Divendres 17 de Gener de 2020
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DE TREMP
Josep Ramon Mòdol

Actualitzat a 31/12/2008

S’inicia el procés de revisió del planejament de Tremp, amb l’aprovació de l’Avanç del Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) a final del 2008, afavorit pel desfasament del planejament vigent, que no preveu adequadament el vast sòl no urbanitzable del municipi, i la voluntat de donar compliment als preceptes del nou Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran (PTPAPA). L’Avanç preveu quatre alternatives de desenvolupament urbanístic, fonamentades en unes projeccions de població que fan necessària la construcció de 3.850 nous habitatges per al 2025.


Tremp està situada al centre de la conca del mateix nom. És capital comarcal del Pallars Jussà, seu de la Delegació del Govern a l’Alt Pirineu i Aran i cap de partit judicial. El terme històric era només de 8,3 km2. El 1959 el terme es va ampliar amb part del municipi de Talarn, com a conseqüència de l’expansió de la ciutat (barris de les Adoberies, de la Pedrera i del cementiri). Posteriorment, va arribar la fusió amb els municipis de Sapeira, Espluga de Serra, Gurp de la Conca i Fígols de la Conca (1970), Vilamitjana i Palau (1972), i Suterranya (1973), fins a esdevenir actualment el municipi més extens de Catalunya (304 km2). La població el 2008 és de 6.190 habitants, dels quals gairebé el 90% es concentren a la ciutat. De la resta de nuclis, un total de 27, no n’hi ha cap de més de 100 habitants, tret de Vilamitjana (219 habitants), que és també Entitat Municipal Descentralitzada (EMD).

El terme de Talarn envolta totalment la ciutat de Tremp, i la separa dels altres enclavaments que formen el municipi, tant dels nuclis propers ubicats prop de la Noguera Pallaresa, com de la gran extensió de terme que arriba fins a la Noguera Ribagorçana. El municipi també té un enclavament ubicat dins l’Alta Ribagorça.

El nucli principal es troba ben connectat per la carretera C-13 que l’uneix amb Lleida i el Pallars Sobirà. També té estació de la línia de FERROCARRIL LLEIDA-LA POBLA DE SEGUR.

Precedents de planejament urbanístic
La història del planejament urbanístic a Tremp s’inicia amb el Pla Moore del 1927, redactat a partir de la implantació de la central elèctrica de Talarn i que establia bàsicament un pla d’alineacions, força respectat durant el franquisme. El 1973, un cop finalitzat el procés d’agregacions, hi va haver un intent d’aplicació d’un pla general municipal (PGM), que no va fructificar. Bona part dels seus preceptes es van mantenir en les Normes subsidiàries de planejament aprovades el 1983, instrument encara vigent. Les dificultats de confecció del frustrat PGM van conduir el consistori a optar per aquesta figura de planejament, més escaient en funció de la dimensió i capacitat de gestió del municipi.

Una de les limitacions de les Normes era que només eren d’aplicació per al nucli de Tremp. Per a l’ordenació de la resta de nuclis, el 1991 es van aprovar unes normes complementàries que distingien entre nuclis actius* on encara es feien obres de nova planta, i nuclis passius (la resta) on només s’hi produïen reformes, rehabilitacions i reutilitzacions. Aquests documents regulaven només els nuclis urbans, i donaven poc pes a l’espai no urbanitzable, en el qual les normes establien dues zones diferenciades, però que no s’arribaren a representar sobre plànol.

Les Normes vigents delimitaven 51,5 ha de sòl urbà i 67,5 de sòl urbanitzable. També incorporaven 19 sectors de desenvolupament en sòl urbanitzable, 3 d’industrials i 16 de residencials, dels quals només es van aprovar nou. Dos d’aquest sectors aprovats només s’havien desenvolupat parcialment, i la resta de zones encara no tenien el planejament parcial aprovat.

El 2005 es va redactar un text refós de les Normes que incorporava les modificacions posteriors realitzades**, que a final del 2008 restava pendent d’aprovació per la Direcció General d’Urbanisme (DGU).

El nou planejament territorial impulsa la reforma
El PLA TERRITORIAL PARCIAL DE L’ALT PIRINEU I ARAN aprovat l’estiu del 2006 va establir per a la vila de Tremp una estratègia de creixement potenciat (de més del 30% del sòl consolidat), fonamentada en la seva funció de nus de comunicacions del pla, i per les perspectives de potenciació de les comunicacions amb l’àrea metropolitana de Barcelona i les valls d’Aran i de Boí, a partir del condicionament dels colls de Perves i de Comiols. El PTPAPA preveia per a la ciutat un major dinamisme econòmic i una major polaritat capaç de concentrar bona part del creixement residencial. Apostava també per la implantació d’activitat industrial amb la intenció de diversificar l’economia i dinamitzar el teixit productiu del sistema urbà.

El PTPAPA proposava per al nucli de Vilamitjana, en l’eix viari de Comiols, una estratègia de creixement moderat (de fins al 30% del sòl consolidat), en funció de la seva bona connectivitat i disposició de sòl. Per als nuclis amb un llindar de població superior als 50 habitants*** es proposava una estratègia de creixement de reequilibri; mentre que la resta de nuclis existents, poc poblats i amb un patrimoni arquitectònic notable, amb la finalitat de mantenir-ne les estructures urbanes i edificatòries de la degradació, quedaven integrats dins una estratègia de compleció i millora. Tot i això, el PTPAPA no recollia dos petits nuclis, Casterner de les Olles i Esglugafreda, que tampoc constaven a les Normes.

A començament del 2006, Josep Ardanuy, tinent d’alcalde i regidor d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), va anunciar que l’Ajuntament destinaria un pressupost inicial de 165.000 euros a la revisió del planejament urbanístic de tot el municipi, fonamentant la despesa en la necessitat de definir les possibilitats de creixement, especialment als nuclis petits.

El 25 d’abril de 2007, el ple de l’Ajuntament de Tremp va aprovar per unanimitat el plec de clàusules que havien de regir la licitació de la redacció del Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) de Tremp, i simultàniament, va anunciar la convocatòria del concurs públic corresponent. El pressupost de licitació va augmentar fins als 200.000 euros, i es va establir un termini d’execució de 18 mesos. Es va obrir un període de 26 dies naturals per a la presentació de sol•licituds d’adjudicació a partir de la publicació de l’edicte, que es va retardar fins al 27 de novembre de 2007, motivada per la reestructuració interna del consistori posterior a les eleccions municipals del maig.

L’1 de desembre de 2007, per resolució de l’alcalde, Víctor Orrit, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), es va ampliar el termini de presentació de sol•licituds fins al 9 de gener de 2008.

Trets definidors de l’Avanç del POUM
Els treballs de redacció es van adjudicar el juny del 2008 a la consultoria Taller d’Arquitectura i Territori, sota la direcció de l’arquitecte José González Baschwitz. En els treballs de redacció també hi van participar la consultoria AGRO 90 en la realització dels estudis ambientals, Giró Advocats en els estudis jurídics i Robert Vergés en el traçat dels viaris.

L'avanç del POUM aportava les línies bàsiques d'ordenació del territori que havien de regir el document definitiu, tant en les xarxes viàries del municipi i dels nuclis, en els eixos principals de la ciutat, com en les zones verdes, industrials i d'equipaments, però sense concretar-ne el paràmetres urbanístics.

La reordenació urbanística de la ciutat de Tremp, dels nuclis rurals agregats i del territori del municipi, s’afrontava amb la finalitat d’assolir un creixement social, econòmic i urbanístic, però preservant alhora els valors naturals i culturals existents, adaptant el model de creixement a les característiques de cada nucli. Tot i això, el document preveia duplicar la població dels propers vint anys i arribar als 12.000 habitants.

Els principis del document es fonamentaven en un desenvolupament sostenible; l’atenció a les necessitats socials d’accés a l’habitatge; la necessitat d’aconseguir la cohesió social amb la integració de grups socials, usos i activitats; la cohesió territorial; la protecció i gestió adequada del medi ambient i del patrimoni natural, i la protecció del patrimoni cultural.

En aquest sentit, l’Avanç havia de conjugar correctament el creixement de la ciutat i l’aparició de projectes de gran escala (l'àrea residencial estratègica, la planificació de l’aeròdrom, la creació del nou centre d’activitat industrial), amb un planejament del territori adequat a un municipi amb valors naturals i paisatgístics únics i amb un patrimoni cultural a tots els petits nuclis que demanava una regulació i protecció amb la qual no es comptava.

Els eixos d’actuació es van organitzar en quatre dimensions: l’escala municipal, que per la dispersió del terme en diversos agregats es plantejava que desbordaria els límits propis; el nucli urbà de Tremp; els nuclis actius, i els nuclis passius. Per a cada àmbit es preveien lògiques i metodologies diferents.

El document va incloure diverses propostes de circumval•lació de la ciutat de Tremp (C-13) i del nucli de Vilamitjana (C-1412), vials que es connectarien al sud de la vila, en un nus de comunicacions que enllaçaria també amb la C-1311. Pel nord, la circumval•lació de Tremp finalitzaria a tocar de Talarn.

Pel que fa als sistemes naturals, el 74% del terme municipal es trobava protegit. El municipi tenia dos espais d’interès natural inclosos en la XARXA NATURA 2000; cinc espais naturals de valor regional i 6 connectors territorials reconeguts en el PTPAPA; una àrea important per als ocells i quatre àrees d’alt valor agrícola.

El patrimoni cultural incloïa els 54 monuments arquitectònics i 66 jaciments arqueològics registrats per la Direcció General del Patrimoni Cultural. El catàleg de masies i cases rurals elaborat comptava fins a 206 edificis.

L’Avanç delimitava 21,7 ha de sectors en sòl urbà a consolidar, a més de 25,7 ha de sectors en sòl urbanitzable pendents de les Normes vigents (en densitats mitjanes i baixes), i es proposaven quatre sectors nous, dos de residencials (24,6 ha) i dos d’industrials (63,1 ha). El nou creixement residencial i industrial a Tremp s’ubicava sobre el ferrocarril, entre la zona industrial i el barranc de Riucós, tret del polígon que l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) estava projectant a Vilamitjana.

Es proposaven quatre alternatives de desenvolupament urbanístic, prenent com a base el desenvolupament del sectors previstos en el planejament vigent, els nous sectors, i diverses possibilitats de densificació dels espais, que fixaven una capacitat de construcció de nous habitatges que variava entre els 3.371 i els 4.108, amb la finalitat de satisfer les necessitats d’habitatge màximes (3.850 habitatges nous) segons les actuals projeccions de població per a l’any 2025.

Aprovació de l’Avanç i procés de participació ciutadana
El 5 de novembre de 2008 el ple de l'Ajuntament va aprovar per unanimitat l'Avanç del POUM i va obrir un període de participació ciutadana per tal que la població aportés els suggeriments oportuns, amb una exposició de la documentació i jornades de participació, que finalitzava el 5 de gener de 2009.

Més informació
www.ajuntamentdetremp.cat

* Palau de Noguera, Puigcercós, Suterranya i Vilamitjana.

** Entre el 1983 i el 2005 es van aprovar 18 modificacions puntuals de les Normes.

*** Puigcercós, Palau de Noguera, Suterranya, Espluga de Serra.
 
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Pallars Jussà
Fotogaleria relacionada