Dimecres 5 d ' Agost de 2020
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DELS ENTORNS DEL PALAU DE LA MÚSICA (BARCELONA)
Àngels Codina

Actualitzat a 31/12/2008

En el marc del procés de millora de l’entorn del Palau de la Música, s’acorda construir un hotel en tres finques del carrer de Sant Pere Més Alt i eixamplar el carrer per donar més visibilitat a l’edifici. El projecte implica recatalogar dues de les tres finques ―protegides amb el nivell C― per tal de poder-les enderrocar. Tot i el suport que rep el projecte per part de la Comissió d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, les entitats veïnals s’hi oposen frontalment i la Generalitat en denega la recatalogació. Es redacta, així, un nou projecte al qual s’oposen, de nou, els veïns, i que està pendent d’aprovació.


Articles posteriors 2009

El Palau de la Música Catalana està situat al barri de Sant Pere de Barcelona. Construït per Lluís Domènech i Muntaner entre 1905 i 1908, és considerat un dels edificis més importants de l’art modernista català i va ser declarat monument nacional i patrimoni de la humanitat per la UNESCO el 1971 i el 1997, respectivament. En els més de cent anys d’existència, el Palau ha sofert dues ampliacions, totes dues a càrrec dels arquitectes Òscar Tusquets i Carlos Díaz: la primera es va enllestir el 1989, mentre que la segona, que va comportar l’enderroc de l’església de Sant Francesc de Paula, es va fer deu anys més tard.

En el marc d’aquest procés de rehabilitació, modernització i ampliació, la Fundació Orfeó Català ―constituïda per l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Govern de l’Estat― va creure convenient millorar, també, l’entorn urbà del Palau de la Música Catalana amb l’objectiu de “donar-li més visibilitat” i de disposar d’un hotel “tant al servei dels que hi han d’actuar com dels espectadors”. Així, per una banda, es va proposar eixamplar el carrer de Sant Pere Més Alt en la seva confluència amb el carrer d’Amadeu Vives per fer més visible l’escultura de Miquel Blay que hi ha a la cantonada. La proposta va rebre el suport de la Comissió de Qualitat de l’Ajuntament de Barcelona, que en la sessió del 27 de febrer de 2001 va concloure que es tractava “clarament d’una millora a què calia donar suport ”. Per una altra banda, es decidia que l’espai més idoni per a l’hotel era el que ocupaven les finques 13b, 15 i 17 del carrer de Sant Pere Més Alt, totes tres propietat del col•legi La Salle Comtal. El col•legi aprofitava l’avinentesa per remodelar i modernitzar les instal•lacions d’aquesta escola, que a més de bona part de les finques ja esmentades, ocupava la finca 4-8 del carrer d’Amadeu Vives. El tracte era el següent: el col•legi es desprendria de les finques 13b, 15 i 17 del carrer de Sant Pere Més Alt sempre que, a canvi, pogués disposar d’una superfície útil de 4.230 m2, lleugerament inferior a l’actual, de 4.630 m2.

Segons el Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic històric i artístic de Ciutat Vella ―aprovat definitivament pel plenari del Consell Municipal el 27 d’octubre de 2000―, les finques 13b i 15, construïdes el 1906 i entre 1863 i 1864 respectivament, estaven protegides amb el nivell C, de manera que tota autorització d’enderroc d’alguns d’aquests edificis cal que disposi d’un informe preceptiu del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La valoració patrimonial de l’Estudi històrico-arquitectònic i documental dels edificis del carrer de Sant Pere Més Alt núms. 13 bis, 15 i 17 de la ciutat de Barcelona, realitzat l’abril del 2003 per l’empresa Velclus per encàrrec de la Fundació Palau de la Música Catalana, conclou, per una banda, que l’edifici 13 b del carrer de Sant Pere Més Alt “no mostra ―per si mateix― una singularitat arquitectònica i constructiva remarcable”. Quant a la finca número 15 del carrer de Sant Pere Més Alt, l’estudi en destaca l’escala, “sens dubte un exemple prou únic i del qual no coneixem cap altre referent paral•lel al nucli antic barceloní”, i és per això que es recomana conservar-la. No passa el mateix amb la resta de l’edifici, de què s’afirma que l’estructura no és “particularment significativa” i que, per tant, el seu aterrament “no representaria cap pèrdua significativa del patrimoni construït barceloní”.

El 24 d’octubre de 2006, el conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, Antoni Castells, el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Xavier Casas, i Fèlix Millet, president de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, van signar un conveni en què s’acordava la permuta entre la qualificació urbanística d’equipament, clau 7b1, de les finques 13b i 15, una gran part de la número 17 del carrer de Sant Pere Més Alt i una petita part de la finca número 4-8 del carrer d’Amadeu Vives, amb la qualificació de nucli antic de conservació del centre històric, clau 12b, de la finca que hi ha a la confluència dels carrers Ciutat, número 1, i Jaume I, 2-4, propietat de la Generalitat de Catalunya. Així, la finca del carrer Ciutat, número 1 passava a tenir la qualificació d’equipament i podria, d’aquesta manera, acollir les instal•lacions del col•legi de La Salle Comtal. En el conveni es pactava tirar endavant el planejament derivat de la permuta de qualificacions mitjançant una modificació puntual del pla general metropolità.

Poc més d’un any després, concretament al mes de febrer del 2007, la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música va presentar la Modificació del Pla general metropolità a les finques núm. 13b-17 del carrer de Sant Pere Més Alt, núm. 2-8 del carrer d’Amadeu Vives i núm. 1 del carrer de la Ciutat. Mitjançant aquesta modificació es va aprovar la nova ordenació, es van fixar les condicions d’edificació de les finques objecte de la permuta amb la finalitat d’ajustar-les a les noves condicions d’ús i es proposava recatalogar les finques 13b i 15, protegides pel Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, que passarien del nivell C de protecció al D, de manera que no se n’impedeix l’enderroc, si bé se n’exigeix la conservació documental. Tal com s’especifica en el projecte, s’enderrocarien les dues finques “atès que es possibilita la satisfacció de necessitats generades pel Palau de la Música i s’aconsegueix una millora del seu entorn”. La decisió s’empara en l’article 14.4 del Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, que disposa que només s’autoritzen les substitucions d’immobles “que contribueixen a millorar el conjunt”. La Comissió d’Urbanisme de Barcelona va aprovar inicialment el 10 d’abril de 2008 la Modificació del PGM gràcies als vots a favor de tots els grups polítics. Mancava, aleshores, el vistiplau de la Comissió de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.

Entitats a favor i en contra del projecte
Un mes abans de l’aprovació inicial, el 5 de març de 2008, l’Associació de Veïns del Casc Antic (AVCA) i Veïns en Defensa de la Barcelona Vella (VDBV) van celebrar una assemblea per informar els ciutadans sobre el projecte i es va acordar presentar-hi al•legacions. Les entitats van denunciar mitjançant un comunicat que el projecte era “un cas flagrant d’especulació urbanística privada amb el consentiment de les institucions públiques” i que “continua la política de promoure més i més hotels a Ciutat Vella, fent fora els veïns, eliminant equipaments i pressionant a tancar el comerç de barri”. Efectivament, el 2 de juny, les dues entitats van lliurar un plec d’al•legacions en què es demanava d’aturar el pla. Per una part, s’oposaven a l’enderroc dels edificis, ja que considerava que les circumstàncies per les quals es va decidir catalogar-los amb el nivell C de protecció no havien canviat. Per una altra, van manifestar que “atempta directament contra el contingut i la voluntat” de dos projectes vigents a la zona: el Pla d’establiments de concurrència pública i la Llei de millora dels barris” i que la zona propera al Palau de la Música està sobredotada d’establiments hotelers. El mes de setembre, les dues entitats van iniciar una campanya contra l’hotel al costat del Palau de la Música amb la recollida de signatures per a l’adhesió a un manifest. En total, se’n van recollir 3.584, i es van lliurar a l’Ajuntament el 21 de gener de 2009.

El manifest va rebre, com a rèplica, un manifest signat per la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana i l’Orfeó Català, la Unió de Comerciants de Sant Pere Més Alt, la Federació de Comerç Casc Antic, l’Eix Comercial Barcelona de Palau a Palau, el Centre Sant Pere Apòstol, la Junta Directiva de l’Associació de Mares i pares del Col•legi La Salle Comtal i el col•legi La Salle Comtal, en què es demanava “l’execució immediata del projecte”.

El 26 de setembre de 2008 la Comissió de Patrimoni de la Generalitat va rebutjar de recatalogar les finques del xamfrà dels carrers de Sant Pere Més Alt i Amadeu Vives i, per tant, en va prohibir l’enderroc. Aquest fet forçava els arquitectes autors del projecte a replantejar el projecte, fet que es preveia que succeís durant el 2009.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame
Fotogaleria relacionada