Divendres 17 de Gener de 2020
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM D'ALPICAT
Josep Ramon Mòdol

Actualitzat a 31/12/2008

El POUM d’Alpicat s’aprova provisionalment el gener del 2008, i especifica entre les seves principals característiques la previsió d’unir el nucli urbà amb les urbanitzacions del sud del municipi amb sòl residencial, així com la creació de nou sòl industrial i de serveis. El POUM preveu que el municipi gairebé tripliqui la seva població el 2020 i projecta la construcció d’un màxim de 3.038 nous habitatges en sòl urbanitzable.


Alpicat és un municipi del Segrià, situat al nord de la ciutat de Lleida. El terme ocupa uns 15,11 km2, i limita al sud amb Lleida i al nord amb Torrefarrera. Bona part de l’espai urbanitzat es troba a la meitat sud del terme, molt ben comunicat per la futura autovia A-22 Lleida-Osca i la variant nord de l’autovia A-2, que avancen pràcticament pels límits sud-oest i sud-est, respectivament, del terme municipal. Des de final del segle passat, Alpicat ha experimentat un fort creixement urbanístic fruit del procés de suburbanització de la veïna ciutat de Lleida. En els darrers deu anys la població ha incrementat un 64%, arribant el 2008 als 5.900 habitants.

A part del nucli principal, dins el terme hi ha un bon nombre d’urbanitzacions (Buenos Aires, Canaima, els Àngels, Hostal del Lluc, la Cerdera, la Miranda, la Vinya, les Bruixes, Parc Central, Rafel, Reg Nou, Terra Baixa, Terraferma i Teuleria), situades en bona part entre el nucli urbà i la futura A-22.

La tramitació del POUM avança sense unanimitat
El planejament vigent a Alpicat el 2008 eren les normes subsidiàries publicades al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) el febrer de l’any 2000, que delimitaven una superfície de 164,87 ha de sòl urbà i 52,64 ha de sòl urbanitzable. Aquestes nomes subsidiàries preveien en sòl urbà dues unitats d’actuació (UA), quatre plans especials de reforma interior (PERI) i dos plans especials de millora urbana (PEMU). En sol apte per urbanitzar, les normes preveien tretze sectors per desenvolupar mitjançant plans parcials, dels quals sis ja disposaven, com a mínim, de les obres d’urbanització acabades.

En ple del 18 de març de 2005, l’Ajuntament va aprovar l’inici dels treballs de redacció del Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM), que es varen encarregar als serveis tècnics municipals, tret de l'informe de sostenibilitat ambiental, que fou redactat per l'enginyer agrònom Ignasi Grau de l'empresa IGR EMAP SL.

La intenció del consistori era ordenar un creixement d’ús residencial compatible amb l’activitat comercial, de serveis i industrial dins un marc de sostenibilitat ambiental, amb la intenció de créixer per mitjà de l’expansió del nucli urbà i unint aquest nucli amb diverses urbanitzacions, a fi de crear un continu urbà.

El ple de l'Ajuntament d'Alpicat va aprovar el maig del 2005 les conclusions del Programa de participació ciutadana redactat per a l'elaboració del POUM. El 28 de novembre de 2005 el consistori va aprovar la documentació prèvia del POUM, constituïda pel plànol "Estudi previ d'ordenació". Se’n va acordar simultàniament l’exposició pública, que es va dur a terme durant el mes de gener del 2006.

El juny del 2006 es va aprovar inicialment el POUM d’Alpicat. L’edicte d’aprovació inicial va ser publicat al DOGC el 23 d’agost de 2006, data a partir de la qual es va obrir un termini de 45 dies per tal que les persones interessades poguessin examinar l'expedient i formular les al•legacions o reclamacions convenients a les oficines de l'Ajuntament. En aquest procés es van rebre disset al•legacions.

El març del 2007, després que el POUM patís modificacions un cop acabat el procés d’exposició pública, va tornar a passar pel ple municipal per a una segona aprovació inicial, però aquest cop el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) es va abstenir i la proposta, amb l’únic suport de Convergència i Unió (CiU), no va tirar endavant. Mercè Farran, portaveu socialista, va afirmar que era urgent la creació de més sòl industrial, però considerava sobredimensionada l’oferta de sòl residencial, pensada per a fins a 10.000 persones en els propers vint anys. El PSC també va motivar el seu vot en la manca de consens i la proximitat de les eleccions municipals. Els regidors del Grup Independent d’Alpicat-Entesa pel Progrés Municipal (GIALP-EPM) també es van abstenir, mentre que Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va votar en contra del projecte. Ambdues formacions van coincidir en la idea que el pla no solucionava adequadament serveis bàsics com ara la mobilitat, l’abastament d’aigua o el clavegueram.

El juny del 2007, amb la nova correlació de forces al consistori, el text modificat fou aprovat amb el vot favorable dels sis regidors de CiU, els tres del PSC i el del Partit Popular (PP), mentre que hi votaren en contra la regidora d’ERC i una regidora de GIALP-EPM (l’altre regidor d’aquesta formació es va abstenir). Es va obrir un nou termini d’exposició pública de 45 dies entre juliol i agost del 2007, en què es varen rebre 22 noves reclamacions.

El PLA TERRITORIAL PARCIAL DE PONENT (PTPP), aprovat l’octubre del 2007, establia per a Alpicat un paper territorial de polaritat complementària respecte del nucli principal del seu sistema, la ciutat de Lleida, així com una estratègia de creixement mitjà. Segons aquest criteri, el PTPP fixava com a límit dins el seu horitzó temporal que la superfície de sòl a desenvolupar, tant en sòl urbanitzable com en sòl urbà pendent de desenvolupament, no havia de superar el 60% de la superfície del sòl consolidat fins a la seva aprovació.

Característiques del POUM
El POUM estava integrat per diversos documents: una memòria, els plànols d’informació i ordenació, les normes urbanístiques, l’informe medioambiental i un catàleg de construccions en sòl no urbanitzable. En les seves normes urbanístiques, el Pla preveia la seva pròpia revisió si en un termini de vuit anys el creixement consolidat era superior al 66 % del que s’havia previst o inferior al 33 %. També preveia la reserva per a habitatges de protecció pública del 20 % del sostre edificable per a ús residencial de nova implantació.

El POUM recull tres dels quatre PERI, el dos PEMU i cinc plans parcials de les normes subsidiàries vigents que no es varen arribar a desenvolupar. En sòl urbà, el document projectava cinc plans de millora urbana (PMU) que ocupaven en conjunt 9 ha. En sòl urbanitzable delimitat (SUD), es delimitaven catorze sectors a desenvolupar mitjançant plans parcials, que ocupaven 92,3 ha, fet que suposava un increment del 75% respecte de les anteriors normes.* Onze d’aquest sectors, que sumaven 74,1 ha, estaven destinats a ús residencial, i el altres tres es dedicaven a ús industrial i de serveis (amb una superfície global de 18,2 ha).

L’objectiu de les zones d’ús residencial 0 i 1, situades entre el nucli urbà i el complex Lúdic Park, era donar continuïtat a les àrees preexistents de sòl urbà, que en aquesta àrea tenien deficiències de connectivitat, amb pautes d’ocupació del sòl d’intensitat mitjana, també permetre una definició adequada del límit entre sòl urbà i sòl no urbanitzable, donar resposta al creixement residencial de la població a curt i mitjà termini i permetre l’obtenció dels sistemes generals d’equipament i zona verda previstos pel POUM. En el sector 1, a més a més, el pla parcial havia d’incloure el pla especial vigent per a la ubicació d’una llar residència en sòl no urbanitzable de la partida Reg Nou, aprovat definitivament en la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida (CTUL) de 16 de maig de 2001, amb un sostre edificable d’uns 2.300 m2 en planta baixa.

Els altres nou sectors residencials previstos al sud envoltaven l’actual nucli urbà, i el seu objectiu era ordenar el creixement residencial de la població en forma d’eixample.

El conjunt del sud, amb densitats d’ocupació d’entre 20 i 55 habitatges per hectàrea, preveia la construcció d’un màxim de 3.038 nous habitatges.

També es delimitava un gran zona de sòl urbanitzable no delimitat d’ús residencial, d’unes 15,5 ha, a tocar del complex Lúdic Park.

Aprovació provisional
El 30 de gener de 2008 l’Ajuntament d’Alpicat va aprovar de forma provisional el POUM només amb el vots favorables de CiU i PP. La resta de grups hi van votar en contra, tret d’un regidor del GIALP-EPM, que es va abstenir. L’alcalde, Pau Cabré, va valorar molt positivament el document, que preveia la creació d’un nou polígon industrial de 16 ha i sòl residencial que permetés el creixement del municipi fins al llindar de 15.000 habitants l’any 2020. Tant el PSC com GIALP justificaven el seu vot final negatiu perquè consideraven que no havien pogut participar com voldrien en el procés i que hi havia manca de consens. El portaveu del PSC, Josep Antoni Ortiz, va criticar la “falta d’ètica” de l’equip de govern en tirar endavant el projecte amb el suport d’un edil del PP que estava vinculat a una empresa immobiliària. El grups d’ERC i GIALP consideraven que el document no serviria per millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Cristina Rodríguez, portaveu d’ERC, criticava el fet que el creixement residencial estigués excessivament vinculat a la unió del nucli urbà amb la zona del Lúdic Park i el nou polígon de serveis. També es mostrava preocupada pels problemes de mobilitat, d’abastament d’aigua i de sanejament que considerava que el POUM no atenia adequadament.

A final del 2008 el document estava pendent de rebre aprovació definitiva per part de la CTUL, que es preveia que es produiria durant el primer trimestre del 2009.

Més informació
www.alpicat.cat

*Calia tenir en compte, però, que en el nou POUM es van incorporar sis plans parcials previstos en les anteriors NN.SS i no desenvolupats, que totalitzaven unes 13 hectàrees.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame
Fotogaleria relacionada