Dimarts 28 de Març de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA URBANÍSTIC I ESPAI D'INTERÈS NATURAL DE LA TORRE NEGRA (SANT CUGAT DEL VALLÈS)
Torre Negra Mapa: Montse Ferrés
Helena Cruz
Actualitzat a 31/12/2008

L’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i la constructora Núñez i Navarro tenen oberts diferents contenciosos administratius sobre la tramitació d’un programa d’actuació urbanística (PAU) a la finca de la Torre Negra. L’Ajuntament accepta a tràmit la proposta del PAU perquè el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya l’insta a fer-ho, però l’Ajuntament en denega l’aprovació provisional perquè els terrenys compresos a l’àmbit del PAU són classificats com a sòl no urbanitzable dins el Pla general metropolità.


Antecedents 2003, 2007

Articles posteriors 2010

La finca de la Torre Negra és un espai agroforestal d’un alt valor ecològic, paisatgístic i natural situat entre el nucli urbà de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) i el parc de Collserola. Està delimitat pel terme municipal de Cerdanyola del Vallès a l’est, la carretera de la Rabassada a l’oest, el Parc de Collserola al sud i la carretera de Cerdanyola al nord. El Pla general metropolità (PGM) del 1976 classificava gran part de la finca com a sòl urbanitzable no programat. Deu anys més tard, la constructora Núñez i Navarro va adquirir 165 ha de la finca.

El 1994 alguns sectors de la ciutadania iniciaren una mobilització, constituïren la Plataforma Cívica per la Defensa de la Torre Negra i Rodalies per reclamar-ne la preservació integral i van redactar el manifest “Defensem Torre Negra”. L’any següent, l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès va iniciar un procés per estudiar la preservació i gestió dels Rodals de la Torre Negra i l’abril del 1998 el ple de l’Ajuntament va aprovar inicialment la modificació del PGM per preservar integralment el sector de la Torre Negra.

L’inici de la tramitació del Programa d’actuació urbanística
Tres mesos més tard, el 31 de juliol de 1998, l’empresa Mont SA –propietat de la constructora Núñez i Navarro– va presentar un programa d’actuació urbanística (PAU) per tal d’urbanitzar el sector i construir-hi 2.800 habitatges. L’Ajuntament va desestimar la proposta perquè era contradictòria amb l’aprovació inicial de la modificació del PGM que pretenia classificar com a no urbanitzable la zona. L’empresa Mont SA va interposar un recurs contenciós administratiu que, l’any 2002, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va estimar, i va anul•lar l’acte municipal per vulnerar el dret al tràmit del particular. L’Ajuntament va presentar-hi un recurs de cassació.

L’any 2003, la Generalitat va aprovar definitivament la modificació puntual del PGM amb la requalificació de gran part de la finca com a sòl no urbanitzable

L’Ajuntament promou la protecció de la Torre Negra
El juliol del 2006 es va aprovar inicialment el Pla especial de protecció i millora rural del parc rural de la Torre Negra, que especifica l’ús públic del parc, els propietaris i els seus drets, el sistema d’equipaments i la xarxa viària. El mes de novembre, el ple municipal va acordar admetre la petició de Mont SA i procedir a tramitar el PAU presentat ja que el recurs de cassació interposat per l’Ajuntament va ser desestimat.

Al mateix temps, el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) incloïa la finca de la Torre Negra en la nova proposta de delimitació del PARC DE COLLSEROLA i en la de la XARXA NATURA 2000.

El mes de març del 2007, el ple municipal va acordar elevar la tramitació del PAU a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB), ja que amb l’aprovació l’any 2005 del Text refós de la LLEI D’URBANISME la figura urbanística del PAU ja no era existent a l’ordenament jurídic vigent. Sis mesos més tard, l’Ajuntament denegava l’aprovació del PAU perquè la CTUB considerava, en un acord de 21 de juny de 2007, inviable la proposta, ja que els terrenys compresos en l’àmbit del PAU eren classificats com a sòl no urbanitzable en el PGM.
El TSJC insta l’Ajuntament a tramitar el PAU
El mes de novembre del 2007, el TSJC instava l’Ajuntament a tornar a tramitar el PAU presentat pel promotor el 1998, seguint la legislació vigent en el moment de la presentació de la sol•licitud, i donava un termini de cinc dies a l’Ajuntament per executar la seva decisió. El consistori va incomplir el termini concedit, però en el ple extraordinari celebrat el dia 9 de gener de 2008 es va aprovar inicialment el PAU i va acatar, per tant, la sentència del TSJC. Tots els grups municipals van firmar una declaració que afirmava que l’aprovaven “per imperatiu legal”.

L’alcalde Lluís Recoder (Convergència i Unió, CiU) va instar la Generalitat de Catalunya que s’afanyés amb la declaració de Collserola com a parc natural. La Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola va recollir, durant l’any 2007, més de 17.000 signatures de suport a la protecció de Collserola.

El mes de febrer, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), va estimar el recurs d’alçada interposat per Josel SL (abans Mont SA) contra l’acord de la CTUB de 21 de juny de 2007, pel qual es va emetre un informe desfavorable sobre la consulta formulada per l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès en relació amb la tramitació del PAU. La resolució retornava a l’Ajuntament l’expedient, ja que considerava que no corresponia a la Generalitat l’execució de la sentència del TSJC.

Les accions de l’Associació de Propietaris i Veïns de la Torre Negra
Durant el mes de febrer l’Associació de Propietaris i Veïns de Torre Negra (que representa el 75% dels propietaris de la zona) va fer públic l’inici d’una sèrie d’accions per exigir a l’Ajuntament “el respecte als drets consolidats i reals” dels propietaris. L’Associació sostenia que el PAU presentat preveia edificar el 17% del sector, la protecció d’elements simbòlics com en Pi d’en Xandri i la urbanització només de les zones pròximes a l’hípica Can Calders i a l’entorn del Club de Tennis Natació Sant Cugat.

L’Associació va presentar 800 al•legacions per poder urbanitzar el sector i reclamava, en el cas que es denegués la tramitació del PAU, unes indemnitzacions d’entre 80 i 323 MEUR. L’Associació també va encarregar a la consultoria mediambiental Ecafir SL un informe sobre els valors ecològics de l’espai de la Torre Negra. L’informe afirmava que la protecció de l’espai “en cap cas es pot justificar mai des del punt de vista d’interès ecològic, paisatgístic o cultural”, ja que aquests valors “no són tan excepcionals com per fer inviable la seva urbanització” i per tant l’execució del PAU “és perfectament compatible amb la conservació de les àrees de major interès”.

El mes de maig, l’Associació va presentar una nova proposta d’urbanització del sector que preveia concentrar els 2.800 habitatges previstos a la zona més propera a la carretera de la Rabassada i el Club de Tennis Natació Sant Cugat. El mes següent, però, el ple de l’Ajuntament va denegar, amb l’abstenció del Partit Popular (PP), el PAU presentat per Mont SA, ja que el sòl estava classificat des del 2003 com a no urbanitzable. Així mateix el PAU també va rebre dos informes desfavorables, del Consorci del Parc de Collserola i del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH). El PP es va desmarcar de la resta de grups perquè qüestionava com es pagarien les possibles indemnitzacions als propietaris dels terrenys.

Dos anys després de l’aprovació inicial, el mes de setembre del 2008 la CTUB va aprovar definitivament el Pla especial de protecció i millora rural de la Torre Negra, que preveia l’expropiació de 30 ha de sòl agrícola al llarg de dotze anys pel valor de 9 MEUR. Davant les dues accions, l’empresa promotora va presentar un recurs d’alçada davant el conseller de Política Territorial i Obres Públiques per l’aprovació del Pla especial i un recurs per la via judicial contra la denegació de l’Ajuntament a aprovar el PAU.

A final d’any, l’Ajuntament de Sant Cugat va anunciar que, seguint la iniciativa de preservar el sector de la Torre Negra, començaria a llaurar dos terrenys de propietat municipal, d’unes 5 ha, per adobar-los i impulsar el cultiu de fajols i gira-sols. D’altra banda, quedaven pendents de resolució els dos recursos presentats per la promotora.

Més informació
Busquets, J. i Cortina, A. (2003). “La Torre Negra. Planejament metropolità, paisatge i pressió immobiliària”, a Nel•lo, Oriol (ed.) Aquí, no! Els conflictes territorials a Catalunya. Barcelona: Ed. Empúries, p. 433- 453.
ptop.gencat.cat/rpucportal
www.torrenegra.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada