Dissabte 8 d ' Agost de 2020
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DE LA VALL D'EN BAS

Montse Ferrés

Actualitzat a 31/12/2008

El 23 de juliol de 2008 s’aprova el Text refós del Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) de la Vall d’en Bas, redactat d’ofici pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) en estreta col•laboració amb els serveis tècnics municipals. El Pla ha de permetre preservar un territori únic quant als seus valors naturals, agrícoles i patrimonials, de la influència generada per l’eix viari Vic-Bracons-Olot, a punt d’inaugurar. El Pla posa especial atenció en les regulacions del sòl no urbanitzable, i alhora preveu un increment de 1.600 habitatges i de 1.700 habitants en un horitzó de deu anys, en els nuclis de la Vall.


La Vall d’en Bas és un municipi de la comarca de la Garrotxa, de 90.5 km2 d’extensió. El terme municipal es va crear l’any 1968 a partir de la fusió de Sant Esteve d’en Bas, Sant Privat d’en Bas, Joanetes i la Pinya. Aquests nuclis, juntament amb Verntallat (les Preses), el Mallol, Puigpardines, Falgars d’en Bas i Hostalets, configuren els assentaments urbans d’una vall de gran valor agrícola i paisatgístic, on menys del 2% del sòl és urbà i que es troba envoltada en un 52% per espais declarats d’interès natural. Es tracta d’un municipi caracteritzat per un baix creixement i una economia on el sector primari té un pes molt important, complementat per una activitat productiva diversificada. En els últims anys, però, ha guanyat pes el sector serveis, especialment el turisme, afavorit per la riquesa i la diversitat de paisatges ben preservats que s’hi troben.

La Vall d’en Bas i l’eix Vic-Olot
En aquest context, l’any 2001 es va aprovar el projecte del polèmic EIX VIARI VIC-OLOT (EVO), considerat popularment “la drecera peninsular cap a la Jonquera”. La pressió immobiliària que aquesta infraestructura podia suposar sobre la Vall, més la necessitat d’adequar les Normes subsidiàries vigents des de l’any 1996, va portar el consistori a sol•licitar a la Direcció General d’Urbanisme (DGU) que assumís la redacció del nou pla d’ordenació urbanística municipal (POUM). Així doncs, entre l’any 2002 i 2004, el Servei de Documentació i Estudis de la DGU, encapçalat per Clara Galiano, va iniciar els treballs previs.

Estratègies d’assentament, habitatge protegit i horitzons de creixement
L’estratègia de creixement del Pla va consistir en la compleció dels nuclis històrics i el manteniment d’un model de poblament disseminat a la plana agrícola: l’any 2007, un 44% dels habitants de la Vall es trobava en sòl no urbanitzable (SNU), i la tramitació de llicències hi augmentava constantment, mentre que el 25% del sòl urbanitzable dels nuclis urbans no s’havia desenvolupat.

El POUM va mantenir, bàsicament, les previsions de creixement de les Normes subsidiàries. L’horitzó per a l’any 2019 preveia passar de 2.680 a 4.355 habitants i 2.969 habitatges, distribuïts entre els nuclis i les masies, apostant per un creixement més intens en els nuclis de Sant Esteve i Verntallat (les Preses). Del parc d’habitatges previst, 1.346 eren existents, 997 provenien del rebliment i 626 es proposaven com a increment. El gran bloc de sectors de transformació el formaven els divuit plans de millora urbana (PMU) que havien de desenvolupar les 33 ha de sòl urbà no consolidat (SUNC), representant el 0,36% del sòl del municipi. D’aquests, només dos sectors, la Serra i Molí de Piquers, eren d’ús industrial, i la resta eren sectors residencials. Pel que fa als nous sectors de desenvolupament, es proposaven 11 ha de sòl urbanitzable delimitat (SUD) i 8 ha de sòl urbanitzable no delimitat (SUND), d’ús residencial mixt. Aquests creixements de densitat mitjana es van disposar completant i compactant els nuclis existents, principalment Verntallat i Sant Esteve, la qual cosa suposava el 0,21% de la superfície del municipi. La dificultat d’evitar l’especulació a les masies de la plana agrícola sense dificultar el relleu generacional de la pagesia es va concretar en la regulació integral de les edificacions i els usos en sòl no urbanitzable. El Catàleg de masies recollia 343 assentaments, en els quals s’havia de conservar la tipologia i el volum de l’edificació (no s’admetia sostre nou), però en canvi es permetien nous usos vinculats al turisme rural i l’activitat artesanal, i també la divisió en propietat horitzontal, sempre que es destinés a un membre de la unitat familiar i a primera residència, la qual cosa suposava 325 nous habitatges potencials sense augmentar la superfície construïda en SNU.

Pel que fa a l’habitatge de protecció pública, el Pla va destinar el 30% de sòl a aquest ús en pràcticament tots els sectors de planejament residencial, fet que suposava 174 habitatges en sòl urbà (consolidat i no consolidat) i 249 en sòl urbanitzable (delimitat i no delimitat), repartits entre els vuit nuclis de la Vall. El Pla superava amb escreix les determinacions de la Llei d’urbanisme en aquesta matèria, especialment pel que fa a l’habitatge amb protecció oficial de preu concertat (HPC).

La protecció del sòl no urbanitzable
La categorització i delimitació acurada del sòl no urbanitzable del terme municipal va ser una de les directrius bàsiques del POUM, i recollia les prescripcions del Pla territorial general de Catalunya (PTGC) i del PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE LA GARROTXA, en tràmit d’aprovació definitiva.

Segons el PDTG, tot el sistema d’espais oberts del municipi es troba inclòs dins la categoria de sòl de protecció especial, i no s’hi inclouen espais categoritzats de protecció territorial o preventiva, categories menys restrictives. Més concretament, la Vall d’en Bas té categoria de sòl d’alt valor agrícola i de connector pel seu paper de zona de transició entre el Parc Natural i el PEIN de Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm Bellmunt.

En coherència amb aquestes determinacions, el Pla va desplegar onze categories de sòls en SNU, dels quals un 52% eren espais naturals protegits, un 8% d’interès ecològic i paisatgístic i un 30% de valor agrícola i forestal.
 
  Ha %
Sòl urbà consolidat 99,18 1,1
Sól urbà no consolidat 32,79 0,36
TOTAL SÒL URBÀ 131,9 1,46
Sòl urbanitzable delimitat 11,47 0,13
Sòl urbanitzable no delimitat 7,84 0,09
TOTAL SÒL URBANITZABLE 19,3 0,21
TOTAL SÒL NO URBANITZABLE 8905,5 98,33
SUPERFÍCIE DEL MUNICIPI 9057 100

Dinàmiques de futur i projectes rellevants
El principal objectiu del Pla va ser la contenció sense renunciar al desenvolupament. En aquest context, van destacar els vuit àmbits d’actuació en sòl no urbanitzable (PEU), previstos amb la finalitat de protegir els valors del territori i facilitar la correcta implantació de determinats usos i infraestructures, incloent-hi l’accés a Falgars, recorreguts paisatgístics o criteris de rehabilitació dels nuclis històrics. Pel que fa als nous equipaments, van destacar el projecte de geriàtric de 5.790 m2 a Sant Esteve, ubicat a l’antiga caserna de la Guàrdia Civil, o la reserva de 3.966 m2 d’equipament per al Museu del Camp a Can Trona.

Pel que fa al pas de la C-63 de l’eix Vic-Olot pel nucli de les Preses, el Pla va incloure la doble alternativa est-oest i va deixar el tema pendent de determinar amb la intenció de pressionar la Generalitat perquè hi prengués una decisió.

La tramitació del POUM
La tramitació del Pla no va ser especialment conflictiva, exceptuant la fricció entre l’Ajuntament i la Generalitat en relació amb el projecte de la variant de l’EVO, al seu pas per les Preses i Verntallat. Pel que fa a la resta, els objectius de l’Administració i els interessos locals van coincidir, fet que es va manifestar en l’alta participació i el consens de ciutadans i institucions.

El novembre del 2004 es va aprovar el Programa de participació ciutadana, per mitjà del qual es va començar la redacció del document d’objectius i criteris, que fou aprovat inicialment el juliol del 2006. A partir d’aquest moment, es va obrir el període d’informació al públic, que va durar cinc mesos. Les al•legacions particulars recollides van fer referència a reajustaments de localització de les activitats i l’habitatge o de reconeixement de construccions en SNU. Les prescripcions dels organismes sectorials tampoc no van suposar canvis substancials en l’estructura i el model proposat, i es van tractar d’adaptacions a la legislació vigent. El Pla va incloure tota la documentació preceptiva, i hi destacava, especialment, la memòria social, el catàleg de béns a protegir (incloent-hi 500 elements de patrimoni natural, arquitectònic i arqueològic) i el catàleg d’edificacions en sòl no urbanitzable.

A partir del procés d’al•legacions es va redactar el document per fer-ne l’aprovació definitiva, i aquest es va aprovar el juny del 2008, mesos abans de l’entrada en servei de l’EVO. Aquesta es va poder fer sense cap vot en contra, amb l’abstenció de la oposició formada per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Precisament, el cap de l’oposició, Jaume Cabanyes, va manifestar que li semblava “una bona eina de contenció, que evitarà que es faci un altre disbarat com el de can Trona”, referint-se al complex hoteler i residencial aixecat a Joanetes, aprovat just abans de la suspensió de llicències. L’alcalde, Miquel Calm, de Convergència i Unió (CiU), manifestava la seva satisfacció pel que considerava un model equilibrat entre desenvolupament i protecció del territori: “Hem de garantir als nostres joves que no hauran de marxar a viure a fora per falta d’habitatges aquí”.

El POUM de la Vall d’en Bas entrarà en vigor a principi del 2009.

Més informació
www.vallbas.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Garrotxa
Fotogaleria relacionada