Dimarts 17 d ' Octubre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA PLAÇA DE BRAUS DE LES ARENES (BARCELONA)
Pere Ponsatí - Carracedo Sotoca Arquitectura

Actualitzat a 31/12/2008

La construcció del centre lúdic i comercial que l’empresa Metrovacesa promociona a la plaça de braus de Les Arenes es troba fortament afectat per la crisi dels sectors immobiliari i financer. El projecte de Richard Rogers amb Alonso-Balaguer, caracteritzat per la diversitat d’usos del complex i per la seva singularitat tècnica i formal, conserva l’antiga façana de l’espai taurí coberta per una cúpula de més de 90 m.


Amb una capacitat propera als 15.000 espectadors, la plaça de braus de Les Arenes de Barcelona es va inaugurar el 29 de juny de l’any 1900 i va estar en funcionament fins a l’any 1977. És una obra d’estil mudèjar de l’arquitecte August Font i Carreras (1846-1924), alumne d’Elies Rogent. Es troba situada a la plaça Espanya, a l’illa de cases de l’eixample delimitada pels carrers Tarragona, Diputació, Gran Via i Llançà.

Trenta anys amb canvis sobre la figura de planejament de l’àmbit
El Pla general metropolità (PGM) del 1976 qualificava la plaça de braus de Les Arenes i la seva illa amb la clau 7a (equipaments) i en reconeixia la titularitat privada, per la qual cosa la destinava a equipament de tipus cultural, esportiu i de lleure amb els corresponents usos complementaris.

L’any 1990 es va redactar i aprovar un pla especial que preveia la reconversió de l’espai en un pavelló per a la fira de Barcelona. Aquest pla es va modificar dotze anys després per permetre un desenvolupament privat de l’equipament que garantís la rehabilitació i la conservació parcial del cilindre principal de la plaça de braus.

Finalment, l’any 2005 es va aprovar una tercera modificació del pla especial del qual són autors el mateix equip que va redactar el projecte executiu del complex lúdic: l’anglès Richard Rogers i els catalans Alonso-Balaguer i Arquitectes Associats. Es tractava d’una modificació feta a mida perquè el projecte d’edificació presentat al públic dos anys abans (24 d’abril de 2003) pogués donar-hi compliment. Se’n justificava la modificació per qüestions de caràcter jurídic i sobretot arquitectònic a nivell d’accessibilitat, encaix urbà i optimització de la tipologia de cúpula esfèrica.

Una relació urbana històricament complicada
Un dels punts més importants de la transformació pel que fa a l’encaix urbà responia al nou tractament de l’edifici en relació amb les rasants dels carrers adjacents. Quan es van començar les obres de la plaça de braus l’any 1899 els carrers perimetrals encara no s’havien traçat i es va agafar com a punt de replanteijament una cota pròxima al centre de l’illa. Això va comportar que en la posterior obertura dels carrers als anys vint, aquests es tracessin substancialment deprimits per no crear pendents excessives en les línies de tramvia que els havien de recórrer. D’aquesta manera, l’accés a Les Arenes va quedar relativament segregat del continu urbà amb la plaça enclavada en un nivell superior al del seu perímetre. Així va aparèixer l’escalinata de la Gran Via que va exercir d’accés al recinte fins a la nova intervenció.

L’estintolament de la façana
La solució al desnivell entre el carrer i el nou programa es resolia amb l’obra iniciada el 2004 que suposava la creació d’una nova façana sota la planta baixa històrica que quedava a nivell de carrer. Es van estintolar els arcs existents amb una gran jàssera perimetral de més de 300 m lineals que suportava una càrrega propera a les 4.000 T. La jàssera es va suportar temporalment sobre vint gats hidràulics, fins que l’any 2006 es van acabar les obres de la nova fonamentació. També de forma temporal, tota la façana es va suportar sobre una corona metàl•lica exterior que es va desmuntar un cop va ser acabada la nova façana interior (atirantada mitjançant tensors d’acer).

La façana d’estil mudèjar es restaurava mantenint-la com a pell de l’edifici i imatge del nou complex, mentre que la nova façana interior agrupava els recorreguts d’evacuació d’emergència i els espais de serveis i instal•lacions.

La coberta i l’edifici Fòrum
Tot i la consideració de les preexistències i l’adaptació que s’hi va fer, el projecte del centre lúdic tenia fortes apostes volumètriques i grans intervencions estructurals. El protagonisme del nou complex es va materialitzar amb la solució tècnica de la nova coberta: una de les majors cúpules d’Europa (90 m de diàmetre) que “levitava” sobre la façana existent i que quedava desvinculada a nivell estructural i formal.

També es construïa a la planta baixa i amb el cilindre de la plaça un nou volum maclat de sis nivells d’alçada (edifici Fòrum) que s’alineava al carrer Llançà. La planor i transparència de la façana (un mur cortina lleuger) contrastava amb la que havia projectat August Font cent anys abans.

La gran escala de la intervenció afectava l’àmbit que passava per sota de la rasant dels carrers amb la construcció de cinc soterranis (tres dels quals amb ús d’aparcament) i un intercanviador amb el metro de les línies 1 i 3.

La seva singularitat tècnica i formal explicaven l’envergadura de l’obra, però també calia prendre com a indicadors la superfície construïda (prop de 100.000 m²) i el pressupost en el moment d’iniciar les obres l’any 2004 (100 MEUR).

Els nous usos del complex i la seva posició en l’edifici
L’eix urbà del carrer Tarragona i el gran espai del recinte firal quedaven grapats amb el parc de l’escorxador gràcies a la diversitat funcional de l’edifici de Les Arenes.

Els nous usos previstos en el complex lúdic i comercial es concretaven amb la nova seu de la cadena de llibres i música FNAC, uns multicines de dotze sales de l’empresa Balañá, un balneari de Duet Sports, un museu del rock i diverses botigues sense operador confirmat. S’especulava amb altres marques comercials conegudes com Mercadona, Tous, Desigual i Chocolat Factory.

El programa del complex es repartia entre sis nivells sobre rasant i cinc soterranis, amb una planta pensada amb forma simètrica i concèntrica. El punt central de l’antic cilindre de la plaça es convertia en un triple espai que funcionava com a atri principal i condensador dels nuclis de comunicacions per al públic. Es col•locaven quatre nuclis d’escales mecàniques que, de forma radial i mitjançant passeres, servien als diferents espais del complex. La corona definida per la façana històrica i la nova façana interior funcionava com un espai al servei dels diferents usos del programa, on es col•locaven els recorreguts d’emergència, serveis tècnics, etc.

El final de les obres: horitzó incert en un context de crisi econòmica
La crisi financera i la que incidia en el mercat immobiliari (HABITATGE) des del 2006 també va afectar la construcció de Les Arenes. El promotor del projecte (la immobiliària Sacresa propietat de la família Sanahuja) es va haver de vendre el complex en obres a la immobiliària Metrovacesa (en mans de sis entitats bancàries) el 18 de desembre de 2008 per poder afrontar la falta de liquiditat. Les dificultats de Sacresa es derivaven d’altres projectes i grans operacions del grup, entre les quals el refinançament del deute que tenia per haver comprat (i venut posteriorment) Metrovacesa.

La compra de Les Arenes per part de Metrovacesa no havia de comportar cap canvi de calendari, però la dificultat de les obres (que podrien haver doblat el pressupost inicial segons publicava el diari La Vanguardia el 19 de desembre de 2008) i l’estancament de la situació econòmica no permetien assegurar que s’arribés a l’objectiu de complir els terminis de finalització d’obra.

Luis Alonso (director de l’estudi responsable del projecte), en declaracions a El Periódico del dia 12 de desembre de 2008, es mantenia ferm en el pressupost inicial i en una data de final d’obres prevista per al quart trimestre del 2009.

Més informació
www.alonsobalaguer.com
www.arenasplaza.com
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame
Fotogaleria relacionada