Dilluns 18 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA FAÇANA MARÍTIMA DE TARRAGONA
Anna Torres

Actualitzat a 31/12/2008

Al principi del 2008 el projecte de transformació de la façana marítima de Tarragona es troba encallat per manca de consens entre els grups polítics pel que fa a la nova ubicació del ferrocarril. Finalment, s’opta per traslladar-lo a l’interior de la ciutat, i el 24 d’abril se signa el protocol per a definir-ne el nou traçat. El 7 de novembre es publica al BOE l’estudi informatiu que n’ha de concretar el nou recorregut amb un pressupost de base de la licitació de 1.120.690 euros. D’altra banda, el POUM de Tarragona aprovat inicialment recull els criteris de transformació del front marítim en un PMU a l’espera que el canvi de traçat del tren alliberi 100.000 m2 de sòl.


Antecedents 2003, 2004, 2006

Tarragona, cap de la comarca del Tarragonès, està situada sobre un monticle rocós a la vora de la mar Mediterrània. Té una població de 142.869 habitants, segons el padró del 2008, i una superfície de terme de 62,64 km2. La façana marítima de la ciutat s’estén al llarg d’uns 3 km i està resseguida per la línia de ferrocarril de Barcelona a Flix i Tortosa, que avança paral•lela a la línea de costa fins que travessa l’àrea portuària i segueix pel barri del Serrallo i la desembocadura del Francolí.

El projecte de remodelació de la façana marítima
L’any 2002 l’Ajuntament de Tarragona va organitzar un concurs d’idees per al disseny d’un avantprojecte de reforma de la façana marítima de Tarragona. L’octubre del mateix any es va adjudicar al despatx de l’arquitecte Ricardo Bofill. El projecte es va presentar el març del 2003 i proposava el soterrament de gairebé 3 km de la línia ferroviària (des del Pont d'Armes fins al sud del riu Francolí), l’edificació d’uns 1.200 habitatges, la conversió de la plaça dels Carros en la més gran de la ciutat, i la rehabilitació de les platges i el passeig marítim. Així, la ciutat s’obriria al mar i guanyaria espai per a una nova zona residencial i diversos espais comunitaris per a activitats lúdiques i culturals i zones verdes i jardins. Estava previst començar-ne les obres el 2004 i que l’execució durés cinc anys.

La discrepància entre els diferents agents polítics, sobretot pel que feia al soterrament del tram de ferrocarril, va comportar que no fos fins al 24 de setembre de 2005 que se signés un conveni entre l’Ajuntament i la Generalitat per treballar conjuntament en la transformació de la façana marítima de Tarragona. El 2 de febrer de 2006 es va constituir la Comissió de la Façana Marítima de Tarragona que havia de posar en marxa el conveni, i el 14 març es va presentar una proposició no de llei que instava el Govern de l’Estat a incorporar-s’hi.

La Comissió va encarregar un estudi tècnic i un de financer per determinar la viabilitat que el tren passés per sota del Francolí. Ambdós estudis van avalar el projecte, tot i que només hi havia una única opció de recorregut de la línia fèrria sota el Francolí i els habitatges construïts s’havien d’incrementar fins a 2.736 per poder cobrir costos. El pressupost total definitiu del projecte es va estimar en 300 MEUR.

La transformació urbana de la façana marítima de Tarragona es va començar per la remodelació del barri del Serrallo. El juny del 2006 l'Autoritat Portuària de Tarragona (APT) va adjudicar-ne les obres a l’empresa SATO. L’actuació, amb un pressupost de 3,5 MEUR, preveia la construcció d’un passeig arbrat i una rotonda per millorar els accessos al barri així com un nou edifici per als remers al Francolí.

El desviament de la línea ferroviària
A començament de l’any 2008 el projecte de transformació de la façana marítima de la ciutat de Tarragona restava encallat a causa de la manca de consens entre els grups polítics. El recorregut que havia de seguir la línia de ferrocarril era el principal punt de discòrdia. El projecte de Bofill en preveia el soterrament, mentre que el PLA TERRITORIAL PARCIAL DEL CAMP DE TARRAGONA proposava traslladar-lo a l’interior de la ciutat. Finalment es va optar per la segona opció, i el 24 d’abril l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, i el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, van signar el protocol per definir-ne el nou traçat. A partir d’aquesta proposta, els tècnics adjudicataris haurien de completar un estudi informatiu i presentar l’alternativa més viable per reordenar el traçat ferroviari.

El projecte sobre el qual s’havia de treballar proposava el cobriment de 3 a 5 km de via de tren, des de la platja de la Savinosa fins després de creuar el Francolí, i el desviament del traçat cap al nord de la ciutat. A això se sumava la projecció d’una nova estació de tren completada amb un baixador entre la zona de Terres Cavades (PLA URBANÍSTIC DE TERRES CAVADES) i la Budellera. La reestructuració de la xarxa ferroviària significaria posar fi a la barrera que hi ha entre la ciutat i el mar, i permetria desencallar la remodelació de la façana marítima.

Les primeres estimacions sobre el cost del trasllat de la via del tren apuntaven que es podrien superar els 300 MEUR. El finançament necessari es pretenia aconseguir a compte de les inversions del Govern de l’Estat, les requalificacions urbanístiques en diversos sectors allunyats de la costa i la urbanització de part del sòl que s’alliberaria a la façana marítima.

Set mesos més tard de la signatura del protocol, concretament el 7 de novembre, l’estudi informatiu que havia de definir per on passava la línia ferroviària es va publicar al Boletín Oficial del Estado (BOE) a l’espera de ser adjudicat amb un pressupost de base de la licitació de 1.120.690 euros i un termini de dos anys per lliurar els resultats.

Pla de millora urbana de la façana marítima
El 21 de novembre de 2008 es va aprovar inicialment per segona vegada el PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL (POUM) DE TARRAGONA modificat. El pla preveia el desviament de la línia de ferrocarril per l’interior de la ciutat i recollia el projecte de transformació de la façana marítima en el Pla de millora urbana 30 (PMU).

El PMU 30 partia de la premissa que el canvi de traçat del tren alliberaria 100.000 m2 de sòl que necessàriament s’haurien d’integrar a la trama urbana, majoritàriament en forma de passeigs, jardins, centres d’activitats lúdiques i equipaments. Tanmateix, també es preveia una petita part del sòl destinada a usos lucratius (habitatges, hotels, comerços, etc.) amb la finalitat d’aconseguir plusvàlues per finançar els costos de les actuacions d’infraestructures i d’obra urbanitzadora. El nombre màxim d’habitatges de nova implantació era de 2.250, i la majoria estaven prioritàriament destinats a gent gran i a joves, així com al reallotjament de propietaris afectats dins l’àmbit. El PMU també estipulava els monuments que s’havien de preservar obligatòriament en estar declarats béns culturals d’interès nacional (BCIN) o patrimoni de la humanitat. Entre aquests destacava el FORTÍ DE LA REINA, monument controvertit pel restaurant de luxe situat a l’interior i el qual el Tribunal de Superior de Justícia de Catalunya (TSJC ) havia dictaminat enderrocar el 2007.

Paral•lelament, algunes intervencions que estaven pendents d’executar al front marítim es van reactivar, com el cas de la supressió del pas a nivell a la plaça dels Carros en favor de la construcció de dos passos soterrats, un d’exclusiu per a vianants i un per a vehicles. D’altra banda, l’APT va adjudicar la remodelació del Moll de Costa i del passeig de la Independència a la unió temporal d’empreses formada per Tecnofirmes, Cyopsa i Sece, amb l’objectiu d’urbanitzar la zona i convertir-la en un passeig per a vianants. Aquesta actuació continuava la conversió de la zona pesquera, industrial i portuària de Tarragona que s’havia iniciat al barri del Serrallo l’any 2006.

Més informació
www.tarragona.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Tarragonès
Fotogaleria relacionada