Dilluns 26 d ' Agost de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA DE L'ESTANY
Moisès Jordi

Actualitzat a 31/12/2008

A final d’any s’aprova inicialment el Pla director urbanístic del Pla de l’Estany que té com a objectiu concentrar els creixement urbanístics al voltant de l’àrea urbana de Banyoles i protegir els espais oberts. Així a la zona compresa entre Banyoles, Mata i Cornellà de Terri es proposen tres noves àrees de sòl residencial i l’ampliació d’un polígon industrial. A la resta de la comarca s’opta per estratègies de creixement reduïdes i es desclassifiquen dos sòls urbanitzables al municipi de Serinyà.


Antecedents 2007

Articles posteriors 2010

El Pla de l’Estany, amb una extensió de 262,8 km2 i una població (2008) de 29.645 habitants, se situa al centre de les comarques gironines. La comarca, que fou creada el 1988 juntament amb el Pla d’Urgell i l’Alta Ribagorça, està formada per onze municipis i la capital comarcal és Banyoles, amb 17.451 habitants. A l’oest de la comarca, a la vall de Campmajor, el relleu és abrupte i el poblament completament disseminat; a l’est, el relleu està configurat per suaus ondulacions, on s’alternen boscos, camps de conreu i petits nuclis rurals; finalment a la zona central destaca la presència de l’estany de Banyoles, d’origen càrstic, que dóna lloc a una conca de desguàs cap al Terri on històricament s’hi ha situat la major part de la població i les activitats econòmiques.

El 2006 l’empresa Estudis Ramon Folch (ERF) va iniciar la redacció del Pla director urbanístic del Pla de l’Estany (PDUPE), després que el Consell Comarcal en sol•licités l’elaboració al Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP). El juny del 2007 una desena d’entitats de la comarca, entre les quals Limnos-Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany, van presentar un document de propostes per al Pla director, entre altres la paralització de diversos creixements residencials i industrials (en municipis com Banyoles, Porqueres i Serinyà) o un tramvia entre Banyoles i Girona.

Avanç de Pla i crítiques per la manca d’informació
El mes d’abril del 2008 es va presentar l’Avanç del Pla director, un document que marcava les grans línies però que encara no concretava les propostes sobre mapa. En l’Avanç es considerava preocupant la tendència a la creació de petits polígons industrials que no podien generar “les economies d’escala necessàries a la comarca i que comporten consum de sòl i deteriorament del paisatge”, així com també el desenvolupament d’àrees residencials desmesurades en nuclis rurals. Per això el document proposava concentrar la majoria dels creixements residencials i industrials al sistema urbà central del Pla de l’Estany –entre Banyoles, Mata i Cornellà del Terri– i preservar l’espai lliure.

Després de la presentació de l’Avanç la diputada de Convergència i Unió (CiU) i alcaldessa de Vilademuls, Dolors Rovirola, va reclamar al DPTOP que expliqués l’Avanç del Pla director a la comarca. Rovirola lamentava que fins aquell moment no s’hagués convocat cap reunió informativa per als municipis.

En la mateixa línia l’alcalde de Crespià, Xavier Quer (CiU), va criticar la poca informació rebuda per part de l’empresa redactora. Segons Quer, l’única reunió que havia mantingut amb ERF havia estat per parlar de “coses molt genèriques” i no s’havia concretat res. A més apuntava que no compartia diversos aspectes de l’Avanç, com la política de concentrar el creixement industrial i residencial al voltant de Banyoles en detriment de la resta de la comarca. En aquest sentit considerava que era important que els municipis poguessin disposar de sòl per oferir a les petites empreses i indústries locals.

Aprovació inicial del PDU
El 10 de desembre la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona (CTUG) va aprovar inicialment el PDUPE. Uns dies abans representants d’ERF i del DPTOP –entre ells el secretari per la Planificació Territorial del Govern de la Generalitat, Oriol Nel•lo– van convocar una reunió adreçada a alcaldes, regidors i consellers comarcals per explicar el Pla director.

El document feia especial esment en la qualitat paisatgística de la comarca, considerada un recurs econòmic de futur per la capacitat d’atreure un turisme respectuós amb el medi natural. Així mateix se subratllava la importància de mantenir la diversificació de l’estructura productiva, amb un pes relativament important dels sectors primari i industrial.

Pel que fa a les perspectives de creixement, el Pla director assumia els escenaris del Programa de planejament territorial del DPTOP que preveien que el 2026 la comarca tindria 34.000 habitants (un 32% més dels que tenia el 2001), 17.000 llocs de treball (un 39% més) i 19.000 habitatges totals (un 28% més). Per tal d’assolir aquests objectius, el document aprovat inicialment aposta per reforçar l’àrea urbana de Banyoles (Banyoles, Mata i Cornellà de Terri) concentrant-hi el creixement demogràfic i industrial i els equipaments d’àmbit comarcal.

Espais oberts
Un dels principals objectius del PDUPE era estructurar, connectar i preservar els espais oberts del Pla de l’Estany. En total el sòl no urbanitzable es quantifica en un 98,35% del total de la superfície comarcal i s’estableixen tres categories.

El sòl de protecció especial incorpora els espais ja protegits per la normativa sectorial, en concret el PEIN de l’Estany de Banyoles, el PEIN de Rocacorba i l’espai del riu Fluvià inclòs a la Xarxa Natura 2000. A aquests s’hi sumen diversos espais que el Pla considera que cal preservar pel seu valor com a connectors naturals, àrees d’usos agraris o amb riscos naturals. En total ocupen unes 8.500 ha, un 32% de la superfície de la comarca.

El sòl de protecció territorial, per la seva banda, inclou els terrenys que, sense assolir el grau de valors que tenen els sòls de protecció especial, convé sotmetre a una regulació pel seu interès agrari, pel potencial interès estratègic o per estar vinculats al desenvolupament de certes infraestructures. En aquesta situació es troba la major part del sòl agrari, localitzat sobretot a l’est de la comarca. En total ocupa prop de 15.000 ha, un 60% de la superfície del Pla de l’Estany.

Cal destacar que una part del sòl de protecció territorial, en concret 129 ha, està classificat com a sòl de potencial interès estratègic. Aquesta àrea se situa al pla de la Banyeta, al costat de la C-66, entre els municipis de Palol de Revardit i Cornellà del Terri. Els redactors del Pla consideraven que, pel fet de constituir un dels terrenys plans més extensos de la comarca, la seva possible transformació ha d’estar condicionada a un reconeixement del seu interès estratègic.*

Finalment el sòl de protecció preventiva correspon als espais no urbanitzables de menor interès, algunes parts dels quals podrien ser declarats urbanitzables en determinades condicions. En termes generals se situen al voltant dels nuclis més capacitats per absorbir creixement, com Banyoles, Cornellà de Terri o Serinyà. En total ocupen 680 ha.

Assentaments
En matèria d’assentaments el Pla proposa concentrar els creixements urbanístics a la conurbació central del Pla de l’Estany, entre Banyoles, Mata i Cornellà de Terri. D’aquesta manera preveu tres àrees de nou sòl residencial –al sud de Banyoles, al sud de Mata i entre Cornellà de Terri i Borgonyà– sumant en total 78 ha. Així mateix amplia el sòl industrial de Pont Xetmar (Cornellà de Terri) en 34 ha més.

D’altra banda, el Pla assigna estratègies de creixement moderat (és a dir, que els municipis podran proposar en els seus planejaments creixements de com a màxim el 30% de la seva superfície urbana actual) a sis nuclis: Camós, Crespià, Esponellà, Melianta, Palol de Revardit i Serinyà. Divuit nuclis més –entre els quals Centenys, Fontcoberta, Vilert o Santa Llogaia de Terri– tenen estratègies de millora i compleció, és a dir, que s’hauran de centrar en el manteniment, millora i reconstrucció de la trama urbana existent d’acord amb la tipologia arquitectònica i només podran desenvolupar petits creixements per completar la seva estructura actual. A la resta de nuclis de la comarca –majoritàriament veïnats de poques cases– se’ls assigna una estratègia de manteniment del caràcter rural.

D’altra banda, el Pla també inclou estratègies per a àrees específiques, com per exemple d’intensificació urbana al nucli de Mata (augmentant la densitat d’habitatges a l’entorn de la plaça del president Companys per tal de crear una nova centralitat dins l’àrea urbana), de reducció del sòl urbà no consolidat a les urbanitzacions Can Closes i la Bescaula de Porqueres (previstes pel planejament urbanístic però contradictòries amb els objectius del Pla) o de canvi d’ús i reforma interior de la zona industrial situada dins del nucli urbà de Banyoles (amb l’objectiu d’assignar-los un ús residencial, traslladant la indústria en una nova àrea).

Finalment cal destacar que el Pla director desclassifica dos sectors de sòl urbanitzable al municipi de Serinyà: el sòl urbanitzable residencial del Turó de Can Parella (15 ha) i el sòl urbanitzable industrial SAU-1 (11 ha). La desclassificació d’aquests espais, que era una de les reivindicacions de les entitats de la comarca en el document de propostes que van elaborar, es justificava pel valor paisatgístic i per la seva localització poc compacte respecte al nucli urbà de Serinyà.

Infraestructures
Pel que fa a infraestructures de mobilitat, a part de recollir les actuacions previstes, com el desdoblament de la C-66 o la traça del Ferrocarril d’Alta Velocitat, preveu dues noves actuacions. Per un costat la construcció de la ronda oest de Porqueres, amb un traçat fonamentalment urbà, amb l’objectiu de connectar la C-66 amb la GIV-5247 i millorar l’accessibilitat de Mata, Camós, el sud i l’oest de Banyoles i Sant Miquel de Campmajor. I en segon lloc una variant de la carretera GIP-5121 per l’oest dels nuclis de Martís i Esponellà** i amb un nou pont sobre el riu Fluvià.

A final d’any el Pla director urbanístic estava a punt de sortir a informació pública, moment a partir del qual els ajuntaments, entitats i particulars tindrien tres mesos per formular al•legacions. El DPTOP confiava aprovar definitivament el Pla director durant el 2010.

Més informació
www.limnos.org

*Aquestes actuacions estratègiques podrien ser, entre altres, la ubicació d’un equipament vinculat a la recerca o d’una àrea industrial comarcal o l’aprofitament del sòl per a un model d’agricultura intensiva.

**Fins llavors les alternatives proposades pel DPTOP sempre passaven per l’est d’aquests nuclis.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame
Fotogaleria relacionada