Divendres 17 de Gener de 2020
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DE SANT SADURNÍ D'ANOIA

Pere Ponsatí - Carracedo Sotoca Arquitectura

Actualitzat a 31/12/2008

El 23 de desembre el ple de l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia aprova provisionalment el Pla d’ordenació urbanística municipal, amb el vot a favor de tots els grups municipals i l’abstenció d’ERC. El model d’ordenació dels nous sectors de creixement residencial i la creació de l’anomenat “parc del cava” són les dues línies d’actuació amb més protagonisme del pla. Entre els sectors urbanitzables que resten per consolidar de l’anterior pla i els que es posen en joc en el nou, el creixement de població previst per als propers vint anys podria representar un increment del 60%, fins a assolir la xifra de 18.980 habitants.


El municipi de Sant Sadurní d’Anoia, amb una extensió de 19,04 km² i 11.909 habitants l’any 2008, és el segon nucli més important de l’Alt Penedès i acumula el 12% de la població total de la comarca. El nucli primigeni de la vila data del segle XI i està format a l’entorn de l’església consagrada a Sant Sadurní. A partir d’aquí va anar creixent al llarg del camí ral que, creuant el Penedès, unia Barcelona amb Tarragona.

Sant Sadurní s’enclava dins del gran corredor d’espai agrari que històricament ha caracteritzat el Penedès i que des del segle XVIII s’ha anat especialitzant en el conreu de la vinya i en l’elaboració de vins i caves. La posició privilegiada de la comarca en relació amb la regió metropolitana i amb altres ciutats d’important dinamisme econòmic (Vilanova i la Geltrú, Igualada i Tarragona) en potencien encara més el paper de peça clau dins la xarxa de comunicacions catalana.

Des de fa uns decennis, la centralitat del Penedès ha afavorit que dins d’aquesta gran plana agrària s’hi hagin produït creixements residencials, d’activitats econòmiques i d’eixos de comunicació.

Estat de consolidació del pla anterior i paper del nou planejament d’àmbit territorial
El Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) aprovat era una revisió del Pla general d’ordenació urbanística (PGOU) redactat l’any 1983 sota la direcció dels arquitectes Joan Busquets i Antoni Font. El pla del 1983 va aconseguir conduir de forma ordenada el creixement de la vila que durant aquest període va passar de 8.100 habitants a 11.909, i va donar cabuda, així, a les demandes d’habitatge endògenes i exògenes. En els 25 anys de vigència del PGOU, es van desenvolupar 28 ha de les 41 previstes en sòl urbà, i 88 ha de les 149 previstes en sòl urbanitzable.

El temps transcorregut entre l’aprovació del PGOU del 1983 i l’inici de tramitació del nou POUM justificava per si mateix la seva revisió. També calia adaptar el planejament municipal a la legalitat vigent i al marc del nou planejament territorial d’àmbit superior, entre ells, el PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L’ALT PENEDÈS (PDTAP), aprovat definitivament el 16 de setembre del 2008.

En relació amb les determinacions del PDTAP per a Sant Sadurní, l’equip redactor del POUM, dirigit per l’arquitecte Joan Antoni Solans i Huguet, va prendre un posicionament crític respecte del denominat “corredor de creixement” de Vilafranca fins a Sant Sadurní i de la carretera prevista sobre la riera de Lavernó. Els redactors del POUM justificaven la seva posició a partir de la previsió dels creixements (que consideraven excessius) que havia proposat el PDTAP, i denunciava que aquests s’haguessin fet sense aprofundir prou en les estratègies de localització dels futurs llocs de treball i de creació de riquesa per tal que Sant Sadurní pogués suportar el canvi d’escala sense esdevenir “ciutat dormitori”.

Política de sòl industrial: el “parc del cava”
El POUM distingia entre una política de sòl industrial orientada cap a la indústria en general i una altra (de més importància) orientada cap a la modernització i ampliació de la indústria del cava. Pel que fa a la primera, un cop cobertes les demandes generals del sector auxiliar del cava, el pla delimitava un sol sector de creixement (turó de Can Ferrer del Mas) reservat per a indústries del coneixement i la innovació, que haurien de generar una alta proporció de llocs de treball qualificats i no impactar negativament sobre el sector vinícola ni el medi.

A Sant Sadurní prop de 32 empreses es dediquen a la producció de cava. Aquest tret característic de la població va portar els redactors del POUM a fer una lectura en profunditat sobre aquest sector econòmic. D’aquí es desprenia que l’estructura actual de caves dins la vila esdevenia difícil de mantenir en vista de la modernització necessària dels processos de producció i distribució. Per evitar que es posés en perill la viabilitat del sector del cava i potenciar la plataforma d’atracció existent, el pla proposava la creació del “parc del cava”.

Amb aquest nom s’ordenava a ponent del nucli urbà un nou sector caracteritzat per edificis aïllats al camp entre vinyes i parcs on es garantís alhora una bona accessibilitat i una correcta relació amb els espais oberts territorials. Així mateix, el parc del cava es relacionava estretament amb els processos de renovació urbana i modernització del centre: la permeabilitat i transició amb el nucli urbà a través del parc de les Solanes feia que l’estructura d’espais lliures existents sumés els àmbits productius tradicionals i els de nova implantació en un continu entès alhora com a urbà i periurbà. D’aquesta manera, el parc del cava cercava tant la capacitat d’adaptar-se als nous processos de producció com el fet de resultar atractiu per al sector turístic.

Altres aspectes del POUM
Les previsions del pla per a l’any 2025 eren de 8.287 llars, amb un índex d’ocupació de 2,4 persones per nucli. Aquest índex, d’acord amb una taxa d’envelliment alta i l’esperada evolució de l’estructura familiar, representava un creixement previst per al municipi que li permetia assolir la xifra aproximada de 18.980 habitants. Pel que fa al nombre d’habitatges, se’n preveia la construcció de 3.169 (2.786 en sòl urbanitzable i 383 en sòl urbà). D’aquests, 640 es determinaven sota el règim de protecció oficial i 320 al de preu assequible. Per arribar a aquesta xifra total calia que el ritme de la construcció es mantingués al voltant dels 200 habitatges a l’any.

D’altra banda el pla protegia certes zones de sòl no urbanitzable per assegurar la continuïtat dels espais lliures que podien relligar àmbits propers a espais inclosos dins d’un pla d’espais d’interès natural (PEIN). Aquests corredors protegits al llarg de les obagues dels rius Bitlles i Anoia actuen com a corredors naturals que uneixen el Garraf amb les serralades de Montserrat, Ancosa i Orpinell.

El POUM incidia també en les línies d’actuació següents:

- Incorporar l’actual variant prevista pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) però preveient-ne el desdoblament per tal que treballés també com a ronda urbana, i preveure un seguit d’operacions menors sobre certs encreuaments viaris perillosos o conflictius.

- Ampliar les zones d’estacionament adjacents a l’estació de Rodalies.

- Preveure un baixador soterrat del ramal de tren previst cap a Sant Quintí (i probablement Igualada) que donés servei als nous creixements residencials i al parc del cava.

- Recuperar la façana de migdia sobre la riera de Lavernó.

- Posar al dia el catàleg dels elements arquitectònics i culturals.

El procés de tramitació
Després de l’aprovació inicial del 20 de desembre del 2007, el POUM va estar sotmès a exposició pública i s’hi van presentar 106 al•legacions. Si bé durant els mesos previs a l’aprovació provisional el procés de tramitació va quedar aturat pel desacord entre els diferents grups municipals, l’estudi de les al•legacions presentades i les negociacions de l’alcalde i regidor d’urbanisme (Joan Amat de Convergència i Unió, CiU) amb la resta de grups polítics van portar a la incorporació de més de 71 modificacions al document per a l’aprovació provisional. Finalment es va arribar a un acord i es va aprovar el document en el ple celebrat el 23 de desembre amb 15 vots a favor (CiU, Partit dels Socialistes de Catalunya –PSC–, Partit Popular –PP– i Alternativa Municipal Independent –AMI–) i només dues abstencions (Esquerra Republicana de Catalunya, ERC).

Un cop aprovat provisionalment, el document va ser traslladat a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB), on en va quedar prevista l’aprovació definitiva per al 2009.

Més informació
www.santsadurni.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Alt Penedès
Fotogaleria relacionada