Diumenge 15 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA URBANÍSTIC DE PEDRINYÀ (LA PERA)

Moisès Jordi

Actualitzat a 31/12/2008

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) dictamina al març que l’Ajuntament de la Pera ha de tramitar el pla urbanístic que des del 2003 preveu 85 cases prop del nucli de Pedrinyà. L’alt tribunal considera que la suspensió de llicències decretada per l’Ajuntament el 2004 es va fer sense la voluntat de fer un nou POUM, ja que tres anys després aquest continuava pendent d’aprovació L’Ajuntament de la Pera que, com la plataforma Salvem Pedrinyà, s’oposa al projecte, presenta un recurs de cassació contra la sentència.


El municipi de la Pera (445 habitants el 2008) se situa al nord-oest de la comarca del Baix Empordà, a 10 km de la Bisbal d’Empordà i a uns 25 de Girona. El terme municipal, d’11,5 km2, comprèn els nuclis de la Pera, Púbol i Pedrinyà i el veïnat de Riuràs. El nucli de Pedrinyà es troba al sud del municipi, en un sector accidentat pels primers contraforts del massís de les Gavarres, i està format per un petit agrupament de masos al voltant de l’església i altres de disseminats.

L’any 1983 es van aprovar les Normes subsidiàries de planejament de la Pera que preveien un únic sector de sòl urbanitzable residencial, de 9,8 ha, al Puig d’en Font, una zona boscosa situada a uns 100 m a l’est del nucli urbà de Pedrinyà. No fou, però, fins a l’any 2002 que la promotora immobiliària que havia comprat els terrenys, Casa Daurada, va iniciar converses amb l’Ajuntament per tirar endavant el Pla parcial del sector. El juliol del 2003 la promotora va presentar un projecte que preveia construir 85 habitatges i un hotel. Això suposava reduir el centenar d’habitatges que preveien les Normes, circumstància que n’obligaria a fer una modificació puntal.

La presentació del projecte va aixecar una important oposició al poble. Un grup de veïns van crear la plataforma Salvem Pedrinyà que rebutjava la urbanització pels valors ambientals i paisatgístics dels terrenys on s’ubicaria, pel fet d’estar deslligada de la trama urbana, per la necessitat que comportaria de construir un nou pou per a l’abastament d’aigua i pel risc d’incendis forestals. Així mateix, es manifestaven a favor d’un model de creixement més reduït, situat a l’entorn dels nuclis de població, destinat a la gent que volgués integrar-se al poble i no a segones residències.

Per la seva banda l’alcalde de la Pera, Benjamí Artigas (Convergència i Unió, CiU), no veia malament, d’entrada, la possibilitat d’urbanitzar aquest sector, ja que a parer seu donaria “riquesa” a la població. No obstant això, el novembre del 2003 el ple de l’Ajuntament de la Pera, format únicament per CiU, va rebutjar per unanimitat el projecte presentat en considerar que 85 habitatges en aquest sector crearien un fort impacte ambiental i va reclamar a l’empresa una reducció de la densitat.

L’estiu del 2004 el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va instar l’Ajuntament de la Pera a redactar un nou pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) en el qual es desclassifiqués el sector del Puig d’en Font. L’Ajuntament, conscient de l’oposició veïnal al projecte, va acceptar el suggeriment i va procedir a suspendre les llicències mentre es redactés. D’aquesta manera, el consistori disposava d’un termini màxim de dos anys per aprovar inicialment el nou POUM, període en el qual no es podria presentar cap projecte urbanístic.

Avanç del POUM
El juny del 2006 es va presentar l’Avanç del POUM de la Pera que preveia doblar les hectàrees classificades com a urbanitzables en les anteriors Normes. No obstant això es desclassificava la major part del sector del Puig d’en Font, que passava de 9,8 ha a 2,2 ha, situades a la cota més baixa, en les quals es podria construir únicament un hotel. D’altra banda, es preveien dos nous sectors urbanitzables, a l’entorn dels nuclis de la Pera (9 ha) i Púbol (7 ha). En total, a part de l’hotel, es preveia encabir-hi un total de 100 nous habitatges.

Salvem Pedrinyà va mostrar al seu rebuig al nou POUM considerant que el creixement tindria efectes negatius per a la conservació del paisatge i del patrimoni històric i cultural i hi va presentar 270 signatures en contra. També reclamaven la desclassificació completa del Puig d’en Font i, en conseqüència, s’oposaven a la construcció de l’hotel. L’entitat creia que els nous sectors urbanitzables s’havien creat per compensar la desclassificació parcial i rebutjaven aquest tipus d’actuació. Per la seva banda, l’arquitecta municipal i autora del POUM, Isabel Miquel, va assegurar que el creixement seria gradual i que un percentatge dels habitatges seria de protecció oficial.

L’octubre del 2006 es va aprovar definitivament el PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L’EMPORDÀ que apostava per una estratègia de creixement de reequilibri (és a dir, segons necessitats internes del municipi) al nucli de la Pera i de millora i compleció (sense capacitat d’estructurar extensions urbanes) a Púbol i Riuràs. En canvi, no assignava cap estratègia a Pedrinyà a l’espera del que passés amb el sector del Puig d’en Font.

Reapareix el Pla urbanístic de Pedrinyà
El novembre del 2006 l’empresa promotora, Casa Daurada, va presentar un nou projecte urbanístic al Puig d’en Font, que preveia ara 105 habitatges, després que haguessin passat els dos anys de termini per redactar el POUM sense que s’hagués produït l’aprovació inicial. Salvem Pedrinyà va manifestar la seva preocupació pel projecte ja que temien que, a diferència del que es va presentar el 2003, aquest no contradigués les Normes subsidiàries, amb la qual cosa no faria falta la seva modificació i els tràmits avançarien amb més celeritat.

No obstant això, fonts de l’Ajuntament de la Pera van assegurar que, de nou, el projecte no s’adequava a les Normes. Així, per exemple, preveia cases adossades quan les Normes només en permetien d’unifamiliars o ubicava una zona verda en un sector classificat com a sòl forestal. A més, en alguns punts on es proposava edificar se superava, segons el consistori, el 20% de pendent. Per tot això l’alcalde de la Pera, Benjamí Artigas, va assegurar que aquest sector no es desencallaria fins després de les eleccions municipals de l’any 2007.

Les eleccions del 2007 van comportar un canvi polític a l’Ajuntament de la Pera. El Grup d’Independents per la Pera (GIP), aglutinat al voltant de la plataforma Salvem Pedrinyà, va aconseguir l’alcaldia amb 4 regidors, mentre que CiU en treia 3. Tanmateix, els dos grups van pactar un govern d’unitat que al llarg del 2007 i els primers mesos del 2008 va mantenir aturat el POUM i el Pla urbanístic de Pedrinyà.

Obliguen a la Pera a tramitar la urbanització
El març del 2008 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va resoldre que l’Ajuntament de la Pera hauria de tramitar amb caràcter obligatori el projecte d’urbanització presentat el 2003 per Casa Daurada. L’alt tribunal considerava que l’aturada de llicències del 2004 es va fer sense voluntat de redactar un nou POUM, ja que ja s’havien superat els dos anys previstos de moratòria sense que se n’hagués produït ni tan sols l’aprovació inicial. En cas que l’Ajuntament no presentés recurs, aquest es veuria obligat a aprovar inicialment la modificació puntual de les Normes subsidiàries en un termini màxim de trenta dies.

Pocs dies després l’Ajuntament de la Pera, a través dels Serveis Jurídics de la Diputació de Girona, va interposar un recurs de cassació contra la sentència al Tribunal Suprem al•legant, entre altres aspectes, l’oposició unànime al projecte per part del consistori municipal
.
A final del 2008 el recurs continuava pendent de resolució, i el POUM seguia aturat.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Baix Empordà
Fotogaleria relacionada