Dissabte 14 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLANEJAMENT TERRITORIAL. ESTAT DE DESENVOLUPAMENT
Moisès Jordi

Actualitzat a 31/12/2008

El Govern de la Generalitat continua elaborant els plans territorials i els plans directors urbanístics amb l’objectiu d’ordenar el creixement urbà i planificar les infraestructures d’àmbit supramunicipal. A final d’any estan aprovats definitivament tres dels set plans territorials parcials, tres plans directors territorials i nou plans directors urbanístics.


Antecedents 2004

Articles posteriors 2009

El Pla territorial general de Catalunya (PTGC), derivat de la Llei de política territorial aprovada pel Parlament de Catalunya el 1983, es va aprovar el 1995 amb l’objectiu de fixar el model territorial de Catalunya. Per concretar aquest objectiu s’havien de crear els plans territorials parcials que s’havien de desenvolupar en set àmbits pluricomarcals diferents: la Regió Metropolitana de Barcelona, les Comarques Centrals, les Comarques Gironines, les Terres de l’Ebre, Ponent-Terres de Lleida i l’Alt Pirineu i Aran. Posteriorment es va crear la figura dels plans directors territorials, en àmbits més específics, generalment comarcals.

El desenvolupament del planejament territorial
L’any 2001 es va aprovar el Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre i es van iniciar el de l’Alt Pirineu i Aran i el de les Comarques Centrals. A partir del 2003 el nou Govern de la Generalitat es va marcar com a objectiu redactar els sis plans territorials pendents i modificar el de les Terres de l’Ebre.

El nou Govern va crear la Secretaria de Planificació Territorial i el Programa de Planejament Territorial, dins el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), per desenvolupar aquests plans. Aquest organisme va elaborar el desembre del 2004 un document sobre els criteris d’ordenació del territori que havien de seguir els plans. A grans trets, s’havien de basar en un creixement compacte i de continuïtat polaritzat en ciutats d’una certa importància, moderar el consum de sòl i protegir els espais naturals i agraris, evitar la segregació espacial de les àrees urbanes segons el nivell de renda, i potenciar els teixits mixtos on coexistissin usos residencials amb activitats econòmiques intensives en llocs de treball.

A final del 2008 hi havia tres plans territorials parcials aprovats definitivament: ALT PIRINEU I ARAN (juliol del 2006), PONENT-TERRES DE LLEIDA (juliol del 2007) i COMARQUES CENTRALS (setembre del 2008). La resta de plans es trobaven en diverses fases de tramitació. El del CAMP DE TARRAGONA s’havia aprovat inicialment i estava en fase de resolució d’al•legacions. El de la Regió Metropolitana de Barcelona i la revisió del de les TERRES DE L’EBRE disposaven d’avantprojecte que estava a informació pública i el de les Comarques Gironines estava pendent de l’avantprojecte.

D’altra banda, tres àmbits havien dut a terme un pla director territorial que s’avançava al pla territorial parcial corresponent. En tots els casos el document ja havia rebut l’aprovació definitiva: PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L’EMPORDÀ (octubre del 2005), PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE LA GARROTXA (octubre del 2008) i PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L’ALT PENEDÈS (octubre del 2008).

Els plans territorials parcials i els plans directors territorials s’organitzen a partir dels tres sistemes bàsics de l’estructura i la funcionalitat del territori: els assentaments urbans, els espais oberts i les infraestructures de mobilitat. En el cas dels assentaments urbans es proposen estratègies de creixement diverses a cada un dels nuclis existents. Pel que fa als espais oberts s’estableix una gradació de protecció del sòl mitjançant la definició de tres categories bàsiques: sòl de protecció especial, sòl de protecció territorial i sòl de protecció preventiva. Finalment en matèria d’infraestructures de mobilitat es preveuen les actuacions bàsiques en aspectes com la xarxa viària, ferroviària i aeroportuària, la logística o la mobilitat no motoritzada.

Els plans directors urbanístics
Paral•lelament la LLEI D’URBANISME, modificada l’any 2004, introduïa a l’article 56 la figura del PLA DIRECTOR URBANÍSTIC, amb l’objectiu de fixar les directrius per coordinar l’ordenació urbanística supramunicipal, el desenvolupament urbanístic sostenible, la mobilitat de persones i mercaderies i el transport públic, les mesures de protecció del sòl no urbanitzable i els criteris per a la seva estructuració orgànica, la concreció de les grans infraestructures i la programació de polítiques supramunicipals de sòl i habitatge. En alguns casos, l’objectiu d’aquests plans era ordenar el desenvolupament de ciutats mitjanes; en d’altres, preservar i valor el patrimoni ambiental, paisatgístic i urbà; o també ordenar àrees dels Pirineus o el litoral català amb una forta pressió urbanística. Si bé els plans directors urbanístics no es podien considerar instruments de planejament territorial pròpiament dit, el seu àmbit supramunicipal i la metodologia per a la seva elaboració el situaven a mig camí entre aquests i el planejament urbanístic.

A final del 2008 n’hi havia nou d’aprovats definitivament: el PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L’ACTUR SANTA MARIA DE GALLECS, el PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL SISTEMA COSTANER I (maig del 2005) i II (desembre del 2005), el PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA DE BAGES (desembre del 2006), el PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LA SERRA DE RODES I ENTORNS (gener del 2007), el PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LES COLÒNIES DEL LLOBREGAT (juny del 2007), el PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PALLARS SOBIRÀ (agost del 2008), el PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LA CERDANYA (agost del 2008) i el PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LA CONCA D’ÒDENA (desembre del 2008). A part, tres més estaven en fase d’informació pública al document d’aprovació inicial (ÀREA URBANA DE FIGUERES, SISTEMA URBÀ DE GIRONA  i PLA DE L’ESTANY) i cinc més a la de documents, objectius i propostes (Vall d’en Bas i del Ges, Plana de Vic, Alta Ribagorça, VAL D’ARAN i àmbit central del Camp de Tarragona).

D’altra banda s’havien iniciat els treballs previs de diversos plans directors urbanístics, com el de l’àrea urbana de Lleida, l’àrea urbana de Mollerussa, el Pla d’Urgell, el Garraf i les colònies del Ter i del Freser.

Menció a part mereixen les àrees residencials estratègiques, que tenien com a objectiu dotar d’habitatge protegit les zones habilitades per acollir creixements residencials. Per a la seva concreció es van elaborar dotze plans directors urbanístics en àmbits comarcals o supracomarcals (Alt Penedès i Garraf, Alt Pirineu i Aran, Comarques Centrals, Comarques Gironines, Terres de l’Ebre, Ponent, Baix Llobregat, Barcelonès, Camp de Tarragona, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental). A final del 2008 el document havia rebut l’aprovació inicial i estava en fase d’informació pública.

L’objectiu del Govern de la Generalitat era enllestir tots els plans territorials parcials durant la legislatura, que s’acaba en principi a final del 2010, i seguir endavant amb l’elaboració dels plans directors urbanístics.

Més informació
www10.gencat.cat/ptop/AppJava/cat/plans/directors/urbanistics/index.jsp
www10.gencat.cat/ptop/AppJava/cat/plans/parcials/index1.jsp
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame