Divendres 17 de Gener de 2020
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DELS ENTORNS DE L'ESTACIÓ DEL FAV (LLEIDA)
Josep Ramon Mòdol

Actualitzat a 31/12/2008

Els entorns de l'estació de ferrocarril de Lleida, pendent de remodelació des de l'arribada de l’alta velocitat a la ciutat el 2003, disposarà d’un parc urbà de 4,8 ha entre l’estació i la plaça Europa, un gran centre comercial, equipaments públics, més de 1.500 places d'aparcament, dos gratacels i una nova estació d'autobusos. L'actuació urbanística afecta una zona de 14 ha, on es preveu la construcció de 679 nous habitatges, un 40% dels quals de protecció oficial.


Antecedents 2005

L’estació de ferrocarril de Lleida, situada en un posició central i estratègica en el context urbà (a tocar de l’extrem nord de l’eix comercial), suposa conjuntament amb les vies adjacents una veritable barrera urbana entre el centre i els barris del nord (Balàfia, Pardinyes i Secà de Sant Pere). L’Ajuntament de Lleida va veure en l’arribada de l’alta velocitat (FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT. SEGRIÀ I GARRIGUES) la possibilitat de transformar l’espai urbà de l’entorn de l’estació, molt degradat urbanísticament, on es mantenia viva la persistència d’usos industrials que es volien allunyar del nucli urbà.

Així va néixer el Pla especial de l’estació, aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida (CTUL) el setembre del 2003, que afectava 14,33 ha.

Antecedents recents
El mes de març del 2007 s’iniciava la construcció del nou pont de Príncep de Viana de l’enginyer Javier Monterola. Les dimensions del pont, inclòs en el Pla especial de l’estació, eren de 197 m de longitud i 21 d’amplada, i havia de servir per descongestionar el trànsit de la resta de ponts de la ciutat que passen per sobre el Segre, i a més per connectar ràpidament els barris d’ambdós marges del riu i el centre urbà amb la xarxa viària interurbana a través de la carretera LL-11. El pressupost de l’obra se situava entorn els 8 MEUR.

A mitjan mes de maig, l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (ADIF) va començar els treballs previs a la construcció del pàrquing soterrani del complex Viàlia, amb una capacitat de 640 places en uns 19.000 m2 de superfície, i un pressupost de 6,5 MEUR. L’edifici de Viàlia, amb tres plantes destinades a serveis per a viatgers i locals comercials i d’oci, l’havia de construir l’empresa mixta formada per ADIF i Metrovacesa. Les obres van provocar el trasllat de l’aparcament en superfície a la zona posterior de l’estació, amb entrada pel barri de Pardinyes.

Al mateix temps, ADIF entrava en la darrera fase del cobriment del primer tram de vies, actuació prevista com una de les compensacions pactades entre Paeria i el Ministeri de Foment (MIFO) per l’arribada de l’alta velocitat. Les obres tenien un pressupost de 13,8 MEUR i havien de permetre superar la barrera que suposaven les vies per a la connexió entre els barris a ambdues bandes de l’estació.

L’octubre del 2007, l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, el MIFO, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) i ADIF van signar una ampliació del conveni firmat el 2002 que permetia cobrir les vies del tren des del pont de Comtes d'Urgell fins a l'estació. Ros va valorar molt positivament l’acord perquè s’avançava en la millora de la cohesió de la trama urbana de Lleida. Aquest conveni valorava en 38 MEUR els costos de perllongació del cobriment, la urbanització posterior i la nova passarel•la de vianants de l'estació. També preveia les inversions actuals de les dues administracions.

El conveni també observava la idea d’agilitar la gestió urbanística del futur sòl urbanitzable de l'entorn de les vies, un total de 111.629 m2 de sostre d'edificabilitat entre usos residencials i de serveis.

Canvis en el planejament urbanístic
A final de gener del 2008 la Paeria va signar un conveni amb ADIF segons el qual l’Ajuntament lideraria la gestió del Pla de l'estació, que suposaria l’expropiació per part municipal dels terrenys de l’ens ferroviari desafectats. Així mateix, el conveni estipulava que ADIF es faria càrrec de l'ampliació del cobriment de les vies entre el pont del carrer Corts Catalanes i l'estació. Àngel Ros va afirmar que les obres servirien per millorar la connectivitat entre els barris de la ciutat, i va comunicar que ja s’havia encomanat a ADIF la redacció del projecte d’aquest segon cobriment. També va anunciar que ja havia estat licitada la urbanització del tram ja cobert.

El president d’ADIF, Antonio González, va preveure la licitació de la darrera fase de cobriment de les vies estipulades en el conveni per a final del 2008, i marcava l’inici d’aquestes obres per al primer trimestre del 2009.

El grups de l'oposició a l'Ajuntament de Lleida van respondre que consideraven insuficient la inversió d’ADIF i expressaven el seu temor que la Paeria no recuperés tots els diners invertits en el projecte a través del desenvolupament urbanístic. L’oposició criticava també el retard que acumulaven les obres.

A final de maig es presentava el nou projecte de Pla de l’estació, revisat per l’ampliació dels acords amb el MIFO i ADIF, i que comportava la modificació puntual del Pla general d’ordenació urbana (PGOU). Entre els principals elements a destacar del nou pla, hi havia el trasllat de l’estació d’autobusos a tocar de la del ferrocarril (a la cantonada de l’avinguda del Segre amb el nou pont de Príncep de Viana), l’ampliació amb 1,8 ha més del nou parc urbà com a conseqüència de l’ampliació del cobriment de les vies, i l’augment del desenvolupament residencial, que passava de 472 a 679 habitatges (un 40% de protecció oficial). El conjunt de les obres, que afectaven una superfície de 14 ha, s’esperava que s’acabarien en vuit anys, i suposaven una inversió de 74,3 MEUR.

El pla projectava el manteniment del patrimoni industrial catalogat, com ara la farinera La Meta, que es pensava rehabilitar per a usos d’habitatge i oficines però mantenint-ne la façana modernista; o les naus d’emmagatzematge conegudes com els Docs, que mantenien les cobertes de ferro i es preveien reconvertir com a equipament públic.

Pel que fa als edificis emblemàtics de nova creació, es va desestimar l’opció de fer un gratacels de 23 plantes, i en el seu lloc es proposaven dos edificis de 21 i 15 plantes, respectivament, que actuarien com a porta d’entrada de la ciutat des del nord. El complex residencial i comercial al costat del carrer Roger de Llúria, amb uns 17.000 m2 de superfície, es trobava entre les prioritats dins el calendari d’obres.

Els grups de l'oposició van demanar que el Pla inclogués un accés directe a l'estació amb el barri de Pardinyes i consideraven que la nova situació de l'estació d'autobusos requeria un estudi de mobilitat i més places d'aparcament, però aquestes modificacions no foren acceptades.

Poc després la Paeria va firmar un acord amb ADIF per iniciar tan aviat com fos possible les obres d’urbanització del parc sobre les vies.

La Paeria va aprovar provisionalment a final d’octubre del 2008 el Pla de l'Estació de Lleida, que incorporava les recomanacions fetes per la Comissió Territorial de Patrimoni Cultural de la Generalitat per tal que es reduís l’afectació sobre els edificis catalogats.

Poc després, l’alcalde anunciava que s’havien estalviat un milió d’euros en la primera fase d'urbanització sobre les vies, per la diferència entre el preu de sortida de la licitació de les obres i el pressupost finalment acordat amb l’empresa adjudicatària, la UTE Acsa-Arnó-Glauca. Ros va avançar que aquests diners es destinarien a ampliar el nou parc urbà, que finalment disposaria de 4,8 ha, amb la urbanització del tram que anava des del pont de Corts Catalanes fins a la plaça Europa, cobert des de feia vint anys. Amb aquesta actuació, es complia una reivindicació històrica dels veïns del barri de Balàfia, a la vegada que es volia assolir un més bon encaix urbanístic de les reformes en curs.

El 12 de desembre de 2008, la CTUL va aprovar definitivament el Pla de l'estació, últim tràmit pendent per al desenvolupament del projecte.

Els projectes tiren endavant, encara que amb retard
Cinc anys després de l’arribada de l’alta velocitat, les obres avançaven lentament. Les obres de l’aparcament del complex Viàlia es van iniciar a final de gener del 2008. Ros va assegurar que el pàrquing resoldria les necessitats d'aparcament a la zona i havia de permetre iniciar l'execució de les obres del vial de Príncep de Viana, a la vegada que destacava el retard que portava el projecte.

A final de febrer, un total de disset empreses optaven a la licitació de les obres d’urbanització del tram de vies ja cobert, amb una extensió de 18.000 m2. Les ofertes rebaixaven el pressupost (11,7 MEUR) i el termini d'execució (de 18 mesos) que havia marcat inicialment la Paeria a través de l'Empresa Municipal d'Urbanisme (EMU).

Un parell de mesos més tard, Ros va inaugurar la primera obra acabada del Pla de l’estació, el nou pont de Corts Catalanes, obra que havia costa 1,3 MEUR, i que millorava la connexió dels barris de Pardinyes i Balàfia amb el centre.

L’Ajuntament va aprovar també durant la primavera del 2008 la construcció i licitació d’obres del nou vial de Camí de Picos, que havia d’unir en una primera fase el pont de Príncep de Viana amb la carretera LL-11 (antiga N-II), i en una segona, amb els barris de la Bordeta i els Magraners. El nou vial tenia una longitud d’uns 800 m i afectava uns 20.000 m2 de sòl. La infraestructura constava de dos carrils de circulació per sentit, carril bici i voreres, i tenia quatre rotondes (Camí de Grenyana, Fira de Lleida, Canal de Seròs i LL-11).

A mitjan mes d’agost es van iniciar les obres de construcció del nou pont de Prat de la Riba, que millorava les comunicacions amb els barris del nord de la ciutat, i es van començar també les obres d’urbanització en el primer tram cobert.

L’any acabava amb la descoberta de restes dels segles XIII i XIV, vestigis del barri medieval de Sant Pau de Mercadal, en el solar en obres que havia d’ocupar el pàrquing i centre comercial de Viàlia.

Es preveia que la primera fase d’urbanització del nou parc urbà, així com la posada en servei del nou pont de Príncep de Viana quedarien enllestides a principi del 2009. Tot i que la Paeria preveia la finalització del parc per al desembre del 2009, ADIF encara no havia enllestit el projecte d’urbanització del tram més pròxim a l’estació. Durant l’estiu del 2009 es preveia també l’inici del vial de Camí de Picos, amb un termini d’execució de dotze mesos.

Més informació
www.paeria.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Segrià
Fotogaleria relacionada