Divendres 17 de Gener de 2020
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLANS URBANÍSTICS DE LLEVANT MAR I DE PONENT (GAVÀ)
Mariana Debat - Román Caracciolo

Actualitzat a 31/12/2008

L’objectiu de promoure dos plans urbanístics per absorbir els futurs creixements del municipi de Gavà coneguts com Pla de Ponent i Pla Llevant Mar, situats en estadis diferents de progrés i ubicats en dues àrees naturals de gran valor ecològic, enfronta diferents partits polítics i genera una activa reacció per part d’alguns grups civils i ecologistes.


L’Ajuntament de Gavà, municipi de la comarca del Baix Llobregat situat al sud del riu Llobregat sobre la costa del Mediterrani, amb una població de 45.190 habitants el 2008, feia anys que intentava desenvolupar dos plans urbanístics amb l’objectiu de crear nous barris en terrenys classificats pel Pla general metropolità (PGM) del 1975 com a urbanitzables. Aquests es coneixen amb el nom de PLA DE PONENT i Pla de Llevant Mar Després d’un llarg període i d’estudiar diferents opcions, a començament del 2008 l’Ajuntament decideix concretar definitivament ambdós plans i posa en marxa les diferents etapes en què es troba cada un.

Els dos plans es desenvolupen en àmbits de gran importància ecològica: el primer, al nord del municipi, ubicat a l’últim corredor natural que uneix el delta del riu Llobregat i el massís del Garraf; i el segon en l’únic espai litoral del municipi que encara es troba en estat verge, entre les pinedes i les dunes del mar.

Aquesta ubicació estratègica en àmbits de valor ambiental era una de les principals preocupacions que ha portat entitats veïnals, ecològiques i diversos partits polítics a mobilitzar-se en contra del desenvolupament d’aquests dos plans urbanístics.

El Pla de Ponent
El Pla de Ponent, l’origen del qual data de l’any 2001, s’aprova definitivament* a mitjan any 2006, malgrat el continuat moviment d’oposició que va tenir lloc durant tot el procés administratiu d’aprovació, que inclou les protestes d’entitats ecologistes, veïnals i les dels partits polítics de l’oposició municipal. El Pla consistia en la creació de quatre nous barris al voltant del turó del Camalot i d’un gran nombre d’equipaments i també de quatre zones verdes que completarien la superfície de 200 ha delimitades per a l’actuació, incloent-hi la construcció de prop de 4.000 nous habitatges.

Durant el 2007, la conversió d’aquest espai natural en sòl urbà va continuar rebent una forta oposició per part d’un grup concret de veïns i entitats. Malgrat tot, però, el procés no va ser modificat, i el febrer del 2008 s’anunciava l’aprovació inicial del Projecte de reparcel•lació del pla parcial i de l’avantprojecte de les obres d’urbanització.

Dins de l’àmplia oferta d’equipaments que preveia el Pla, hi havia un grup que era considerat d’interès públic: un parc de bombers, un ambulatori, un poliesportiu municipal, un centre educatiu, una prefectura de la policia municipal i una estació de Renfe. Tots aquests equipaments eren inclosos en el Pla d’actuació municipal (PAM) per al període 2008-2011. Les autoritats municipals (compostes pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Iniciativa per Catalunya-Verds i Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) pretenien desenvolupar dos d’aquests equipaments (el parc de bombers i l’ambulatori) de manera anticipada, és a dir, prèviament a l’aprovació definitiva, la qual cosa va dur les diferents veus contràries al Pla a acusar l’Ajuntament d’intentar emmascarar la destrucció del medi natural amb l’oferta d’equipaments necessaris per a la comunitat.

El mes d’abril, un nou espai a Internet, promogut per Greenpeace es feia ressò de les protestes (gràcies a la col•laboració de la plataforma NO al Pla de Ponent) i anunciava que el pla esmentat era una acció d’agressió i de destrucció del medi natural.

Les accions de les autoritats per evitar la controvèrsia no van fer més que animar les veus crítiques. Un exemple d’això va ser l’anunci que els pisos que es construirien serien ecològics i respectuosos amb el medi ambient perquè reutilitzarien l’aigua dels lavabos. Aquesta acció va ser titllada de ridícula per part dels agents contraris al Pla, sobretot si es comparava amb la destrucció de l’espai natural que segons creien comportaria la nova obra.

D’altra banda, entre els partits polítics de l’oposició, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) incrementava la seva pressió a través dels processos judicials que havien estat iniciats a final de l’any 2006 i que buscaven aturar-ne l’avenç. No obstant això, a final del 2008 encara no hi havia hagut un desenllaç definitiu.

El Pla de Llevant Mar
Al sector oposat del municipi, a mitjan any 2008 el consistori municipal posa en marxa novament el desenvolupament del Pla de Llevant Mar, situat al nord de Gavà Mar, que havia estat parat l’any 2004 en espera d’uns informes que havia de fer la Direcció General d’Aviació Civil (DGAC), atès que el sector es troba a 2,5 km de les pistes de l’aeroport del Prat. Aquest pla consisteix en el desenvolupament urbanístic de l’últim espai litoral del municipi que encara es troba en estat verge.

Una vegada incloses les prescripcions sol•licitades l’any 2004, l’Ajuntament va preparar la presentació del projecte definitiu, el mes de juliol del 2008. El projecte pretenia la urbanització de més de 100 ha de terra, en les quals s’incloïen 237 habitatges (cap en règim de protecció), un hotel, 18.000 m2 de sostre d’equipaments públics i 38.000 m2 de zona verda.

El 14 de juliol se n’aconseguia en la junta de govern local la nova aprovació, amb el nom de Modificació del Programa d’actuació urbanística del sector Llevant Mar de Gavà (text rectificat), i a continuació es va fer arribar a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB) perquè en fes l’aprovació definitiva. Aquesta situació va generar un sisme entre els diferents integrants del govern per la fèrria oposició presentada pels seus socis ICV-EUiA, que es van mostrar públicament contraris al pla aprovat.

El fet que el Pla no estigués previst al PAM 2008-2011, pactat entre els diferents socis de govern, va ser un dels principals arguments de l’oposició dins dels mateixos partits governants. A més, la portaveu del grup ICV-EUiA a Gavà, Emma Blanco, argumentava que la posició del sector tan pròxim a l’aeroport del Prat no era adequat per a la construcció d’habitatges, a més que significaria la destrucció d’un espai natural i de lleure de gran valor dins del municipi.

A final de juliol, ERC decidia prendre part en l’assumpte, i es va afegir a l’oposició formada per part dels integrants del govern local, que es concretava en l’intent per impugnar el projecte en la Comissió d’Urbanisme. Alhora, l’alcalde de Gavà, Joaquim Balsera (PSC), destacava que l’aprovació del projecte significava, simplement, la continuació d’un procés que datava dels anys noranta i en el qual l’Ajuntament actual no podia fer cap altra cosa que aprovar els drets adquirits pels propietaris a construir als seus terrenys.

El procés va continuar el seu curs natural, desencadenant múltiples actes de protesta i mobilització organitzats per diverses entitats, entre les quals Ecologistes en Acció o ERC. A final d’any ja es podia trobar a la pàgina web de la Immobiliària Vioca els projectes de les promocions immobiliàries del futur sector.

Malgrat l’oposició a tots dos processos, l’Ajuntament de Gavà continuava avançant a fi de concretar els diferents àmbits de creixement del municipi i en espera que l’any 2009 es poguessin començar algunes de les obres previstes.

Mes informació
pladeponent.blogspot.com
www.gavamar.com
www.salvemelcamalot.org

*S’aproven definitivament la Modificació puntual del PGM i el pla parcial (PP) corresponent. L’aprovació inicial havia tingut lloc l’any 2002.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Baix Llobregat
Fotogaleria relacionada