Dimecres 5 d ' Agost de 2020
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
SECTOR D'ACTIVITAT ECONÒMICA DEL PLA DEL FORN-CAL MIRALLES (RAJADELL)

Alfons Recio

Actualitzat a 31/12/2008

El 2008 s’aprova definitivament el Pla parcial del polígon del pla del Forn-cal Miralles, al municipi de Rajadell, per acollir una activitat d’exposició i subhasta de vehicles. El procés s’inicia el 2005 amb la modificació de les Normes subsidiàres, a les quals l’Ajuntament de Fonollosa i una associació de veïns del mateix municipi hi presenten al•legacions. Aquesta darrera, disconforme amb l’aprovació definitiva del Pla, presenta un recurs contenciós administratiu al TSJC. A final del 2008 tant sols en manca tramitar el projecte de reparcel•lació i d’urbanització.


Rajadell és un petit municipi de poc menys 500 habitants* situat a la franja central de la comarca del Bages, prop de 10 km a l’oest de Manresa i connectat amb la capital del Bages a traves de l’eix Transversal (C-25) i per mitjà de la línia de RENFE entre Manresa i Lleida, per bé que el servei de trens no sigui l’òptim. La seva localització propera i accessible des de Manresa permet que la majoria de desplaçaments per treball originats a Rajadell tinguin com a destinació Manresa i, en menor mesura, Sant Fruitós de Bages.**

Concretament, el nucli de Rajadell es troba encaixat al fons de la petita vall de la riera de Rajadell, just en el punt on altres torrenteres hi aboquen, i coincidint amb un petit estret que connecta el pla del Bages amb els altiplans de l’alta Segarra. Aquest estret també va ser aprofitat pel traçat del ferrocarril per arribar a Calaf. La riera de Rajadell, cap a l’est, s’obre en direcció al pla del Bages tot aportant les seves aigües directament al riu Cardener, al sud de Manresa.

D’aquesta manera, la topografia dibuixa a Rajadell perfils abruptes, especialment pel sud. Però al nord de la riera, es troba un petit altiplà, els plans de Rajadell, que van ser aprofitats per dibuixar-hi el traçat de la C-25. A poca distància al nord de l’eix transversal, Rajadell limita amb el petit nucli de Fals, pertanyent al terme municipal de Fonollosa. Cal destacar, que tot i la reduïda població del municipi, el cens de vehicles de Rajadell superava, l’any 2008, els 24.000 vehicles (50 per habitant), com a conseqüència del baix impost de circulació que cobra el municipi (d’uns 20 euros) en comparació amb el d’altres llocs, fet que atreu algunes empreses de rènting de vehicles a localitzar-hi la seu fiscal.

El primer polígon especialitzat en la subhasta de vehicles
Justament en l’àmbit dels plans de Rajadell –i gràcies també a la seva bona accessibilitat regional a través de l’eix Transversal–, el 2004 es va despertar l’interès de la empresa BCA Espanya SL per instal•lar-hi el que havia de ser el primer centre d’exposició i subhastes de vehicles usats de Catalunya.*** De fet, la intenció de l’empresa era subhastar els vehicles procedents de les companyies de rènting presents a Rajadell, per bé que la vocació d’abast territorial de BCA es projectaria a les empreses de lloguer, fabricants i concessionaris de tot Catalunya. L’àmbit dels plans de Rajadell estaven classificats com a sòl no urbanitzable inclòs en zona agrícola, segons les Normes subsidiàries de Rajadell vigents des de l’any 2000.

L’ajuntament de Rajadell, que es va mostrar receptiu al projecte, va iniciar els tràmits per permetre la implantació d’aquesta nova activitat que, segons el seu alcalde, Joan Costa i Plans (Convergència i Unió, CiU), representava una oportunitat estratègica i que crearia prop de cent nous llocs de treball al municipi, entre directes i indirectes. D’aquesta manera, el 10 de gener de 2005, el ple de l’Ajuntament de Rajadell va provar inicialment la Modificació puntual de les seves Normes subsidiàries, i va acordar sotmetre a exposició publica l’expedient al llarg d’un mes.

El projecte de BCA i el polígon d’activitats
Tot i que l’objectiu principal de l’empresa era trobar un espai de 10 ha adequat per practicar-hi l’activitat de subhasta, l’Ajuntament de Rajadell va creure convenient de desenvolupar un polígon industrial que pogués donar resposta tant a BCA com a noves activitats industrials que l’empresa de subhastes pogués atreure. D’aquesta manera, es va creure adient desenvolupar un fragment de 26 ha dels plans de Rajadell, el sector del pla del Forn-pla de Miralles.

Així, el nou polígon d’activitats es va dividir en dos sectors. El sector 1 o de subhastes (10 ha) havia d’incloure una àrea d’exposició de vehicles a l’aire lliure i un centre o pavelló de subhastes de 20.000 m2 en un recinte construït amb capacitat per allotjar 350 vehicles. Aquest darrer, compartiria espai amb oficines i altres serveis vinculats a l’activitat.

Per complementar a l’activitat principal del sector de BCA, es va preveure que 2 de les 10 ha acollirien un centre de serveis a les empreses en el quals hi hauria un espai dedicat al petit comerç, a la restauració, despatxos i sales de reunió. Aquest espai també podria acollir un hotel de tres estrelles i una gasolinera. Segons la norma de la Modificació puntual, el conjunt d’activitats auxiliars a la principal se situarien en sòls de cessió corresponent al 10% de l’aprofitament mitjà, ja que s’entenia que aquestes podrien ser definides com a equipaments per a l’activitat principal d’exposició i subhastes. L’Ajuntament va preveure que la gestió d’aquest espai de cessió es podria gestionar mitjançant una concessió administrativa. També s’estimava que la inversió prevista per la empresa BCA, sense comptar la compra de terrenys, ascendiria a 6 MEUR.

Finalment, el sector 2, de 16 ha, es concebia per acollir altres activitats complementàries com tallers de reparació de vehicles i altres activitats vinculades a la industria del automòbil.****

Reaccions i al•legacions
Amb l’exposició pública d’aquest projecte van arribar les primeres reaccions en contra, provinents del municipi de Fonollosa, que es queixava de la proximitat del futur polígon al nucli de Fals.***** D’aquesta manera, l’Ajuntament va presentar una al•legació a la Modificació puntual de les Normes subsidiàries en discrepar sobre el fet que el sector 2 del polígon industrial admetés indústries no compatibles amb usos residencials. Segons l’Ajuntament de Fonollosa, el futur polígon industrial i la possible implantació d’activitats industrials podrien afectar la qualitat de vida dels veïns, especialment la dels de Fals (situat a uns 250 m). En les al•legacions també es posava en relleu l’impacte territorial i paisatgístic que el polígon tindria en una plana amb una vocació agroforestal tan definida com és el cas del pla de Rajadell. De la mateixa manera, en l’al•legació, l’Ajuntament de Fonollosa dubtava que la Modificació puntual de les Normes subsidiàries fos l’eina urbanística adequada per dur a terme el projecte del polígon, ja que s’interpretava que el polígon de 26 ha provocava un canvi en l’estructura orgànica i territorial del municipi prou important per fer una revisió del Planejament municipal, és a dir, que demanava la redacció d’un nou pla d’ordenació urbanística municipal (POUM). De fet, segons l’Ajuntament de Fonollosa, justament el marc de la redacció del POUM és el que oferiria els canals adequats per vehicular la necessària participació ciutadana que un projecte d’aquestes característiques demana.

Aquesta al•legació va ser estimada parcialment i el 25 d’abril de 2005 el ple de l’Ajuntament de Rajadell va aprovar provisionalment la modificació puntual. Pel que fa a la tramitació de l’expedient per a l’aprovació definitiva per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB), el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) havia informat desfavorablement sobre aquesta modificació puntual entenent que, de fet, el nou polígon requeria una revisió del planejament municipal. L’informe també qüestionava que el nou creixement no es fes en continuïtat amb el teixit preexistent i sota paràmetres de compacitat urbana i criticava la possible afectació dels valors ambientals presents en l’àmbit. Per altra banda, la proposta de resolució presentada per la ponència tècnica de la CTUB, vist l’informe d’avaluació ambiental, demanava la suspensió de la resolució definitiva de la Modificació puntual, a fi de trametre l’informe del DMAH a l’Ajuntament per tal que aquest adoptés les mesures que considerés oportunes. Posteriorment, el 13 de juliol de 2005, la CTUB va aprovar definitivament la modificació de les Normes subsidiàries.

L’Associació de Veïns de Fals s’activa en contra del polígon
Poc després que l’Ajuntament de Rajadell aprovés provisionalment la Modificació puntual, l’Ajuntament de Fonollosa va convocar una reunió informativa amb els seus veïns a fi de posar-los al corrent del projecte. Els veïns del nucli de Fals, que majoritàriament desconeixien el cas, a partir d’aquell moment es van activar amb l’objectiu que el projecte quedés retirat. A parer d’ells, el seu petit nucli no podia assumir l’impacte que representava el polígon, que si bé es localitzava en un altre municipi, funcionalment el consideraven en el seu àmbit. Segons el representant de l’Associació de Veïns de Fals, Joaquim Busom i Garcia, l’oposició no es devia tant al polígon en si, sinó a la proximitat de la infraestructura a Fals i a la possibilitat que, en un futur, aquesta pogués acollir indústries contaminats. De la mateixa manera, es van mostrar descontents per l’opacitat amb la qual l’Ajuntament de Rajadell havia actuat en tractar el tema. També consideraven que la normativa de la Modificació puntual de les Normes subsidiàries era massa laxa respecte de la implantació d’activitats industrials, de manera que creien que calia que aquesta fos més restrictiva, a fi d’evitar que les activitats més agressives amb el medi ambient es poguessin implantar.

En una nota emesa per l’Associació de Veïns de Fals cap a final del 2005, també es posava en dubte que l’activitat de subhastes fos capaç de crear tants llocs de treball com es comentava des de Rajadell. De fet, segons la nota, els llocs de treball de BCA eren de tant sols de vint entre els centres d’Azuqueca de Henares (Madrid, on hi ha les oficines centrals) i el de Sevilla, i es consideren pocs en relació amb les hectàrees que l’empresa volia ocupar. També es demanava que les implantacions industrials al Bages fossin racionals, cosa que passava per omplir els polígons buits abans que fer-ne d’altres. Finalment, l’Associació de Veïns de Fals apuntava que si el polígon i els seus tràmits s’havien dut a terme de manera tant ràpida –mig any per a l’aprovació definitiva de la Modificació puntual– era gràcies al suport rebut del Centre d’Informació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM), que veuria amb molts bons ulls la implantació d’aquesta empresa a Catalunya. Amb això, l’Associació de Veïns de Fals va decidir presentar un recurs d’alçada contra els acords de la CTUB per demanar la nul•litat de la Modificació puntual de les Normes subsidiàries i per posar de manifest que, en tot cas, el polígon requeria la revisió del planejament municipal. El conseller Joaquim Nadal i Farreras (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC) va resoldre desestimar-lo l’11 d’octubre de 2007. Abans, però, com que no havien obtingut resposta al llarg dels tres primers mesos, l’Associació de Veïns de Fals va demanar al síndic de greuges que intermediés amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), a fi que es raonés i s’emetés la desestimació del recurs.

Amb la desestimació i havent esgotat la via administrativa, l’Associació de Veïns de Fals va decidir interposar un recurs contenciós administratiu a la secció tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va ser admesa a tràmit el gener del 2008.

El polígon segueix la tramitació del Pla parcial
Amb la modificació puntual de les Normes subsidiàries aprovada definitivament, l’Ajuntament de Rajadell va prosseguir els tràmits per fer realitat el polígon i el dia 7 de febrer de 2007 va aprovar inicialment el Pla parcial urbanístic (PPU) que el desenvolupava, al qual tant l’Ajuntament de Fonollosa com l’Associació de Veïns de Fals hi van presentar al•legacions, exposant els anteriors arguments i afegint la incompatibilitat d’aquest pla amb el PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LA CATALUNYA CENTRAL i amb el PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA DE BAGES, que incloïa l’àmbit del Pla de Rajadell en la matriu agroforestal en la qual només es preveia desenvolupar usos compatibles que no afectin l’ecosistema preexistent.

Respecte de les al•legacions, aquestes van ser desestimades. L’argument en contra era que els plans de jerarquia superior tenien la vocació d’aportar unes directrius generals sense que el document fos de legal aplicació en els municipis que afecta. Així, la CTUB aprovava definitivament el Pla parcial el 24 de gener de 2008.

Amb el PPU aprovat l’Ajuntament va prosseguir els tràmits pertinents i va aprovar definitivament el projecte d’urbanització l’abril del 2008 i també el projecte reparcel•lació, aprovat inicialment el 9 de juliol de 2008.

Entretant, l’empresa BCA, que esperava que la urbanització del polígon hagués cristal•litzat anys abans, va decidir instal•lar-se temporalment a Sant Boi de Llobregat, i esperava que ben aviat es poguessin iniciar les obres al nou polígon de Rajadell.

Previsions
Per al 2009, segons va manifestar l’alcalde de Rajadell, s’espera que durant el segon semestre les obres d’urbanització del polígon puguin estar acabades, moment a partir del qual BCA podria implantar-s’hi. Per altra banda, l’Associació de Veïns de Fals resta a l’espera de la resolució del seu recurs contenciós administratiu, que si els fos favorable, podria obligar a aturar el procés i a fer la revisió del planejament municipal.

Cal afegir, també, que Rajadell preveu iniciar els treballs per a l’elaboració del seu POUM a partir del 2009. 

*Segons les dades del padró disponibles a Idescat, l’any 2008 Rajadell comptava 492 habitants. Cal dir que, en els darrers deu anys, el poble ha viscut un cert dinamisme demogràfic passant dels 350 habitants de l’any 1998 fins als prop de 500 de l’any 2008, com a resultat d’un saldo migratori positiu.

**Segons dades del Cens de població del 2001, disponibles a Idescat, del total de 204 desplaçaments diaris per raó treball, 132 són destinacions a Manresa i 50 a Sant Fruitós de Bages, mentre que els desplaçaments amb origen i destí Rajadell eren de 72. La integració territorial de Rajadell en l’àmbit urbà de Manresa, que podríem anomenar del pla de Bages, resulta notable atenent la mobilitat obligada.

***Aquesta empresa disposa de dos centres més, l’un a la comunitat de Madrid i l’altre a Sevilla.

****Es preveia un índex brut d’edificabilitat de 0,6 m2 de sostre / m2 de sòl.

*****Fals és un dels quatre nuclis de població que Fonollosa té, amb una població 295 habitants el 2008 segons el padró.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Bages
Fotogaleria relacionada