Dilluns 26 d ' Agost de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA URBANÍSTIC DELS MUNTANYANS (TORREDEMBARRA)
Arnau Urgell

Actualitzat a 31/12/2008

Al llarg del 2008 s’executen els treballs d’urbanització del Pla parcial Muntanyans II, a Torredembarra, i la promotora ja pot demanar la llicència per edificar els 543 habitatges previstos. Mentrestant continua sense resoldre’s el contenciós administratiu interposat al TSCJ contra l’aprovació del projecte per part de la Plataforma Salvem els Muntanyans. Per altra banda el canvi en el govern municipal suposa rellançar les iniciatives polítiques per evitar l’edificació en aquest espai situat al costat de l’EIN Platja de Torredembarra i Creixell. Precisament l’any es clou amb l’incompliment de l’acord del Parlament d’incloure les zones verdes del Pla parcial a l’EIN.


Antecedents 2005, 2006, 2007

Articles posteriors 2009, 2011, 2014

El Pla parcial els Muntanyans II ocupa 16,83 ha i preveu la construcció de 543 habitatges al paratge del torrent d’en Gibert de Torredembarra (el Tarragonès). El desembre del 2006 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va aprovar definitivament el Pla, tot i que dos anys abans la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona (CTUT) havia suspès la provisional pel risc d’inundació de la zona. El gener del 2007 van començar les obres d’un pas soterrat a l’N-340, per unir l’espai de Muntanyans II amb la urbanització existent de Marítima Nord, fet que des de la Plataforma Salvem els Muntanyans, que s’oposava al projecte, es va considerar “el tret de sortida a les obres”. Les primeres tasques d’urbanització es van iniciar formalment l’estiu d’aquell any mentre continuaven les accions populars, judicials i polítiques per evitar el desenvolupament del Pla parcial.

L’any 2008 va començar amb la notícia que l’alcalde de Torredembarra, Manuel Jiménez (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), i el seu predecessor en el càrrec, Miquel Ángel Lecha (Convergència i Unió, CiU), haurien de declarar al jutjat del Vendrell quan es va admetre a tràmit una querella pels delictes de prevaricació i contra els recursos naturals i el medi ambient per l’aprovació del Pla parcial. La querella, interposada per Silvestre Morros, membre de la Plataforma Salvem els Muntanyans, argumentava que la Llei 12/1985, d’espais naturals, obliga a conservar les zones humides, i que la jurisprudència del Tribunal Suprem indica que no cal declaració prèvia per protegir aquest tipus d’espais. Lecha havia estat alcalde en el període 2000-2004, quan es va reiniciar el procediment per aprovar el pla urbanístic, mentre que amb Jiménez al capdavant del consistori se’n va fer l’aprovació provisional i definitiva. L’Ajuntament de Torredembarra va emetre un comunicat de suport i va recordar que la citació “no pressuposava la concurrència de cap responsabilitat”, sinó “la garantia per poder-se defensar”. No es tractava de la primera denúncia de Morros relacionada amb Muntanyans II. La primavera del 2006 va interposar-ne una pel presumpte delicte de prevaricació contra l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per haver redactat un informe favorable al Pla. Precisament aquell mateix mes de gener el jutjat número 3 de Tarragona va arxivar la causa.

Resolució del Parlament i nous informes de risc d’inundació
El 30 de gener la Comissió de Medi Ambient del Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat una proposta per instar el Govern a incloure les zones lliures del Pla parcial (9,5 ha, un 56,2% del total) a l’Espai d’Interès Natural (EIN) Platja de Torredembarra i Creixell. La proposta dels grups del tripartit (PSC, Esquerra Republicana de Catalunya, ERC, i Iniciativa per Catalunya-Verds, ICV) naixia de les esmenes presentades a una resolució de CiU de l’octubre del 2007 en la qual es demanava el pas de tots els terrenys afectats a l’EIN. El document aprovat preveia la possibilitat de protegir altres espais del Pla parcial i impulsar la recerca de fórmules de compensació per evitar la construcció dels 543 habitatges.

L’alcalde torrenc va acollir la decisió amb satisfacció però va reclamar la visita, “com més aviat millor”, dels consellers de Política Territorial i Medi Ambient, pendent des del mes de desembre. Aquesta visita pactada la tardor del 2007 havia de ser el punt de partida d’una comissió per tractar la protecció dels terrenys.

El 14 de febrer es feia públic un informe geològic encarregat pels veïns de les urbanitzacions de Clarà Mar i Marítima Residencial Sud, limítrofes amb els terrenys de Muntanyans II, que considerava que el nou desenvolupament urbanístic agreujaria les inundacions i convertiria els aiguamolls del litoral en un “parc urbà”. Segons l’estudi, les obres d’urbanització havien modificat el torrent de Gibert, que per la seva configuració pot provocar inundacions de manera freqüent, i s’havia reduït l’espai inundable de 15 ha a 5,5. Deu dies després transcendia a la premsa un altre informe, encarregat pel Tribunal Suprem de Justícia de Catalunya (TSJC), que afirmava que els terrenys de Muntanyans II eren inundables i que el vial per evacuar l’aigua de la urbanització seria insuficient. També alertava dels efectes negatius sobre l’EIN adjacent. El TSJC l’havia sol•licitat per resoldre el contenciós administratiu interposat per la Plataforma el desembre del 2007 contra l’aprovació definitiva del Pla parcial. El portaveu dels ambientalistes, Jordi Suñer, va afirmar que era necessari que “algú aturés el despropòsit” de la urbanització i que els propers dies demanarien formalment l’aturada cautelar de les obres.

Tanmateix, els treballs d’urbanització continuaven, i el 13 de març Fecsa-Endesa anunciava que s’encarregaria de l’electrificació de l’espai. Mentrestant el DPTOP i el Departament de Medi Ambient (DMAH) encara no havien constituït —quatre mesos després d’anunciar-la— la comissió per buscar solucions al projecte. També continuava sense concretar-se l’acord per aprovar el pas de les zones verdes del Pla a l’EIN Platja de Torredembarra i Creixell.

Desestimen la querella contra els alcaldes
El 10 de juny l’alcalde Manuel Jiménez i el seu predecessor, Miquel Àngel Lecha, van declarar al jutjat del Vendrell per la querella interposada per Silvestre Morros. En la declaració, ambdós batlles van recordar que el Pla parcial seguia les directrius del Pla general d’ordenació urbana (PGOU) del 1982 i que Muntanyans II no havia tingut mai cap tipus de “protecció legal”.

Tot i que l’advocat del demandant va demanar compareixences de més testimonis relacionats amb l’àrea d’Urbanisme, l’endemà de les declaracions de Jiménez i Lecha el jutge va decidir arxivar la querella. L’acta de sobreseïment considerava que els fets denunciats responien a una “qüestió tècnica i no a una responsabilitat penal” i que ambdós electes “s’havien limitat a desenvolupar un pla aprovat per instàncies supramunicipals”. Per la seva banda, Silvestre Morres va anunciar que recorreria la decisió a l’Audiència Provincial.

Mentrestant la Plataforma Salvem els Muntanyans va criticar que cinc mesos després de la resolució del Parlament no s’hagués fet cap pas per a la protecció de les zones verdes del Pla parcial. Precisament el 10 de juny havia expirat el termini que marcava l’acord de la comissió de Medi Ambient. Dies després es feia públic l’informe de Greenpeace sobre els “punts negres del litoral català” que incloïa entre deu casos la urbanització de Muntanyans II.

Nou consistori, nou escenari
El 6 d’agost es va produir un canvi en el consistori després que la regidora socialista, Laura Pradera, va decidir donar suport a Daniel Masagué (CiU). El nou equip de govern estava format pels convergents, l’Agrupació Democràtica Torrenca (ADT), el Grup d’Independents per Torredembarra (GIT) i la regidora que va abandonar el PSC.

Una setmana després de prendre possessió el nou alcalde, aquest va mostrar la voluntat de reactivar la lluita contra la construcció de Muntanyans II amb una reunió amb la Plataforma i l’anunci de demanar una trobada a la promotora Vegas de Guadaira per plantejar la possibilitat d’oferir altres terrenys per edificar la urbanització. “Si encara podem salvar alguna cosa, i no costa diners a l’Ajuntament, estem disposats a negociar”, va afirmar Masagué, que al mateix temps pretenia buscar la col•laboració de la Generalitat i el Govern espanyol per resoldre la situació. En el segon cas pretenien recuperar la partida de 10 MEUR que ICV-EUiA havia negociat en els pressupostos generals de l’Estat (PGE). La Plataforma va valorar positivament el “canvi d’actitud” del consistori torrenc i van recordar que encara mancava la sentència del TSJC ,que “segurament donaria la raó” als opositors a la urbanització.

Tanmateix, el canvi de posicionament de l’Ajuntament coincidia amb la constatació que els treballs d’urbanització —carrers, voreres, fanals i caixes elèctriques— havien pràcticament finalitzat i només mancava soterrar una línia elèctrica. En una visita a les obres amb representants de totes les forces polítiques torrenques l’alcalde va admetre que aquest fet podia ser un obstacle per “recuperar l’espai” i evitar que s’hi edifiqués.

El 17 de setembre Masagué i la regidora d’Urbanisme i Medi Ambient, Maria Dolors Toda (ADT), van reunir-se amb els directors generals d’Urbanisme, Pere Solà (PSC), i de Medi Natural, Núria Buenaventura (ICV). La principal conclusió de la trobada era que era impossible aportar recursos per evitar l’edificació i que l’única solució era proposar uns altres terrenys de Torredembarra per fer una permuta. En aquest sentit Toda va anunciar que s’encarregaria un estudi per avaluar possibles terrenys però va lamentar que l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) no n’aportés per oferir part de l’edificabilitat de Muntanyans II en altres municipis de Catalunya. Així mateix, i segons fonts de l’equip de govern, la promotora hauria mostrat la seva disposició a traslladar els seus drets urbanístics en altres terrenys tant de Torredembarra com de fora.

L’any va finalitzar a l’espera de la resolució del contenciós interposat al TSJC i de les possibles negociacions per traslladar l’edificabilitat en altres terrenys. Mentrestant les obres d’urbanització havien finalitzat i la promotora podia demanar la llicència per començar a construir els habitatges en qualsevol moment. Així mateix, no s’havia executat l’acord per demanar el traspàs de les zones verdes del Pla parcial a l’EIN Platja de Torredembarra i Creixell.

Més informació
gepec.cat/muntanyans
www.gencat.net/ptop
www.torredembarra.cat
 
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada