Dilluns 26 d ' Agost de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA URBANÍSTIC DE LA VALL DE SANTA MAGDALENA (TERRADES)

Pol Huguet - X3 Estudis Ambientals

Actualitzat a 31/12/2008

El 2008 l’empresa promotora i l’Ajuntament de Terrades comencen a fer els darrers tràmits per poder executar un pla urbanístic a la vall de Santa Magdalena. El pla s’està tramitant des de l’any 1992, i afectaria una zona agroforestal propera a un espai d’interès natural i considerada d’alt interès geològic. El projecte ha tingut diversos impediments legals, ha sofert modificacions i ha topat amb l’oposició de la Plataforma Salvem l’Empordà i les recomanacions del Pla director territorial de l’Empordà, que desclassificava aquesta zona. Per aquests motius, continua sense executar-se, a l’espera de la resolució de diversos recursos en contra del projecte.


Terrades és un municipi de l’Alt Empordà, situat al NO de Figueres, amb 254 habitants (any 2008). Les corresponents Normes subsidiàries, aprovades l’any 1992, qualificaven de sòl apte per urbanitzar un sector de la vall de Santa Magdalena, situada entre el pantà de Boadella i la muntanya de Santa Magdalena, a 3 km del nucli de Terrades. L’any 1995 l’Ajuntament va tramitar el Pla parcial d’ordenació de la vall de Santa Magdalena, aleshores promogut per l’empresa Land Promociones, SA. El Pla preveia edificar 34,7 ha, construir 72 habitatges i un complex hoteler amb 162 llits, a més d’una zona verda, una zona esportiva i altres equipaments.

La Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona (CTUG) va emetre diverses observacions al Pla, però l’any 1997, Artur Mas (Convergència i Unió, CiU), aleshores conseller de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), va estimar un recurs d’alçada promogut pels promotors del Pla parcial, i, en compliment d’una resolució adoptada pel conseller, la CTUG va aprovar definitivament el Pla parcial de la vall de Santa Magdalena.

Un projecte de llarg recorregut
Els terrenys d’aquest Pla parcial corresponien a una finca majoritàriament inclosa al terme municipal de Terrades, constituïda per uns pocs camps i una gran massa forestal. La finca era propietat de Catalan Investment Corporation, amb seu a les illes Verges Britàniques, a l’est de Puerto Rico. Per la zona hi passaven diverses pistes forestals però no hi havia cap tipus de servei (clavegueram, aigua, electricitat...). Aquesta àrea es troba a poc més d’un quilòmetre de l’Espai d’Interès Natural (EIN) Penya-segats de la Muga i està inclosa dins la Geozona 158 Boadella-la Salut de Terrades, un espai d’interès geològic catalogat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) que destaca per la diversitat de materials però, sobretot, pel jaciment dels fòssils més antics trobats a Catalunya.

L’any 2002, els promotors van presentar una modificació del Pla parcial que pretenia fer parcel•les més grans per a les cases unifamiliars i agrupar més habitatges en la zona d’apartaments. Davant d’aquesta modificació, la Institució Altempordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura (IAEDEN) i la plataforma Salvem l’Empordà van presentar més de 120 al•legacions al Pla i van demanar que se suspengués l’aprovació del projecte fins l’estiu del 2003, quan s’havia d’aprovar el Pla director urbanístic de l’Alt Empordà (que no es va arribar a aprovar). A part de denunciar l’impacte ambiental que comportaria una urbanització enmig d’una zona forestal, Salvem l’Empordà considerava que s’havia incomplert la llei en el moment de l’aprovació de les mateixes normes subsidiàries que permetien el projecte.

A principi del 2003, la CTUG va denegar la modificació del Pla parcial al•legant que “si la classificació d’aquests terrenys com a urbanitzable es tramités en data d’avui es posaria de manifest la manca d’idoneïtat per la seva condició d’urbanització aïllada, per afecció a un entorn relativament poc alterat, proper a l’EIN Penya-segats de la Muga, i per la manca d’accessos públics, que obliga a construir una xarxa viària que afectaria un sòl no urbanitzable a l’exterior del sector, i pel fet de ser contrari al desenvolupament urbanístic sostenible com a principi general de l’actuació urbanística que s’inclou a la nova Llei 2/2002, d’urbanisme”.

Tot i així, a final del 2003, l’Ajuntament de Terrades va aprovar inicialment el Projecte d’urbanització de la vall de Santa Magdalena. En aquest moment el projecte era promogut per l’entitat Vall de Santa Magdalena SA. L’alcalde del municipi, Isidre Felip, de CiU, defensava el projecte perquè, segons ell, seria beneficiós per al municipi, ja que portaria “gent de pas i ingressos per al poble”. Per contra, pocs mesos després, Salvem l’Empordà va presentar noves al•legacions contra el projecte.

El Pla director territorial de l’Empordà
El PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L’EMPORDÀ (PDTE), aprovat el 2006, promovia, entre altres, la limitació del creixement urbanístic en certs municipis i la minimització de les àrees especialitzades aïllades. Precisament, al municipi de Terrades es recomanava un “creixement de reequilibri”, és a dir, que es desaconsellava acollir creixements exògens més enllà dels necessaris per reequilibrar l’estructura d’edats, ja que no era recomanable crear més sòl urbanitzable ni alterar les dinàmiques demogràfiques i econòmiques del municipi.

Més concretament, l’assentament de la vall de Santa Magdalena era classificat com un dels “àmbits a extingir o reduir”. Així, el PDTE considerava que el projecte d’urbanització podia afectar de “manera especialment greu els valors o potencialitat del territori” i que, en aquests casos, “es considera socialment rendible abordar l’extinció, total o parcial, d’aquestes àrees”, existents o previstes pel planejament urbanístic. Pel que fa a la protecció de la zona, el PDTE proposava que formés part de la xarxa d’espais amb valor natural i connexions ecològiques.

Aquest mateix any, Salvem l’Empordà va concentrar unes dues-centes persones al santuari de la Salut de Terrades que van anar a peu fins a la zona on es volia fer la urbanització. La jornada va incloure diferents actes reivindicatius en contra de la urbanització.

Terrades continua tramitant el Pla
Tot i que el PDTE desclassificava el sector, l’Ajuntament de Terrades el va mantenir en el seu planejament i va continuar fent tràmits, com l’obtenció d’un permís de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), propietària d’un camí de servei del pantà de Boadella que permet l’accés a la zona. Aquests fets van ser “denunciats” per Salvem l’Empordà el juliol del 2008, quan va presentar un nou recurs contenciós administratiu, argumentant que l’emplaçament era un error, ja que es trobava enmig d’una zona amb una densa massa forestal catalogada com d’alt risc d’incendi" i que no disposava de serveis. Salvem l’Empordà creia que la CTUG no acceptaria el projecte però, per evitar riscos, el setembre anterior havia presentat un recurs d’alçada al conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), a qui demanaven que apliqués el PDTE.

En relació amb aquest recurs, el director general d’urbanisme del DPTOP, Pere Solà, va dir que esperaven resoldre’l passat l’estiu, si bé seria complicat perquè s’havien d’estudiar els drets dels propietaris encara que, havent tingut anys per executar el projecte, no ho havien fet. També va afegir que, tot i que el PDTE no prevegés la urbanització de la zona, com que el projecte era anterior al document, calia que fos l’Ajuntament qui en modifiqués el planejament general.

A final de juliol Salvem l’Empordà va dur a terme una nova acció per denunciar el projecte d’urbanització. En aquest cas uns manifestants van penjar una bandera holandesa a l’ajuntament del Terrades, per denunciar que ja s’estava fent publicitat d’aquestes cases i d’aquesta urbanització en la premsa d’aquest país. Lluís Benejam, portaveu de la plataforma, defensava que s’havien aprovat una sèrie de normatives, com la LLEI D’URBANISME DE CATALUNYA o el PDTE, que consideraven il•legal una urbanització com aquesta. A més, en resposta a la declaració de Pere Solà, considerava que en els divuit anys des que es va començar a gestar el projecte, no s’havia construït res ni fet cap despesa econòmica d’urbanització i que, per tant, no hi hauria drets adquirits o les indemnitzacions als propietaris serien mínimes o nul•les.

Davant d’aquesta acció, l’alcalde de Terrades va respondre que el dia que l’empresa promotora tingués tots els papers, es començaria a construir, ja que aquella zona era urbanitzable.

Últims permisos
Al setembre l’empresa Vall de Santa Magdalena, SA, va sol•licitar a l’ACA autorització per abocar aigües depurades a una riera innominada, tributària de la Muga, procedents de la urbanització. I un mes després, l’Ajuntament de Terrades va sol•licitar una autorització d’investigació i concessió d’aigües subterrànies, mitjançant la perforació de dos pous, per tal de destinar l’aigua a l’abastament de la urbanització.

A final d’any el DPTOP encara no havia respost els recursos presentats per Salvem l’Empordà i el projecte continuava sense executar-se.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Alt Empordà
Fotogaleria relacionada