Dimarts 16 d ' Octubre de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
SECTOR D'ACTIVITAT ECONÒMICA DE CAN BAGES (CASTELLAR DEL VALLÈS)

Elisabet Sau

Actualitzat a 31/12/2008

Can Bages és un espai agroforestal situat a la carretera B-124, entre Castellar del Vallès i Sabadell. A parer de la plataforma Aturem el Polígon de Can Bages, aquest espai s’hauria de preservar, ja que podria actuar com a corredor de fauna entre els espais naturals de les serralades Litoral i Prelitoral. L’Ajuntament de Castellar, en canvi, preveu desenvolupar-hi un polígon industrial de 50ha, previst en el Pla general d’ordenació urbana vigent. L’inici de les obres a Can Bages va mobilitzar part de la població del municipi de Castellar del Vallès, el qual, tot i que ja disposa d’un pla parcial definitivament aprovat, vol mantenir l’espai sense urbanitzar.


El municipi de Castellar del Vallès es troba situat al nord del Vallès Occidental, a pocs quilòmetres de les dues ciutats més significatives d’aquesta comarca, Sabadell i Terrassa. Un 83% dels seus 44,7 km2 són àrea forestal i agrícola i un 30% de l’extensió total forma part del PARC NATURAL DE SANT LLORENÇ DEL MUNT-SERRA DE L’OBAC. El terme municipal està travessat de nord a sud pel riu Ripoll i actualment (2008) hi viuen unes 23.000 persones.

Econòmicament, Castellar és un municipi amb poca presència de l’agricultura, ja que la major part de les terres de conreu s’ha transformat en nucli urbà, en zones industrials o bosc. La construcció ha entrat en recessió amb la crisi de l’any 2008 (HABITATGE. CRISI) mentre que la indústria s’ha concentrat en dos polígons industrials que es van urbanitzar als anys seixanta i vuitanta al llarg de la carretera B-124, que va a Sabadell. Segons el web de l’Ajuntament, aquests dos polígons, el Pla de Bruguera i Can Carner, ocupen unes 5.000 persones, el 50% de les quals viu al mateix municipi. Històricament a Castellar hi va créixer una de les millors empreses del tèxtil cotoner, la Tolrà. Aquesta empresa va estar oberta fins a l’any 1995 i va ser clau en el desenvolupament socioeconòmic del municipi. Actualment les empreses es dediquen majoritàriament al sector del metall i de la fusta.

L’any 2007, el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) va guanyar les eleccions municipals i actualment el seu alcalde és Ignasi Giménez.

Can Bages
Can Bages és un indret al sud de Can Carner amb un nivell d’urbanització baix. En aquest espai s’hi alternen boscos de pins i alzines (6 ha), camps de conreu de secà que majoritàriament estan abandonats (12 ha), el torrent de Can Bages, una masia que data del segle XVI que està abandonada, zones amb activitat industrial limitada com un tancat per guardar-hi caravanes, magatzems i abocadors de runa. Els terrenys són força accidentats pel sector de ponent, prop del riu Ripoll, i més planers a la resta de l’indret.

Els impulsors del PARC AGRÍCOLA DEL VALLÈS, agrupats en la plataforma Salvem el Vallès!, l’any 2004 van redactar un document de proposta de protecció de la plana agrícola de la comarca que incloïa el riu Ripoll i el torrent de Can Bages en la via verda de Farell-Marina. Aquesta via quedaria compresa entre el Ripoll i la riera de Caldes, uniria els espais naturals de la Serralada Prelitoral amb els de la Serralada Litoral i afectaria, entre altres, al municipi de Castellar del Vallès. El riu Ripoll es classifica com a àmbit d’interès fluvial i Can Bages com a connector bàsic, i ambdós haurien de preservar el caràcter agrícola i forestal per tal de facilitar el trànsit de fauna.

El temps, però, ha comportat que aquest espai s’hagi degradat força per causa d’alguns abocadors incontrolats de runa i plàstics.

El Pla general d’ordenació urbana (PGOU) de l’any 1999 preveia que aquest sector es convertís en el tercer polígon industrial de Castellar, com a prolongació de Can Carner. Per tal de desenvolupar el sector, l’Ajuntament va tramitar el corresponent pla parcial, que va ser aprovat definitivament l’any 2004 per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona. La superfície d’actuació delimitada és de prop de 50 ha, el 41% de les quals es destinarà a sòl privat. La promoció del projecte anirà a càrrec dels propietaris, que es constituiran en tres juntes de compensació, dues de les quals executaran les obres d’urbanització de cadascun dels sectors en què s’ha dividit l’actuació, mentre que la tercera afrontarà les obres generals. Entre els principals propietaris de terrenys relacionats en el pla parcial es pot citar Greco, una empresa de promocions i serveis immobiliaris vinculada al grup Hemeretik i, també, l’Ajuntament de Castellar.

El novembre del 2007, la junta de govern local va aprovar definitivament l’informe tècnic municipal d’urbanització dels polígons I i II de Can Bages, tot i que hi quedava pendent la incorporació d’algunes esmenes proposades per l’Ajuntament.

La mobilització en contra del polígon
El febrer del 2008 es va presentar la plataforma Aturem el Polígon de Can Bages, formada per entitats de Castellar i Sabadell i per Iniciativa per Catalunya Verds (ICV). La plataforma es va constituir amb l’objectiu de preservar el medi natural i evitar la destrucció del patrimoni ecològic municipal. També pretenia impedir que aquesta actuació urbanística redundés en la impermeabilització de sòl, en l’increment del col•lapse circulatori que ja pateix la carretera B-124 i que es generaria amb el trànsit que presumiblement comportarien les empreses del polígon (uns 15.000 vehicles diaris), o en el malbaratament dels recursos hídrics, recursos que s’haurien d’assegurar per tal de donar servei a les futures empreses del polígon, que es calculaven en 1.020 m3/dia i que no estaven assegurats si no millorava el subministrament municipal.

Aquesta plataforma va denunciar que el mes d’agost havien començat les primeres intervencions a Can Bages, que van consistir en moviments de terra i tala d’arbres sense la corresponent senyalització. També es van moure les runes dels abocadors no legals, entre les quals hi havia uralita que, per la seva alta toxicitat, necessita una manipulació específica. L’adjudicatària d’aquestes obres és l’empresa Stachys, que pertany al grup Hemeretik, principal propietari de Can Bages.

La denúncia va ser formulada per la plataforma als Mossos d’Esquadra el 29 d’agost, denúncia que després es va haver de tramitar cap a l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) per tal de facilitar la inspecció. A començament de setembre el regidor d’Urbanisme de Castellar, Aleix Canalís, va informar que els tècnics municipals s’havien desplaçat a Can Bages però que no hi havien trobat cap abocament d’uralita. Tres setmanes més tard Xavier Arderius, de la plataforma, va dir que “certificaven” que l’abocament de runes i uralites afectava la mina de Can Bages després que els inspectors de l’Agència haguessin trobat uralita disseminada a diferents punts del sector.

L’equip de govern local estava al cas de la situació i va declarar que havien fet el requeriment pertinent a l’empresa constructora per tal que ho corregís.

La plataforma va convocar una manifestació amb el lema “Preservem el Vallès” a mitjan mes d’octubre que va ser seguida per unes tres-centes persones i que va rebre el suport d’una vintena d’entitats ambientalistes, polítiques i socials. Al final del recorregut, els membres de la plataforma van regalar als manifestants diversos bocins dels pins talats a la zona.

Per al 2009 es preveia que continuessin les obres de construcció del polígon industrial.

Més informació
www.aturemcanbages.org
www.castellearvalles.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Vallès Occidental
Fotogaleria relacionada