplona. Allà s'estava alçant el centre neuràlgic del districte, dedicat a la producció audiovisual (amb un fort component de formació universitària) i a les empreses de noves tecnologies i coneixement. Estava previst que el primer dia de classes de l’any 2009, 3.500 persones de la comunitat universitària de la Universitat Pompeu Fabra s’instal•lessin ja en aquest àmbit.

Per sobre de l'avinguda Diagonal començava a prendre forma l'àrea de Perú-Pere IV, que s’havia de centrar en la indústria biomèdica. Paral•lelament, a la veïna àrea del Parc Central era ja imminent l'inici de la reforma de dos antics recintes fabrils, CAN RICART i l'Escocesa, que acollirien nous usos culturals i ciutadans.

L'Eix Llacuna, al tram inferior d'aquest carrer, i el sector Llull-Pujades, ja a prop de la zona de Diagonal Mar, eren els altres àmbits que agrupaven la principal activitat constructora.

El Parc Central del Poblenou
El 5 d’abril es va obrir al públic el Parc Central del Poblenou. En els parlaments de l’acte i posterior festa d’inauguració van ser protagonistes Jordi Hereu, alcalde de Barcelona, i l’arquitecte francès Jean Nouvel, autor del projecte. El Parc ocupava una superfície de 5,5 ha repartida en tres grans illes separades, delimitades per la Diagonal i els carrers Bilbao, Marroc, i Bac de Roda.

L’element principal del Parc, a part de la dimensió i l’escala de referència urbana que representava, era la nova vegetació. Disposava de 1.000 arbres de nova plantació, 5.280 arbustos, 10.987 enfiladisses, 5.000 cactus, 35 unitats de palmàcies i similars, 1.423 herbàcies, i 48 espècies olfactives. Els mitjans de comunicació es van fer ressò del fet que, en el moment de la inauguració, la majoria d’aquests elements vegetals (plantats feia tan sols un any) es trobaven en un estat molt incipient de creixement.

Quan se li va preguntar quina quantitat d’aigua i amb quina aigua es preveia regar la vegetació del Parc, Jordi Hereu va explicar que estava previst regar-lo amb aigua freàtica (emmagatzemada en un dipòsit subterrani) a través d’un sistema de degoteig caracteritzat pel baix consum. També va afegir que l’espècie d’arbre dominant era el desmai (Salix babylonica) caracteritzat per tenir unes arrels molt profundes que capten l’aigua dels nivells freàtics.

La protecció del barri vell
La transformació al districte no afectava només les sis grans àrees de l’antic teixit industrial. El 3 de novembre de 2008 es va publicar el decret mitjançant el qual se suspenien les llicències d’obres durant un any al nucli antic del Poblenou amb la finalitat de procedir a l'elaboració de l'estudi del document de criteris del Centre Històric del Poblenou. El pla, que pretenia protegir i normativitzar les especificitats d’alguns passatges i carrers heretats de l'època industrial del barri, podria basar-se en l’estudi que l’any 2004 va fer l’arquitecte Sebastià Jornet sobre la malla central del Poblenou.

L’associació de veïns del Poblenou, que feia anys que demanava l’aplicació d’aquesta mesura, va manifestar la seva satisfacció, però va reclamar que el pla s’accelerés i se n’ampliés l’àmbit d’aplicació a altres zones, com el carrer Pellaires o el barri de la Plata.

Campaments il•legals
Durant el 2008 es van poder localitzar al Poblenou (i també en d’altres àmbits en transformació de la ciutat, com la Sagrera) diversos campaments de caravanes que ocupaven solars buits pendents de planejament o amb planejament aprovat però sense que s’hi haguessin començat les obres. Fonts veïnals asseguraven que algun d’aquests campaments ja s’havia consolidat feia temps i es queixaven de la passivitat de l’Ajuntament a l’hora de desallotjar-los. L’Ajuntament va explicar que el protocol que se seguia en aquests casos era enviar-hi la Guàrdia Urbana per desallotjar la gent acampada. Fonts de la seu del districte insistien que, essent serveis socials competència de l’Ajuntament, era des d’aquest àmbit des d’on s’havia de solucionar la situació.

Els principals episodis d’aquestes característiques es van localitzar al carrer Perelló, entre la Rambla del Poblenou i Sant Francesc, i a la Torre del Fang.

Fora de l’àmbit del 22@ però directament relacionat amb aquest tema, es van viure les protestes d’alguns veïns del barri de Navas que van tallar l’avinguda Meridiana per protestar contra l’obertura d’un nou menjador social al seu barri, pròxim a l’àmbit del 22@ i a tocar del de la Sagrera.

Més informació
www.22barcelona.com
www.elpoblenou.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Barcelonès
Fotogaleria relacionada