Divendres 28 d ' Abril de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA DE SERVEIS DE TRANSPORT PÚBLIC DEL BAGES
Anna Jiménez

Actualitzat a 31/12/2008

El DPTOP anuncia la posada en marxa del Pla de serveis de transport públic del Bages i la creació del Consorci del Transport Públic del Bages, per tal de millorar la cobertura de la mobilitat del transport públic des de tots els municipis de la comarca a la seva capital. Al mateix temps es preveu recuperar la línia de mercaderies de Súria i Sallent en format tren tramvia per a l’ús de viatgers.


El Bages és una comarca d’interior que es troba situada al sector oriental de la Depressió Central Catalana. S’hi compten més de 181.000 habitants, empadronats el 2008 segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT). La comarca gaudeix d’importants vies de comunicació que travessen el territori de nord a sud, com l’eix del Llobregat, i d’est a oest, per exemple l’eix Transversal. L’oferta ferroviària de què disposa inclou els serveis operats de la xarxa de l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (ADIF) (Rodalies C4 i Regionals Barcelona-Manresa-Lleida) i els serveis de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) de la línia Llobregat-Anoia i dels ramals de mercaderies de Súria i Sallent.

Davant de la reivindicació de diversos ajuntaments i entitats de la comarca per recuperar la línia de Súria i Sallent per a l’ús de viatgers, durant el 2008 la Generalitat ha impulsat mesures per tal de millorar les comunicacions en matèria de transport públic.

En aquest sentit al PLA D’INFRAESTRUCTURES DEL TRANSPORT A CATALUNYA (PITC) presentat a final del 2006, hi quedava recollida la proposta, amb l’adaptació a passatgers i tren tramvia de la línia FGC Manresa-Súria i Manresa-Sallent. Aquesta tindria la finalitat de permetre el pas de trens de passatgers pels ramals de mercaderies existents.

Igualment, el PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA DE BAGES anunciava la proposta de modernitzar i ampliar la xarxa ferroviària existent de la zona per tal de millorar el servei de Rodalies amb la Regió Metropolitana de Barcelona, i d’esdevenir, així, un veritable servei de metro regional, tal com també preveia el PITC.

Es posa en marxa el Pla de serveis de transport públic
Al febrer el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va anunciar que al març es posaria en funcionament el Pla de serveis de transport públic del Bages. El Pla té com a objectiu millorar la cobertura de la mobilitat amb transport públic de la comarca, per tal de garantir l’accés a Manresa des de tots els municipis i potenciar la comunicació entre aquests nuclis.

El Pla de serveis que es preveu implantar comprèn una àrea que abraça 35 municipis i 184 nuclis, amb una població de més de 181.000 habitants. Dels 427.000 desplaçaments diaris que s’hi produeixen, el 80% són interns a la comarca, però només el 8% es cobreixen amb transport públic. Per això les actuacions de millora del Pla preveuen augmentar el nombre de freqüències de pas de transport i garantir la mobilitat entre els municipis del Bages, mitjançant l’establiment de noves línies i el perllongament d’altres de ja existents.

El Consorci del Transport Públic a l’àrea del Bages
El mateix mes, el DPTOP va anunciar que es constituiria formalment el Consorci del Transport Públic a l'àrea del Bages durant els següents mesos, amb la intenció d’esdevenir l’embrió del futur consorci de les comarques de la Catalunya Central. El Consorci estaria integrat per la Generalitat, el Consell Comarcal del Bages i l’Ajuntament de Manresa, que van aprovar els estatuts el novembre del 2007.

La seva funció seria coordinar les administracions públiques i els agents amb responsabilitats en la millora del sistema del transport públic de viatgers en l’àmbit territorial del Bages. Igualment, la Comissió tindria com a objectius vetllar per les tasques de coordinació del Pla de serveis de transport públic, la seva aplicació en dies festius, en horari nocturn, la configuració d’un projecte d’integració tarifària i la millora de la informació de l’usuari. Mentre s’estava constituint el Consorci del Transport públic a l’àrea del Bages, la gestió anava a càrrec de la Generalitat de Catalunya.

Es posa en funcionament el Pla de serveis
El 3 de març es va posar en funcionament el Pla de millora dels serveis de transport públic de viatgers de la comarca del Bages.

El Pla divideix la comarca del Bages en sis àmbits: el central, el de Sant Salvador de Guardiola-Aguilar de Segarra, el de Mura-el Pont de Vilomara-Rocafort-Monistrol de Montserrat, l’àmbit Artés-Avinyó-Moià, el de Sallent-Navàs i, finalment, els polígons industrials. Amb l’entrada en funcionament del Pla es milloraria diàriament, en cada àmbit, el nombre de freqüències de pas de transport públic en general i entre les diferents poblacions i les expedicions per sentit, i també la facilitat d’accés a la xarxa de transport públic.

L'aplicació de les millores comportaria establir una zonificació a la comarca per tal d’integrar tots els serveis de transport públic en un únic sistema tarifari, que no penalitzés ni el transbordament ni l’intercanvi modal, que es preveu per a l’any 2009.

La posada en funcionament partia d’una inversió global d’1,5 MEUR per a l’any 2008, que aniria a càrrec de l’Autoritat Territorial de Mobilitat (ATM) de transport públic de les comarques centrals, que en el moment de la presentació del Pla encara estava en procés de constitució.

La línia tren tramvia
El mes de juny la Direcció General de Transport Terrestre de la Generalitat va iniciar la redacció de l’estudi informatiu per crear al Bages una línia de tren tramvia, un sistema que combina el tramvia amb el tren convencional. L’anunci suposava una millora notable de la mobilitat interna de Manresa, així com de les comunicacions interurbanes a la comarca, mitjançant el perllongament del traçat actual per donar servei als nuclis urbans i la creació de noves estacions. A més, es potenciarien els transbordaments modals a diferents punts i facilitaria l’accessibilitat al transport públic.

Les vies es perllongarien fins a les poblacions de Súria i Sallent, ja que ara es troben allunyades de la línia i a més es construirien estacions a Callús, Sant Iscle, Santpedor i en dos grans equipaments que actualment estan en construcció: el CENTRE PENITENCIARI CAMP DE LLEDONER i el PARC TECNOLÒGIC DE LA CATALUNYA CENTRAL. Amb aquesta iniciativa s’hauria d’electrificar els 25,7 km de la línia i desdoblar alguns trams urbans a les necessitats del tramvia. Antigament, la línia havia servit per al transport de viatgers, però ara només es fa servir per transportar la potassa des de les mines del pla del Bages.

Per la seva banda, els ajuntaments de Sant Joan de Vilatorrada, Sant Fruitós de Bages i Navarcles havien demanat al Govern ramals del tren tramvia cap als seus pobles. Segons Manel Villalante, director de la Direcció General de Transport Terrestre de la Generalitat, era una possibilitat que hauria d’estudiar el Govern durant la redacció de l’estudi informatiu durant el 2008. Igualment, Villalante informava que el projecte del tren tramvia es redactaria de manera que la proposta preveiés les dues opcions de la connexió de les parades d’FGC de Manresa amb la Renfe: mitjançant el soterrament o bé com a tramvia urbà.

La nova estació de Manresa
La transformació de la línia de transport de mercaderies en viatgers també afectaria la capital comarcal. En aquest sentit la nova estació de Manresa és la que centrava el debat pel futur EIX TRANSVERSAL FERROVIARI DE CATALUNYA (ETF) [50] que unirà Lleida i Girona, i que situa la gran estació intermodal de Manresa a l’actual parada de Renfe. No obstant això, només l’Ajuntament defensava aquesta ubicació, al•legant que en el futur guanyaria centralitat amb el desenvolupament urbanístic del sector.

En paral•lel la regidora d'Urbanisme de Manresa, Àngels Mas (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), reconeixia que la Renfe actual "no estava ben comunicada per transportar públic" i que, per les característiques del terreny, seria difícil ampliar el pàrquing actual, que resulta molt limitat. No obstant això, apuntava que "no seria necessari un gran aparcament", ja que a vint anys vista "l'estació hauria d'estar ben comunicada per transport públic amb la comarca".

En aquest sentit les previsions eren connectar l'estació de Renfe amb les d’FGC, així com amb la prolongació de la línia d’FGC fins a Súria i Sallent, i amb el nou tren tramvia que ha d'unir Manresa amb altres municipis. Segons Mas, "s'hauria de reduir l'ús freqüent del cotxe i s'han de potenciar els transports públics".

L’anàlisi de la nova estació no era compartida pels alcaldes de les poblacions veïnes que defensaven que la futura estació havia de disposar d’un gran aparcament. Davant d’aquesta opció l’alcalde de Sant Fruitós de Bages, Josep Rafart (Convergència i Unió, CiU), defensava que la postura de l’Ajuntament manresà era poc realista, i en la mateixa línia Ezequiel Martínez (PSC), alcalde de Sant Joan de Vilatorrada, dubtava de la materialització dels projectes urbanístics en aquesta zona.

Per la seva banda, l’alcaldessa de Santpedor, Laura Vilagrà (Esquerra Republicana de Catalunya, ERC) compartia amb els seus homòlegs que s’havia de resoldre el problema de l’aparcament de Renfe o, en tot cas, buscar un aparcament alternatiu, tal com compartia també l’alcalde de Sallent, Jordi Moltó (CiU), que hi afegia que creia que hauria de facilitar l’arribada i l’aparcament dels vehicles privats.

La Generalitat encarrega els primers estudis
A final d’any el DPTOP va encarregar la redacció dels estudis informatiu i d'impacte ambiental per a la implementació del tren tramvia al Bages per un import de 251.935 €.

D’altra banda, al desembre es va aprovar inicialment el Pla urbanístic per al desenvolupament del futur Eix Transversal Ferroviari, que unirà en alta velocitat Lleida, Mollerussa, Tàrrega, Cervera, Igualada, Manresa, Vic i Girona. El nou eix, per a mercaderies i passatgers, permetrà millorar les connexions amb les principals capitals de la Catalunya central. En paral•lel també es preveia millorar les connexions entre Manresa i el port de Barcelona aprofitant la futura línia orbital ferroviària.

Més informació
www.atmcomarquescentrals.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame