Dijous 14 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA URBANÍSTIC PORTA DE BARCELONA-CAUFEC (ESPLUGUES DE LLOBREGAT)
Pla Urbanistic CAUFEC Mapa: Montse Ferrés
Maria Xalabarder
Actualitzat a 31/12/2008

Continuen les obres del Pla urbanístic Porta de Barcelona–CAUFEC, al terme municipal d’Esplugues de Llobregat, a l’entrada sud de Barcelona. A mitjan any 2008, la Plataforma Popular contra el Pla Caufec reactiva la seva campanya de desobediència civil per tal d’aturar la urbanització. A finals d’any, la crisi immobiliària i financera obliga a aturar temporalment el projecte, mentre la família Sanahuja, principal promotora del pla, negocia amb els bancs el deute de la immobiliària Metrovacesa.


Antecedents 2004, 2006, 2007

Esplugues de Llobregat està situat a la comarca del Baix Llobregat, entre els municipis de Barcelona a l’est, Sant Just Desvern al nord, Sant Joan Despí i Cornellà a l’oest i l’Hospitalet de Llobregat al sud.

En aquest municipi es projecta el pla urbanístic Porta de Barcelona–CAUFEC, entre l’avinguda dels Països Catalans, la ronda de Dalt, l’autopista A-2 i el carrer Laureà Miró (antiga carretera Real), sobre la falda de la muntanya de Sant Pere Màrtir, a la serra de Collserola. La nova urbanització s’estendrà als voltants dels barris de Finestrelles, Ciutat Diagonal i Can Vidalet –que sumen ara al voltant dels 1.600 residents– i el límit del PARC DE COLLSEROLA.

Porta Barcelona és un dels grans projectes d’urbanització previstos a la rodalia de Barcelona i constitueix l’entrada sud a la capital. Els terrenys pertanyien a la societat Caufec (acrònim de l’empresa francesa Cauval i de Fecsa), i els travessen 31 torres d’alta tensió fins a la subestació elèctrica de l’Hospitalet Nord. Precisament, la necessitat de compensar la companyia d’electricitat Fecsa per la despesa que li suposava soterrar les línies elèctriques, va empènyer el govern municipal a incrementar l’edificabilitat prevista en el planejament. El 20 de juliol de 2004 la Generalitat va aprovar definitivament una modificació puntual del Pla general metropolità (PGM) que permetia passar de 30.000 a 234.000 m2 edificables.

A la primeria d’abril del 2005, la promotora Sacresa, propietària dels terrenys des del 2001, va iniciar les tasques de desbrossament de la zona i les obres d’urbanització, que han continuat fins a l’actualitat.

El Pla d’actuació municipal 2008-2011, aprovat el 16 de juliol de 2008 pel ple municipal, recull el projecte Porta de Barcelona com una de les iniciatives més destacades del municipi per als propers anys.

Pla Porta de BCN, un pla polèmic des de bon començament
El Pla Porta de Barcelona (Porta de BCN) –popularment conegut com Pla Caufec– abraça 39,5 ha de terreny i preveu la construcció de 234.000 m² de sostre, repartits entre habitatges, oficines, dos hotels, un centre comercial i equipaments.

El pla urbanístic està dividit en dos sectors, nord i sud, separats per l’autopista A-2 i la ronda de Dalt. En total, repartits en ambdós sectors, es preveu la construcció de 709 habitatges, 125 dels quals seran protegits. A la zona sud, s’hi edificarà un centre comercial amb sales de cinema, dos hotels, i una residència per a discapacitats psíquics a la masia de Ca n’Oliveres. A la zona nord, hi destacaran dues torres d’oficines de 105 m d’alçada projectades per l’arquitecte Ricardo Bofill, que promourà Sacresa en règim de lloguer. El lateral d’aquest conjunt dóna al carrer Jacint Esteve, que tindrà forma de rambla amb espai verd a l’interior i dos carrils per al trànsit, un per a cada sentit. El gros de la zona verda, principal reivindicació dels veïns, és en el límit amb el barri de Ciutat Diagonal i la zona més propera a Collserola.

Des del començament, diverses entitats veïnals d’aquest municipi i d’altres de limítrofs, integrades sota les plataformes Diagonal-Ponent, i la Plataforma Popular contra el Pla Caufec van titllar d’especulatiu el projecte i van reclamar més participació. Van interposar un contenciós contra el Pla davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va ser desestimat el juliol del 2005, moment en el qual van apel•lar al Suprem, el qual encara no ha resolt. Des del 2006 i especialment durant el 2007, es va posar en marxa una campanya de desobediència civil al carrer sota el lema “Tot està fatal, passem a l’acció”.

Continua la campanya “Tot està fatal. No al Pla Caufec”
A mitjan abril, coincidint amb l’inici de les obres d’edificació dels pisos i oficines, la Plataforma Popular contra el Pla Caufec van reprendre les accions de protesta participant el dia 13 en una marxa a peu organitzada per la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola (PCDC). Unes 800 persones, segons la Guàrdia Urbana, van reclamar que es declarés parc natural la serra de Collserola “sense retallades en els seus límits”. En declaracions a Europa Press, el portaveu de la PCDC, Oleguer Farràs, va considerar "obsolet" el Pla general metropolità (PGM) perquè preveu que s’urbanitzin "molts sectors" de l’entorn de la serra, i va demanar que s’aturi la urbanització dels voltants.

Un mes després, la Plataforma contra el Pla Caufec va protagonitzar una setmana d’accions de protesta amb la intenció d’aturar les obres. Durant els dies 20, 21 i 22 de maig, diversos activistes es van encadenar durant més de vuit hores seguides a bidons de ciment i màquines excavadores del sector en obres. Al final d’aquells tres dies, els Mossos d’Esquadra van detenir un total de 24 persones amb l’acusació de desobediència civil. L’endemà, més de mig miler de persones, amb el suport de diverses entitats civils contràries a la urbanització de Collserola, es van concentrar a la plaça de l’Ajuntament d’Esplugues. Els manifestants van interrompre durant deu minuts el pas d’un comboi del tram de la línia T3 i van acabar la marxa al mateix sector en obres. Paral•lelament, Alnus-Ecologistes de Catalunya va emetre un comunicat de suport per criticar el que considera un projecte “innecessàriament agressiu amb l’entorn”‘.

A més d’alertar del cost ecològic que suposa urbanitzar una part de la muntanya de Sant Pere Màrtir, els detractors vaticinen problemes de mobilitat per a les 35.000 persones que diàriament circularan per la zona, i lamenten que prop de 600 pisos seran d’alt nivell.

Per la seva banda, l’alcaldessa Pilar Díaz (PSC) considerava que “el pla afavorirà l’accés a la muntanya dels vianants i ciclistes, ja que s’obriran uns camins ara impracticables”. D’altra banda, defensava el benefici del projecte, ja que el 10% de l’aprofitament urbanístic reportarà a l’Ajuntament uns 180.000 € anuals. Tanmateix, afirmava que “la ciutat guanyarà 125 pisos protegits sense cap cost” i, recordava que “hi ha en estudi la creació d’una estació de metro al nou barri”.

A final d’any, un total de 57 activistes tenien diverses causes pendents, fruit de catorze accions de protesta, entre delictes o faltes imputats pels Mossos d’Esquadra i expedients administratius promoguts per l’Ajuntament.

S’aturen temporalment les obres per la fallida de Metrovacesa
A final d’any, la crisi immobiliària i financera fa trontollar les grans immobiliàries espanyoles, i els seus projectes a Catalunya se’n ressenten.

La promotora Sacresa, empresa de la família Sanahuja, havia contret l’any 2007 un deute per valor de 4.000 MEUR en comprar el 80,6% de les accions de la que fóra la primera immobiliària espanyola, Metrovacesa. La impossibilitat de fer front al deute acumulat va fer que Metrovacesa fes fallida a mitjan any 2008 i que les entitats creditores, Banesto, la Caixa i el banc britànic HSBC, imposessin el mes de desembre com a data límit per renegociar el deute.

Els principals accionistes de Metrovacesa van intentar que la banca entrés en el capital de la promotora, però les entitats financeres s’hi van mostrar inicialment reticents. El mes de novembre, la família Sanahuja va acceptar incloure la promoció de Porta de BCN com a part de la garantia per renegociar el deute de Metrovacesa. El projecte suposa una inversió de 420 MEUR i disposa de socis com ara ACS i el grup Teyco, entre daltres. Es reforçava, així, el pla de negoci la promotora, que començava a ser observat com a viable pels creditors. Durant aquest procés de renegociació, al llarg dels darrers dos mesos de l’any, es van aturar les obres del projecte.

A final d’any encara no hi havia cap acord tancat, però es preveia que si finalment els bancs accedien a convertir-se en accionistes de Metrovacesa, els Sanahuja podrien arribar a cedir-los més del 50% del capital de la immobiliària.

Més informació
lescorts.com/elraco/manifest.htm
www.ajesplugues.es
www.collserola.org/caufec_doc.html
www.collserola.org/salvemelparcnatural
www.noalplacaufec.net
www.sacresa.com/residencial/portabc2.html
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Baix Llobregat
Fotogaleria relacionada