Divendres 28 d ' Abril de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA ESTATAL D'HABITATGE I REHABILITACIÓ
Joffre López

Actualitzat a 31/12/2008

En acabar l’any el Govern de l’Estat aprova el Pla estatal d’habitatge i rehabilitació 2009-2012 (PEHR), que substitueix el Pla estatal 2005-2008, vigent fins aleshores. Les principals novetats que aporta el nou pla tenen a veure amb la idea de reforçar la rehabilitació, d’ampliar el llindar d’ingressos per optar a habitatges protegits de venda i de lloguer, d’aplicar noves mesures adreçades a absorbir l’estoc d’habitatges lliures sense vendre i d’introduir, per primera vegada, el lloguer protegit amb opció a compra.


Després de les eleccions generals del mes de març, es produí un canvi de titular al capdavant del Ministeri d’Habitatge, ja que Beatriz Corredor, del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), substituí Carme Chacón, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). Un dels reptes més immediats que hagué d’encarar la ministra entrant fou l’elaboració d’un nou pla d’habitatge que, alhora, servís per donar resposta a les creixents demandes per atenuar els efectes de la crisi immobiliària (HABITATGE. CRISI). El Reial decret 2066/2008, que regulava el PEHR, es publicava al Boletín Oficial del Estado (BOE) el 24 de desembre i recollia, a banda dels continguts i instruments característics de qualsevol pla d’habitatge, una disposició transitòria amb “mesures per fer front a la conjuntura econòmica del sector”.

Les novetats del Pla
Seguint un esquema molt similar al de l’antic pla estatal 2005-2008, el PEHR introduí modificacions en tots els àmbits d’actuació, va formular novament figures existents i en va definir de noves.

Pel que fa a la promoció d’habitatges amb protecció oficial, el Ministeri d’Habitatge es fixà com a objectiu assolir que el 40% de tots els habitatges iniciats fossin de lloguer. Per aquest motiu, a més d’apujar la renda màxima aplicable als lloguers protegits a 25 anys i eliminar el polèmic programa d’habitatges de lloguer per a joves, els famosos “minipisos” de 30 a 45 m2 útils del pla anterior, preveia el lloguer amb opció de compra, que algunes comunitats autònomes havien començat a promoure durant els darrers anys. Bàsicament, aquesta nova modalitat permetia que en els contractes d’arrendament dels habitatges amb protecció oficial a deu anys els llogaters poguessin exercir un dret de compra, amb un preu màxim delimitat i deduint una part dels lloguers abonats. També s’apujà el límit dels ajuts al pagament del lloguer per a les unitats familiars amb menys ingressos, de 2.880 a 3.200 euros anuals.

En l’accés a la compravenda d’habitatges nous de protecció oficial i d’habitatges usats, s’amplià el nivell d’ingressos per sota dels quals es podien demanar els clàssics préstecs convinguts i els ajuts estatals directes a l’entrada (AEDE), així com l’import màxim que es podia rebre com a subvenció a fons perdut.

Una de les respostes institucionals més freqüents davant les alarmes que despertava la davallada de la construcció era que, de manera decidida, calia reforçar la rehabilitació com a motor de dinamisme econòmic i com a mecanisme per millorar l’eficiència energètica del parc existent. En el PEHR, aquest principi genèric es traduí en la incorporació de les àrees de renovació urbana (ARU) dins l’articulat del Pla de l’habitatge, el disseny d’una línia específica per eradicar el barraquisme i la creació del Pla Renove. El Pla Renove era, de fet, una ampliació dels potencials beneficiaris i de les subvencions del pla anterior exigint, però, un major esforç vers la utilització d’energies renovables, ja que, com a requisit indispensable, s’instituí la necessitat que un mínim del 25% del pressupost de les obres de rehabilitació es destinés a la utilització d’energies renovables, a millorar l’eficiència energètica, a protegir el medi ambient i a adaptar els habitatges i els edificis a les necessitats de les persones amb discapacitat. De tot plegat es volia obtenir que la rehabilitació protegida acabés representant, al final del període, prop de la meitat de totes les actuacions previstes al PEHR.

Mesures “anticrisi”
L’aprovació del PEHR coincidí amb un període de recessió econòmica, especialment acusada en el sector de la construcció. Així, la Disposició transitòria de l’RD 2066/2008 preveia un conjunt de mesures excepcionals encaminades a facilitar l’absorció del creixent volum d’habitatges lliures d’obra nova que no havien trobat compradors, com ara la possibilitat de sol•licitar per als habitatges lliures amb llicència anterior a l’1 de setembre de 2008 la qualificació com a habitatge de protecció oficial; permetre que les llars amb una renda de fins a set vegades l’indicador públic de renda d’efectes múltiples (IPREM), més de 45.000 euros anuals, poguessin optar a habitatges protegits concertats; l’exempció transitòria d’haver d’esperar el termini legal d’un any per considerar un habitatge lliure com a habitatge usat, que podria ser adquirit mitjançant la fórmula de l’accés diferit a la propietat, força similar al lloguer amb opció a compra; o l’increment dels ajuts per a la promoció d’habitatges amb protecció oficial de lloguer i per a les àrees d’urbanització prioritària (AUP) que, segons ja havia estipulat el Pla 2005-2008, havien de reservar un mínim del 75% de l’edificabilitat residencial a la construcció d’habitatges de protecció oficial.

La transposició a Catalunya
Com totes les normatives estatals sobre política d’habitatge, l’aplicació efectiva de les mesures previstes al PEHR estava condicionada a la seva integració dins els plans d’habitatge de cada comunitat autònoma. A Catalunya, la Generalitat havia prorrogat precisament la vigència del Pla pel dret a l’habitatge 2004-2007, a l’espera que aparegués el nou pla estatal i que definís les línies de finançament a les quals es podria acollir el futur pla català. Malgrat tot, unes de les obligacions que avançava el PEHR era que en el termini d’un any hauria d’estar en funcionament el Registre Públic de Demandants com a mecanisme d’adjudicació dels habitatges protegits, que també havia previst la LLEI PEL DRET A L’HABITATGE del 2007 i que, en aquells moments, es trobava en ple procés de desenvolupament reglamentari.

Més informació
www.mviv.es
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame