Dissabte 8 d ' Agost de 2020
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DE L'AMETLLA DE MAR

Oscar Carracedo - Carracedo Sotoca Arquitectura

Actualitzat a 31/12/2008

La Comissió Territorial d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre (CTUTE) aprova definitivament el Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) de l’Ametlla de Mar el 6 de novembre de 2008. El nou POUM, que substitueix el Pla general d’ordenació urbana (PGOU) que va entrar en vigor l’any 1992, mostra la voluntat per canviar el model de creixement urbanístic per mitjà de la desclassificació d’una part important del sòl urbanitzable i seguint l’objectiu de preservar els valors naturals del municipi.


L’Ametlla de Mar, situada a la comarca del Baix Ebre, té una superfície de 66,9 km2 i 7.424 habitants el 2008. Presenta dos espais ben diferenciats: la zona muntanyosa i la plana litoral. La primera queda constituïda per una estreta franja de relleu amb suaus pendents que representen les digitacions finals del límit sud de les muntanyes de Tivissa i Vandellòs.

La plana litoral, també anomenada cubeta del Perelló-l’Ametlla, ocupa la major part del territori municipal i té un pendent suau cap al sud solcat per un conjunt de barrancs que avancen des dels límits dels sistemes muntanyosos fins al mar.

Les característiques físiques i climàtiques han constituït i estructurat un territori característic en el qual s’ha vist afavorit el desenvolupament de diferents activitats socioeconòmiques com la pesca, l’agricultura i, en la darrera meitat del segle passat, el turisme.

El municipi, proper a punts importants de comunicació com el port de Tarragona a 50 km, l’aeroport de Reus a 48 km i el de Barcelona a 138 km, és travessat pels importants eixos de comunicació de l’autopista AP-7, la carretera N-340 i el ferrocarril.

El tren i l’autopista representen un fort tall al terme municipal de l’Ametlla de Mar, que divideix la part de la costa, amb les platges, les cales i la major part de la població, de la resta de terreny, que a part de l’ampliació de les urbanitzacions està majoritàriament dedicat a l’agricultura.

Antecedents i objectius del POUM
El PGOU aprovat l’any 1992 mantenia la tendència iniciada amb el planejament anterior de l’any 1983, amb l’objectiu de donar cobertura urbanística als habitatges isolats de les primeres urbanitzacions incipients, alhora que proposava noves àrees de creixement al llarg de la façana costanera i terra endins, per donar resposta al boom urbanístic lligat al turisme de segona residència. Per altra banda va requalificar com a urbanitzable delimitat sòl litoral estratègic entre sectors ja construïts, i consegüentment va dibuixar un continu urbà potencial al llarg de gairebé tot l’espai litoral del municipi.

L’any 2006 l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar inicia la tramitació formal del nou POUM, amb els següents objectius:
- Adequar el model de creixement a les necessitats del municipi i als principis i criteris de desenvolupament sostenible.
- Adaptar el planejament i el règim urbanístic a les legislacions sobre sòl, urbanístiques i ambientals vigents i als instruments d’ordenació territorial i urbanística incidents sobre el municipi.
- Dur a terme una política d’habitatge de protecció pública.
- Alliberar la primera línia de la costa d’edificacions.
- Preservar el medi natural i el paisatge.

L’empresa adjudicatària guanyadora del concurs per a la redacció del nou POUM va ser Naturgest SL, encapçalada pel coordinador Bernat Soler Antich i amb l’equip redactor format per l’arquitecta Eva Fortuny i Gasol, l’enginyer de camins Artur Llansà Martí i l’advocat Josep González i Ballesteros.

Criteris i estratègies del model escollit
Per tal d’assolir aquests objectius el POUM estableix una sèrie de directrius que guien les seves determinacions:

- Utilització racional del territori i el medi ambient.
- Preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, culturals i històrics.
- Utilització de models de baixa ocupació de sòl, que eviten la dispersió en el territori i afavoreixen la cohesió social.
- Estructuració d’una xarxa de comunicacions que permeti una mobilitat sostenible.
Seguint aquestes directrius, les estratègies plantejades pel Pla són:
- La desclassificació de sectors de sòl urbanitzable allunyats del nucli urbà, concentrant la població en la franja costanera ja ocupada i al voltant de la Cala.
- La utilització de tipologies residencials plurifamiliars, que permeten reduir l’ocupació de sòl.
- La implantació de les infraestructures necessàries per assolir una mobilitat sostenible.
- La protecció i preservació d’àrees d’alt valor natural i de connectors biològics.
- La implantació de polítiques d’habitatge social.
-La creació d’espais destinats al desenvolupament d’activitats econòmiques, bàsicament industrials, de serveis i hoteleres.
- L’assoliment del grau d’urbanització necessari en sectors de planejament que no han dut a terme les obres necessàries, bàsicament de clavegueram.
- L’assoliment d’estàndards necessaris de sistemes generals.

Escenaris de creixement i projeccions de població i habitatge
En el moment en què s’havia de començar el nou POUM l’any 2006 la població de l’Ametlla de Mar era de 7.090 habitants. Segons les projeccions de població, l’escenari projectat més probable situava el municipi de l’Ametlla de Mar en un potencial de 8.811 habitants l’any 2015.

Per allotjar aquest increment de població el POUM apostava, com a estratègia central i suficient, per la densificació dels sòls existents. Així, respecte al planejament anterior, es preveia el reajustament i increment del sòl urbà adaptant-lo a la realitat existent, la desclassificació de part del sòl urbanitzable i l’increment del sòl no urbanitzable.
 
    PGOU 1992 POUM DIFERÈNCIES
    ha % ha % ha
Terme municipal   6668,9 100 6668,9 100  
Sòl urbà Total 536,0 8,0 558,7 8,4 22,7
  Consolidat 327,5 61,1 494,5 88,5 167,0
  No consolidat 208,5 38,9 64,2 11,5 -144,4
Sòl urbanitzable delimitat   590,0 8,9 487,7 7,3 -102,3
Sòl urbanitzable no delimitat   435,2 6,5 130,2 2,0 -305,1
Sòl no urbanitzable   5107,8 76,6 5492,3 82,4 384,5

En relació amb els habitatges, el POUM preveu un total de 1.024 habitatges en sòl urbà que resulten de la consolidació de dos sectors de plans de millora urbana (PMU), als quals s’han d’afegir els 577 habitatges dels cinc polígons d’actuació urbanística (PAU).

En sòl urbanitzable es preveuen vuit sectors de sòl urbanitzable delimitat (SUD) amb caràcter residencial on es destinen 6.729 habitatges, i un únic sector de sòl urbanitzable no delimitat (SUND) de caràcter residencial amb 2.020 habitatges.

Les previsions totals deixen un parc edificatori potencial de 10.350 habitatges, dels quals 8.834 són de renda lliure, 1.010 de règim de protecció general i especial i 506 de concertats.

Cal destacar que no tots els sectors de nou sòl residencial incorporen habitatge públic. Aquest fet es justifica per:

- La inadequació tipològica de l’ordenació per a la construcció d’habitatges d’aquesta naturalesa
- Els habitatges s’ubiquen en sectors on la població és de caràcter estacional.
Si bé els sectors esmentats fins ara tenen una clara vocació residencial, el POUM incorpora altres sectors de planejament derivat amb altres usos. Així en sòl urbà trobem el PMU Escoles Velles, destinat a usos privats complementaris al d’equipament, i dos plans especials urbanístics (PEU) d’ús esportiu vinculats al port Calafat i al port de Sant Jordi d’Alfama.

Pel que fa al sòl urbanitzable el POUM preveu tres sectors de SUD destinats a usos terciaris, hotelers i de lleure, i tres sectors de SUND destinats a l’ús industrial, hoteler i altres usos privats.
En relació amb les densitats, el ventall se situa entre els 55 habitatges per hectàrea dels sectors més densos als sectors en sòl urbanitzable de densitats molt baixes (3-5 hab./ha), destinats a barris d’habitatges unifamiliars aïllats.

Tractament del sòl no urbanitzable. L’herència del poblament dispers
El PGOU del 1992 en la seva ordenació del SNU, preveia una sèrie de qualificacions com a “sòls aptes per al poblament dispers”. Aquestes qualificacions responien a la intenció de preservar el paisatge i el medi natural amb edificació de segona residència de baixa densitat en grans parcel•les. A la pràctica el fruit ha estat un poblament desordenat, dispers en el territori i amb una forta manca de serveis i infraestructures.

Per tal de regular i tractar aquest territori el POUM de l’Ametlla adopta els criteris següents:
- Introduir categories de SNU de protecció per les àrees que determina el planejament sectorial que s’han de protegir, per tal de reduir el risc de transformació d’aquestes zones.
- Concentrar els usos com ara càmpings, turisme rural, golf o pitch&putt només en certes qualificacions, prohibint la seva aparició a la resta del SNU.
- Classificar com a SNU alguns sectors de sòl urbanitzable situats a la línia de costa, seguint la normativa del PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL SISTEMA COSTANER (PDUSC).

Dubtes en l’adjudicació i redacció del POUM
El juliol de 2008 s’aprova provisionalment el POUM amb els vots a favor de Convergència i Unió (CiU) i el Partit Popular (PP), l’abstenció d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i l’oposició del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC).

El 14 de juliol de 2008, amb l’objectiu de que la CTUTE aturés l’aprovació i es reiniciés el procés, el PSC va denunciar possibles irregularitats en el procés d’adjudicació i redacció del POUM, i va criticar que l’equip de govern de CiU preparés un concurs fet a mida per a l’empresa Naturgest SL, adjudicatària del concurs. El PSC va qualificar aquesta empresa de “propera a CiU” ja que treballa en la majoria dels casos per a ajuntaments governats per aquest partit polític. Per altra banda, i malgrat les desclassificacions de sòl del nou POUM, el PSC va advertir de la cobertura legal que suposava el nou pla als convenis signats entre l’Ajuntament i diferents promotors, amb l’objectiu de construir massivament al litoral.

L’equip de govern de CiU va respondre a les crítiques assegurant que el nou POUM va ser elaborat amb el consens dels agents econòmics i socials locals, explicant les desclassificacions proposades i defensant els convenis com a sistemes per finançar obres pel sistema de cooperació, garantint-ne el control públic.

L’agost del 2008 l’Ajuntament convocà la contractació de diferents projectes urbanístics inclosos al POUM, encara que el document no tenia l’acord d’aprovació definitiva de la CTUTE. El concurs comprèn sectors com el PMU de Bon Repòs, el PMU port Olivet, la segona fase de la urbanització Tres Cales o el Pla d’actuació urbanística de la primera fase de Tres Cales. Aquest fet, l’elevat pressupost de licitació (9.998.129 €) i les dates de publicació del concurs van fer aixecar nous dubtes als partits de l’oposició, PSC i ERC, que denunciaren que únicament les empreses que ja han treballat en el planejament de l’Ametlla tindrien temps per complir els requisits.

Malgrat els dubtes i les queixes, el 6 de novembre de 2008, la CTUTE aprovà definitivament el POUM de l’Ametlla de Mar. No obstant això, i per tal que entri en vigor, l’Ajuntament haurà de redactar un text refós que inclogui la prohibició de construir als sectors de port Olivet la segona fase de Tres Cales i l’Artilleria, situats a primera línia de mar.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati

Baix Ebre