Divendres 17 de Gener de 2020
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
SECTORS D'ACTIVITAT ECONÒMICA A REUS I PARC TECNOLÒGIC DEL CAMP

Elisabet Sau

Actualitzat a 31/12/2008

L’any 2008, l’Ajuntament de Reus treballa en el projecte del Parc Tecnològic del Camp i en d’altres que, en cas que es consolidin, suposaran canvis en la localització d’activitats econòmiques que estan al centre de la ciutat. La Fira de Reus s’ha de traslladar al futur Parc tecnològic, però mentre es construeixen les noves instal•lacions s’ubica en un emplaçament provisional pròxim a l’estació. L’Ajuntament lloga els terrenys que ocupava la Fira a la immobiliària Metrovacesa, que té interès a construir-hi un centre comercial i negocia el trasllat de l’empresa Borges fora del centre urbà. Mentrestant, en el sector comercial del Parc, s’hi instal•len nous comerços de format mitjà.

Reus, la capital de la comarca del Baix Camp, forma part d’una de les àrees urbanes més dinàmiques de Catalunya. Com a vèrtex del triangle urbà tradicional que forma amb Tarragona (Tarragonès) i Valls (Alt Camp) manté el reconeixement com a capital comarcal i pol urbà, tot i que darrerament la projecció d’aquestes tres ciutats s’ha vist amplificada amb el desenvolupament urbà, industrial i turístic d’altres municipis, com és el cas de Vila-seca i de Salou (Tarragonès), que han enrobustit el pes d’aquesta àrea formada per l’empenta de les tres ciutats històriques i de les emergents.

L’any 1999, Reus va aprovar la revisió del Pla general d’ordenació urbana (PGOU) on es va preveure l’execució de més de 600 ha de sòl industrial fins a l’any 2011. L’any 2005, l’Ajuntament va començar un dels projectes de transformació urbana que, a parer seu, són més ambiciosos: el Tecnoparc de la zona de Bellissens. Aquest nou sector industrial, tecnològic, residencial i de serveis tindrà una extensió de 135 ha i es construirà al sud-est de la ciutat, prop de l’autovia de Tarragona i Reus (T-11), de l’autovia de Bellissens (T-315) i de l’AEROPORT DE REUS. La seva promoció anirà a càrrec d’una societat municipal específica, Tecnoparc Reus.

Des del 2006 s’han anat configurant la tipologia de serveis i la disposició d’edificis que hi haurà a la zona del PARC TECNOLÒGIC DEL CAMP: un hotel del grup HUSA; el Centre Tecnològic en Nutrició i Salut; el nou campus universitari amb els edificis per a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura i la Facultat de Medicina de la Universitat Rovira i Virgili (URV); una àrea residencial per a més de 1.800 habitatges; el nou hospital de Sant Joan de Déu; i l’edifici Tecnoparc, on hi haurà, entre altres, el nou palau de fires i congressos de la ciutat.

Els projectes del Parc Tecnològic el 2008
A començament d’any es va triar i adjudicar el projecte de l’edifici del Tecnoparc. L’edifici (42.000 m2) ha estat dissenyat pel Gabinet Alonso, Balaguer, Arquitectes Associats i es destinarà a diferents activitats i serveis: el Palau de Fires i Congressos (prop de 15.000 m2); un centre de producció audiovisual (2.000 m2); un auditori interior per a 800 persones i un d’exterior per a 1.000; un restaurant (2.400 m2); el complex empresarial Tecnoredessa (5.000 m2), un viver d’empreses de base tecnològica i centre de negocis que gestionarà la societat municipal Reus Desenvolupament Econòmic, SA (Redessa); les dependències de la Cambra de Reus (800 m2); l’empresa gestora del Tecnoparc i diverses plantes d’aparcament subterrani per a 1.000 cotxes (20.000 m2).

L’edifici es va presentar com un exemple d’arquitectura del futur, sostenible i amb una elevada capacitat per acollir diversos usos i s’ubicarà a la rotonda central del parc tecnològic, al costat del futur hospital. La construcció anirà a càrrec de la UTE formada per les empreses Dragados, Tau-ICesa i Suris, amb un pressupost d’adjudicació de 47MEUR i un termini de finalització d’obres previst per a l’any 2010. Els representants de Redessa van explicar que el finançament d’aquest edifici es faria a partir del lloguer dels terrenys que actualment ocupa el Palau de Fires i Congressos a la immobiliària Metrovacesa. Aquesta empresa estava interessada a construir una gran superfície comercial a Reus i disposada a pagar 2,2 MEUR anuals en concepte de lloguer dels terrenys durant cinquanta anys.

Al setembre, l’alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), va col•locar la primera pedra de l’edifici del Tecnoparc que, a parer seu, serà un punt neuràlgic de l’activitat econòmica i empresarial de la ciutat.

Les obres de l’Hospital de Sant Joan es van iniciar l’any 2007 i si en aquells moments es parlava d’un pressupost de 72 MEUR, l’any 2008 ja s’havia incrementat la despesa estimada per damunt dels 100 MEUR, fet similar al Centre Tecnològic en Nutrició i Salut, que d’un pressupost inicial que rondava els 2,8 MEUR ja s’havia passat als prop de 18 MEUR.

La construcció dels edificis del campus de la URV era el que estava més endarrerit, tot i que l’Ajuntament de Reus va trobar una fórmula per agilitar l’inici de les obres de l’Escola Tècnica d’Arquitectura. El mes de juny, el primer tinent alcalde de l’Ajuntament, Eduard Ortiz, va anunciar que la junta de govern local havia donat llum verd a la signatura d’un conveni amb la Generalitat perquè aquesta retornés la inversió que avançaria l’Ajuntament (12 MEUR) per la construcció de l’edifici. La devolució dels diners equivaldria a un lloguer i així l’Ajuntament no hi “perdria un duro” segons va dir Ortiz.

Pel que fa a les activitats comercials, cal dir que la cadena Decathlon, l’empresa de bricolatge Ardy i el grup local Ferrater electrodomèstics s’estaven instal•lant al polígon la Roureda, que forma part del complex del Tecnoparc, i que l’any 2008 estava totalment urbanitzat. La gestió d’aquest polígon la va realitzar la promotora Pladepro, de Castelló de la Plana que, a més, va construir les naus per vendre o llogar. Els promotors, però, van reconèixer al juliol que la comercialització d’aquests espais era molt lenta a causa de la crisi econòmica.

Quant a habitatges, la junta de govern de Reus va anunciar a l’octubre que s’havia aprovat la constitució de la junta de compensació que ha de promoure la urbanització del sector Bellissens oest, on, a més de l’hospital, hi haurà el gruix dels habitatges, un 63% dels quals serà de renda lliure, un 22% de protecció pública i el 15% de preu assequible.

Les transformacions al teixit urbà de Reus
La decisió de l’Ajuntament de llogar els terrenys que ocupava el recinte firal de Reus a l’avinguda Sant Jordi, molt a prop del centre històric de Reus, a Metrovacesa va precipitar l’abandonament de les instal•lacions que, fins a la data, havia ocupat la Fira. Per tal de continuar amb les activitats i certàmens programats, l’Ajuntament i la Fira de Reus van habilitar uns pavellons provisionals en uns terrenys entre l’estació del tren i l’avinguda Comerç cedits per l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (ADIF). Si bé el mes de maig es tancaven les portes del recinte que durant 32 anys havia acollit congressos, fires, exposicions i altres esdeveniments, a l’octubre s’inauguraven les noves instal•lacions que estarien en funcionament fins que s’acabés l’edifici del Tecnoparc.

L’edifici ocupat per la Fira va ser entregat a Metrovacesa el mes de juliol per tal que hi comencés les obres d’enderroc i iniciés la construcció del nou centre comercial. Aquest centre tindria uns 84.000 m2, 31.000 dels quals es destinarien a superfície comercial. El pressupost rondava els 61MEUR i se’n preveia l’obertura per a l’any 2010. El projecte es va veure sacsejat amb les notícies que van aparèixer a la premsa sobre la difícil situació financera que estava passant la que, fins a l’octubre, havia estat la primera immobiliària del país. Malgrat això i en aquells moments, els directius de Metrovacesa a Catalunya no van modificar la seva agenda en relació amb els terminis d’execució del centre comercial ni sobre el pagament del lloguer dels terrenys, import fonamental per finançar l’edifici Tecnoparc.

La reubicació d’activitats econòmiques també podria afectar la fàbrica de fruita seca Borges, que va pactar amb l’Ajuntament que abandonarà els prop de 30.000 m2 que ocupa al polígon de la carretera de Salou per instal•lar-se a la carretera de Bellissens, en uns terrenys propers al Tecnoparc que, segons el PGOU, no són urbanitzables. El conveni urbanístic que van signar a l’octubre l’Ajuntament de Reus i Borges va acordar la requalificació dels solars industrials a residencials, ja que la fàbrica havia quedat encerclada d’habitatges, tot i que Borges no es podrà traslladar a Bellissens fins que l’Ajuntament no hagi modificat el PGOU i hagi classificat com a urbanitzables els nous terrenys que haurà d’ocupar l’empresa. Amb aquest trasllat Borges podrà continuar la seva activitat econòmica a Reus, ampliar l’empresa ja que ocuparà un terreny de més de 200.000 m2, i modernitzar les instal•lacionsamb les tecnologies més avançades pel que fa al tractament d’aliments i protecció del medi ambient.

Més informació
www.alonsobalaguer.com
www.tecnoparc.com
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Baix Camp
Fotogaleria relacionada