Divendres 23 d ' Agost de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRAMVIA I REFORMA DE L'AVINGUDA DIAGONAL (BARCELONA)
Anna Jiménez

Actualitzat a 31/12/2008

La connexió de les línies del tramvia Trambaix i Trambesòs per la Diagonal és l’eix central de debat al llarg del 2008 entre els partits polítics locals, associacions i entitats de la zona. Un cop presa la decisió per part de l’Ajuntament de Barcelona d’unir el tramvia entre la plaça Francesc Macià i les Glòries, es proposa un projecte de remodelació urbanística que alhora anirà acompanyat d’un procés de participació ciutadana per fer-ne la reforma.


Antecedents 2005

Articles posteriors 2009, 2010

El Trambaix, també anomenat el tramvia de la Diagonal, uneix el municipi de Barcelona amb els municipis de l’Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat. Més de 14 km de recorregut uneixen una línia que està formada per la T1 que enllaça Bon Viatge amb Sant Joan Despí i la plaça Francesc Macià, la T2 que uneix Sant Martí de l’Erm, Sant Joan Despí i la plaça Francesc Macià i la T3 que uneix les parades de Consell Comarcal, Sant Just Desvern i la plaça Francesc Macià.

El Trambesòs, nom amb el qual és conegut el tramvia del Besòs, connecta Barcelona amb Sant Adrià de Besòs i Badalona a través de la Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes, al llarg de 6 km de recorregut. El Trambesòs consta de tres línies: la T4, que uneix Ciutadella-Vila Olímpica amb l’estació de Renfe de Sant Adrià de Besòs, la T5, entre l’Estació del Nord de Barcelona i la del Gorg a Badalona i la línia T6, un ramal simple que uneix la T5 i la T4, connectant l’estació de Renfe de Sant Adrià de Besòs amb Badalona.

La primavera del 2005 des del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) es va anunciar que s’estava elaborant un estudi per tal d’unir el Trambaix i el Trambesòs per la Diagonal. L’estudi tenia el suport de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, dels veïns de la Verneda i de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP).

A final d’any, dos estudis informaven sobre la proposta i valoraven positivament la unió. El primer, encarregat per Tramvia Metropolità, SA (TramMet) informava que la unió entre els dos tramvies era viable. Pel que fa al segon estudi, elaborat des de la PTP, en proposava la unió de tal manera que s’aconseguís una freqüència de pas d’uns tres minuts entre els tramvies.

Durant el 2005 la resposta popular per demanar la connexió dels dos tramvies per la Diagonal es va traduir en una manifestació convocada per Comissions Obreres (CCOO), amb la col•laboració de la PTP, Barcelona Camina i amb col•lectius de ciclistes, en què es va llegir un manifest que reclamava una “Diagonal per a tothom”.

Tot i la valoració positiva per part de les diferents entitats públiques implicades en el traçat i el suport dels ajuntaments del Baix Llobregat, de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs i de diverses associacions de promoció del transport públic, a final del 2005 l’Ajuntament de Barcelona descartava la connexió dels dos tramvies per la Diagonal, al•legant que la unió dels vehicles mitjançant la circulació per superfície entorpiria el trànsit a l’Eixample, i comportaria una important reforma urbanística, incompatible amb la xarxa viària actual.

En paral•lel, l’Ajuntament apostava pel desplegament de les xarxes de transport metropolitanes i preveia allargar la línia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) des de la plaça d’Espanya fins a Francesc Macià.

D’altra banda, quedava recollit en el PLA D’INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT DE CATALUNYA (PITC), presentat a final del 2006, l’estudi d’ampliació de la xarxa de tramvies al Baix Llobregat i al Barcelonès nord.

El tramvia, a consulta popular
A principi del 2008, des de l’Ajuntament de Barcelona, l’alcalde Jordi Hereu (Partit dels Socialistes de Catalunya-PSC) va acceptar la proposta formulada per Jordi Portabella, cap municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), per sotmetre el projecte del Tramvia de la Diagonal a una consulta popular. Aquesta, però, segons l’alcalde, seria una consulta popular no vinculant.

Igualment, des del mateix ajuntament es preveia posar en funcionament l’Oficina del Projecte Diagonal, una oficina tècnica per elaborar el primer projecte de reforma de la Diagonal i formular una proposta d’ordenació del passeig de la Diagonal, en el tram comprès entre les places de Francesc Macià i les Glòries.

Les dades de trànsit
La Diagonal és una via de circulació on cada dia laborable passen més de 98.000 vehicles entre la rambla de Catalunya i la Via Augusta, segons dades de l’any 2007. D’aquests, gairebé un 75% ho fan per creuar el centre de Barcelona. Un volum de trànsit de pas on l’Ajuntament vol actuar per tal de convertir l’avinguda Diagonal en un passeig amb una línia de tramvia.

Pel que fa al tramvia, entre el 2006 i el 2007 el nombre d’usuaris va incrementar un 60,5% en el Trambesòs, passant dels 4.103.557 als 6.587.936 en un any, mentre que al Trambaix l’augment va ser de l’11,2%, assolint els 14.267.794 viatgers a final del 2007. Igualment, des del 2008 el nombre d’usuaris també havia anat augmentant a raó de més d’un 10% en el cas del Trambesòs.

Resposta política i ciutadana al nou traçat
Tot i la proposta d’unió del Trambaix i el Trambesòs per la Diagonal, el tram on s’ha obert el debat al llarg del 2008, diverses associacions veïnals i comerciants, sindicats, gremis, especialistes en mobilitat i els partits polítics compartien la iniciativa davant el deteriorament urbanístic de la zona i les possibilitats de millorar-ne l’oferta del transport públic.

Pel que fa als partits polítics locals, Iniciativa per a Catalunya (ICV-EUiA) destacava que es tractava d’una bona decisió, amb una xarxa integrada de gairebé 30 km des del Baix Llobregat fins al Barcelonès Nord, que aportaria un increment substancial de la intermodalitat –correspondència entre el tramvia i la pràctica totalitat de les línies de metro– i amb el potencial per duplicar en poc temps el nombre actual de passatgers. Des d’ICV-EUiA es veia la connexió dels tramvies com un model global que havia d’enfortir la mobilitat sostenible, accessible i segura.

Des de Convergència i Unió (CiU), s’informava que la proposta ja s’havia defensat l’any 2005, quan Joaquim Molins era el cap de l’oposició i l‘actual alcalde aleshores era regidor de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona i havia desestimat la proposició. No obstant això, estaven d’acord amb la connexió dels dos tramvies però mitjançant un altre traçat, per carrers diferents a la Diagonal, a diferència del que s’havia defensat des del consistori.

Des del Partit Popular (PP) Alberto Fernández Díaz va considerar necessària la unió, però va demanar que es busqués la millor manera de fer-ho per tal de no afectar la mobilitat.

Per la seva banda, la PTP va valorar positivament el projecte i defensava l’aposta que feia l’alcalde de crear un eix cívic per als vianants i el transport públic. Segons la PTP, la connexió del tramvia era un pas endavant per “deixar de construir tant de metro i apostar per altres mitjans de transport com ara el tramvia i l’autobús”. Amb la unió del Trambaix i el Trambesòs, es podrien transportar uns 200.000 passatgers, segons calculava la PTP, més dels que actualment porten les línies 2 i 5 del metro.

Els sindicats Comissions Obres (CCOO) i la Unió General de Treballadors (UGT) destacaven el bon senyal de salut democràtica que demostrava el fet que les administracions escoltessin les organitzacions cíviques. En aquest sentit, la UGT apostava pel canvi de mentalitat per part de l’Administració i per la gestió que es feia de la ciutat per tal de fer-la més humana. Igualment demanaven que les obres comencessin en aquest mateix mandat.

Per la seva banda, el president de la Fundació BCN Comerç, Vicenç Gasca, insistia en els beneficis econòmics del pla, ja que es tracta d’un eix amb un alt potencial comercial, per bé que l’urbanisme en dificulta l’accés. Des de la Federació d’Associació de Veïns de Barcelona (FAVB) també es va expressar la satisfacció per defensar el tramvia com a sistema de transport més eficaç que no pas el transport privat. No obstant això, la preocupació de la Federació era saber com el projecte afectaria la desviació del trànsit.

Tot i la resposta positiva per part d’entitats cíviques i grups polítics, els usuaris del transport privat –en moto, cotxe o els taxistes– veien, com a resultat de la reforma de la Diagonal, més congestió de trànsit en una de les principals vies d’entrada i sortida de la ciutat i els consegüents efectes negatius per a la circulació viària.

Passeig per a vianants, ciclistes i transport públic
Al setembre, amb l’entrada del nou curs polític, l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, coincidint amb el seu segon aniversari com a alcalde, va anunciar la remodelació de l’avinguda Diagonal, que comportaria una reforma urbanística. A més, segons l’alcalde, la coincidència amb el 150è aniversari de l’Eixample durant el 2009 donaria un pes més simbòlic al projecte.

Segons Hereu, “volem que la Diagonal del segle XXI tingui el prestigi del passeig de Gràcia i el caràcter més entranyable de la Rambla” i va afegir que la unió dels dos tramvies “és la comunicació més directa entre el Trambaix i el Trambesòs”, després dels diversos estudis fets sobre el tram.

Tot i que inicialment l’Ajuntament no estava d’acord amb la iniciativa, diversos factors el van empènyer a canviar de parer: el BICING, el desenvolupament de les zones 30 o l’àrea verda, que havien permès reduir el trànsit al centre en un 8%.

En aquest sentit, per al regidor de l’Àrea d’Habitatge, Urbanisme i Règim Interior i quart tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Ramon Garcia Bragado, la reforma de la Diagonal seria una aposta urbana per al vianant, la bicicleta i el transport públic, i informava que l’aposta preferida era fer passar els combois per la calçada central, encara que estava obert a noves propostes i a escoltar les decisions sobre les actuacions que es prendrien en funció del debat que es generés amb els ciutadans.

La connexió del tramvia
Des de l’Ajuntament de Barcelona, es preveia la connexió de les dues línies del tramvia que circulen per la part nord i la part sud de la ciutat, alhora que es preveia l’aprofitament de les obres per convertir la principal artèria de la ciutat en un passeig per a la mobilitat pública.

En aquesta línia, Jordi Hereu va presentar a principi de setembre les dues opcions de connexió del traçat. La primera preveia la col•locació de les vies de cada sentit separades als laterals, i la segona un traçat on les vies estiguessin juntes al centre.

En aquest últim cas, les voreres tindrien 10 m i les dues calçades de circulació un carril per a autobusos i taxis. Els carrils estarien separats per la franja del tramvia. Pel que fa als carrils bici podrien passar entre els cotxes i els trens o traçar-los a les voreres. Igualment, es preveia que el tramvia circulés sense catenària, amb alimentació elèctrica que se subministra des del subsòl i que quan no hi ha tren sobre les vies deixa de subministrar energia, de tal manera que es disminueix el risc de descàrregues elèctriques.

Amb la intenció de reduir el nombre de carrils actuals, i de guanyar espai per al tramvia i ampliar les voreres, també es pretenia, amb la reforma, facilitar la càrrega i descàrrega i fer places d’aparcament subterrani. Tanmateix, les obres s’aprofitarien per millorar els serveis del subsòl i per construir una seqüència d’aparcaments als trams amb més dèficit i demanda d’estacionament. Tot plegat obeïa a una finalitat: mantenir la imatge tradicional de la Diagonal i conservar-ne alhora tot el conjunt arbori.

Es preveia que el cost aproximat de l’obra seria d’uns 90 MEUR i se n’establia el començament d’obra cap al 2011. L’objectiu era arribar a un consens de cara al 2009 per començar la consulta popular, i en un termini d’un any i mig redactar l’estudi informatiu amb diverses opcions i després el projecte constructiu.

Consulta popular
A final de setembre l’Ajuntament va anunciar que es faria una consulta popular sobre el projecte urbanístic de la Diagonal. L’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va informar que la consulta no seria per mitjà d’un referèndum, sinó a través d’un procés participatiu encara per definir.

A final de setembre i davant de l’anunci de l’elecció del procés participatiu en lloc del referèndum, el tres grups municipals en l’oposició –CiU, ERC i PP– van demanar a l’alcalde que no es fes enrere en el compromís que havia adquirit en el plenari municipal de fer una consulta popular per decidir la transformació de l’avinguda Diagonal.

La reacció de l’oposició responia a les matisacions que l’alcalde havia fet a la premsa a final de setembre, on puntualitzava que al plenari no es va decidir convocar un referèndum, sinó fer simplement un ampli procés participatiu. No obstant això, Portabella es va oferir igualment a col•laborar en l’organització de la consulta i a definir-ne el format per tal de buscar la màxima implicació de la ciutadania en la presa de decisions.

El Consell de Gremis de Comerç, Servei i Turisme* anunciava que la reforma de la Diagonal afectaria unes 10.000 activitats econòmiques i per aquesta raó havia acordat internament fer una consulta per conèixer l’opinió de tots els sectors afectats pel projecte, entre els quals destaquen els comerços, bars, restaurants, hotels i oficines. L’objectiu d’aquesta consulta era conèixer els efectes que podria tenir una construcció d’aquestes característiques en la mobilitat dels ciutadans i en l’activitat econòmica de la zona, en el transport públic, els aparcaments, els canvis de sentit de carrers i les noves àrees de càrrega i descàrrega. Un cop realitzada la consulta des del mateix Consell de Gremis es preveia fer arribar els resultats de la consulta al consistori.

S’inaugura l’Oficina del projecte Diagonal
A final d’octubre, l’Ajuntament de Barcelona va presentar la nova oficina per desenvolupar el projecte de remodelació de l’avinguda Diagonal. La primera tasca de l’oficina consistiria a redactar la proposta tècnica, que després serviria per buscar un consens entre tots els agents implicats mitjançant un procés participatiu. Aquest procés, sota la direcció tècnica d’Oriol Clos, arquitecte en cap de l’Ajuntament, començaria el setembre del 2009 i duraria entre set i nou mesos. La voluntat seria d’incorporar les aportacions, suggeriments i valoracions dels ciutadans al projecte.

A final d’any, l’enquesta realitzada pel diari El Periódico a través del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) posava de manifest que el 67,4% dels barcelonins estaven d’acord amb la idea que s’enllacessin les línies del Trambaix i el Trambesòs per la Diagonal. En canvi, el desacord per a aquesta connexió –la qual encara no té projecte definit– arribava a menys de la cinquena part dels enquestats, i 13 de cada 100 enquestats no es definien.

Més informació
www.tramvia.org
www.laptp.org
www.trambcn.com

*El Consell de Gremis representa 29 gremis que agrupen aproximadament 25.000 comerciants i empresaris dels sectors de comerç, serveis i turisme de les comarques de Barcelona.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame