Dissabte 8 d ' Agost de 2020
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLANS LOCALS D'HABITATGE
Maria Bonet

Actualitzat a 31/12/2008

Els plans locals d’habitatge (PLH) són documents d’anàlisi, diagnosi i d’elaboració de propostes per a la definició de les polítiques municipals d’habitatge per a un període de vigència de sis anys. Amb l’aprovació de la Llei del dret a l’habitatge, esdevenen instruments reglats i per tant vinculants que permeten formular polítiques de concertació amb la Generalitat. L’any 2008 es comencen a aprovar els primers plans adaptats a aquesta nova llei.


L’accés a l’HABITATGE és un dels principals reptes de les polítiques públiques dels darrers anys com a conseqüència de l’increment accelerat dels preus del mercat lliure viscut els darrers anys, que ha comportat un desajust entre l’oferta i la demanda d’habitatge. En aquest context, l’administració catalana ha posat en marxa un seguit de mesures i instruments per tal de resoldre el dèficit d’habitatge social i fomentar un habitatge assequible i adequat a les necessitats de la població. El Pla local d’habitatge (PLH) sorgeix com un nou instrument, de caràcter local, de planificació i programació sectorial, que ha d’identificar i preservar els interessos generals relacionats amb l’habitatge i cercar un desenvolupament sostenible tot corregint els desequilibris que el mercat produeix en implantar usos sobre el territori, amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de les persones.

Antecedents i marc normatiu
El Decret legislatiu 1/2005, d’aprovació del TEXT REFÓS DE LA LLEI D’URBANISME DE CATALUNYA, introdueix alguns dels aspectes utilitzats posteriorment en els PLH, com ara l’obligació del planejament municipal de reservar un percentatge del sostre residencial de nova implantació per a l’habitatge protegit i assequible i de destinar els terrenys de cessió gratuïta per desenvolupar polítiques de sòl i habitatge. Alhora, el DECRET 305/2006, DE DESPLEGAMENT DE LA LLEI D’URBANISME, desenvolupa el contingut de la memòria social del planejament com a document per avaluar i justificar les necessitats socials d’accés a l’habitatge i l’impacte del planejament en funció del gènere i dels col•lectius vulnerables que requereixen especial atenció, i a l’article 69.4 determina que la memòria social pot remetre’s al programa d’actuació urbanística municipal o al Pla local d’habitatge.

Posteriorment, amb l’entrada en vigor de la LLEI 18/2007, DEL DRET A L’HABITATGE, els plans locals d’habitatge esdevenen instruments reglats. Als articles 11 i 14 els descriu com a instruments de planificació i programació d’habitatge i els defineix com els instruments que determinen les propostes i compromisos municipals en política d’habitatge i que formen la proposta marc a partir de què concertar polítiques d’habitatge amb l’Administració de la Generalitat. Tanmateix, l’esmentada llei incorpora nous conceptes per analitzar, com les situacions d’utilització anòmala del parc (sobreocupació i habitatges buits) i d’infrahabitatge, posa més èmfasi en l’anàlisi i la caracterització dels col•lectius en situació o risc d’exclusió social, i introdueix el càlcul per al compliment de l’objectiu de solidaritat urbana en aquells municipis que hi estan subjectes, és a dir, municipis de més de 5.000 habitants i capitals de comarca. Aquests, segons la llei, hauran de disposar en un termini de vint anys d’un parc d’habitatges destinat a polítiques socials del 15% respecte del total d’habitatge principals.

La Llei pel dret a l’habitatge estableix també la figura del Pla territorial sectorial d’habitatge de Catalunya, en fase d’elaboració l’any 2008, com a instrument de concreció en el territori de les polítiques d’habitatge en funció de les necessitats estimades i de les disponibilitats de sòl. Els PLH, doncs, hauran d’incorporar aquesta perspectiva supramunicipal.

Al mateix temps, el Pla local d’habitatge es desenvolupa dins el marc normatiu dels plans d’habitatge estatals i autonòmics que defineixen els preus màxims dels habitatges protegits segons zones, les diferents modalitat, etc.

Estructura i continguts
La redacció del document, de caràcter tècnic, la fa un equip professional interdisciplinari amb la col•laboració de l’Ajuntament en qüestió, el qual proporciona la informació i les dades necessàries per a una òptima elaboració.

El PLH ha de contenir, en primer lloc, les previsions demogràfiques de llars i població i la diagnosi de les necessitats d’habitatge, centrant-se especialment en l’habitatge protegit i en la població exclosa del mercat residencial, l’anàlisi del planejament i el potencial d’habitatges i del parc construït, així com l’anàlisi dels recursos organitzatius i econòmics del consistori. En segon lloc, ha d’incloure una part més proposicional en què es defineixin els objectius i les estratègies, amb la formulació de línies d’actuació diverses com per exemple urbanístiques, de gestió patrimonial, de promoció d’habitatge, de rehabilitació, de serveis d’habitatge a la població, de caràcter organitzatiu i de gestió, entre altres. Finalment, el document ha de concretar i establir el calendari de compromisos, actuacions i programes en matèria de sòl i habitatge per assolir els objectius proposats, especificant-ne els mecanismes de gestió, finançament, seguiment i avaluació per tal d’assegurar una correcta execució i desplegament del Pla.

Tanmateix, la tramitació administrativa d’aquest instrument està regulada a l’article 14 de la Llei, i exigeix que inclogui mecanismes de participació ciutadana així com un període d’exposició pública. Alhora, estableix que, si l’ajuntament en qüestió vol concertar polítiques d’habitatge amb la Generalitat, un cop aprovat el PLH pel ple, el consistori ha de comunicar l’acord i trametre’n un exemplar al Departament competent en matèria d’habitatge, el qual pot en requerir de manera motivada la modificació.

El període de vigència d’un PLH és de sis anys, tot i que existeix la possibilitat que es revisi abans d’haver transcorregut tot el termini en cas que s’aprovin noves lleis i normatives que afectin aspectes rellevants del document, que s’observin desviacions en les projeccions i necessitats d’habitatge realitzades o que s’acrediti de manera motivada que el document no és adequat per determinar les propostes municipals en matèria d’habitatge.

Desplegament territorial dels PLH
La Diputació de Barcelona, a través de la Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats (GSHUA), ha tingut un paper destacat, des de l’any 2004, de suport per a l’elaboració i redacció dels PLH, així com per al desplegament i posada en funcionament de les actuacions. En aquest sentit, ha elaborat una guia per a l’elaboració de PLH amb la definició dels continguts i la metodologia, i un catàleg d’instruments tècnics que serveixen de base per a la seva elaboració i de suport i orientació per als equips redactors.

La GSHUA ha gestionat fins al moment la redacció d’uns noranta plans a la província de Barcelona, dels quals una tercera part estan finalitzats. D’aquests, cinc estan adaptats a la Llei del dret a l’habitatge i 23 no ho estan, ja que es van finalitzar abans que entrés en vigor aquesta llei. Tot i així, uns vuit tenen el vistiplau del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) i s’han acollit a la disposició transitòria vuitena de la Llei per tal de poder concertar polítiques d’habitatge amb la Generalitat.

La Diputació de Girona ha iniciat durant el 2008 el suport per a la redacció dels primers plans a la província, amb un primer conveni amb els municipis de Salt, Figueres, Arbúcies, Puigcerdà i Torroella de Montgrí, i preveu engegar-ne de nous el proper any.

Entretant, a les províncies de Tarragona i Lleida, les administracions locals han començat la redacció d’alguns PLH, com les de Reus i Lleida.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame