Dilluns 19 d ' Agost de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L'ALT PENEDÈS
Maria Xalabarder

Actualitzat a 31/12/2008

El Govern de la Generalitat aprova el pla territorial de l’Alt Penedès impulsat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), en col•laboració i coordinació amb el Consell Comarcal de l’Alt Penedès. Conclou així un procés de redacció i negociació de projectes i alternatives que ha durat cinc anys. Destaca la protecció d’espais agraris i la creació de nous traçats viaris i ferroviaris que travessen i donen servei a la comarca.


Antecedents 2003, 2004, 2005, 2006

La comarca de l’Alt Penedès està situada a la plana del corredor prelitoral, entre les comarques del Garraf, el Baix Llobregat, l’Anoia i el Baix Penedès, en l’àmbit d’influència de la regió metropolitana de Barcelona (RMB). El vi i el cava són el principal motor econòmic d’una zona que suporta, des de fa uns anys, una creixent pressió demogràfica, urbanística i industrial que ha comportat una important transformació dels usos del sòl.

El Consell Comarcal va sol•licitar l’any 2002 a la Generalitat l’elaboració del Pla director territorial de l’Alt Penedès (PDTAP), amb l’objectiu de definir unes directrius de creixement i d’usos, evitar els impactes negatius de les transformacions i preservar el territori, tot fent compatible el conreu de la vinya i les dinàmiques metropolitanes. El Pla abraça els 27 municipis de la comarca i es desenvolupa amb criteris de concurrència amb les propostes del Pla territorial metropolità de Barcelona, del qual forma part, així com amb altres iniciatives de concertació territorial paral•leles com la CARTA DEL PAISATGE.

Durant el 2003 i 2004 es va elaborar la diagnosi i es va crear una comissió de seguiment en el si del Consell Comarcal, dirigida pel seu gerent Jordi Cuyàs Soler. L’equip redactor, sota la direcció de Juli Esteban i Noguera, director del Programa de Planejament Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), va redactar un document d’avanç de pla durant el 2005. L’any següent, es van fer diverses exposicions i sessions públiques de debat, que van servir per avançar en la definició de les propostes i en la consecució de consens de l’avantprojecte. Finalment, en data 5 de juliol de 2007 es va fer l’aprovació inicial i es va obrir un termini d’al•legacions.

Aprovació definitiva
En data 16 de setembre de 2008, el Govern de Catalunya va aprovar definitivament el PDTAP per a l’horitzó temporal 2026. L’acord de Govern i la normativa del Pla van ser publicats al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) núm. 5241 en data 22 d’octubre, a l’efecte que fos immediatament executat. Concloïa així un llarg procés de participació institucional i ciutadana, amb una doble exposició pública de l’avanç i l’avantprojecte, i els corresponents terminis de tres mesos per a la presentació d’al•legacions i suggeriments.

En aquests anys, es van formular diverses propostes de protecció d’espais oberts, de traçat i capacitat de les xarxes infraestructurals i d’estratègies de desenvolupament dels assentaments, moltes d’elles contradictòries entre si perquè provenien d’agents amb interessos contraposats. El document definitiu del pla recull dotze pàgines de resposta al conjunt d’aquestes al•legacions.

Algunes reclamaven una major protecció dels espais naturals o de vinya, o més precisió d’aquests àmbits, així com un aclari ment del grau de compatibilitat d’activitats admeses en els espais previstos com a connectors. També la xarxa viària i ferroviària proposada inicialment va ser objecte de nombroses al•legacions, especialment les que es mostraven en contra i a favor del Quart Cinturó, el reclam de la gratuïtat de l’autopista o les referides a la tipologia i funcions de l’N-340. Pel que fa a la xarxa ferroviària, destaquen les referències al traçat de la línia orbital en què es reclamaven alternatives més curtes, més econòmiques i amb impactes territorials menors.

El Pla aprovat comprèn la diagnosi territorial i les decisions finals sobre l’ordenació del sistema d’assentaments, dels espais oberts i les infraestructures de mobilitat. Per a cada un d’aquests àmbits es plantegen objectius, criteris i projectes que hauran de ser observats en els plans d’ordenació urbanística municipal (POUM), als quals els correspon, també, concretar a l’escala urbana els límits i traçat definitiu de l’ordenació territorial aprovada.

Enfortiment del sistema i estructura d’assentaments
Una de les primeres línies d’actuació del Pla és l’enfortiment de l’estructura comarcal del territori penedesenc i el reforçament dels llaços entre les diferents poblacions. El Pla determina objectius generals per a diferents sistemes urbans: els sistemes del corredor, l’eix riu de Bitlles, la corona de Vilafranca del Penedès i els pobles del pla; i estableix una gradació de creixement i estratègia específica per a cadascun dels assentaments a partir de la seva anàlisi i classificació prèvia.

En concret, es potencien els assentaments de més rellevància situats a l’eix central de la comarca, format pels municipis de Vilafranca del Penedès i Sant Sadurní d’Anoia. Es preveu un creixement moderat a Sant Pere de Riudebitlles i a Sant Quintí de Mediona (sistema de Riudebitlles), a Torrelles de Foix i Sant Martí Sarroca (sistema Foix), a Sant Llorenç d’Hortons (sistema Gelida-Sant Llorenç), a Sant Cugat Sesgarrigues (sistema Ordal), com a nuclis que ocupen una posició capaç d’assolir un cert protagonisme en relació amb una àrea ben connectada que, a més, es dotarà dels equipaments i mitjans de transport públic adequats. Per als petits assentaments s’estableixen estratègies de consolidació i millora o de manteniment del caràcter rural.

Protecció de la vinya i els espais naturals
El conjunt de directrius i estratègies aprovades en el sistema d’espais oberts va encaminada a protegir els espais d’interès natural o agrari, a moderar el consum de sòl i, especialment, a protegir el paisatge com a factor identitari d’especial rellevància de l’Alt Penedès, atès que el considera un actiu potencial pel que fa a l’economia, l’ús social i la qualitat ambiental. En total, el Pla protegeix el 93% del territori comarcal sota dos tipus de sòl especial: per raó dels valors naturals o ambientals, especialment de municipis perifèrics de la comarca —reforçant-ne la protecció sectorial— i aquells dedicats a la vinya, situats majoritàriament al centre de la comarca.

Més carreteres i vies de tren
El Pla traça una xarxa viària i ferroviària que acompleix les funcions bàsiques de garantir les condicions d’accessibilitat exterior de la comarca i assegurar la vertebració interna. Proposa diverses millores viàries i la creació de nous traçats. Igualment, fa una aposta decidida pel transport públic amb la potenciació del ferrocarril.

Pel que fa a la xarxa viària, preveu la creació d’una via de nou traçat que avança per la plana travessant tota la comarca pel nord de Vilafranca, paral•lela a l’AP-7. Aquesta nova via, que correspon al QUART CINTURÓ, enllaçarà l’autopista AP-2 –prop de la Bisbal del Penedès a la comarca del Baix Penedès– amb Martorell, al Baix Llobregat, i s’integrar així en la xarxa viària metropolitana. Donarà accés a carreteres locals, ciutats i polígons industrials i es planteja com alternativa a l’actual traçat de la’N-340. Segons s’indica en el document del Pla, s’espera que la seva disposició paral•lela i pròxima a les principals infraestructures existents (autopista i ferrocarril) minimitzi les afectacions i l’impacte sobre el territori.

Està previst també el desdoblament de dues vies importants, l’N-340 i la C-15 –que correspon al futur EIX DIAGONAL. La Nacional es desdoblarà en el tram de Vilafranca cap a Vallirana i Cervelló, en el Baix Llobregat. Aquesta via es perllongarà per Sant Llorenç d’Hortons cap al Quart cinturó. Pel que fa a la C-15, es desdoblarà entre Vilafranca i Vilanova i ha d’enllaçar amb Igualada i Manresa cap al nord.

D’altra banda, s’ampliarà l’autopista AP-7 amb carrils laterals des de la plana de l’Amat (quilòmetre 189) fins a Santa Margarida i els Monjos passant per Vilafranca del Penedès, incrementant així les possibilitats de circulació en el tram més poblat del corredor.

Finalment, a més d’altres millores de condicionament de les vies estructurants secundàries, es preveu l’enllaç entre la BP-2121 –carretera de Torrelles de Foix-Sant Martí Sarroca-Pacs, també anomenada eix del Foix– i la C-15 per darrere de les muntanyes de Sant Pau i Sant Jaume.

Pel que fa a la xarxa ferroviària, recull un dels trams del FERROCARRIL ORBITAL VILANOVA-MATARÓ entre Vilanova-Vilafranca. Si bé l’avantprojecte del pla incorporava les històriques demandes del territori amb la proposta de creació d’una nova línia de tren de rodalia que connectés la comarca de manera directa amb el Garraf –entre Vilanova i la Geltrú i la Ràpita del Penedès–, el document finalment aprovat, però, descarta la creació d’aquesta línia per considerar-la innecessària i inviable. Segons va explicar el president del Consell Comarcal, Francesc Olivella, “no tenia sentit fer aquesta línia quan la Generalitat ja preveu renovar la línia del carrilet” que enllaça Igualada amb Martorell. “Els usuaris que facin servir la nova línia orbital un cop estigui oberta podran anar de Vilanova a Igualada enllaçant des de Martorell.”

El Pla preveu també l’increment de la dotació de serveis regionals ràpids entre l’Alt Penedès i Barcelona, utilitzant la línia d’alta velocitat, així com la millora del servei de Rodalies amb més freqüència de pas en totes dues direccions.

D’altra banda, concreta la creació de l’estació de trens regionals a la zona nord del nucli urbà de Vilafranca del Penedès, i una altra estació de mercaderies a l’oest de la comarca, prop de Santa Margarida i els Monjos. També actua en la millora dels accessos, els aparcaments i el transport públic intermodal.

Crítiques al Pla
Un cop aprovat el Pla, alguns agents polítics i civils van manifestar el seu malestar per algunes de les mesures aprovades. Valentí Miralpeix –portaveu de Convergència i Unió (CiU) a l’Ajuntament de Vilobí del Penedès, que governa en coalició amb el Partit dels Socialistes de Catalunya-Progrés Municipal (PSC)-PM– va manifestar que se sentien “enganyats” pels límits de creixement que els atorgava el Pla, ja que “deixa a les mans del municipi el creixement de la zona dels Pèlags i no deixa la zona com a espai de caràcter rural”. CiU havia fet pressió els mesos anteriors a la direcció comarcal de la federació perquè s’aprovés aquest canvi i es pogués frenar així el projecte que ha impulsat el govern (PSC) de creació d’una àrea residencial per recuperar el barri que hi ha al voltant de les basses petites dels Pèlags.

Per la seva banda, grups ecologistes de l’Alt Penedès i el Baix Penedès van alertar contra l’impacte que provocarà la nova N-340 que “engolirà més de trenta mil camions diaris”, i van demanar que el Consell Comarcal apostés per desdoblar l’AP-7. Els ecologistes consideren que el traçat aprovat no respon a l’esperit de la reivindicació de desdoblar l’AP-7 aprovat per tots els ajuntaments i els consells comarcals de l’Alt Penedès i el Baix Penedès. Segons Pau Batlle, membre de la plataforma No Fem el Cim, la creació d’aquesta via “no només representa un atac al paisatge sinó que a més serà una influència negativa sobre el futur desenvolupament econòmic del territori”.

A final d’any, en el decurs de la presentació del PDTAP a Vilafranca del Penedès per part del secretari per a la Planificació Territorial de la Generalitat de Catalunya, Oriol Nel•lo, aquest va justificar el pla perquè “vol ‘endreçar’ el desenvolupament de la comarca en benefici de la població.”

Més informació
www.ccapenedes.com
www.nofemelcim.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Alt Penedès
Fotogaleria relacionada