Dilluns 26 d ' Agost de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DE RIPOLL
Arnau Urgell

Actualitzat a 31/12/2008

El ple de l’ajuntament de Ripoll aprova provisionalment el POUM del municipi al febrer. Al cap d’un mes i mig el document rep el vistiplau d’Urbanisme, tot i que condicionat, entre altres, a augmentar el nombre d’habitatges previstos als plans de Sant Pere. Finalment el 25 de juliol entra en vigor un nou planejament, qualificat pel director general d’Urbanisme com “de contenció”. Es culmina un procés iniciat el 1999 per l’equip de govern encapçalat per Eudald Casadesús (CiU) i que s’havia reiniciat el 2003 amb Teresa Jordà (ERC) com a nova alcaldessa. Al llarg de l’any es debat sobre el futur de la devesa del Pla, un dels espais escollits per esdevenir una àrea residencial estratègica.


Antecedents 2006

La revisió del Pla general d’ordenació urbana (PGOU) de Ripoll del 1984 el va iniciar quinze anys després el govern encapçalat per Eudald Casadesús (Convergència i Unió, CiU). El 2003, pocs mesos abans de les eleccions municipals, es va aprovar inicialment però el canvi de l’equip de govern sorgit de les eleccions va provocar que el procés es reiniciés. D’aquesta manera, el nou consistori encapçalat per Teresa Jordà (Esquerra Republicana de Catalunya, ERC) va aprovar inicialment amb els vots de l’equip de govern —ERC, Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) — el nou Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) el setembre del 2006.

Els principals elements eren la construcció de 1.331 pisos —un 27% protegits— repartits entre la font del Sant, els plans de Sant Pere i Palou (al nord de Ripoll), Caselles (sud) i la devesa del Pla —420 habitatges en els terrenys de la Preparación Textil, una empresa situada al centre de la població que havia tancat l’any 2005—. Aquesta darrera operació va ser fruit d’un conveni posterior a l’aprovació inicial i va ser un dels principals temes de discussió en la campanya de les municipals del 2007 ja que tant ICV com CiU consideraven el número de pisos massa elevat. Els comicis no van canviar el govern, tot i que ICV es va quedar sense representació. Després de l’estiu, en veure que la tramitació del POUM s’allargava, el consistori va decidir prorrogar dos anys més la suspensió de llicències en els espais afectats per la revisió.

Proposta per a la devesa del Pla i aprovació provisional
A mitjan mes de gener del 2008, el grup municipal del PSC va fer públic pel seu compte una proposta perquè la devesa del Pla formés part de les àrees residencials estratègiques (ARE) que preveia crear la Generalitat en el desplegament del PACTE NACIONAL PER L’HABITATGE. Segons el portaveu socialista i segon tinent d’alcalde del consistori ripollès, Enric Pérez, la proposta podria servir per assolir un consens de cara a l’aprovació provisional del POUM, ja que el futur de la Preparación era un dels “esculls” per aconseguir-ho. Per la seva banda, ERC, soci de govern dels socialistes, va rebre la proposta amb cautela i va recordar que consistori i propietat havien signat un conveni que calia respectar.

Al cap d’un mes, el grup municipal de CiU va fer palès el seu malestar per la tramitació del POUM. Recordaven que feia 450 dies de la finalització del termini per presentar al•legacions i que encara no s’havien respost. Així mateix el portaveu convergent, Jordi Munell, va demanar un nou procés d’informació pública per les modificacions del document tant pels informes d’administracions superiors com pels convenis signats, entre els quals destacava el de la Preparación Textil. El regidor d’Urbanisme, Eudald Casas (ERC), ho va descartar, ja que considerava que els informes obligaven a “retocs menors” i els convenis ja havien tingut el seu procés d’exposició.

El 15 de febrer la Comissió d’Urbanisme de Catalunya (CUC) va aprovar el document d’objectius i propòsits que determinava els municipis amb capacitat per desenvolupar les ARE, entre els quals es va incloure Ripoll. L’alcaldessa Teresa Jordà ho va valorar positivament, tot i que va lamentar l’escassa informació rebuda per part de la Generalitat.

Onze dies més tard, el ple de Ripoll va aprovar provisionalment el POUM amb els vots de l’equip de govern (ERC i PSC), mentre que CiU hi votava en contra. El text va rebre 406 al•legacions, de les quals, segons Casas, se’n van aprovar la meitat. Un dels principals punts de desavinença entre govern i oposició va ser la previsió de traslladar l’estació de tren des del centre a la plana d’Ordina —situada al nord-oest de Ripoll, fora del nucli urbà— en cas que algun dia es desdoblés la línia ferroviària. El portaveu convergent, Jordi Munell, va recordar que sis anys enrere s’havia creat una plataforma ciutadana —amb destacats membres d’ERC— contra el projecte del govern encapçalat per Eudald Casadesús per construir un polígon industrial en aquella mateixa zona. La coordinadora Salvem Ordina havia defensat que es tractava d’una de les darreres planes agrícoles properes al nucli urbà i havia alertat que suposaria aterrar cases i construir un accessos viaris molt complexos. Així mateix, el futur de la devesa del Pla continuava sent centre de polèmica: mentre Munell considerava que comportaria “el monopoli del mercat immobiliari local”, Casas responia que es crearia un consorci per vetllar pel seu desenvolupament.

Urbanisme condiciona l’aprovació del POUM
El 10 d’abril la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona (CTUG) va aprovar definitivament, però amb condicions, el POUM. Concretament va demanar incrementar el nombre d’habitatges previstos als plans de Sant Pere, de 85 a 160, per garantir la viabilitat econòmica del desenvolupament, i també va acordar amb el Ministeri de Foment (MIFO) el traçat de la variant nord de l’N-260. En el document la traça era fruit del consens entre l’Ajuntament i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), però la via havia passat a mans estatals i el Ministeri presentava una proposta molt més propera al nucli urbà. L’alcaldessa Teresa Jordà va qualificar aquesta darrera qüestió com “anecdòtica”, mentre que el director general d’Urbanisme, Pere Solà, va afirmar que es tractava d’un POUM “de contenció” i que poques vegades calia demanar a un municipi que augmentés el nombre de pisos.

Finalment, el 9 de juny el ple de l’Ajuntament de Ripoll va aprovar el text refós del POUM que incorporava les modificacions dels plans de Sant Pere, mentre que es mantenia la traça de la variant, pel nord de Sant Roc. El nou planejament va entrar en vigor el 25 de juliol després de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).

L’ARE de Ripoll entredit
Al llarg de la tardor les comissions territorials d’Urbanisme van aprovar inicialment els plans directors de les ARE que incloïen, en el de les comarques gironines, la devesa ripollesa del Pla. El 5 de novembre el grup municipal de CiU tornava a la càrrega contra un projecte que implicava construir 498 habitatges —68 més que els previstos al POUM—, el 50% dels quals amb diversos règims de protecció. Jordi Munell afirmava que “l’ARE no és el que necessita Ripoll” i demanava “generar un procés de debat real que impliqués entitats, ciutadans, i professionals de l’urbanisme”. Segons el portaveu convergent, un tema com aquest “era massa important per tal que el decidissin només els polítics”.

Des de l’equip de govern es va organitzar una xerrada de presentació del projecte en la qual hi va participar el director general d’Urbanisme, el ripollès Pere Solà. Solà va explicar que caldrien quinze anys per completar l’execució del nou barri que ocuparia 5 ha en uns terrenys industrials. Segons les seves previsions, el 2010 es podrien licitar les obres d’urbanització i el 2011 podrien començar a treballar les màquines. Els treballs tindrien un cost de 9 MEUR, molt elevats segons reconeixia el director general, pel fet de tractar-se d’una peça petita amb elements patrimonials a mantenir i la necessitat de desenvolupar obres per mitigar la inundabilitat d’un espai situat a la ribera de l’aiguabarreig dels rius Ter i Freser. El projecte preveia un sostre total de 49.000 m2 —un 15% més que el POUM— i unes cessions del 10%, cinc punts per sota de la resta d’ARE de la demarcació.

A mitjan desembre CiU va reclamar la celebració d’una consulta popular sobre el projecte. Segons el portaveu convergent, Jordi Munell, l’operació urbanística “més gran de la història” es tramitava “d’amagatotis” per part de l’equip de govern d’ERC i el PSC. Deu dies després, ElRipollès.info publicava que la comissió de seguiment del projecte havia acordat tirar endavant la consulta. Munell ho donava absolutament per fet, tot i que l’alcaldessa, Teresa Jordà, es mostrava més cauta i explicava que “encara s’hi treballava”. Segons el portaveu de CiU el referèndum se celebraria entre la segona i tercera setmana de gener. L’any finalitzava a l’espera que es concretés la celebració de la consulta i de determinar-ne la pregunta.

Més informació
www.ajripoll.org
www.geocities.com/salvem_ordina
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Ripollès