Divendres 17 de Gener de 2020
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA TABACALERA (TARRAGONA)
Pere Ponsatí - Carracedo Sotoca Arquitectura

Actualitzat a 31/12/2008

El 8 de juliol de 2008 se signa el conveni entre l’Ajuntament de Tarragona i l’empresa Altadis mitjançant el qual l’antiga fàbrica de tabacs passa a mans municipals. Està previst que en la part noble del conjunt fabril s’hi allotgi l’ampliació del museu nacional arqueològic i, en les naus posteriors, el Centre d’Art de la Ciutat i l’arxiu municipal, entre altres equipaments culturals encara per determinar. En l’operació urbanística resultant, Altadis rep com a compensació 38.445 m² de sostre lliure i 218 habitatges protegits per construir en un conjunt que estarà dominat per una torre de vint plantes.


Articles posteriors 2010

Els orígens de l’empresa tabaquera Altadis es remunten a l’any 1636 amb la fundació de la Institución del Estanco del Tabaco en España. El grup Altadis però, no va debutar a la borsa fins a l’any 1999 fruit de la fusió entre l’espanyola Tabacalera (privatitzada l’any anterior) i la francesa Seita. Després d’aquesta fusió la seva posició estratègica dins del sector va augmentar fins a convertir-se en un dels líders del sector tabaquer a nivell mundial (Cigars Havans, Fortuna, Nobel, Ducados, Gauloises...). Les seves activitats no només comprenien la producció i distribució de tabac, sinó que es va convertir en un dels líders de l’activitat logística subministrant més de mig milió de punts de venda al sud d’Europa.

La seva posició de lideratge i un valor a la borsa d’uns 12.600 MEUR la van convertir en “objecte de desig” per a grans empreses del sector i altres compradors. Aquest interès es va materialitzar a començament del 2007 quan l’empresa britànica Imperial Tobacco va engegar una oferta pública d’adquisició (OPA) al 100% per Altadis. Després de superar-se els processos de l’operació, Imperial es va fer amb el control de la històrica empresa i l tracte va donar lloc a la quarta gran indústria tabaquera del món amb una facturació de més de 9.000 MEUR. Com a resultat de l’operació el centre principal d’activitat del grup es traslladava a Bristol (Regne Unit). Els havans i la logística es quedaven a Madrid i a París s’hi mantenia una presència substancial de l’empresa.

La necessitat de modernitzar i de situar de nou els processos de producció, sumada a aquesta gran operació empresarial van acabar d’accelerar el final de l’activitat de la fàbrica de Tarragona, anunciada el 2003 però que finalment va tenir lloc el 3 de març de 2007. La fàbrica es trobava en funcionament des del 1920 i, per bé que en el moment del seu tancament tan sols quedaven 33 treballadors en actiu, en la seva època de major activitat n’havia arribat a tenir més de 800.

L’edifici de la Tabacalera i el seu entorn
La fàbrica de tabacs va ser projectada pels tècnics de la companyia Miguel Quesada i Roberto Navarro. Es va alçar en uns terrenys aleshores fora de la població, guanyats al llit del riu Francolí gràcies al desviament de la desembocadura i a la construcció d’un mur de contenció. L’edifici, construït entre 1920 i 1931, està aïllat i s’articula en forma de U al voltant d’un jardí, tot i que cadascun dels volums principals disposa també de diversos patis interiors.

La qualitat del conjunt s’aprecia en la solució compositiva dels diversos edificis i en el sistema de proporcions i la mida de les obertures. Aquestes, tot i dotar l’edifici de caràcter industrial ateses les grans dimensions que tenen, també li conferien una imatge solemne amb la profusió de diversos elements decoratius (reixats, escultures, relleus, etc.) de gran valor.

La seva construcció va ser pionera per l’ús d’elements prefabricats i pel disseny de les naus, pensades per contenir maquinària impulsada per energia elèctrica. La premsa de l’època va catalogar l’edifici de palau industrial, i posava de manifest el caràcter “corporatiu” del recinte fabril.

Posteriorment, es van afegir adossats a l’edifici històric una sèrie de nous volums que constituïen la façana de l’avinguda Vidal i Barraquer. La nova façana, composta per sis cossos de quatre plantes cadascun, es va edificar en diverses fases. Això va motivar que en aquesta part del recinte és perdés la unitat del llenguatge arquitectònic, mostrant una imatge urbana més heterogènia i de menys valor patrimonial.

L’edifici noble de la tabaquera estava protegit pel planejament vigent i, en la segona aprovació inicial del nou POUM DE TARRAGONA en procés de redacció, se’l va catalogar com a bé cultural d’interès local (BCIL.) de categoria B.1 (protecció integral). Les ampliacions posteriors van quedar fora d’aquesta protecció.

La importància del sector per a Tarragona
Els successius creixements de la ciutat de Tarragona en direcció al riu Francolí van convertir el que a principi del segle XX era una peça urbana aïllada i perifèrica en un àmbit d’oportunitat i transformació, situat a la franja definida pel teixit urbà i el parc fluvial.

La importància per a la ciutat de la transformació d’aquest sector es llegia des de diversos punts: per la posició de màxima proximitat respecte del nucli urbà, per les mides i l’escala de la peça, i per la conveniència d’un canvi d’ús que motivés la conservació del seu valor patrimonial. La voluntat municipal de tirar endavant la transformació urbana d’aquest sector es va fer palesa en els successius canvis de figura urbanística al llarg del seu procés de tramitació. El planejament vigent delimitava el sector com un PERI (pla especial de reforma interior) que passava a ser un polígon discontinu (Polígon d’Actuació 84) en la primera fase inicial del nou POUM aprovada el 15 de maig de 2007, però que desapareixia com a tal en la segona aprovació inicial del 21 de novembre de 2008.

D’aquesta manera, el procés de transformació urbana del sector Tabacalera (que havia transcorregut en paral•lel als treballs de redacció del nou POUM) es va realitzar sota la figura de modificació puntual del pla vigent, sense esperar-se a la finalització del complex procés de tramitació i participació del nou POUM.

L’ordenació del sector
Amb l’aprovació el juliol del 2007 de la modificació del PGOU de Tarragona “PAU antiga fàbrica de tabacs” es van poder assolir els objectius municipals per a la transformació urbana del sector. Aquests es resumien en el canvi de qualificació de zona industrial de l’antiga fàbrica de tabacs a zona d’equipaments i amb la nova concreció de l’aprofitament privat corresponent i de les seves cessions en compliment de les determinacions de la llei i de la normativa urbanística vigent.

Tot el recinte fabril (tant la part històrica com les seves posteriors ampliacions) es requalificava com a sistema d’equipaments urbans. També l’antiga bossa d’aparcaments definida pels carrers Robert Gerhard i Francesc Bastos, situada a la part discontínua del sector, rebia aquesta qualificació.

Els espais verds quedaven situats en l’antic jardí central de l’edifici històric i a la part no edificada davant l’avinguda Vidal i Barraquer. Així, l’avinguda guanyava una franja verda d’uns 30 m paral•lela al seu traçat, des de la qual s’accediria, un cop reurbanitzada, als sis volums posteriors del conjunt.

Com a compensació per la cessió de l’antiga fàbrica, Altadis va rebre aprofitaments privats que es concentraven en dos àmbits. El primer es materialitzava en un petit bloc de sis plantes destinat a habitatge protegit i concertat. Es trobava situat sobre la part discontínua del sector donant façana a l’avinguda Vidal i Barraquer (adjacent al nou sòl destinat a equipaments). El segon àmbit, de més importància i de dimensions més grans, constituïa l’aposta volumètrica més forta de l’ordenació del sector. S’obria un nou vial en continuació al carrer Manuel de Falla perpendicular a l’avinguda Vidal i Barraquer i al passeig de la Independència. Sobre aquest vial s’articulava una nova façana dividida en dos blocs, un per a l’habitatge protegit i l’altre per al sostre lliure. Tots dos blocs quedaven alineats al nou vial, però el segon s’ordenava segons una volumetria molt més lliure que presentava una sèrie de canvis d’alçada en la seva línia de cornisa que culminava en un dels extrems amb una torre de vint plantes. La torre (que es convertiria en un dels edificis més alts de la ciutat) suposaria la construcció d’una nova fita urbana en un punt de la ciutat on es preveia superar el riu Francolí amb un nou pont.

L’aprofitament privat representava per al sector la construcció de 54.922 m² de sostre. Amb aquests números es podrien construir 486 habitatges de renda lliure (38.845 m²) i 218 habitatges protegits i concertats (10.985 m² i 5.492 m² de sostre, respectivament).
 
SISTEMES (sòl públic)
Espais lliures d'ús públic 11.399 m2
Equipaments 35.398 m2
Vialitat 7.220 m2
Total sistemes 54017 m2
ZONES (sòl privat)
Clau 14a2 (ordenació volumetria específica) 9645 m2
Total zones 9645 m2
TOTAL ÀMBIT 63662 M2

El complex cultural
Els nous usos que es preveia localitzar en l’àmbit requalificat com a equipament tenien l’objectiu de convertir l’antic conjunt fabril en un gran complex cultural, amb un paper protagonista per a l’edifici noble de la fàbrica on es preveia traslladar i ampliar el museu nacional arqueològic (sense un calendari concret en el moment de signar el conveni). El museu, en funcionament des de mitjan segle XIX, seguiria mantenint una clara vocació romanista lligada a la història de la ciutat de Tarragona.

Fruit del conveni de col•laboració entre l’Ajuntament de Tarragona i el Departament de Cultura de la Generalitat es creà el Centre d’Art de la Ciutat, que tenia per objectiu oferir als ciutadans serveis de difusió de l’art i donar suport a la comunitat artística. El centre d’art seria el primer equipament cultural a allotjar-se en una de les sis naus adossades a l’edifici històric, amb una superfície construïda propera als 3000 m². Segons fonts municipals, l’arxiu i la biblioteca municipal també s’allotjarien en una de les altres sis naus del recinte.

Per conèixer el destí de les quatre naus restants caldria esperar, segons declaracions de la regidora de patrimoni Rosa Rossell, que s’enllestís el pla d’equipaments culturals de la ciutat.

Els diferents grups municipals i la “paternitat” de la transformació urbana
En l’acte de signatura del traspàs de propietat celebrat el 8 de juliol de 2008, Jordi Sendra, regidor de CiU a l’oposició, va lamentar que l’alcalde socialista Josep Fèlix Ballesteros no hagués tingut unes paraules de reconeixement cap a l’equip municipal anterior i el seu alcalde, Joan Miquel Nadal, que fou qui inicià les negociacions amb Altadis.

Més informació
www.tarragona.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada