Dijous 14 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LA CONCA D'ÒDENA
PDU Òdena Mapa: Montse Ferrés
Alfons Recio
Actualitzat a 31/12/2008

El 2008 prossegueix amb diverses accions de protesta per part de la plataforma opositora i amb la presentació d’al•legacions a la segona aprovació inicial. El desembre del 2008 el PDU queda definitivament aprovat, incorporant-hi alguns canvis menors, com el trasllat del traçat del FTC, a Jorba, cap al nord del seu terme municipal, la incorporació d’un nou vial que relaciona directament Òdena i l’Esplet o l’ampliació del sector industrial de Can Morera, compensat amb la correcció a la baixa d’altres creixements.


Antecedents 2006, 2007

La conca d’Òdena, segons el seu Pla director urbanístic (PDU), es correspon a un àmbit de 218 km2 que inclou els municipis d’Igualada, Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí, Òdena, Castellolí, Jorba, la Torre de Claramunt, la Pobla de Claramunt, Capellades, Carme i Orpí. Aquests es localitzen a la franja central de la comarca de l’Anoia, en una conca sedimentària treballada pel riu Anoia i els seus afluents, al vessant nord-oest de la Serralada Prelitoral, a excepció de Carme i Orpí, que es troben al vessant sud de la serra de Collbàs. Entre tots els municipis, l’any 2008, sumaven 77.208 habitants, el 67% comarcal.*

Després d’un any de treball de redacció, a mitjan any 2006 es va aprovar inicialment una primera proposta de PDU, un document de planificació urbana supramunicipal que té com a objectiu ordenar coordinadament el creixement dels diferents municipis de la conca d’Òdena amb l’horitzó de l’any 2026. Aquest document permetia un creixement de 500 noves hectàrees residencials i 340 d’ús industrial, que podrien comportar 28.000 nous habitatges, 39.000 nous habitants i 25.000 nous llocs de treball.

Les propostes del PDU van provocar les reaccions contràries d’alguns veïns de la conca d’Òdena, especialment els del petit nucli odenenc de l’Espelt,** que es van agrupar en la Plataforma per la Retirada del PDU i a la qual es van adherir altres plataformes locals així com Unió de Pagesos (UP). Poc després de finalitzar el període d’al•legacions a principi del 2007, en què se’n van presentar una setantena, el secretari per a la Planificació Territorial, Oriol Nel•lo i Colom, va anunciar que tan bon punt aquestes fossin incorporades al document, aquest s’aprovaria inicialment per segon cop amb l’objecte de poder obrir una segona fase d’al•legacions que facilités el consens sobre el pla, cosa que es va produir el setembre del 2007.

Els canvis produïts en la nova proposta portaven a una rebaixa en el creixement permès, de manera que la nova superfície residencial passava a ser de 400 ha, capaces d’acollir 33.000 nous habitants distribuïts en 18.700 nous habitatges. Pel que fa a la superfície d’activitats, aquesta passava a ser de 300 ha, per cobrir les necessitats de 19.000 llocs de treball. Tot i els canvis, la Plataforma per a la Retirada del PDU continuava discrepant del contingut, que a parer seu, mantenia el dibuix d’un model de creixement que no convé a la conca d’Òdena. De la mateixa manera, pel que fa a algunes de les noves propostes, la Plataforma va manifestar que no eren realistes, i va posar com a exemple la del túnel per a L’EIX TRANSVERSAL FERROVIARI (ETF) sota el Bruc, ja que no dóna resposta a la problemàtica actual de la connectivitat de la conca d’Òdena amb Barcelona. No obstant això, sí que es van manifestar favorables a l’aposta per al manteniment del caràcter rural del nucli de l’Espelt. D’aquesta manera, la Plataforma va tornar a presentar-hi al•legacions, tal com van fer els ajuntaments, que també hi van presentar les seves al llarg de les primeres setmanes del 2008. La Plataforma també va decidir mantenir els seus actes de protesta amb l’objectiu, encara vigent per a ells, d’aconseguir la retirada total. Entre els actes es trobaven noves tallades de l’A-2 i xerrades informatives, una de les quals va comptar amb el suport del geògraf i naturalista Martí Boada i Juncà, que va demanar una moratòria per al PDU, atesa la situació de crisi econòmica i en especial del sector de la construcció que, segons Boada, faria irrealitzable el creixement proposat en el Pla.

Amb això, durant la primera meitat del 2008 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) de la Generalitat de Catalunya va treballar per anar incorporant o desestimant els 81 escrits d’al•legació presentats, amb la previsió que el mes de juliol es pogués aprovar definitivament, segons va manifestar el conseller de PTOP, Joaquim Nadal i Farreras (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), en una visita a les obres de la ronda Sud d’Igualada feta el mes de maig. El conseller va incidir en la capacitat del Pla de dotar la conca d’Òdena de nou sòl industrial de qualitat i va incidir en la importància del futur ETF, recollit en el PDU, i que permetrà dotar la conca d’Òdena d’una nova centralitat ferroviària. El mateix dia i aprofitant la presència de Joaquim Nadal, UP havia organitzat una tractorada de protesta contra la pèrdua de sòl agrícola que representa el PDU.

La tercera exposició pública del Pla director
Les protestes contra el PDU organitzades per la Plafaforma per a la retirada i UP van prosseguir al llarg del 2008 i al juny es va tornar a tallar l’A-2, acte que va servir als components de la Plataforma per anunciar que havien detectat un defecte de forma en el procés d’exposició publica del PDU pel qual s’hauria de declarar nul. Concretament, l’error es trobava en el fet que el document de l’informe ambiental que es podia consultar a la web del DPTOP corresponia al del pla objecte de la primera aprovació inicial de juny del 2006, en lloc del que li corresponia, que era l’informe de sostenibilitat ambiental al pla objecte de la segona aprovació inicial, que sí que es podia consultar en la versió en paper de què disposava la seu del DPTOP o que havien rebut els ajuntaments interessats i també el Consell Comarcal de l’Anoia.

Per altra banda, els representants de la Plataforma van anunciar que s’havia presentat una denuncia a la Fiscalia contra el secretari per a la Planificació Territorial, ja que segons la Plataforma l’INCASÒL es va comportar de manera especulativa i corrupta en haver comprat 100 ha a la zona de l’Espelt abans que el PDU sortís a llum pública, cosa que podria indicar l’ús d’informació privilegiada provinent del DPTOP.

Finalment, el juliol del 2008 i aprofitant la sessió constitutiva de la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central, Joaquim Nadal i Farreras va anunciar que aquesta havia acordat sotmetre per tercer cop a informació pública el PDU, a fi de garantir la tramitació del Pla amb tota la seguretat jurídica. El total d’al•legacions recollides en la nova exposició pública van ser de 17.***

Pocs dies abans de l’aprovació, la Plataforma per a la Retirada del Pla va fer pública una proposta alternativa al traçat de l’ETF, per bé que no va ser presentada com a al•legació al PDU. La proposta unificava els ramals de mercaderies i passatgers en un que passava soterrat pel nucli urbà d’Igualada. La proposta també plantejava un model diferent per a l’estació de passatgers en ser desplaçada des del centre de la conurbació cap a l’extrem oest del terme d’Igualada, amb la qual cosa guanyava proximitat a l’Autovia A-2. Segons la plataforma, l’estació havia de perdre el caràcter urbà per tal de posar en primer terme l’accés en vehicle privat, pensant en un park and ride que pogués donar servei a tota la comarca de l’Anoia, i no solament a Igualada. Pel que fa a l’estació de mercaderies, aquesta es dibuixava a l’extrem est d’Igualada, sobre el traç en direcció a Manresa.

Finalment, la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central va donar el seu vistiplau al Pla en la sessió del 19 de desembre. Una vintena de representants de la Plataforma per a la Retirada del pla i els d’UP s’hi van presentar, amb l’objectiu de manifestar el seu rebuig. El mateix dia, el conseller Joaquim Nadal i Farreras (PSC) va aprovar definitivament el PDU.

Petits canvis
El document definitivament aprovat no conté diferències notables respecte del document aprovat inicialment per segon cop. No obstant això, com a conseqüència de la consideració d’un conjunt d’al•legacions presentades, hi ha detalls que queden matisats.

Pel que fa a les infraestructures ferroviàries, es matisa el traçat de l’ETF en el seu pas per Jorba, tot traslladant-lo al nord del terme amb la voluntat de resoldre la segregació entre els seus nuclis. De la mateixa manera, pel que fa a la traça de la prolongació de l’actual línia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) en forma de tren tramvia, aquesta es deixa pendent de concretar per part d’estudis posteriors, per bé que concreció de les estacions es mantenen.

Sobre les infraestructures viàries, el principal canvi es correspon amb la incorporació d’un nou vial entre el nucli antic d’ Òdena i la plataforma logística del creixement nord, també en el terme d’Òdena, amb la finalitat de relacionar directament aquesta zona de creixement amb la resta d’Odena, així com amb el nucli de l’Espelt. Altres canvis són l’ampliació de la franja de protecció per a l’EIX DIAGONAL en previsió de possibles ampliacions de la capacitat, la incorporació de la modificació del traçat de l’A-2 a l’alçada de Castellolí prevista pel Ministeri de Foment, l’ajust de la variant de la C-37 al pas pel nucli antic de Montbui, ara més allunyada cap a l’oest, així com diferents ajustos del traçat de la ronda sud per tal de respectar millor l’orografia i el poblament existent i futur.

Respecte als espais oberts, únicament se’n matisen lleugerament els límits, a fi d’ajustar-los completament als recollits al PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LA CATALUNYA CENTRAL, que ja s’havia aprovat definitivament.

Pel que fa als nous creixements, es destaca una ampliació del sector industrial i logístic de Can Morera, dins l’àmbit de creixement nord en el terme d’Òdena. La nova superfície queda a l’est de la nova carretera de Prats de Rei i al nord del traçat per a mercaderies de l’ETF. També queda ampliat el polígon del Parc Tecnològic i Empresarial de Jorba en la superfície del terme d’Igualada que limita amb Jorba, i s’incorpora un nou espai de creixement industrial al terme de Jorba a l’entorn de les actuals activitats extractives.

De la mateixa manera, la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central, en la seva aprovació definitiva, va incorporar dos requeriments per tal de mantenir l’ampliació del polígon industrial Plans de la Tossa al terme de Santa Margarida de Montbui, destinat a acollir activitats deslocalitzades de l’interior dels nuclis urbans. Com a contrapartida, es corregeix a la baixa el creixement residencial oest de Santa Maure, en 5 ha i en 21 ha de sòl per a activitats situat en l’àmbit de creixement nord, al terme d’ Òdena. Un segon requeriment consisteix a marcar com a traçat en estudi la nova carretera que ha de connectar la vall on es troben Carme i Orpí amb la conurbació d’Igualada.

Previsions
Un cop aprovat definitivament el Pla, es preveu que els ajuntaments afectats, a mesura que vagin revisant el seu planejament urbà, el vagin adequant a les directrius plantejades en el PDU.

*Dades del padró municipal, a 1 de gener de 2008, disponibles a www.Idescat.cat.

**L’Espelt és un nucli de caràcter rural amb uns 200 habitants, dins del municipi d’Òdena. En els darrers anys ha anat creixent amb habitatges unifamiliars oberts, fins a doblar la superfície urbana inicial.

***Es tracta d’un segon període d’exposició pública sobre la segona aprovació inicial del PDU de la conca d’Òdena.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Anoia
Fotogaleria relacionada