Dissabte 21 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DEL GORG I CIUTAT DEL BÀSQUET (BADALONA)
Rosa Carbó

Actualitzat a 31/12/2008

El projecte de remodelació del Gorg es troba en un moment de reflexió ja que l’equip de govern posa sobre la taula els seus dubtes sobre la idoneïtat de la construcció del canal marítim previst al barri. D’altra banda, al llarg d’aquest any apareixen diferents resolucions judicials que afavoreixen que el projecte es tiri endavant. L’altre projecte estrella, la Ciutat del Basquet, inaugura el seu complex comercial, espai que havia despertat el malestar dels comerciants; paral•lelament, el consistori posa en marxa actuacions per potenciar el teixit comercial i millorar-ne la competitivitat.


Antecedents 2006, 2007

Articles posteriors 2010, 2014

El Gorg de Badalona està ubicat al litoral de la ciutat, a tocar del port de Badalona. A la dècada dels noranta se’n va iniciar la remodelació de la façana marítima amb l’objectiu de transformar una zona predominantment industrial en zona residencial i, d’aquesta manera, prolongar l’entramat urbà, tot connectant el litoral amb la part de muntanya de la ciutat.

L’any 2000 es va crear Marina Badalona, societat mercantil formada per l’Ajuntament badaloní i pel Consell Comarcal del Baix Llobregat (cadascun en un 50%). La principal funció d’aquest organisme era desenvolupar la primera fase del Pla especial del port de Badalona (PEPB) que consistia en la construcció del Port de Badalona (TRANSFORMACIÓ URBANA DEL PORT DE BADALONA). Aquest es va posar en funcionament el 2005 i Marina Badalona va passar a encarregar-se’n de la gestió.

El 2003 es va aprovar el projecte de reparcel•lació del polígon A del PEPB. Aquest afectava habitatges, indústries i comerços del polígon A que englobava el sector A-1 (zona Bòrax), A-2 (Gorg) i A-3 (zona Campsa). Alguns dels empresaris afectats van interposar un litigi contra el projecte per la fixació d’un 10% d’aprofitament públic dels terrenys (suposaven 27.000 m²).

El Gorg com a nexe d’unió
La segona fase del PEPB es va posar en funcionament el juny del 2006, amb l’aprovació definitiva del projecte executiu d’urbanització del Polígon A del PEPB. Majoritàriament el territori afectat es trobava dins del barri del Gorg, eren 23 ha, des del carrer de Ponent i Antoni Bori fins a la plaça del President Tarradellas; per tant, el barri es trobava al centre mateix d’una operació urbanística que havia d’acabar amb les barreres urbanístiques que dividien la ciutat. Per fer-ho es preveia construir un canal marítim (de 300 m de llargada per 40 d’amplada) que travessaria el barri tot connectant el port amb el Palau Municipal d’Esports.

Vorejant el canal es preveia un passeig de 27.000 m² i un parc, a més d’una zona residencial, hotelera i comercial. Es preveien dos ponts per connectar els carrers de banda i banda del canal, així com la construcció d’un altre pont que substituiria l’antic pont de la indústria Cros, ubicat al carrer Sant Lluc.

La construcció del pont de Sant Lluc suposaria acabar amb el malestar veïnal provocat per l’inici de les obres de remodelació l’any 2006 que havien obligat a desviar el tràfic i els cotxes havien de passar per un tram del carrer d’Eduard Maristany que pertanyia al port i aquest havia establert un peatge de 60 cèntims. Durant el 2007 es van enderrocar alguns dels edificis afectats per l’operació urbanística, i Marina Badalona va adjudicar diferents obres com ara la construcció del pont de Sant Lluc.

Resolucions judicials
A principi del 2008 el Tribunal Suprem va emetre una sentència on resolia favorablement el recurs de cassació interposat per l’Ajuntament de Badalona referent a l’aplicació del 10% d’aprofitament del sector A-3 (Campsa) del PEPB. La sentència indicava que s’havia procedit correctament el 2003 en aplicar la norma estatal i assenyalava que la Llei d’urbanisme de Catalunya, aprovada el 2004, també preveia aquest percentatge d’aprofitament del sòl.

Davant d’això, Marina Badalona esperava una sentència similar per al recurs presentat sobre el sector A-2. També demanava l’anul•lació de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de maig del 2007, en la qual anul•lava l’aplicació del 10% en el projecte de reparcel•lació del PEPB, argumentant que l’Ajuntament ho havia adjudicat incorrectament. Aquesta anul•lació es va fer efectiva pel Tribunal Suprem al novembre.

Canvis en l’equip de govern i en el projecte
A l’abril el socialista Jordi Serra va ser elegit nou alcalde d’un govern format pel Partit Socialista de Catalunya (PSC), Convergència i Unió (CiU) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Maite Arqué, l’anterior alcaldessa, havia decidit deixar el consistori per optar a ser membre del Senat

El mes de maig, el nou alcalde de la ciutat va informar de la possibilitat de modificar el PEPB i no construir el canal portuari. Posava en dubte la seva idoneïtat i assenyalava la complexitat de l’operació i l’elevat cost econòmic. Com a alternativa proposava la construcció d’un passeig on es projectava el canal i la connexió del Gorg amb el centre de la ciutat.

Els seus socis de govern recolzaven la idea, ja que tots dos partits, des de l’aprovació del projecte, havien manifestat les seves reticències a la construcció del canal. L’Associació de Veïns del Gorg va mostrar la seva satisfacció davant la proposta de substitució del canal per un passeig ja que ho consideraven més adient. Iniciativa per Catalunya-Verds Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) es va mostrar a favor de la proposta tot assenyalant que s’havien d’analitzar les conseqüències ja que les expropiacions s’havien fet per un projecte diferent.

El Partit Popular (PP) va demanar la convocatòria d’un ple extraordinari, atès que, segons ells, el consistori hauria d’afrontar indemnitzacions milionàries per a les immobiliàries que tenien terrenys a la zona. En aquest sentit, el consistori va manifestar la intenció de buscar solucions consensuades i evitar la via judicial ja que no s’havia concedit cap llicència d’obra.

Atès que el PP tenia una quarta part dels regidors de l’Ajuntament, va aconseguir que es convoqués un ple extraordinari que es va celebrar a començament de juny. En aquest nou ple, l’equip de govern va insistir que el canvi del projecte urbanístic suposaria un estalvi de diners i de temps, però van reconèixer que no tenien dades objectives que justifiquessin el canvi del projecte. Finalment es va decidir ajornar la decisió fins a la renovació del Consell d’Administració de Marina Badalona.

A final de mes es va reunir el Consell d’Administració de Marina Badalona i es va procedir a -ne una part dels membres. D’aquesta manera ERC es va incorporar al consell i CiU va passar a tenir dues persones; ICV-EUiA ja no formava part del govern, va perdre un dels dos llocs que tenia, i el PSC també en va perdre un dels tres que tenia però va conservar la presidència.

Deteriorament del Gorg
Al novembre el PP va presentar un vídeo on denunciava la situació de deteriorament que patia el barri del Gorg i s’informava que al PP li faltaven dos regidors per poder tenir el govern local. El vídeo mostrava algunes zones del barri que servien d’abocador i mostrava runes i brutícia.

L’Associació de Veïns del Gorg ja havia denunciat aquesta situació i els comerciants del port havien mostrat el seu malestar per l’endarreriment de les obres de millora de la zona. L’Associació de Veïns del Front Marítim, davant la incertesa de la situació, va enviar un escrit al Síndic de Greuges i al Consell Comarcal del Barcelonès demanant informació sobre l’estat del projecte de remodelació i reclamant la construcció del canal.

Gratuïtat del peatge
El Consell d’Administració de Marina Badalona també es va reunir durant aquest mes. El president i alcalde de la ciutat va presentar la moció emesa per unanimitat pel ple al juny, en la qual es demanava la gratuïtat del peatge per travessar el carrer d’Eduard Maristany. Marina Badalona va decidir que a partir de l’1 de gener de 2009, l’estada de deu minuts en aquest tram seria gratuïta per al veïnat i el seu cost seria assumit pel consistori.

Aquesta mesura es tornaria a avaluar un cop finalitzades les obres de construcció del Pont de Sant Lluc les quals s’havien endarrerit a causa de problemes econòmics de l’empresa constructora. A causa d’aquests, Marina Badalona va haver d’adjudicar un altre cop les obres del sector A-2 (espai on es construirà el parc del Gorg) . S’adjudicava l’operació a la Unió Temporal d’Empreses integrada per Cyres i Mecanotubo. També va adjudicar les obres d’urbanització de la rambla del Gorg entre el carrer Guifré i el Palau Municipal d’Esports, amb un pressupost de 10 MEUR. Per al novembre del 2010 es tenia previst inaugurar una rambla que connectaria la façana marítima amb la part de muntanya, concretament amb la Ciutat del Bàsquet.

La Ciutat del Bàsquet i el malestar dels comerciants
La Ciutat del Bàsquet era un projecte promogut pel Club Joventut de Badalona l’any 2003 que consistia en la construcció d’un complex comercial i esportiu que garantiria la supervivència econòmica del Club. La seva ubicació era al costat del Palau Municipal d’Esports i de l’autopista C-31.

El malestar dels comerciants de la zona havia estat motivada per la demanda del Club de l’any 2004 d’ampliar la zona comercial concedida de 5.000 a 12.500 m², a fi de sufragar els costos de l’obra. Aquell any la Conselleria de Comerç, Turisme i Consum va aprovar el Pla d’ordenació d’equipaments comercials (POEC) de Badalona on s’establien 25.000 m² de superfície comercial que es podien construir a la ciutat. Això suposava que es donava llum verd tant a l’ampliació de 7.500 m² de la Ciutat del Bàsquet, com a la proposta d’instal•lació d’un Corte Inglés (17.500 m²) al barri de Sant Crist de Can Cabanyes (part de muntanya).

L’any 2005 els comerciants van presentar un recurs contenciós administratiu al POEC i l’any següent van crear la Unió d’Associacions de Comerciants de Badalona (UAC) que aglutinava sis associacions, aproximadament 800 botiguers de la ciutat.

A principi del 2008 el TSJC va desestimar el recurs interposat pels comerciants, tot assenyalant que el POEC s’adaptava al Pla territorial sectorial d’equipaments comercials ja que respectava l’espai de 25.000 m² com a superfície comercial per a poblacions majors de 100.000 habitants. Indicava també que els projectes que s’esmentaven al POEC podien suposar la revitalització del comerç de la ciutat. La UAC va informar que recorreria la sentència.

Ajudes al teixit comercial
En aquest sentit, al setembre l’Ajuntament va signar un conveni de col•laboració amb la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona i la UAC per tal de fomentar i dinamitzar el comerç local i afavorir la competitivitat de les zones comercials.

Aquest conveni responia a les necessitats del teixit comercial detectades en una diagnosi realitzada per la Cambra al juny. Una de les actuacions previstes era elaborar un pla estratègic de millora del comerç urbà local en el qual es concretessin les actuacions que s’havien de fer.

Oferta hotelera
D’altra banda, al febrer, davant l’escassa oferta hotelera de la ciutat, el consistori va aprovar provisionalment (i per unanimitat) la modificació del Pla especial a l’entorn del Turó d’en Caritg i el Palau Municipal d’Esports, a la parcel•la situada a la cantonada entre l’avinguda d’en Caritg i el carrer de l’Arquitecte Fradera. Aquesta modificació suposava la construcció de dos hotels i, per tant, descartava l’opció inicial de construir una residència d’esportistes.

La data d’inici de les obres no es determinava ja que depenia de la finalització de les obres de construcció del túnel on passaria la línia 9 [METRO LÍNIA 9]. En aquest sentit, al mes següent el Club, Sacresa i l’empresa Accor Hotels van signar un conveni per construir el complex hoteler.

La Màgic Badalona se’n va
A l’octubre es va obrir al públic part de la Ciutat del Basquet, concretament la part comercial. Pendent de concreció, el Museu del Basquet s’ubicaria dins del símbol del complex, la pilota de bàsquet gegant (36 m de diàmetre i una altura de 20 m) i la zona d’oci ubicada al costat. Es preveu que a començament d’any les pistes de bàsquet estaran en funcionament

Més informació
www.marinabadalona-sa.es
www.badalona.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada