Divendres 28 d ' Abril de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
REINTRODUCCIÓ DE L'ÓS I RETORN DEL LLOP AL PIRINEU I ARAN
Marta Pallarès

Actualitzat a 31/12/2008

La presència d’ossos al Pirineu, fruit del programa de reintroducció impulsat pel govern francès l’any 1996, torna a generar conflicte d’interessos entre els governs de les diferents administracions del territori afectat, la comunitat local i les organitzacions ecologistes, arran de l’agressió d’una ossa a un caçador aranès. L’incident, per una banda, desencadena, de nou, el rebuig al projecte de reintroducció, al temps que els seus defensors argumenten els beneficis del programa, tot i que hi reconeixen algunes mancances pel que fa a l’àmbit de la gestió.


Antecedents 2004, 2005, 2006

La presència d’ós bru a les comarques de la Val d’Aran, el Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i l’Alt Urgell és fruit dels alliberaments realitzats els anys 1996-1997 i 2006 amb ossos originaris d’Eslovènia per iniciativa del govern francès. Actualment, es pot parlar d’entre 15 i 22 exemplars d’ós bru repartits per tot el Pirineu entre els vessants nord i sud. Els tretze anys d’història del programa de reintroducció han estat marcats per una confrontació d’interessos entre diferents sectors socials, de mentalitats sovint oposades.

L’incident a un caçador aranès
El 23 d’octubre al matí, al Portet, prop del poble de Les (Val d’Aran), un caçador aranès fou víctima de l’atac d’un ós. Van ser els gossos qui primer van alertar de la presència de l’ós, segons l’explicació del síndic d’Aran, Francesc Boya, basada en la versió dels testimonis dels caçadors. Segons les fonts, els caçadors que participaven en una batuda per caçar el porc senglar, havien alertat l’ós que, espantat, s’havia girat cap a un dels caçadors, esgarrapant-lo al braç i a la cama i, finalment, havia fugit després dels trets d’arma del mateix caçador ferit i d’altres del grup.

Rebuig total del govern aranès a la presència dels óssos
L’atac al caçador va ser considerat, per la màxima autoritat del govern aranès, com un punt d’inflexió. Francesc Boya, síndic de la Val d’Aran, assenyalava que fins aquell moment els óssos, reintroduïts per l’Administració francesa, havien atacat ovelles i animals de corral, però mai persones. L’atac al caçador feia replantejar la viabilitat de la presència dels óssos en un territori que també era ocupat pels humans.

Davant dels fets, el síndic d’Aran, el mateix dia dels fets i en roda de premsa al Parlament, exigia la captura de l’ossa atacant i de la resta d’exemplars d’ós. El síndic havia remarcat la manca d’equips de seguiment i control de la població d’óssos amb la qual el govern francès duia a terme el programa de reintroducció, al temps que reconeixia que la retirada del projecte i de qualsevol altra mesura a adoptar s’havia de tractar amb el govern francès. Cal tenir en compte que la Val d’Aran té competències transferides en matèria de medi ambient. Els treballs de vigilància de l’ós es fan en coordinació amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) de la Generalitat, però les decisions respecte al programa de reintroducció s’han de prendre amb la Generalitat i el Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí (MARM) espanyol, ja que és un programa de col•laboració internacional.

El ple del Conselh Generau d’Aran aprovava per unanimitat el 28 d’octubre una moció en la qual reclamaven la retirada de tots els óssos d’Aran.

La Conselleria de Medi Ambient defensa la presència dels óssos
La directora general de Medi Natural del DMAH, Núria Buenaventura, lamentava els fets el mateix dia 23 i remarcava que en dotze anys aquest havia estat el primer atac d’un ós contra un humà, cosa que demostrava el caràcter extraordinari de l’incident.

El diumenge 26 d’octubre, el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, defensava la voluntat de mantenir la política de reintroducció de l’ós al Pirineu i es mostrava en desacord amb algun tipus de declaracions per la confusió i el clima d’alarma social que havien generat.

Les organitzacions ecologistes s’oposen a la retirada dels óssos
Les declaracions de diverses organitzacions ecologistes, com les dels Ecologistes en Acció i DEPANA, van ser unànimes en considerar que la proposta de retirar els ossos era "totalment desproporcionava", segons recollia el diari El Punt del 27 d’octubre, i que podia atemptar contra la fauna amenaçada i contra una espècie protegida d’acord amb la normativa vigent. DEPANA també havia informat de l’historial d’agressions als óssos dels darrers anys al Pirineu, en els quals, en tots els casos, s’havia constatat la presència de munició pròpia de l’activitat cinegètica. Altres opinions defensores de la presència de l’ós recordaven que el nombre de ferits lleus i greus que havien creat els propis caçadors a altres caçadors era molt superior, tal com explicava David Serramitjana, director de la Fundació Fauna de la Garrotxa.

El Govern espanyol defensa el programa de conservació dels ossos
La Fundació Biodiversidad del MARM feia públic en un comunicat que valorava positivament els esforços de totes les administracions implicades en la recuperació de l’ós al Pirineu pels seus bons resultats, motiu pel qual consideraven necessari seguir endavant amb el projecte. La fundació havia citat els casos de la cornisa Cantàbrica i de les altres àrees dels Pirineus amb ossos, com a models reeixits de la política de reintroducció, demostrant alhora la viabilitat de compatibilitzar el desenvolupament rural, els usos del territori i la conservació de l’espècie. Tanmateix, recordaven el caràcter espantadís d’aquests animals, que es demostrava en les escasses oportunitats que es deixaven veure.

Acords intermedis mentre l’ossa hiverna
Responsables tècnics dels governs català, espanyol, francès, aragonès i del Conselh Generau d’Aran es van reunir el 13 de novembre a Barcelona, van descartar la captura de l’óssa Hvala i van acordar aplicar mesures específiques per fomentar "el coneixement i el seguiment de la població d’óssos bruns als Pirineus".

L’arribada de l’hivern i de la hibernació de l’ossa va calmar els ànims dels contraris al programa de conservació de l’ós al Pirineu que el 5 de novembre s’havien reunit en un grup de fins a 700 manifestants del dos vessants dels Pirineus al poble de Les.

El llop
El primer exemplar de llop en territori català s’identificà el 2004 al Parc Natural del Cadí-Moixeró, i des d’aleshores s’han anat trobant indicis de l’existència de llops en aquest indret. Les dades contrastades provenen d’animals detectats a la Cerdanya, l’Alt Urgell, el Berguedà, el Solsonès i el Ripollès.

El 7 de maig de 2008 era novament notícia la presència de llops per part de veïns de Riu de Cerdanya i Bellver. Les anàlisis d’ADN fetes per tècnics del DMAH l’any 2007 indicaven la presència de "com a mínim quatre llops" al Pirineu català, tots ells mascles i d’origen franco-italià i un d’origen ibèric. Aquest fet implicaria l’existència d’un corredor habitable des de les zones del Cantàbric o de Castella i Lleó, on hi ha les principals poblacions de llop ibèric de la Península. Els experts descartaven l’existència de risc per a la població, ja que a tota la Península hi havia entre 2.000 i 3.999 llops i durant els últims cent anys no s’havia produït ni un sol atac de llop contra les persones. Pel que fa als atacs al bestiar, les dades de l’any 2007 feien un balanç de deu atacs, amb set ovelles i una cabra mortes. Durant l’any 2008 no s’havia verificat cap atac. Les mateixes fonts afegien que sovint s’atribuïen atacs de llops que en realitat eren de gossos abandonats i assalvatgits.

Més informació
Jean-Claude Moriceau Le loup pour l’histoiren du monde rural: la dangerosité du prédateur pour l’homme en France du 15e au 20e siècle. Quelles réalités? Quelles interprétations?, Editorial Fayard, 2007.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Val d'Aran