Divendres 23 d ' Agost de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DE CASTELLÓ D'EMPÚRIES
POUM Castelló d'Empúries
Anna Torres
Actualitzat a 31/12/2008

Un nou equip de govern format per ERC, EPM, PP i una regidora trànsfuga del PSC reprèn la redacció i tramitació del POUM a començament d’any. S’introdueixen nous canvis en el Pla, i a l’abril s’inicia un procés participatiu per a difondre’n el contingut i les modificacions. El 10 de desembre s’aprova en ple extraordinari l’avanç del nou POUM que redueix considerablement el creixement urbanístic. Tanmateix, alguns dels canvis susciten la desconfiança de l’oposició que denuncia que beneficien als regidors del govern municipal. La polèmica posa nous entrebancs a la tramitació del Pla que al final de l’any encara resta pendent d’una nova aprovació inicial.


Antecedents 2005, 2006, 2007

Castelló d’Empúries, a la comarca de l’Alt Empordà, està format per dos nuclis urbans situats al marge esquerre del riu la Muga i separats per la riera de la Mugueta i la carretera C-260. El 66% del municipi forma part del PARC NATURAL DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ (PNAE) cosa que, sumada als 7 km de línia de costa, hi ha afavorit el desenvolupament del turisme.

L’aprovació inicial del POUM
L’any 2005 es va iniciar la revisió del Pla general d’ordenació urbana (PGOU) de Castelló d’Empúries i el mateix any se’n va presentar l’avantprojecte. El projecte va generar un moviment ecologista, polític i veïnal contrari a causa de la previsió de creixement urbanístic i a causa, també, de la construcció d’una llacuna d’aigua salada que amenaçava la qualitat dels aqüífers del delta dels rius Fluvià i Muga. El Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) es va aprovar inicialment el 8 de maig de 2006 amb modificacions com ara reduir la llacuna, limitar la navegabilitat dels canals i traslladar algunes zones edificables. Tanmateix, els habitatges previstos a l’avantprojecte es van incrementar. Les mobilitzacions contràries van persistir fins a reobrir un nou procés de participació pública. Paral•lelament, el 3 d’octubre de 2006 es va aprovar definitivament el PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L’EMPORDÀ (PDTE) que limitava el creixement urbanístic al municipi.

A començament del 2007, l’Ajuntament va rebre un informe del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) que manifestava que el Pla no s’ajustava al PDTE i que comportava un risc de fragmentació ecològica i de salinització d’aqüífers del PNAE.

El 13 de març de 2007 es va aprovar el text refós del POUM, resultat del consens amb els veïns i de la consideració d’informes dels departaments, que eliminava l’ampliació dels canals navegables i la llacuna d’aigua salada, i en limitava, també, el creixement residencial i industrial. Al maig el POUM va obtenir l’informe favorable del DMAH i se’n va deixar l’aprovació provisional per després de les eleccions.

L’evolució del POUM amb un nou govern local
Les eleccions del 27 de maig de 2007 van determinar un gir polític amb l’entrada al govern del quadripartit format per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Entesa de Progrés Municipal (EPM), Partit Popular (PP) i la regidora trànsfuga del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Maria Dolores del Fresno. Aquest equip va introduir nous canvis al POUM, i l’abril del 2008 va iniciar un procés participatiu amb l’objectiu de difondre el Pla i les modificacions al Pla. El procés va consistir a informar sobre el contingut als grups de l’oposició (Convergència i Unió –CiU– i PSC) i a convocar reunions per barris amb entitats i associacions de veïns. També es van repartir 15.000 tríptics informatius en cinc idiomes. A partir d’aquestes reunions es pretenia adaptar la proposta del POUM al consens i iniciar una segona exposició pública que havia de conduir a una nova aprovació inicial, tal com s’havien compromès els socis de govern en els respectius programes electorals.

El retard en la tramitació del Pla, que ja s’havia allargat durant gairebé tres anys, va obligar a prorrogar el contracte amb l’empresa consultora tècnica, Interland, a fi d’incorporar els aspectes que no s’havien considerat en l’anterior proposta de Pla. D’altra banda, l’elaboració dels diferents plans directors de la gestió de recursos del POUM es va encarregar als serveis tècnics de l’Ajuntament.

El 10 de desembre es va aprovar en ple extraordinari l’avanç del nou POUM. Les modificacions introduïdes respecte del Pla aprovat inicialment el 2006 suposaven la reducció de 8.907 m2 d’equipaments i la desaparició de 1.360 habitatges, mentre que el sòl no urbanitzable s’incrementava en 437.400 m2.
Qualificació de sòl POUM aprovat inicialment 8/5/6 Avanç de POUM aprovat 10/12/8
Sòl urbà (m2) 6.285.500 6.285.500
Sòl urbanitzable (m2) 2.267.000 1.820.960
Sòl no urbanitzable (m2) 33.259.800 33.697.200

El creixement residencial projectat pretenia completar el teixit existent i crear fronts d’acabament urbà. S’articulava en vuit plans de millora urbana (PMU) i sis plans parcials urbanístics (PPU) que preveien 300 i 2.481 habitatges de nova construcció, respectivament. Es limitava la urbanització del controvertit PPU de l’Hort d’en Negre/Tià de l’Estanyol, que es reduïa a 8,16 ha i 205 habitatges, i s’hi generaven espais lliures que, juntament amb els del PPU les Calandrieres/la Muga Nord ubicats a tocar de la riera de la Mugueta, formaven una extensa àrea de parcs i jardins urbans. Aquest espais havien de reforçar el connector ecològic de la Muga i la Mugueta i mantenir els dos nuclis urbans del municipi separats.

Tanmateix, alguns dels canvis en la distribució del creixement urbanístic van suscitar la desconfiança de l’oposició. El fet més controvertit va ser el creixement al sector de les Calendrieres/la Muga Nord que passava de 600 a 1.600 habitatges, cosa que, segons Xavier Sanllehí (cap de llista de CiU), beneficiava una promotora representada pel regidor del PP, Julià Genovés, durant les negociacions de l’anterior mandat. D’altra banda, l’edil del PSC, Josep Rodà, va denunciar la reducció d’habitatges en zones on residien alguns regidors. La nova polèmica va posar nous entrebancs a la tramitació del Pla que al final de l’any encara restava pendent d’una nova aprovació inicial.

Més informació
www.castellodempuries.net
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Alt Empordà