Divendres 20 d ' Octubre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE LES CASERNES DE SANT ANDREU (BARCELONA)
Joffre López

Actualitzat a 31/12/2008

Després de prolongades negociacions i contrapropostes entorn dels continguts i prioritats del projecte de transformació de les antigues casernes militars de Sant Andreu, durant l’any 2008, comencen les obres amb l’edificació dels primers habitatges de protecció oficial, la inauguració del Centre d'Educació Infantil i Primària (CEIP) Eulàlia Bota i la concreció d’altres equipaments. Mentrestant, els veïns continuen reclamant la instal•lació d’un centre d’atenció primària (CAP).

Antecedents 2003, 2004, 2005

Articles posteriors 2015

Les casernes militars de Sant Andreu, ubicades al barri de Tramuntana de l’antic municipi de Sant Andreu de Palomar, entre els carrers Gran de Sant Andreu, Coronel Monasterio, Palomar i el passeig de Santa Coloma, ocupen un espai de 110.000 m2 i van deixar d’acollir activitats militars l’any 1998. Des d’aleshores, arrencà el projecte de transformació urbana i requalificació dels terrenys que, formalment, s’inicià l’any 2004 amb la compra del solar per part del Consorci de la Zona Franca (CZF) al Ministeri de Defensa.

A diferència del que succeïa anys enrere, quan la promoció privada era l’agent més dinàmic, fou la iniciativa pública la que endegà els primers tràmits per començar a construir els habitatges previstos, 2.000 en total, dels quals 1.200 havien de ser protegits. L’empresa Rehabilitació i Gestió SA (REGESA), la promotora del Consell Comarcal del Barcelonès, calculava que abans de finalitzar l’any començaria a aixecar dues promocions d’habitatges amb protecció oficial de venda al passeig Torras i Bages, a la vora de la nova comissaria dels Mossos d’Esquadra: la primera, de 118 habitatges, amb 122 places d’aparcament i 8 locals i, la segona, de 103 habitatges, amb 111 places d’aparcament i 4 locals. La novetat era que ambdues promocions es posarien a la venda mitjançant la modalitat de dret de superfície, que permetia abaratir el preu final i, alhora, preservar en tot moment la propietat municipal del sòl. Per a l’abril del 2009 s’hi hauria d’afegir una tercera promoció de 285 habitatges en règim de lloguer, adreçada exclusivament a persones joves i gent gran. Per la seva banda, l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) adjudicava el mes d’octubre les obres per a una promoció de 41 habitatges de preu concertat, un dels quals adaptat a persones amb alguna discapacitat. En tots els casos el termini d’execució màxim no hauria de superar els 24 mesos. En canvi, la crisi en la qual es trobava immersa el sector immobiliari havia paralitzat els projectes pels 800 habitatges lliures que, en principi, havien de completar la resta de l’actuació residencial (HABITATGE. CRISI).

També avançava l’execució dels serveis i equipaments: a banda de la comissaria dels Mossos, al setembre s’inaugurava el CEIP Eulàlia Bota; s’enllestia el nou centre del Taller Escola Barcelona (TEB), una cooperativa dedicada a l’atenció de les persones adultes amb disminució psíquica; REGESA assumia, sense concretar cap data per a l’inici de les obres, la construcció d’una biblioteca; i també es parlava de crear una residència d’estudiants, una seu per a la l’organització no governamental Intermon-Oxfam, un centre cívic, una escola bressol i un poliesportiu. La urbanització d’una part de les casernes estava pendent de la cobertura de les vies del tren, on hi ha els tallers de reparació de Renfe, que encara no tenien cap nova ubicació establerta. A banda d’això, també estaven sense resoldre les negociacions per al reallotjament de les vint famílies d’antics treballadors de l’exèrcit que continuaven residint en edificis vinculats a les casernes.

Davant del ventall d’actuacions iniciades i planificades a curt termini, l’Associació de Veïns de Sant Andreu reaccionà introduint-hi alguns comentaris. En primer lloc, subratllaven l’endarreriment global del procés. En segon lloc, demanaven la fixació d’unes reserves exclusives per als ciutadans dels barris en els mecanismes d’adjudicació dels habitatges amb protecció oficial. En tercer lloc, proposaven que els habitatges amb preu concertat fossin substituïts per lloguers vitalicis de 75 anys, no subrogables. En quart lloc, mostrava el malestar per la intenció d’ocupar un espai de 18.000 m2 a la seu de l’Agència de la Salut de Barcelona, deixant de banda altres necessitats de la població de la zona. El punt més controvertit, però, era la reivindicació d’un CAP. A mitjan octubre, una vuitantena de veïns es concentraren i es fotografien davant la seu de l’Associació de Veïns per repetir una convocatòria exactament idèntica a la duta a terme l’any 2002 amb la finalitat de reiterar, una vegada més, la urgència de tirar endavant el complex sanitari programat. L’any 2005 el Consorci de la Zona Franca havia cedit una part dels terrenys de les casernes a la Generalitat per tal que, sota el paraigua del Consorci de Sanitari de Barcelona, hi instal•lés un ambulatori, un centre sociosanitari, un centre de salut mental per a adults, un centre de salut mental infantil i juvenil i un centre de dia de salut mental. El Departament de Salut assenyalà que el projecte executiu del complex sanitari estava acabat, que el pressupost havia rebut el vistiplau corresponent i que el següent pas era definir la fórmula de finançament. Atès que les negociacions i el procés de construcció acumulaven un retard estimat de sis mesos, l’Associació de Veïns anunciava noves mobilitzacions per a l’any 2009.

Més informació
www.avvsantandreu.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada