Dimecres 5 d ' Agost de 2020
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLANS URBANÍSTICS RESIDENCIALS A TERRASSA

Pilar Paricio

Actualitzat a 31/12/2008

Terrassa desenvolupa els plans urbanístics residencials proposats pel POUM. El 2008, la junta de govern de l’Ajuntament aprova la transformació del Vapor Sala i Badrinas i els plans parcials relacionats amb el cobriment de la riera de Palau. Així mateix, el Govern de la Generalitat, projecta l’àrea residencial estratègica de Porta Sud. Aquests plans permetran la construcció de més de 14.000 habitatges.


Terrassa, capital del Vallès Occidental, juntament amb Sabadell, té una població de 206.245 habitants, segons dades del padró del 2008, i una extensió de 74,65 km2. És la ciutat amb més habitants del Vallès i una de les 25 primeres de l’estat. Durant l’últim decenni ha tingut un fort augment demogràfic, prop del 25%. Aquest creixement ha estat degut, en part, a l’arribada de residents d’altres ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona en busca d’habitatge assequible.

El 2003, Terrassa va aprovar el Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM I PAUM DE TERRASSA). El POUM apostava per un model de ciutat mitjana amb un desenvolupament intensiu, i no extensiu. Proposava diversos sectors de creixement urbanístic estructurats en dos grans apartats: la requalificació interior i els creixements en extensió.

Requalificació interior
El POUM de Terrassa aposta per la consolidació de la ciutat existent, i actua en tres elements clau. En primer lloc, mitjançant plans de millora urbana, recupera part de l’important patrimoni industrial de Terrassa, com són el Vapor Sala i Badrinas, el Vapor Gran, el Vapor Cortès, l’antiga fàbrica AEG elèctric motors, Ca n’Anglada, Can Palet i Glòries Catalanes. Aquestes actuacions permeten generar noves àrees dinamitzadores on tenen lloc barreja d’usos i tipologies.

La segona gran operació és la reordenació del passeig de Ponent. Els diferents desviaments de la riera de Palau han generat una fractura en la ciutat. La proposta del Pla és cobrir la riera i generar un passeig arbrat de 6 km amb zones residencials i de noves activitats.

Finalment, el POUM tracta les actuacions en els carrers amples. Atès que l’estructura parcel•lària de la ciutat és molt estreta, el Pla defineix una estratègia d’agrupació de parcel•les que permet la localització de nous habitatges i activitats comercials i terciàries a les plantes baixes.

Creixements en extensió
Inclou tres sectors situats al nord-oest de la ciutat, al voltant de la riera de Palau, i relacionats amb el seu cobriment i conversió en el passeig de Ponent. Es tracta de desenvolupaments en sòl urbanitzable, a on es preveu construir 12.000 habitatges, que suposen prop del 40% de l’oferta de nous habitatges que el POUM té calculat de construir per als pròxims deu anys. Dins aquest entorn s’han definit els sectors residencials de les Aymerigues, Can Marcet - Torrent Mitger i Can Colomer.

Àrea residencial estratègica de Porta Sud i Palau Judicial
El 2007, el Govern de la Generalitat va proposar el desenvolupament d’una àrea residencial estratègica (ARE) a Terrassa, situada al voltant del nou edifici judicial. El sector de 15,60 ha, inclou 1.164 habitatges dels quals 590 són habitatges amb protecció, segons dades de l’aprovació inicial, a més d’un nou centre d’assistència primària, una escola i la nova estació de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).

Sectors en desenvolupament
Des de l’aprovació del POUM, l’Ajuntament de Terrassa ha desenvolupat gran part del planejament derivat dels sectors proposats.

Durant el 2008, la Junta de Govern de l’Ajuntament ha aprovat inicialment la transformació del Vapor Sala i Badrinas. Situat a l’extrem nord-oriental del municipi, al barri del segle XX, de 3,6 ha, hi inclourà 423 habitatges, dels quals 109 seran habitatges protegits. La zona també inclourà una escola i una central de recollida de residus pneumàtica, i proposa la conservació de les naus més representatives de l’antiga fàbrica. El projecte dissenya un gran passeig que dóna continuïtat per als vianants a l’àrea del Vapor Gran, la fàbrica Pont Aurell i Armengol, el Vapor Freixa fins a arribar a les Torres del segle XX.

D’altra banda, el cobriment de la riera de Palau es desenvolupa amb tres plans parcials, que permetran 11.942 nous habitatges. D’aquests tres plans, Can Colomer-Torrent Mitger es va aprovar definitivament el maig del 2008, les Aymerigues es va aprovar inicialment el febrer del 2008 i Can Marcet es va aprovar inicialment el setembre del 2008.

El sector de Can Colomer-Torrent Mitger (PLA PARCIAL CAN COLOMER) comprèn 47,48 ha i està previst construir-hi 4.490 habitatges, dels quals 976 seran de protecció pública. També es preveu una xarxa de recollida pneumàtica de residus, una central de deixalleries, dos equipament escolars i un d’esportiu.

El Pla parcial de les Aymerigues desenvolupa un sector residencial de 39,4 ha. El 67% del sòl és públic i es construiran 3.282 habitatges, dels quals, 1.641 seran de règim protegit. El Pla també preveu 12 equipaments, entre els quals el trasllat del camp de futbol de la Maurina, dues escoles de primària i un institut. Els promotors assumiran el cost de l’enllaç amb el Quart cinturó i un viaducte per al tren.

Finalment, el Pla parcial de Can Marcet, amb 6,7 ha, permetrà la construcció de 4.378 habitatges, dels quals 1.752 seran de protecció pública. El Pla inclou la construcció d’un espai polivalent, les ampliacions de l’IES Torre del Palau i l’escola Maria Galí. Es preveuen 9,7 ha per a zones verdes, es respectaran les zones boscoses actuals i es connectaran amb els itineraris de vianants del sector. També es conservaran les masies de Can Marcet i Can Boada.

Perspectives per al 2009
La crisi immobiliària (HABITATGE. CRISI) ha alentit varies operacions urbanístiques del municipi, com ara l’AEG, però les immobiliàries no s’han fet enrere en el desenvolupament del sector residencial de Can Colomer-Torrent Mitger. Al setembre, es va col•locar la primera pedra dels treballs d’urbanització i es preveuen tres anys per fer-hi les obres. El president de la junta, Carles Termes, va demanar a l’Ajuntament “que ens ajudi a remar junts” en un moment de crisi econòmica.

A l’octubre l’Associació de Veïns de la Cogullada omplia la ciutat de pancartes en oposició a l’elevat nombre d’habitatges que proposava l’àrea residencial estratègica. Al novembre, l’Ajuntament reunia els veïns per tal de consensuar una al•legació a l’ARE. La proposta de l’Ajuntament reduïa la densitat d’habitatges, canviava de lloc els equipament, mantenia tretze cases preexistents al Pla del Guitard, millorava el Parc de la Cogullada i demanava incloure la nova estació d’FGC (FERROCARRIL DE RODALIES. METRO DEL VALLÈS).

Al mateix temps, Caixa Terrassa i el Gremi de la Construcció del Vallès van posar en marxa una campanya publicitària per tal d’impulsar la venda d’habitatges procedents d’impagaments de crèdits a promotors.

Més informació
www.terrassaenlamira.es
urbanismolacogullada.blogspot.com
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Vallès Occidental
Fotogaleria relacionada