Divendres 23 d ' Agost de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PARCS SOLARS A LES TERRES DE LLEIDA
Pol Huguet - X3 Estudis Ambientals

Actualitzat a 31/12/2008

L’any 2008 comença amb un ritme elevat de nous projectes de parcs solars –especialment a les Terres de Lleida– com a conseqüència de les altes primes que rep l’energia fotovoltaica i de la perspectiva que es retallin. La Generalitat sotmet a informació pública un decret que pretén regular la implantació d’instal•lacions fotovoltaiques i parcs eòlics. El Govern de l’Estat, al final de setembre, aprova un decret que comporta una retallada de les primes a l’energia solar, sense efectes retroactius. Aquest decret té efectes importants i a partir de novembre es redueixen les peticions de projectes de plantes solars a terra.


Antecedents 2007

Els parcs solars són instal•lacions de grans dimensions que suporten panells fotovoltaics que capten l’energia solar i la transformen en energia elèctrica. La promoció de les energies renovables des de l’Administració, les directrius internacionals per a la reducció de gasos d’efecte d’hivernacle i la millora tecnològica, n’han permès un creixement considerable durant els darrers anys. El 2007 hi va haver un gran nombre de peticions d’instal•lació de parcs solars arreu del país, afavorides per unes condicions favorables en la política de primes per a la producció d’energia fotovoltaica. La Direcció General d’Arquitectura i Paisatge (DGAP), del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), va informar favorablement sobre 287 parcs solars, entre els quals destaquen, per dimensions, quantitat i potència, diverses plantes de les Garrigues, el Segrià i el Pla d’Urgell.

La Generalitat vol regular la implantació de parcs solars
A començament del 2008, en el marc de la revisió de l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, la Generalitat va incloure mesures per impulsar la instal•lació de plaques solars a les teulades dels nous polígons que construís l’Institut Català del Sòl (INCASÒL), així com en edificis públics i cobertes d’instal•lacions agràries. Aquestes noves instal•lacions minimitzarien l’impacte dels parcs solars en el territori i es beneficiarien de les infraestructures de connexió existents.

D’altra banda, els darrers anys els promotors havien criticat la falta d’una reglamentació específica sobre els condicionants que cal complir per posar en marxa grans instal•lacions solars. Per aquest motiu, la Generalitat estava elaborant un decret que pretenia regular la instal•lació de plantes fotovoltaiques de més de 100 kW de potència instal•lades sobre el terreny, afavorir les energies renovables i garantir que el seu encaix en el territori fos tan correcte com fos possible paisatgísticament i ambientalment parlant. El decret facilitaria els tràmits de les empreses promotores i, alhora, permetria la instal•lació de parcs únicament en sòls no urbanitzables propers a fàbriques i granges, en sòls degradats per activitats anteriors, en solars de terrenys industrials i urbans, o en espais considerats idonis per a un POUM o un pla especial urbanístic promogut per la Generalitat.

El mes d’abril del 2008, el president de la Generalitat, José Montilla, va informar que el decret s’aprovaria abans de l’estiu. Malgrat això, el Projecte de DECRET REGULADOR DEL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU APLICABLE PER A LA IMPLANTACIÓ DE PARCS EÒLICS I INSTAL•LACIONS FOTOVOLTAIQUES va sortir a informació pública a l’agost i va restar-hi fins a l’octubre.

Reaccions d’ecologistes i pagesos a nous parcs solars
Tant ecologistes com pagesos es van mostrar partidaris de l’energia solar, però van criticar certs projectes. El Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC) es va mostrar contrari al projecte de construcció d’un gran parc solar al Pla de Santa Maria (Alt Camp) per l’afectació a diverses aus protegides. Per la seva part, la Institució Altempordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura (IAEDEN), en relació amb un nou parc solar a Cabanes (Alt Empordà), va reclamar que les noves instal•lacions s’ubiquessin només en sòl industrial o espais degradats, i no en espai agrícola.

Unió de Pagesos (UP) va mostrar-se d’acord amb la promoció de l’energia solar, considerant que les energies renovables haurien de complementar la renda del camp, però va reclamar que les instal•lacions que es fessin a terra fossin, com a màxim, de mitja hectàrea d’extensió i no de tres, tal com preveia el projecte de decret de la Generalitat, per no perjudicar així l’espai agrari.

Canvis en les primes del Govern de l’Estat a les plantes solars
El Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç (MITC) havia anunciat que al final de setembre reduiria les primes atorgades per kW/h generat per un parc fotovoltaic. Durant els mesos d’estiu es va produir una activitat frenètica en la construcció de parcs solars, ja que, aquells promotors que aconseguissin connectar les plantes solars a la xarxa elèctrica abans del 30 de setembre, continuarien cobrant les antigues primes durant els 25 anys següents.

El 26 de setembre el MITC va aprovar el Reial decret 1578/2008, de retribució de l’activitat de producció d’energia elèctrica mitjançant tecnologia solar fotovoltaica. Entre altres canvis, aquest decret va comportar la retallada de les primes atorgades a l’energia fotovoltaica, que van passar dels 45 cèntims d’euro per kW/h, als 34 cèntims per kW/h en les instal•lacions de menys de 20 kW en cobertes, i als 32 cèntims en les instal•lacions que superen aquesta potència en sostre i en les de terra. Aquestes primes diferenciades perseguien afavorir les instal•lacions en teulades, per a les quals el MITC va reservar dos terços de la quota de potència instal•lable durant l’any 2009, ja que les considerava més eficients econòmicament i ambiental. La quota total seria de 500 MW, més del que s’esperava en un principi.

El MITC també va revisar l’objectiu d’energia fotovoltaica instal•lada per al 2010 a tot l’Estat, ampliant-lo fins a 3.000 MW, ja que a final d’any ja es preveia assolir uns 1.500 MW, una potència cinc vegades superior a la prevista inicialment. Tant l’Associació d'Empreses Fotovoltaiques (AEF) com l'Associació de la Indústria Fotovoltaica (ASIF) van valorar positivament la nova regulació, tot i la por que el sector patís igualment "un ajust molt dur".

Gran proliferació de parcs a les Terres de Lleida
Les Terres de Lleida van ser la zona més prolífica de Catalunya en construcció de parcs solars durant el 2008. Això s’explicava, en part, pels estudis d’irradiació solar fets pels tècnics d’energia de la Generalitat, que situaven aquesta zona, sobretot les Garrigues, entre els indrets amb més hores anuals de sol i un aprofitament energètic més alt.

La Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida (CTUL) va autoritzar el mes d’abril 72 nous parcs solars en diversos municipis de les comarques de Ponent. Amb aquests, Ponent ja disposava de 270 parcs i es preveia que amb pocs mesos aquesta xifra arribés a 350.

El 12 de juny, la mateixa comissió va aprovar el pla urbanístic que havia de permetre la construcció d’un parc solar entre la Granadella (Garrigues) i Llardecans (Segrià). El 25 de juliol es va inaugurar el parc solar de Puiggròs (Garrigues), dels més grans de la demarcació de Lleida (5 ha), construït per l’empresa Sofos Solar i promogut des de l’Ajuntament d’aquest poble, amb la finalitat de diversificar la renda agrària dels seus habitants.

Al final de setembre, l’Ajuntament de les Borges Blanques va anunciar que acolliria la primera planta solar tèrmica (o termosolar) de Catalunya, que ocuparia una superfície de 70 ha i produiria energia per a unes 35.000 persones. De fet, el PLA DE L’ENERGIA DE CATALUNYA preveia que l’any 2015 hi hagués una potència instal•lada de 50 MW d’energia termosolar.

Des de principi d’any i fins al mes d’octubre, s’havien instal•lat a la demarcació de Lleida 70 nous parcs solars de mitja tensió, amb una potència de 52.479 kW, concentrats especialment a les Garrigues (27 parcs), el Pla d’Urgell (22) i el Segrià (12).

Frenada brusca en la construcció de nous parcs
El mes de novembre, però, el nou decret del Govern de l’Estat, entre altres factors, va tenir conseqüències en la quantitat de peticions per crear nous parcs solars. A tall d’exemple, la CTUL va aprovar només dues instal•lacions a Agramunt, en contraposició de les 27 del mes anterior. A Juneda, on ja funcionaven 50 parcs i rebien al voltant de cinc noves sol•licituds cada mes, només havien rebut dos nous projectes des de l’aprovació del decret al final de setembre.

L’any s’acabava amb una certa incertesa sobre el creixement futur dels parcs solars a terra, mentre que es preveia una proliferació important de plaques fotovoltaiques a les teulades i cobertes de naus industrials i en edificis públics o de grans dimensions a les ciutats. D’altra banda, el decret de la Generalitat es trobava en tràmit de respostes d’al•legacions i per tant restava pendent de ser aprovat.

Més informació
www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame