Dimecres 23 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DE CALAFELL
Elisabet Sau

Actualitzat a 31/12/2008

El juliol del 2008, el ple de l’Ajuntament de Calafell aprova l’Avantprojecte de POUM per a aquest municipi. Emparats per aquesta aprovació, el consistori suspèn per un any la tramitació d’aquells plans urbanístics sense iniciar o en estat molt incipient per tal que els nous projectes de creixement urbà s’ajustin als objectius del nou POUM. Aquesta decisió afecta els projectes urbanístics residencials de l’empresa Gaudir, que no pot continuar la tramitació dels tres plans parcials inclosos en un conveni urbanístic que s’havia signat amb el consistori anterior i que, segons un dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, incompleix la legalitat urbanística vigent.


Articles posteriors 2009, 2011

Calafell (Baix Penedès) és un municipi costaner que té la seva població distribuïda en tres nuclis urbans: Calafell, Segur de Calafell i la Platja de Calafell. La platja, bones comunicacions i proximitat a l’àrea urbana de Barcelona el van transformar en un lloc d’estiueig que, els darrers anys, ha vist com s’hi incrementava la població resident (23.000 habitants el 2008) gràcies al parc d’habitatges vacants i de segona residència i als preus relativament assequibles.

El consistori, amb un equip de govern format per Convergència i Unió (CiU) i Agrupació Democràtica Municipal de Catalunya (ADMC), va signar el 2006 un conveni amb el grup immobiliari Gaudir per impulsar tres sectors residencials delimitats al Pla general d’ordenació urbana (PGOU) de l’any 1989 (PLANS URBANÍSTICS A CALAFELL). Els tres sectors (C, de la Casa Nova; E, del Mirador, i K, Mas Mel) estaven a la zona de Segur i sumaven gairebé uns 1.400 nous habitatges. La signatura d’aquest conveni va ser qüestionada pels grups de l’oposició (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC; Esquerra Republicana de Catalunya, ERC i Partit Popular, PP), que van expressar públicament el dubte que tenien sobre la seva validesa, i, en associació amb algunes entitats locals, es van constituir en la Plataforma contra l’Especulació amb l’objectiu d’engegar accions de protesta.

El maig del 2007 les eleccions municipals van suposar un canvi, ja que PSC, ADMC i ERC van acordar un pacte per poder governar. En relació amb els temes urbanístics, el 27 de desembre el ple de l’Ajuntament va acordar iniciar la redacció d’un pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) que substituís el PGOU vigent i obrir un expedient per revisar d’ofici el conveni urbanístic signat amb Gaudir per tal de determinar-ne la legalitat.

L’avanç de POUM
La nova figura de planejament general que haurà de regir el creixement de Calafell va ser encarregada als arquitectes Ricard Pié i Josep M. Vilanova, de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). El document de medi ambient i paisatge ha estat redactat per (AZ), Estudis i projectes de medi ambient i paisatge; el de mobilitat i xarxes, per la consultoria Egi; els estudis de demografia, habitatge i equipaments, per l’Institut d’Estudis Regionals, Urbans i Metropolitans de Barcelona (IERMB) i el procés de participació ciutadana l’ha gestionat ALG, Advanced Logistic Group. L’elaboració de la proposta ha estat seguida pel Consell Assessor Urbanístic de Calafell, òrgan de participació i decisió format en major pes per representants de la societat civil més que per polítics.

L’objectiu fonamental de la proposta de planejament és estructurar el creixement urbà de manera que es doni continuïtat als tres nuclis del municipi i així frenar l’extensió de les noves construccions. Per aconseguir aquest objectiu es preveuen sis línies d’actuació: consolidar les zones de baixa densitat; estructurar l’espai públic amb xarxes de carrers, d’equipaments i d’espais lliures (per exemple, amb la construcció d’un gran equipament esportiu entre Segur i Calafell); descobrir i donar valor al paisatge i el patrimoni històric, com per exemple reforçar el valor del castell de Santa Creu; organitzar la xarxa viària, amb la segregació d’itineraris per a bicicletes, vianants i transport públic; integrar les infraestructures de gran capacitat dins el perfil de la ciutat amb actuacions per donar caràcter urbà a la carretera C-31, i convertir el passeig marítim en l’element vertebrador i integrador de la ciutat.

El mes de juliol, el ple de l’Ajuntament va aprovar inicialment l’Avanç de POUM en sessió extraordinària amb el vot favorable del PSC, ADMC, ERC i el PP. Aquesta aprovació va permetre obrir el procés d’exposició i participació pública a partir del setembre i es treballava amb la previsió de poder votar l’aprovació inicial la primavera del 2009 perquè fos vigent a partir del 2010.

L’aprovació de l’Avanç de POUM va comportar que, al setembre, el ple de l’Ajuntament aprovés la suspensió de la tramitació de plans urbanístics i de plans aprovats pendents de ser iniciats encara per un període d’un any. El regidor de Territori, Ramon Ferré, va dir que aquesta mesura afectaria dotze sectors, entre els quals hi havia els tres que volia impulsar l’empresa Gaudir i va afegir que l’equip de govern volia evitar la tramitació d’expedients que poguessin estar en contradicció amb la filosofia i objectius de contenció i sostenibilitat del nou POUM, excepte en el cas de l’àrea residencial estratègica (ARE) de Barquera, amb 300 nous habitatges i proposada per la Generalitat.

Gaudir protesta per les decisions de l’Ajuntament
El canvi de govern municipal va comportar que les decisions urbanístiques del nou consistori afectessin els projectes de la immobiliària Gaudir. L’empresa va emprendre diverses accions contra les decisions de l’Ajuntament per tal d’intentar continuar amb la tramitació dels tres projectes urbanístics: al gener va presentar tres contenciosos davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per incompliment del conveni urbanístic; al març, va interposar una demanda de responsabilitat patrimonial i reclamació de danys i perjudicis econòmics valorats en 5,5 MEUR per paralització sense justificació del conveni, fet que va ser rebatut per Ramon Ferré, que va dir que el 29 de febrer l’Ajuntament havia notificat a l’empresa que la Junta de Govern municipal havia acordat la suspensió de la tramitació del conveni urbanístic.

Per la seva banda, l’alcalde, Jordi Sánchez (PSC), va dir que lloava que l’empresa defensés els seus interessos i va afegir que en les reunions que havia tingut amb la directora general, M. Carmen Escribà de Romaní, els havia demanat temps per encaixar els projectes de Gaudir en el nou planejament general.

A l’octubre, l’equip de govern va declarar la nul•litat de tots els acords signats entre l’Ajuntament i Gaudir fins a la data. Aquesta decisió va ser aprovada pels tres grups que formaven l’equip municipal, el vot en contra de CiU i l’abstenció del PP. La decisió es va fonamentar en un dictamen de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, òrgan que informa preceptivament sobre la validesa dels convenis urbanístics. En aquest cas, la Comissió reconeixia que els motius aportats per l’Ajuntament eren prou vàlids per suspendre el conveni, ja que vulneraven la legalitat urbanística vigent. Aquests motius eren tres: que les reserves d’habitatge protegit eren inferiors a les establertes per la llei; que s’atorgaven aprofitaments urbanístics a Gaudir que correspondrien a l’Ajuntament, i que se substituïen les cessions obligatòries de terrenys per diners en metàl•lic destinats a la construcció de centres cívics en comptes d’invertir-los en habitatge, tal com estableix l’ordenament jurídic.

En el debat que hi va haver abans de la votació sobre la nul•litat dels acords, el representant de CiU i exalcalde de Calafell, Joan Olivella, va manifestar que quan el seu partit i ADMC van signar el conveni urbanístic ho van fer convençuts que les contraprestacions que oferia Gaudir a canvi de construir un nombre més elevat d’habitatges que els previstos en el planejament eren beneficioses per al municipi. Aquestes contraprestacions es concretaven en equipaments (un terreny per a l’institut, un col•lector d’aigües) i millores, com un camí de comunicació entre les urbanitzacions, valorades en 3,5 MEUR. A més, Olivella va defensar que, en aquell cas, no s’havia fet cap requalificació de sòl, cosa que sí que havia passat amb l’ARE de Barquera, delimitada en un sòl que, segons el pla general vigent, era industrial.

Després d’aquesta decisió, Escribà de Romaní va anunciar que la seva empresa interposaria un nou contenciós contra l’Ajuntament i va posar en dubte la validesa del dictamen de la Comissió Jurídica per anul•lar el conveni.

El mes d’octubre, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona (CTUT) va acordar no continuar la tramitació dels tres projectes urbanístics inclosos en el conveni amb Gaudir per tal que fos l’Ajuntament qui decidís sobre l’evolució futura dels tres sectors residencials.

En relació amb la tramitació del POUM, a final d’any, l’Àrea de Territori de l’Ajuntament va dir que s’havien rebut 85 escrits de suggeriments que serien analitzats pel Consell Assessor Urbanístic i que se n’estudiaria la possible incorporació al document, l’aprovació inicial del qual es preveia per a l’any 2009.

Més informació
www.calafell.org/territori/poum
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati