Divendres 28 d ' Abril de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PALLARS SOBIRÀ

Josep Ramon Mòdol

Actualitzat a 31/12/2008

La Generalitat aprova definitivament el Pla director urbanístic del Pallars Sobirà l’agost del 2008. El document desclassifica bona part del sòl urbanitzable situat entorn de les estacions d’esquí d’Espot, Llessuí i Portainé, i en prioritza l’ús hoteler per davant del residencial. Després de múltiples reclamacions per part dels ens locals de la comarca, es consensua un model que permet un cert desenvolupament residencial, encara que en continuïtat amb la trama urbana preexistent.


Antecedents 2007

El Pallars Sobirà és una comarca del Pirineu de Lleida, que limita amb França i Andorra, i amb les comarques de l'Alt Urgell, el Pallars Jussà, l'Alta Ribagorça i la Vall d'Aran.

La Noguera Pallaresa i els seus afluents constitueixen els eixos vertebradors del seu territori, d’orografia molt accidentada, en què s’exhibeix el cim més alt de Catalunya, la Pica d'Estats. La major part de la comarca és inclosa sota alguna figura de protecció natural, entre les quals cal destacar el PARC NACIONAL D'AIGÜESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI i el PARC NATURAL DE L'ALT PIRINEU.

El Pallars Sobirà tenia 7.446 habitants el 2008, distribuïts en 15 municipis, que engloben un total de 135 pobles dispersos en les diferents valls de la comarca. D’aquests, 11 són entitats municipals descentralitzades (EMD). Només la seva capital, Sort, supera els 2.000 habitants, i, tret d’Esterri d’Àneu i Rialp, la resta de municipis no arriben als 500 residents.

Entre els anys 2004 i 2007 el Pallars Sobirà s’ha mantingut entre les dues comarques amb major intensitat de construcció de nous habitatges en relació amb la població resident, amb un ritme superior als 50 habitatges per cada 1.000 habitants i any, xifra que tiplica la mitjana catalana.

Tramitació del Pla
L’estiu del 2005 es va presentar l’Avanç del pla director urbanístic (PDU) del Pallars Sobirà, un document d’objectius i propòsits, i es va dur a terme, en col•laboració amb l'associació Rurbans, un procés obert de participació ciutadana estructurat en dues sessions formatives i sis de participació.

A mitjan juny del 2007 es va fer pública l'aprovació inicial del PDU i es va sotmetre el projecte i el seu informe ambiental a informació pública durant un termini de dos mesos. El desembre del 2007 es va prorrogar el termini del tràmit d'informació als ens locals fins al 7 de gener de 2008.

El PDU seguia l’esquema del PLA TERRITORIAL PARCIAL DE L’ALT PIRINEU I ARAN (PTPAPA), dividint les seves propostes en tres sistemes: assentaments urbans, espais oberts i infraestructures de mobilitat.

Pel que fa al sistema d’assentaments, el Pla suposava la modificació d’alguns àmbits i sectors de planejament municipal, la desclassificació d’altres i la redelimitació del límit del sòl urbà de diversos nuclis petits. El pla cercava que els nous creixements es fessin en continuïtat amb el sòl urbanitzat existent i amb mecanismes de gradualitat per repartir el creixement en el temps.

El PDU definia, sobre el sistema d’espais oberts, les figures d’ordenació del sòl no urbanitzable a partir dels elements territorials bàsics, que hi afegien els entorns dels nuclis urbans, inclosos en una figura anomenada areal, i el sistema de connectors territorials.

El Pla també fixava les reserves de sòl necessàries per als nous eixos previstos al PTPAPA, projectava dues noves carreteres (amb un nou accés a Tírvia des de la C-13, i una nova carretera d’unió de la C-28 i la C-13), i proposava estudiar el perllongament del ferrocarril de la Pobla de Segur fins a Sort i l’aeroport de la Seu d’Urgell.

Al•legacions de sentit contrari
Durant el període d'informació del PDU del Pallars Sobirà es van rebre 10 informes d'organismes implicats i 163 escrits d'al•legacions presentats per 111 persones físiques o jurídiques, que comptaven amb un total de 371 signatures.

Dels 111 al•legants, 95 eren entitats, empreses i/o particulars, mentre que 16 eren ens locals. El Consell Comarcal i tots i cadascun dels ajuntaments havien presentat alguna reclamació.

A principi del 2008, el Consell del Pallars Sobirà exposava en boca del seu president, Vicenç Mitjana, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), les principals al•legacions presentades al PDU, del qual en demanaven la retirada. Es considerava que el Pla era massa restrictiu amb el creixement residencial, envaïa competències municipals i donava excessiu valor a activitats com la ramaderia i l’agroturisme, a la vegada que es criticava la figura urbanística definida com a areal, que feia referència a una línia imaginària que, a tall de barrera, envoltava els nuclis del Pallars Sobirà, i on no es podia construir.

Per la seva banda, la plataforma veïnal Pallars Viu, amb gairebé un centenar de signatures, demanava la desclassificació de més sòl urbanitzable i volia evitar la construcció de 2.626 nous habitatges dels 5.640 que el PDU permetia, afirmant que el Pla no s’oposava als planejaments municipals més recents, en què municipis com Alt Àneu, Tírvia, la Vall de Cardós, Lladorre, Espot i Esterri d'Àneu concentraven grans creixements. La plataforma també afirmava que es contradeien les estratègies de creixement del PTPAPA, que preveia a la comarca unes necessitats màximes de 1.070 nous habitatges en l’horitzó 2026, comptant el creixement de la població resident i les segones residències.

El PDU identificava finalment dues àrees on ubicar polígons industrials supramunicipals i activitats turístiques, al pla d’Esterri i a la ribera de Sort.

El PDU rep aprovació provisional i definitiva
La Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida (CTUL), en sessió de 10 de juliol de 2008, va aprovar provisionalment el PDU del Pallars Sobirà. L’1 d’agost el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va aprovar definitivament el Pla.

El secretari general per la Planificació Territorial, Oriol Nel•lo, va destacar que el PDU facilitava la diversificació econòmica de la comarca en ampliar a cinc les reserves de sòl per a activitats econòmiques, d’entre 3 i 6 ha cadascuna, a Sort (que en tindria dues), Rialp, Ribera de Cardós i Esterri d’Àneu.

Es consensua la limitació del creixement residencial
En la seva aprovació definitiva, el PDU consensuava les postures de la Generalitat, que volia limitar el desenvolupament residencial (bàsicament de segones residències) previst en els plans urbanístics vigents, substituint en bona part l’ús residencial per ús turístic i hoteler; i la voluntat dels ens locals, que no volien veure estancat el creixement dels seus municipis.

Una de les propostes principals del PDU en la seva aprovació inicial era canviar l’ús de diversos sectors de sòl urbanitzable residencial hotelers a Llessuí, Roní, Llavorsí i Espot Esquí, amb una superfície total de 13 ha, a usos hotelers. En la seva aprovació definitiva, però, el PDU permetia un cert desenvolupament residencial.

En el cas d’Espot Esquí, l’alcalde, Agustí Perot, de Progrés Municipal, va afirmar que es retallava sòl urbanitzable, encara que a més dels 21.593 m2 dedicats a hotels, es permetien 11.500 m2 per a ús residencial. La resta dels aprofitaments residencials, 22.779 m2 (dels quals 10.284 d’habitatge protegit), es concentraven de forma contigua al nucli urbà.

De manera semblant, en els nuclis de Llessuí, Roní i Llavorsí, a l’ús hoteler s’hi afegia l’ús d’equipament turístic i es permetia un percentatge reduït i condicionat d’ús residencial com a complement. En el cas de Llessuí, nucli agregat de Sort, l’alcalde, Agustí López, de Convergència i Unió (CiU), deia que el PDU reduïa a la meitat el sòl urbanitzable, fins a situar-lo en 59.563 m2, fet que reduïa el nombre d’habitatges previstos a 238. El PDU també plantejava que els establiments hotelers ocupessin el 70% de la superfície edificable.

En el municipi de Rialp també es va aplicar una retallada de zones urbanitzables i la priorització dels hotels.

L’alcalde, Gerard Sabarich, de CiU, va explicar que el PDU convertia en sòl rústic les zones urbanitzables dels diferents nuclis agregats, a excepció de Roní, el nucli més proper a l’estació de Portainé.

En aquesta localitat, la superfície edificable prevista de més de 30.000 m2 de sostre es reduïa a uns 15.000, dels quals el 80% es reservava per a usos hotelers, i l’ús residencial quedava condicionat al desenvolupament previ del sòl destinat a hotels.

La proposta inicial de desclassificar diversos sectors de sòl urbanitzable també es va suavitzar, i el PDU finalment admetia un procés de reparcel•lació que feia possible desenvolupar urbanísticament una petita part de la superfície desclassificada, sempre que es dugués a terme en contigüitat amb el nucli urbà i amb determinades condicions i limitacions.

Pel que feia als municipis que presentaven creixements superiors als previstos al PTPAPA, com en els casos d’Alt Àneu, Espot, Vall de Cardós i Tírvia, recomanava l’adaptació del seu planejament urbanístic general a les estratègies de desenvolupament fixades pel planejament territorial, i exigia que el creixement es fes de manera gradual, imposant un percentatge màxim d’extensió de sòl en execució.

Com a resultat del procés d’informació pública, també s’havia augmentat el nombre d’àrees d’activitat econòmica d’interès supramunicipal, que passaven de dues a cinc.

Pel que feia a les infraestructures de mobilitat, el PDU respectava el traçat que el PTPAPA establia per a la variant de Rialp, descartant la proposta del document inicial d’emprar en l’enllaç nord la carretera de Surp-Escàs.

A final del 2008 es va aprovar inicialment, dins les Àrees residencials estratègiques de l’Alt Pirineu i Aran, la creació d’una àrea residencial estratègica de 2 ha a la zona de l’Escorxador a Sort, amb capacitat per a 152 nous habitatges. S’esperava que el Pla s’aprovés definitivament a principi del 2009.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Pallars Sobirà
Fotogaleria relacionada