Dijous 14 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PAVELLÓ ESPORTIU I USOS DE LA DEVESA (GIRONA)
Xavier Crehuet

Actualitzat a 31/12/2008

Continua el debat amb diferents posicionaments sobre el projecte de reordenació del complex esportiu del parc de la Devesa, que inclou el projecte del pavelló. En aquest sentit l’Associació de Veïns Devesa-Güell impulsa la creació de la plataforma opositora Salvem la Devesa. L’Ajuntament de Girona recull unes mil propostes durant el procés participatiu del Pla d’usos i gestió del parc. Finalment l’equip de govern de Girona fa públic que manté el projecte del pavelló de la Devesa.


Antecedents 2007

Articles posteriors 2009

La ciutat de Girona gaudeix del parc urbà de la Devesa, un espai de 27 ha a la riba del Ter amb una extensa arbreda de més de 2.500 plàtans. La Devesa al llarg del temps ha tingut diversos usos, tot i que actualment es destina al mercat, a les fires i congressos, a instal•lacions esportives, a pàrquing i a bars diürns i nocturns. El 2007 l’Ajuntament de Girona va presentar un projecte en aquest indret que incloïa una piscina nova, pistes de pàdel i un nou pavelló semisubterrani a l’espai que ocupaven les pistes de tennis.

El pavelló projectat formava part del mapa d’instal•lacions esportives municipals que considerava que la ciutat necessitava dos nous pavellons. De fet, l’Ajuntament de Girona no podia garantir les peticions d’entitats esportives de la ciutat, ja que no n’hi havia prou amb els sis pavellons municipals existents.

La plataforma Salvem la Devesa, contra el pavelló
L’Associació de Veïns Devesa-Güell de Girona va impulsar la creació de la plataforma ciutadana anomenada Salvem la Devesa, que es va presentar al gener. De fet, Salvem la Devesa es va estrenar de forma reivindicativa organitzant un conjunt d’activitats per demostrar el seu rebuig a la construcció del pavelló. Entre les activitats va destacar una acampada de 300 persones la nit del 2 de març. El portaveu de la plataforma, Josep Plazas, esperava que la pressió popular acabés fent tirar enrere el projecte. Paral•lelament van iniciar una campanya d’adhesions i van aconseguir unes 5.000 signatures.

Salvem la Devesa proposava replantar-ne els arbres malalts, deixar-hi créixer altres espècies, millorar-hi la neteja i augmentar el nombre de plàtans a la zona. L’entitat demanava el trasllat del mercat i les fires a la zona de la Copa.

L’Ajuntament impulsa un procés participatiu
A mitjan març l’Ajuntament de Girona va enviar més de 30.000 butlletins informatius als veïns del barri de la Devesa per presentar-los el procés participatiu del Pla d’usos i gestió del parc de la Devesa. Tanmateix, l’alcaldessa de Girona, Anna Pagans (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), va recalcar que el projecte del pavelló seguia el seu procés i, tot i tenir en compte el procés participatiu, l’equip de govern havia de decidir la proposta final. En aquest sentit, Devesa-Güell i la plataforma Salvem la Devesa no estaven d’acord amb la condició de no vinculant del procés.

L’associació Devesa-Güell i el grup municipal de Convergència i Unió (CiU) van criticar que l’equip de govern presentés públicament el projecte del pavelló dos dies abans del taller sobre usos esportius. Finalment, la majoria dels 40 veïns que van participar en aquest taller van votar a favor de la proposta de situar el nou pavelló municipal a la Devesa amb les dimensions projectades.

Unes 400 persones van participar en el procés i es van recollir unes mil propostes diferents de ciutadans, polítics i representants d’entitats. La pluralitat de visions dels quatre tallers participatius duts a terme entre el març i el juny va comportar que les propostes fossin variades. Entre les aportacions més ben rebudes pel govern municipal s’incloïen la renovació del mobiliari urbà, la millora de l’enllumenat, fer un cafè amb terrassa en algun punt del parc, potenciar zones de jocs infantils o repensar alguns paviments per millorar la comoditat dels ciutadans. Després de tancar el procés participatiu, el Pla d’usos entrava a la fase de redacció i de valoració per part d’una comissió interna de l’Ajuntament.

Continuen les visions oposades del projecte
El Partit Popular (PP) mantenia la seva oposició al pavelló i no el considerava prioritari per a la ciutat. CiU opinava que no era bon moment econòmic per gastar-se més de 2 MEUR en la construcció d’un equipament en un lloc discutit per una bona part dels gironins. Així doncs, CiU confirmava la seva oposició al pavelló i es va mostrar actiu en aquesta defensa.

Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) continuava contra el pavelló contràriament a la idea dels seus socis de govern municipal, PSC i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Tanmateix, aquest projecte constava al Pla de mandat i al pressupost municipal. Per a ICV no es podia perdre ni un metre d’espai verd a la Devesa i proposaven construir l’equipament a l’aparcament asfaltat al costat dret del pavelló de Fontajau. ERC proposava pacificar el trànsit del voltant de la Devesa, consolidar l’ús esportiu i convertir la frontera que representava la ronda enquitranada de la Devesa i l’escullera que impedia l’accés a la riba dreta del riu Ter en una gradació ecològica amb poc pendent.

Per al president de l’Associació de Veïns Devesa-Güell, Josep Plazas, calia construir un pavelló, i proposaven ubicar-lo al costat del de Fontajau o aprofitar que el palau firal s’estava fent massa petit per fer-lo a la planta baixa, amb un centre social a la part superior. Segons l’entitat veïnal, el consistori pretenia usar el pavelló com a annex del palau firal.

Poques obres a la Devesa
Al març l’Ajuntament de Girona va invertir uns 40.000 € per condicionar i recuperar la zona de pícnic de la Devesa situada a prop del Palau de Congressos. Per impulsar-ne l’ús ciutadà es van substituir algunes de les taules i es va plantar gespa, entre altres actuacions.

L’equip de govern gironí va presentar al maig el projecte de reordenació del complex esportiu del parc, que incloïa el projecte del pavelló de la Devesa. Seguint els eixos del projecte que el consistori va fer públic el 2007, es preveia un pavelló d’11 m d’alçada, i 3 m més sota terra per minimitzar l’impacte visual. El pavelló havia d’ocupar 2.034 m2 i amb els diversos nivells havia de tenir 3.222 m2 construïts. Per altra banda, s’havien de traslladar les pistes de tennis al lloc de la pista poliesportiva que havia d’anar a terra. La reforma de la zona havia de comportar la desaparició de les grades del frontó.

A l’abril es va desencallar l’enderrocament del camp de tir de la Devesa amb la cessió per part del consistori gironí d’uns terrenys a Domeny a l’entitat Tir Olímpic Girona. L’Ajuntament preveia convertir-lo en zona verda i ampliar l’espai natural destinat a la zona de pícnic.

A l’estiu es va fer públic que alguns plàtans històrics de la Devesa estaven en perill de desaparèixer com a conseqüència del pas subterrani del FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT (FAV) pel mig del parc. El subsòl podia dificultar l’avanç de la tuneladora, i el projecte de l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (ADIF), tenint en compte aquest fet, pretenia tractar el terreny. Aquests treballs obligaven a talar alguns arbres propers a la zona esportiva Fèlix Farró.

L’Ajuntament de Girona va aprovar a l’octubre els pressupostos de l’any 2009 que preveien una partida de 318.000 € per al pavelló de la Devesa. Aquesta quantitat sumada a les dels altres anys suposava que el consistori ja havia reservat 2,6 MEUR per a la seva construcció.

El consistori insisteix que el pavelló es farà
Al novembre l’equip de govern de Girona va fer públic que mantenia el projecte del pavelló de la Devesa. Per al regidor de Relacions Ciutadanes i Joventut, Miquel Poch, el procés de debat va demostrar que no hi havia una oposició frontal i que molts veïns defensaven l’equipament esportiu.

Per al primer semestre del 2009, l’Ajuntament de Girona es va marcar com a objectiu que s’aprovés el Pla d’usos i gestió de la Devesa i per a la segona meitat de l’any que s’iniciessin les primeres accions. De fet, el consistori ja tenia una partida de 400.000 € per finançar les accions prioritàries.

Més informació
www.ajuntament.gi/devesa
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame
Fotogaleria relacionada