Dimarts 21 de Novembre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA DE TRANSPORT DE VIATGERS DE CATALUNYA 2008-2012
Núria Terradas

Actualitzat a 31/12/2008

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques elabora el Pla de transports de viatgers de Catalunya 2008-2012 (PTVC), que proposa les directrius per a la gestió i millora del transport públic per carretera i ferrocarril en comunicacions interurbanes en el territori català. El Pla es planteja uns objectius per induir a la reducció de la utilització del transport privat en benefici del transport públic. En el procés de participació ciutadana hi prenen part ajuntaments, consells comarcals, entitats i particulars.


D’acord amb l’article 169.1 de L’ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA (2006), “correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els transports terrestres de viatgers, mercaderies per carretera, ferrocarril i cable que es practiquin íntegrament dins el territori de Catalunya, amb independència de la titularitat de la infraestructura”. Seguint aquest principi, l’any 2008 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va elaborar el Pla de transport de viatgers de Catalunya (PTVC) 2008-2012, un pla sectorial territorial (segons la Llei 23/1983, de política territorial) i un pla específic de mobilitat (segons la Llei 9/2003, de mobilitat).

Els antecedents de l’esmentat PTVC els trobem a la Llei 12/1987, de regulació del transport de viatgers per carretera mitjançant vehicles de motor, que ja descrivia el PTVC com a eina bàsica de planificació i gestió en aquest àmbit, al Pla de transport de viatgers de Catalunya 2002-2005 i també a la Llei 4/2006 ferroviària que defineix i regula el sector ferroviari del país. Tanmateix, nova legislació en temes adscrits implica una revisió dels documents que han de guiar les pautes de desenvolupament.

El PTVC 2008-2012 desplega el PLA D’INFRAESTRUCTURES DEL TRANSPORT DE CATALUNYA (PITC) i desenvolupa les DIRECTRIUS NACIONALS DE MOBILITAT. S’encarrega de definir les directrius dels propers anys en matèria de transport públic (ferroviari i per carretera) en comunicacions interurbanes en l’àmbit del territori català. Analitza la mobilitat “entre els principals pols del territori”. Per a la resta, es preveu elaborar plans de caire més local, desenvolupats pels consorcis de transport públic respectius (ATM de la regió metropolitana de Barcelona (RMB) i els consorcis de Girona, Lleida, Tarragona i Bages (en constitució) coordinats entre si. El pla dibuixa de forma nova els serveis de transport públic com una sola xarxa.

Objectius del Pla
S’han marcat com a objectius generals del Pla garantir l’accessibilitat per a tota la població amb mobilitat reduïda i discapacitat sensorial; fomentar la sostenibilitat amb la renovació de la flota i l’ús de combustibles menys contaminants; reestructurar les infraestructures actuals i racionalitzat l’oferta; augmentar la freqüència de pas, capacitat i cobertura territorial; afavorir l’intercanvi modal; millorar i coordinar els serveis d’informació a l’usuari ; incrementar l’ús del transport públic fins a arribar al 31 %; ampliar la integració tarifària a tot el territori (iniciada el 2001 a la RMB; i millorar la velocitat comercial, amb la creació de nou carrils bus-VAO interurbans.

Amb l’aplicació de les mesures previstes s’espera que el transport públic s’acabi convertint en un mode atractiu de transport per a la població usuària. Cal no oblidar que, segons les enquestes de mobilitat quotidiana, els desplaçaments per mobilitat obligada del 1981 fins al 2006 en algunes zones del principat es van arribar a quintuplicar (terres de Ponent i de l’Ebre). En canvi, l’ús del transport públic va minvar en favor del vehicle privat.

L’assoliment d’aquestes fites permetrà aconseguir, també, uns objectius mediambientals: contra més oferta de transport públic més creix el descens dels costos i per tant augmenta el nombre de viatgers que deixen d’usar el vehicle privat en favor del transport públic; menys trànsit per carretera implica, també, el descens de consum i, per tant, descens d’emissions de CO2.

Millores que aporta el PTVC
Pel que fa al transport per carretera, el PTVC redistribueix les línies, en especial als 23 nuclis que estaven exclosos. Aquestes es classifiquen en serveis directes exprés (de caps de comarca i poblacions de més de 10.000 habitants a caps de comarca); serveis de vertebració entre nuclis: serveis singulars que uneixen punts d’especial interès (hospitals, polígons industrials, etc.).

Quant al transport per ferrocarril, es revisa el funcionament dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i del servei de Rodalies i Regionals de la RENFE. Pel que fa a aquest darrer aspecte, queda pendent i condicionat al traspàs de competències entre l’Estat i la Generalitat previst a L’ESTATUT D’AUTONOMIA i que encara no està resolt.

Pla estratègic de la bicicleta
El canvi de mitjà de transport per poder fer un trajecte implica un pla de coordinació entre el transport públic per carretera i el ferrocarril, però també demana habilitar els espais necessaris per a aparcaments de vehicles privats als intercanviadors. En aquest sentit, cal indicar que el Govern també aprovà, el mateix dia que el PVTC, el Pla estratègic de la bicicleta 2008-2012 que marca entre els seus objectius la remodelació d’aparcaments per poder realitzar canvis de mode de transport (bicicleta-tren, bicicleta-autobús) i l’adequació de les flotes per permetre l’entrada de la bicicleta.

Per millorar la informació que rebi l’usuari es col•locaran plafons informatius a totes les parades i es facilitarà la informació a través de la xarxa internet; es renovarà, també, l’eina d’itineraris accessible a través del web “www.mobilitat.net”; s’editaran noves guies de transport; s’implantarà el sistema d’ajut a l’explotació (SAE) a totes les línies d’autobusos, que permetrà dur a terme una gestió centralitzada i una comunicació en temps real entre conductor i centre de gestió i persones usuàries. Amb aquesta finalitat s’ubicaran plafons informatius en els equipaments i s’empraran missatges de telefonia mòbil.

Amb l’objectiu de realitzar un seguiment, el Pla preveu crear una taula de seguiment en el si del Consell Català de Mobilitat, constituïda per administracions, organismes, corporacions, entitats i sectors socials, que elaborarà un informe de seguiment anual

Inversions
Amb l’aprovació del PTVC es preveu dur a terme una inversió de 840 MEUR fins al 2012 en el transport per carretera, que es repartiran de la manera següent:
 
Actuació Inversió (MEUR)
Millora de la velocitat comercial amb la construcció de carrils bus-VAO (vehicles d’ ocupació) 355
Extensió de la integració tarifària a tot el país 167
Increment de línies d’autobús 125
Explotació de la xarxa 99
Nous equipaments (estacions, pals de parada i marquesines) 67
Renovació de la flota 18
Millora de la informació i comunicació 7

Al•legacions i tramitació
El PTVC va rebre més de 980 aportacions, amb la participació de 120 agents implicats, entre l’Administració, ajuntaments, consells comarcals, entitats i particulars. Així, per exemple, els ajuntaments de Tarragona, Tortosa, Vilanova i la Geltrú, Caldes de Montbui, Palau-solità, del Baix Montseny demanaven més connexions dins de les comarques respectives, a més de particularitats pròpies de cada indret. Les capitals de comarca o vegueria demanaven un servei de transport més d’acord amb la capitalitat que representen. El Consell d’Alcaldes de Pla d’Urgell reclamava que el PTVC inclogués també les comunicacions urbanes. Per al Consell Comarcal de l’Alt Camp, el Pla aïlla la comarca i la seva capital, Valls, i per això demanaven no quedar exclosos del servei de Rodalies de Renfe i més freqüència de pas dels trens.

La Cambra de Comerç de Girona reivindicava més actuacions de mobilitat nocturna tant per a oci com per a feina, i criticava l’existència de moltes indefinicions (per exemple, quina franja horària es pot considerar hora punta, falta de concreció en aplicació de millores en dies feiners o caps de setmana, falta de programació detallada de la integració tarifària, concreció de propostes per a la millora de la informació estàtica i dinàmica). Sol•licitava més compromís amb els centres de concentració d’activitats laborals i suggeria arribar a uns criteris comuns de qualitat de servei.

Per la seva part, entitats vinculades al transport, com l’Agrupació de Municipis amb Transport Públic (AMTU), l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) o el Consorci Viari de la Catalunya Central també hi van fer les seves aportacions. El Comitè Executiu de l’AMTU, que agrupa a 55 municipis, sol•licitava una millora en la connectivitat de la segona corona metropolitana, posant èmfasi en la necessitat de comunicar millor els pols d’atracció (hospitals, Circuit de Catalunya, UAB) i censurant l’excessiva radialitat amb la ciutat de Barcelona. També convenien a incloure algunes consideracions sobre la línia ORBITAL FERROVIÀRIA, L’EIX TRANSVERSAL FERROVIARI i el CORREDOR DEL VALLÈS DE LA LÍNIA D’ALTA VELOCITAT.

El PTP feia incidència en la nova línia de Rodalies (C-5) que hauria d’unir Martorell i Granollers sense parada a Barcelona. El Consorci Viari de la Catalunya Central presentava al•legacions relatives a la comarca del Bages. Posava de manifest la manca de propostes concretes per esmenar la situació de dèficit de la comarca i sol•licitava la millora de la línia ferroviària Barcelona-Manresa (millores a les estacions i escurçament del trajecte). Pel que fa al transport per carretera, assenyalaven la conveniència d’incrementar les línies de bus per millorar la mobilitats als polígons industrials.

La plataforma Defensem el Tren de l’Empordà incidia especialment en el transport ferroviari i criticava la discriminació que pateix Figueres pel fet de no estar inclosa en el servei de Rodalies. També suggeria la potenciació de la línia de Portbou i la millora de les estacions per afavorir l’accessibilitat. Plantejava la viabilitat del tramvia al Baix Empordà, i es lamentava de la manca de priorització o calendari.

El sindicat Unió General de Treballadors (UGT) reclamava una visió més social del servei de transport assegurant que s’havia de garantir encara que resultés deficitari.

Fruit del procés de participació ciutadana, es van incorporar al Pla les propostes relatives al servei de Rodalies de Tarragona (possible perllongament de la nova xarxa de Tarragona fins a Falset, Montblanc i Valls); als trens regionals (serveis ràpids semidirectes a tot el territori català i millora de la velocitat comercial dels trens regionals); en serveis d’autobús local i comarcal (16 nous plans comarcals); en serveis d’autobusos semidirectes i directes (40 nous serveis previstos, 7 dels quals es posen en marxa ja el 2008 i es reforcen les línies existents); estacions d’autobusos (construcció de 9 estacions noves, 5 més es reubicaran i remodelaran i 8 més s’estudiaran).

Del 5 de desembre de 2007 al 18 de febrer de 2008 el projecte va estar en informació pública. Es preveia poder-ne dur a terme l’aprovació definitiva a final d’estiu o començament de setembre, però va quedar supeditada a la valoració de les al•legacions i diversos informes. Tot i així, durant l’any 2008, la Generalitat va anar posant en pràctica diverses accions, tant pel que fa a l’ampliació de línies com a l’increment de freqüències de pas en el transport per carretera, o a la implantació gradual de la integració tarifària. El PTVC es va aprovar definitivament el 7 de gener de 2009 (DOGC 20 de gener de 2009) per acord de govern.

Més informació
www10.gencat.cat/ptop/AppJava/cat/plans/sectors/pla_transports.jsp
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame