Divendres 13 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DE RUBÍ
Xavier Matilla

Actualitzat a 31/12/2008

El ple de l’Ajuntament de Rubí aprova inicialment el mes de maig del 2008 el nou POUM. El document, que desenvolupa els criteris i objectius establerts per l’avanç de Pla aprovat el mes d’abril del 2005, es caracteritza per les propostes de contenció del creixement, reurbanització, reequipament i reforma i per la identificació dels projectes de referència que permetin a la ciutat diversificar els usos i potenciar la seva identitat.

Antecedents 2006

El municipi de Rubí està situat al centre de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB), a l’encreuament de l’eix radial paral•lel al riu Llobregat i l’eix longitudinal paral•lel a la costa, fet que el situen en un enclavament ben connectat per infraestructures territorials. Rubí té una superfície de 32,3 km2 i una població de 71.927 habitants l’any 2008 segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

El setembre del 2006, l’equip CCRS, dirigit pels arquitectes Miquel Coromines i Joaquim Sabaté, al capdavant d’un equip multidisciplinari, presentà els treballs d’avanç de planejament formalitzats en dos documents: “Informació i diagnosi urbanística” i “Criteris, objectius i solucions generals de planejament” com a revisió del planejament urbanístic vigent, redactat l’any 1981.
Procés de participació i consulta pública del Pla

El procés de participació va consistir en l’organització de grups de treball, distribuïts en tallers territorials i sectorials, que han permès la participació de tot l’espectre social de la ciutat, a través d’una primera sessió on es va presentar la proposta per part de l’equip redactor i una segona destinada a debat on els assistents van poder aportar idees, manifestar inquietuds o reivindicacions i debatre els plantejaments. Simultàniament a l’exposició pública dels treballs de l’avanç de Pla, s’han incorporat nous suggeriments de particulars i partits polítics.

A partir de les diferents aportacions, l’equip redactor constatava la percepció per part dels ciutadans dels desequilibris i mancances existents, principalment pel que fa als sistemes generals, a la manca d’una estructura urbana clara i a un desenvolupament incomplet que es tradueix en necessitats d’espais lliures i equipaments. Tanmateix es recollien les propostes de generar nous espais de referència, noves activitats vinculades amb l’oci, el comerç i el lleure així com la voluntat de limitar els creixements urbans de la ciutat. D’aquesta manera els suggeriments presentats han estat incorporats en la mesura en què eren compatibles amb els criteris definits a l’avanç de Pla, que quedaven reflectits en els objectius i propostes del document aprovat inicialment.

Aprovació inicial
El ple de l’Ajuntament de Rubí aprovà inicialment el mes de maig del 2008 el nou POUM amb els vots a favor dels grups del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partit Popular (PP), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Convergència i Unió (CiU), amb un total de 19 dels 25 regidors del ple. Els grups d’Inciativa per Catalunya (ICV-EUiA) i Alternativa Ciutadana de Rubí (ACR) hi van votar en contra, perquè es tractava d’un pla poc valent en la creació d’habitatge protegit i es queixaven, a més, respectivament, del procés participatiu i del creixement proposat.

El document de l’aprovació inicial desenvolupa les directrius i objectius de planejament definits en l’avanç de Pla aprovat l’any 2006 i estructura les seves propostes en una nova estratègia respecte del paper de la ciutat en el sistema metropolità i quatre línies de desenvolupament que permeten definir el model de ciutat: criteris i objectius del desenvolupament sostenible, el projecte de les infraestructures, la definició del model de creixement i la definició del model econòmic.

Context territorial
El Pla presenta un conjunt d’opcions, de caràcter estratègic, que defineixen la seva proposta des d’una perspectiva territorial. En relació amb les infraestructures de la mobilitat es proposa la necessària millora de les xarxes de comunicació per tal d’afavorir l’accessibilitat i la integració de Rubí en la Regió Metropolitana, la potenciació del transport col•lectiu i el reforçament de la connectivitat de la xarxa viària local i la territorial. Respecte dels sistemes públics es proposa el reconeixement, gestió i protecció dels espais naturals del municipi així com la incorporació de noves activitats en el camp de dotació per tal de poder equilibrar el creixement poblacional amb la qualitat del municipi. Tanmateix, s’identifica la necessitat de diversificar els usos evitant els monocultius actuals. Finalment es planteja la integració del municipi en futurs organismes supramunicipals que permetin integrar Rubí dins els nous projectes de dinamització dels sistemes econòmics.

Desenvolupament urbanístic sostenible
A partir dels criteris recollits prèviament pels documents de criteris i objectius i conjuntament amb la redacció de l’Informe de sostenibilitat econòmica, el Pla estableix un conjunt d’objectius i criteris per tal de coordinar les determinacions urbanístiques i ambientals. En general es tracta de compatibilitzar la preservació dels valors naturals i agrícoles existents en el territori amb les opcions de creixement urbanístic del municipi.

El Pla estableix una regulació del sòl no urbanitzable, atenent al valor del sòl, la posició dels connectors ecològics, els hàbitats i la vegetació i regulant les activitats en funció del seu valor ambiental, amb especial atenció a les activitats extractives pel conjunt de les quals el Pla proposa la redacció d’un pla especial marc.

Projecte d’infraestructures
El Pla presenta una proposta d’ordenació de les infraestructures viàries que atenen bàsicament criteris de modalitat (vehicle privat, mercaderies, transport públic, de vianants i bicicletes), i de jerarquia.

Les actuacions previstes més significatives són: la definició d’una vialitat perimetral que esdevingui un l’element principal de distribució de trànsit, la transformació de l’avinguda de l’Estatut i el passeig de la Riera en eixos urbans vertebradors del nucli central, la millora de l’accessibilitat a les urbanitzacions amb la creació d’una xarxa entrelligada que permeti alternatives de circulació, la millora de la xarxa de transport públic ben connectada amb les estacions de ferrocarril i l’increment de les dotacions d’aparcament en el perímetre de les àrees centrals.

Model econòmic
El Pla proposa un nou model de diversificació del teixit industrial existent, la introducció d’activitats terciàries i grans dotacions en el conjunt del sistema urbà i l’especialització dels emplaçaments de les activitats productives amb una accessibilitat pròpia que es basa en criteris com la introducció d’usos compatibles amb les activitats, la introducció d’usos terciaris, la creació d’àrees de nova centralitat amb usos mixtos i la introducció d’àmbits dedicats a la recerca i l’activitat empresarial.

Definició del model de creixement
En contraposició al creixement dels últims anys caracteritzat per la baixa densitat i l’alt consum de sòl, el Pla pretén evitar el model de ciutat dispersa i fonamentar el creixement de la ciutat en l’ús racional de la trama existent, prioritzant alhora la reconversió de teixits i tornant a considerar la baixa alçada d’alguns eixos urbans, l’optimització del parcel•lari i l’ampliació de l’oferta de tipologies d’habitatges.

Respecte del dimensionament d’habitatges, el Pla proposa 14.342 habitatges nous dels quals 8.942 estan inclosos en sectors de planejament, 4.710 corresponen a desenvolupament de la capacitat de la trama urbana i 690 corresponen al 60% de les parcel•les buides del teixit d’habitatges unifamiliars. Aquest dimensionament projecta un escenari de població total de 95.000 habitants per a l’any 2019.

En termes de règim de sòl, el Pla reconeix 1.598,2 ha de sòl urbà, pràcticament la meitat de la superfície del terme municipal, de les quals 76,4 ha de sòl corresponen a sòl urbà no consolidat. Els sectors urbanitzables, ubicats majoritàriament en àmbits de complement dels teixits existents, sumen un total de 117,6 ha de sòl urbanitzable, de les quals 103,9 ha responen a sectors en execució i només 13,7 corresponen a nous sectors en sòl urbanitzable. Dels nou sectors delimitats cinc són d’usos residencials, dos d’usos industrials, un d’usos mixtos i finalment un destinat a usos terciaris.

Respecte del desenvolupament i la gestió del Pla, es defineixen quatre tipus de plans de millora: 23 corresponents a transformació industrial, 2 de noves activitats terciàries, 9 sectors corresponents a portals d’urbanització i 12 àmbits de projectes singulars i 25 polígons d’actuació.

Pel que fa als equipaments, tenint en compte els importants dèficits acumulats i les previsions demogràfiques per al 2019, el Pla proposa 44,31 ha noves de sòl d’equipament que afegides a les existents sumen un total de 115,4 ha, fet que permet assolir un coeficient de 12,15 m2 sòl/habitant, valor molt proper a l’estàndard òptim orientatiu de 12,47 m2 sòl/habitant. Les noves reserves s’emplacen majoritàriament en sòl municipal i les reserves més importants corresponen a usos docents 20 ha de sòl, gairebé la meitat de la reserva total.

Amb l’objectiu de proporcionar qualitativament i quantitativament espais lliures la ciutat, el Pla estableix una superfície total de 524 ha de sòl d’espais lliures en sòl urbà, distribuïts en places i passeigs, parcs urbans i parcs territorials. Aquesta superfície garanteix un estàndard de 55 m2 sòl/habitant. Respecte de les propostes de nous parcs cal destacar el nou Parc de la Riera que ha d’esdevenir en el nou eix estructurador dels espais lliures centrals, els parcs equipats de Can Alzamora i Cova Solera-Riera i els parcs perimetrals Molí de la Bastida, Pi de Vilaroc i Cova Solera-ca Jardí.

Intervencions de referència
Tal com es recollia en l’avanç de Pla i amb l’objecte de definir nous àmbits d’identitat i de diversificació d’usos, el Pla estableix un conjunt d’intervencions de referència estructurades en tres àmbits:

- Ciutat central. La millora de la ciutat existent s’ha de fonamentar en la consolidació i densificació de la seva trama, la definició d’una estratègia d’eixos comercials, la reurbanització dels eixos principals, la definició de nous espais cívics, el desenvolupament dels nous espais d’oportunitat: noves centralitats, grans equipaments, parcs territorials equipats i la continuïtat del sistema d’espais lliures.

- Àrees de baixa densitat. Es proposa el reequilibri de les urbanitzacions millorant el sistema viari, facilitant l’accés al transport públic i la delimitació de nou “portals” situats estratègicament que permetin ubicar noves dotacions, nous espais lliures, locals comercials i habitatge plurifamiliar i social.

- Polígons industrials. El projecte de requalificació dels polígons industrials s’estructura en dos vectors: la transformació d’usos per a les indústries amb conflicte urbà i la potenciació i especialització de la resta de sòls industrials mitjançant la flexibilització normativa i l’augment de la l’edificabilitat.

Amb l’aprovació inicial del Pla, s’iniciava el període d’exposició pública i presentació d’al•legacions, que haurà de concloure amb la redacció del document per a l’aprovació provisional previst per a l’any 2009.

Més informació
www.ajrubi.net
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Vallès Occidental
Fotogaleria relacionada