Divendres 24 de Novembre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA GRAN VIA (L'HOSPITALET DE LLOBREGAT)
Rosa Carbó

Actualitzat a 31/12/2008

Durant el 2008, continuen les actuacions projectades a la Gran Via en el seu pas per l’Hospitalet per bé que a diferents velocitats. D’una banda, la crisis afecta el mercat residencial i alguns dels grups immobiliaris que operaven a la zona es veuen afectats. De l’altra, comencen a posar-se en funcionament alguns dels organismes de la Ciutat Judicial, tot i que continua viva la preocupació sobre la mobilitat a la zona un cop el complex judicial acabi completament el trasllat. A més a més, apareixen nous projectes que suposaran la continuació de la Gran Via fins a arribar al riu Llobregat.



Antecedents 2003, 2004, 2005, 2006, 2007

Articles posteriors 2015

El procés de transformació urbana de la Gran Via al seu pas per l’Hospitalet de Llobregat engloba diferents actuacions en el tram de la via comprès entre el carrer Miguel Hernández i el carrer Escultura i els carrers adjacents. El procés va començar el 2001 amb la signatura d’un conveni de col•laboració de l’Ajuntament, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) i el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), mitjançant l’Institut Català del Sòl (INCASÒL). Aquestes institucions l’any següent van posar en funcionament el Consorci per a la Reforma de la Gran Via, ens encarregat de dur a terme el cobriment de la Gran Via en aquest tram i de donar forma al nou districte econòmic de la ciutat.

El 2006 va finalitzar el soterrament de la Gran Via, actuació que va permetre iniciar la urbanització de la plaça Europa, que es va inaugurar el 2007. Aquesta plaça ocupava una extensió de 33,4 ha entre el carrer Aprestadora i el carrer de les Ciències. El disseny de la plaça (que s’havia encarregat a Albert Vilaplana) representava la intersecció de dues el•lipses i s’havia plantejat com a futur centre neuràlgic de la nova Gran Via, al voltant de la qual s’havien planificat la resta d’edificacions i actuacions de transformació de la Gran Via. Entre les actuacions, cal destacar l’ampliació de la Fira Pedrosa que es va posar en marxa el 2007, la construcció d’edificis singulars com ara les Torres Fira (23 plantes cadascuna) dissenyades per Toio Ito –una de destinada a hotel (Hotel Santos) i l’altra a oficines (Realia)– i la construcció de la Ciutat de la Justícia i la City Metropolitana.

Entorn de la plaça Europa
Al voltant de la plaça Europa estaven planejats 28 edificis amb un total de sostre construït de 335.402 m² que suposava el 30% de la superfície ordenada. Dels edificis projectats, 20 estan destinats a habitatge (260.800 m² de superfície) dels quals el 25% eren de protecció oficial (cinc edificis construïts per l’INCASÒL i cooperatives sindicals i veïnals).

El gener del 2008, la immobiliària Inbisa –que ja havia comprat en aquesta zona la Torre Europa 2 de Martinsa-Fadesa (25 plantes)– anunciava la compra d’un dels dos solars de la promotora Colonial. Aquesta última tenia problemes financers a causa de la caiguda de la demanda registrada en el mercat residencial (HABITATGE) i havia decidit vendre un dels solars i en l’altre fer un canvi d’ús residencial a oficines.

Aquesta situació va afectar més immobiliàries que operaven a l’entorn de la plaça Europa, com ara Espais i Avenis Procram, les quals van decidir endarrerir la construcció dels habitatges projectats a l’espera que el mercat millorés. Al juliol, la immobiliària Martinsa-Fadesa, que tenia planificades tres torres destinades a habitatge i una a oficines (la Torre Europa 2), va presentar el concurs de creditors, i això va fer perillar l’acabament d’unes obres que estaven en el 70% d’execució. No obstant això, al setembre es van reprendre les obres del complex i l’empresa va informar que tenia la intenció d’acabar-les l’any següent.

Pel que fa als edificis hotelers projectats a la Gran Via, cal destacar-ne dos hotels que van continuar les obres de construcció durant el 2008. D’una banda hi ha l’hotel Catalònia (de 27 plantes), dissenyat per Jean Nouvel i, de l’altra, l’hotel Santos que ocuparia una de les dues Torres Fira.

L’espai previst per a oficines entorn de la plaça Europa era de 342.819 m² de sostre edificat; dos dels edificis d’oficines pendents que durant el 2008 no es van iniciar eren de la immobiliària Procram, propietat de la Caixa Catalunya.

Ciutat de la Justícia
L’any 2004 es van iniciar les obres de la Ciutat de la Justícia. L’objectiu principal de la construcció d’aquest complex judicial de 9 edificis (alçades entre 15 i 61 m) era centralitzar 166 òrgans judicials dispersos en una extensió de 300.000 m² on abans hi havia l’antiga caserna de Lepant (a prop de la plaça Ildefons Cerdà). El cost del complex era aproximadament de 234 MEUR.

A final de gener es va iniciar la primera fase de posada en marxa del complex amb la instal•lació d’organismes administratius i de gestió que s’encarregarien del trasllats dels diferents òrgans judicials. Al febrer es va posar en marxa l’edifici H amb els cinc jutjats d'instrucció de l'Hospitalet i de violència de gènere, el Registre Civil de la ciutat, els sis jutjats de primera instància, els serveis comuns i la fiscalia.

Al març, en el marc de la comissió mixta del Departament de Justícia i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), es va crear la subcomissió encarregada del trasllat dels jutjats de Barcelona a les noves seus a la Ciutat de la Justícia, previst per a principi del 2009.

La segona fase va finalitzar al desembre amb la inauguració de l’edifici G on es va posar en funcionament la clínica forense i l’Institut de Medicina Legal de Catalunya.

El malestar amb la Ciutat de la Justícia
Els primers mesos de l’any es van sentir diverses queixes respecte dels òrgans judicials pel que feia al nou complex. En primer lloc, el sindicat Comissions Obreres (CC.OO.) va lamentar que s’inaugurés l’edifici H amb uns serveis mínims i sense solucionar els problemes existents en el partit judicial de l’Hospitalet. Segons el sindicat, s’iniciaven els serveis amb un 50% menys de plantilla i amb unes condicions laborals inadequades.

En la junta de jutges de l’Hospitalet celebrada al febrer, aquests van sol•licitar al TSJC que demanés al Departament de Justícia que s’adoptessin mesures per solucionar les deficiències que s’estaven detectant amb el canvi de seus, concretament sobre la distribució física d’oficines i el seu funcionament. En aquest sentit, la jutgessa degana de Barcelona, Maria Sanahuja, va informar en una roda de premsa que el model de distribució de les competències dissenyat pel departament no era adequat i que s’havia elaborat al marge dels jutjats; concretament assenyalava que si s’aplicava el model de distribució de l’espai utilitzat als jutjats de l’Hospitalet amb la resta de jutjats, aquests estarien encara pitjor que quan estaven a les antigues seus.

Una altra de les qüestions que preocupaven més era la mobilitat a la zona, especialment quan es posés en funcionament la resta d’edificis del complex judicial. L’oferta de transport pública a la zona es concretava en diverses línies d’autobusos, el metro (línia 1, Santa Eulàlia) i una nova parada de Ferrocarrils de la Generalitat (Fira-Europa). Malgrat això, els problemes circulatoris a la Gran Via eren una realitat, concretament a l’accés a la Fira Pedrosa i a la plaça Europa. El DPTOP assenyalava que no podia fer-hi res, atès que l’Ajuntament de l’Hospitalet havia decidit fer de la Gran Via un vial integrat a la ciutat i no una via ràpida. El consistori informava que la Guàrdia Urbana estava treballant per solucionar els problemes de col•lapse circulatori i esperava que amb la posada en funcionament de les parades de metro (línia 9 i 2), previstes per al 2012, els problemes es mitigarien.

La preocupació davant l’agreujament dels problemes de mobilitat existents a la zona va fer que el 2007 es creés la Taula de Mobilitat, òrgan de participació de diverses entitats públiques, operadors del transport i personal d’organismes judicials. Al febrer la Taula va presentar les primeres propostes d’actuació a partir d’un estudi realitzat. En aquest es calculava que la mobilitat generada pel nou complex judicial seria de 31.125 desplaçaments (sortida i entrada). Per reduir aquest impacte es proposaven diferents actuacions: designar una persona com a coordinadora de mobilitat i la constitució d’una comissió tècnica permanent que fes un seguiment de la situació.

Altres projectes de l’entorn
A començament d’estiu es posaven en marxa diferents projectes entorn de la Gran Via. En primer lloc, a final de juny, es va posar la primera pedra de la City Metropolitana, complex econòmic (162.537 m²) ubicat darrere del recinte firal. Després de molts endarreriments a causa de diversos canvis de propietaris i modificacions del projecte inicial, finalment es posava en marxa la construcció de 4 dels 11 edificis previstos en aquest complex que aglutinaria activitats hoteleres i relacionades amb les comunicacions i tecnologies de la informació.

El mes següent es va presentar públicament el projecte de la segona fase de la transformació de la Gran Via, i l’Ajuntament de l’Hospitalet i el DPTOP anunciaven que iniciaven els treballs de redacció del projecte, centrat en la creació d’un parc de recerca biomèdica (BioPol L’H) que suposava estendre la reforma de la Gran Via fins al riu Llobregat i reordenar l’antiga zona agrícola de la Marina.

Per al 2009, es preveia que es concretés el projecte del BioPol’H i que es desenvolupés la tercera i última fase del trasllat dels òrgans judicials a la Ciutat Judicial. A més a més, la Fira de Barcelona preveia ampliar els seus equipaments tot construint dos pavellons més al recinte de Pedrosa.

Més informació
www.l-h.cat
www.consorcigvhospilalet.com
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada