Dimecres 5 d ' Agost de 2020
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DE BLANES
Juli Valdunciel

Actualitzat a 31/12/2008

L’Equip de govern format per CiU, PDB i PP, i els grups municipals del PSC i ERC aproven inicialment el POUM de Blanes. El Pla preveu un creixement moderat, el reforçament dels equipaments supramunicipals i la diversificació del sòl per a activitats econòmiques. Al novembre es tanca el període d’exposició pública. EUiA i la CUP al•leguen pel que consideren un creixement excessiu i l’elevada edificabilitat permesa en alguns sectors.


Articles posteriors 2009

El municipi de Blanes se situa a l’extrem sud de les comarques gironines, concretament en una petita badia situada a l’abric de la Serralada Litoral i que al sud és escapçada pel delta de la Tordera. Al llarg del segle XX l’economia es diversifica gràcies a la implantació de l’empresa tèxtil SAFA i a l’eclosió del turisme de masses. Com a conseqüència, entre 1950 i 1975 la població passa de 7.000 habitants al llindar dels 20.000. La davallada de la indústria i la crisi del turisme de final dels anys setanta i principi dels vuitanta són compensats pel procés d’integració dins de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) i l’assumpció del rol de capital de la Selva marítima, fet que impulsa el desenvolupament dels serveis i de la construcció i activa una nova fase de creixement demogràfic. El 2009 Blanes se situa, amb 40.000 habitants, com a tercer municipi més gran de les comarques gironines i el principal de la Costa Brava.

L’estructura urbana de Blanes es compon d’un centre històric de dimensions considerables situat a l’esplanada de la badia homònima, i d’unes petites traces d’eixample que s’estenen cap als turons pròxims. En direcció al delta de la Tordera, hi ha la platja de s’Abanell, que dóna cabuda a una gran zona hotelera i de càmpings. A l’interior, i seguint els eixos radials que parteixen del centre urbà, hi ha una corona de barris perifèrics construïts durant el desarrollismo (Mas Enlaire, Mas Borinot, Valldolitg i Ca l’Aguidó). Les tres darreres dècades, nous eixamples d’habitatge plurifamiliar i unifamiliar en filera (Els Pavos, Can Borell i Mont Ferrant) han anat cosint aquests barris amb el centre urbà. Tanmateix, les cales del municipi i alguns turons interiors estan ocupats per urbanitzacions de tipologia ciutat jardí desagregades i amb carències importants de serveis. A escala territorial, Blanes articula un sistema urbà policèntric de més de 100.000 habitants que abraça els municipis de Lloret de Mar, Palafolls, Tordera i Malgrat de Mar.

El 1981 l’Ajuntament aprovà un Pla general d’ordenació urbana (PGOU) que corregia les disfuncions heretades del franquisme. Tanmateix aquest preveia un creixement excessiu a la façana costanera, especialment en sectors com Pinya de Rosa i el Pinar. El 1989 es va fer una revisió del PGOU per modificar-ne alguns preceptes, però no fou fins a l’arribada del govern municipal tripartit, el 2003 (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC; Esquerra Unida i Alternativa-Verds, EUiA; i Esquerra Republicana de Catalunya, ERC), quan s’impulsa la redacció d’un nou pla d’ordenació urbanística municipal (POUM). El nou projecte s’encarrega a un equip pluridisciplinari dirigit per l’arquitecte Esteve Corominas.

Objectius generals del POUM
Partint d’un estudi de la Generalitat per a la realització dels plans territorials parcials de Catalunya, el POUM preveia que el sistema Blanes-Lloret passaria, en l’escenari 2001-2026, de 56.000 a 90.000 habitants, això és, un creixement del 60%, una xifra molt superior a la mitjana selvatana (15%) i la catalana (20%). Aquesta expansió estaria vinculada a un increment dels llocs de treball en el sectors serveis i la construcció, i seria esperonada per la integració progressiva dins de la RMB. Al seu torn, la mobilitat obligada externa indicava la consolidació d’una rodalia urbana a l’entorn de Blanes constituïda pels municipis de Lloret de Mar, Tordera, Palafolls i Malgrat de Mar, àmbit on es donaven el 41% del total de desplaçaments obligats cap a fora del municipi.

Amb aquest escenari, l’equip redactor proposava una alternativa de creixement intermèdia basada en quatre objectius: enfortir el rol de capitalitat del municipi en l’àmbit dels serveis i els equipaments, combinar una expansió del teixit urbà moderada amb la renovació de la ciutat consolidada, impulsar la diversificació de l’economia en el camp industrial, comercial i turístic, i garantir la protecció del medi ambient i el paisatge.

Proposta d’ordenació
En l’àmbit de l’estructura general del territori, el Pla preveia els dos grans projectes previstos en el PLA D’INFRAESTRUCTURES I TRANSPORTS DE CATALUNYA 2006-2026 que afecten el municipi: d’una banda, el corredor únic de l’autovia A-2 (AUTOVIA A-2 A LA SELVA MARÍTIMA) i l’autopista C-32 entre el municipi de Palafolls i la zona del Vilar, a Blanes, i, a partir d’aquí, la bifurcació de l’A-2 cap al nord en direcció a Girona i la C-32 en direcció a Lloret de Mar; de l’altra, el desdoblament de la línia C-1 del FERROCARRIL DE RODALIES entre Arenys de Mar i Blanes, i el seu perllongament fins a Lloret de Mar. Pel que fa a l’estructura viària interna del municipi, les principals propostes eren l’obertura d’una nova ronda a l’oest del nucli urbà que enllaçaria la carretera de Tordera (GI-600), l’estació de ferrocarril i l’avinguda Catalunya; la conversió en via urbana de la carretera d’accés a la Costa Brava (GI-682); i, per últim, l’aplicació de mesures per pacificar el trànsit rodat al centre urbà. Finalment, en l’àmbit de la mobilitat sostenible, es proposaven reserves de traces per a carrils segregats d’autobús en els accessos a la ciutat i la potenciació de la mobilitat pedestre i amb bicicleta mitjançant la creació de nous itineraris.

En l’àmbit del sistema d’espais lliures, el Pla plantejava una operació emblemàtica al centre urbà: la requalificació de Can Perpinyà, una finca ocupada per una masia dels anys quaranta del segle XX de 20.000 m², de zona residencial a espai lliure. Al seu torn, també es proposava la creació de dos grans parcs urbans: un parc lineal que uniria la zona dels Padrets, al centre històric, amb la zona del Racó Blau, al límit oest del nucli urbà; i un parc que enllaçaria la part no edificada de la muntanya de Sant Joan, a tocar del centre històric, amb els sectors forestals de l’est del municipi (muntanya de Santa Bàrbara i jardí botànic Mar i Murtra). Finalment, ambdós parcs enllaçarien amb els dos espais periurbans de més valor del municipi: el Parc Agrari de la Tordera, a l’oest, i el Paratge Natural d’Interès Nacional (PNIN) Pinya de Rosa (ESPAI D’INTERÈS NATURAL DE PINYA DE ROSA (BLANES-LLORET)), a l’est, desclassificat d’urbanitzable, però a l’espera de la resolució del contenciós interposat pels seus propietaris contra la Generalitat.

Pel que fa als equipaments, el reforçament de la capitalitat passava per la previsió de nous equipaments supramunicipals en dues àrees: d’una banda, a la zona dels Pins es preveia el desenvolupament del complex lúdic i de serveis Portal de la Costa Brava (anteriorment denominat Illa de Blanes), encara pendent d’un projecte definitiu, i, a tocar d’aquest, un auditori i les noves dependències de l’Ajuntament; de l’altra, a la zona nord, a tocar del barri de Ca l’Aguidó, es preveia no només acabar la ciutat esportiva sinó ampliar-ne la superfície en més de 2 ha, i, just al costat, es reservava un sector de sòl urbanitzable no delimitat (SUND) de 13 ha per poder-hi construir un recinte firal i un centre d’estudis universitaris. Quant als equipaments locals, el Pla preveia que el creixement de la població faria necessària la construcció de dos centres d’educació infantil i primària (CEIP), un institut d’ensenyament secundari (IES) i un nou centre d’assistència primària (CAP) als sectors de sòl urbanitzable i quatre centres cívics, distribuïts per diversos punts de la ciutat.

Pel que fa al desenvolupament residencial, al centre històric s’apostava pel manteniment del paisatge urbà mitjançant una retallada de l’edificabilitat permesa en alçada respecte al pla anterior. Paral•lelament, però, es fixaven diverses intervencions per acabar d’omplir els buits existents, entre les quals destacava el Pla de millora urbana (PMU) Paradís-avinguda Europa, el sector discontinu que permetria la fixació de gairebé tota l’edificabilitat de la finca can Perpinyà a l’avinguda Europa; i el Polígon d’Actuació (PA) Càmping la Sardana, que possibilitaria alliberar els terrenys de la carena dels Padrets per donar continuïtat al parc lineal de l’oest. Finalment, es fixaven nou sectors de sòl urbanitzable delimitat (SUD) residencials amb ordenació d’eixample de densitat mitjana-alta, concentrats a la zona nord de la carretera d’Accés a la Costa Brava, entre els barris de Ca l’Aguidó i Valldoritg, i a la zona del Racó Blau, a tocar del barri de la Plantera. Precisament, el nou SUD Racó Blau esdevenia un dels projectes més singulars i polèmics en la mesura que permetia la construcció d’un edifici singular de nou plantes pis a tocar de l’avinguda Catalunya per tal d’alliberar sòl per culminar el parc lineal de l’oest.

Pel que fa a les activitats econòmiques, el Pla delimitava dos sectors industrials en sòl urbà, els PMU Nylstar 2 i Rhodia Iberia, que permetrien la substitució de part de les instal•lacions obsoletes de l’antiga SAFA per noves empreses industrials, i un nou polígon d’industrial situat al nord-est del municipi, concebut com a extensió de la zona industrial actual. Quant a les activitats turístiques, es preveien diverses operacions a la zona de s’Abanell que tenien com a objectiu incentivar el desenvolupament de les activitats hoteleres atorgant-los una major edificabilitat que les zones residencials adjacents i s’apostava per legalitzar els càmpings de la zona de s’Abanell que no estiguessin en contradicció amb EL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL SISTEMA COSTANER (PDUSC). Finalment, en l’àmbit dels serveis es delimitaven dos PA per completar les activitats comercials i de serveis existents a la carretera d’accés a la Costa Brava (GI-682), a l’entrada des de Lloret.

En total, les previsions del Pla suposaven una expansió del sòl urbanitzable de 132 ha, de les quals 94 ha serien d’ús residencial, 16 ha d’ús industrial, 6,5 ha d’activitats turístiques, 2,5 ha d’equipaments esportius i 13 ha de SUND. Pel que fa a l’habitatge, els nous sectors de sòl urbanitzable donarien cabuda a 4.939 habitatges, que sumats als 287 habitatges inclosos dins nous polígons en sòl urbà no consolidat sumarien un total de 5.226 habitatges, dels quals 1.660 (el 32%) serien de reserva per a protecció pública, a raó de 111.000 m² de sostre d’habitatge de protecció oficial (HPO) i 55.304 m² de sostre d’habitatge concertat. Es preveia que aquest volum d’habitatge suposaria un increment de població de 14.217 habitants.

Aprovació inicial i període d’exposició pública
A final de juliol es va aprovar inicialment el POUM amb els vots favorables de CiU –que ostentava l’alcaldia en minoria formant equip amb el Partit Democràtic de Blanes (PDB) i el Partit Popular (PP) que també hi van votar a favor–, el PSC, el segon grup al consistori, i ERC. El grup municipal d’EUiA es va abstenir en considerar que havia rebut la documentació del Pla amb retard. Els dos grups majoritaris, CiU i PSC, van coincidir a afirmar que el nou POUM plantejava un escenari de creixement moderat, centrat a consolidar la trama urbana, i que l’objectiu no era créixer sinó dotar de més serveis la població i regularitzar les densitats urbanes.

El 15 de setembre es va obrir el període d’exposició pública del POUM. Paral•lelament, el grup municipal d’EUiA va iniciar una ronda de contactes per tractar el document amb l’equip de govern. El seu portaveu, Joan Salmeron, va criticar que el creixement proposat pel Pla suposaria un dèficit d’infraestructures i serveis, va mostrar la seva disconformitat amb el fet que es permetés aixecar un edifici singular de nou plantes a la zona de l’avinguda Catalunya i que es legalitzessin els càmpings ubicats entre s’Abanell, recordant que el consistori tenia cinc contenciosos oberts contra aquestes activitats. Al seu torn, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), recentment constituïda, va convocar un punt de trobada amb la població per debatre sobre el Pla i va criticar el fet que els horaris d’exposició pública (només els matins dels dies laborables) no s’adaptessin als horaris laborals dels ciutadans.

A mitjan novembre es va tancar el període d’exposició pública amb un total de 200 al•legacions. En destacaven les 17 del grup municipal d’EUiA, que demanava destinar a activitats hoteleres tota la zona turística delimitada i denunciava que es legalitzessin els càmpings de la zona s’Abanell. Al seu torn, la CUP va presentar 4 al•legacions que sol•licitaven més mesures per afavorir l’habitatge social i rebaixar la intensitat del creixement als nous sectors destinats a activitats turístiques, al•legant que els volums proposats contradeien els principis de protecció mediambiental i paisatgística del POUM. Finalment, ambdues formacions van coincidir a denunciar que el creixement de Blanes havia estat excessiu els darrers anys i que el nou POUM seguia en la línia de fomentar aquesta dinàmica.

Un cop acabada l’exposició pública l’Ajuntament va obrir un termini de dos mesos per valorar les al•legacions i aprovar provisionalment el POUM. La previsió era que durant el 2009 el POUM passés per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona (CTUG) per a la seva aprovació definitiva i que entrés en vigor a final del mateix any.

Més informació
www.blanes.net
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame
Fotogaleria relacionada